Enric Valor i Vives

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Enric Valor i Vives
Naixement 22 d'agost de 1911
Castalla, la Foia de Castalla
Defunció 13 de gener de 2000 (als 88 anys)
València
Ocupació Narrador i gramàtic
Conegut per Recuperació de la lexicografia valenciana
Normativització del valencià al País Valencià

Enric Valor i Vives (Castalla, la Foia de Castalla, 22 d'agost de 1911 - València, 13 de gener del 2000) fou un narrador i gramàtic valencià. Va fer un dels més importants treballs de recol·lecció i recuperació de la lexicografia valenciana i fou un dels principals promotors de l'estandardització i normativització del valencià al País Valencià.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Enric Valor nasqué al si d'una família acomodada rural de Castalla. Estudià per a mestre mercantil a l'Escola de Comerç d'Alacant i després es dedicà a la indústria del calcer, primer a Elda i després a Mallorca on va impulsar la Secció Jurídica de la Unió Nacional de Fabricants de Sabates.

És a Alacant on Enric Valor comença la seua tasca com periodista i escriptor. L'any 1930, als dinou anys, entra en la redacció d'El Tio Cuc, un periòdic satíric d'ideologia republicana. Inicialment aquest periòdic escrivia amb un valencià prou dialectal i una ortografia castellanitzada. Valor va publicant un curs d'ortografia, seguint les normes fabrianes, la qual cosa va convertint ‘El Tio Cuc', a poc a poc, a la normativa actual.

Proclamada la República, i dins de l'eufòria republicana, desenvolupà també la seua faceta com activista polític. Publicà articles al diari El Luchador sobre la catalanitat d'Alacant. Va fundar l'Agrupació Regionalista Alacantina, de caràcter nacionalista. Dins d'aquesta agrupació va fer un programa de ràdio a Alacant on el mateix Valor parlava de nacionalisme i de l'Estatut del País Valencià, estatut que la guerra va truncar. També col·laborà en premsa nacionalista a València: "La República de les Lletres", "El Camí", "El País Valencià".

Arriba a València poc abans de la guerra i, encetada aquesta, es concentraria en defendre la República. Després de la guerra, hagué de restringir la seua activitat política i es concentrà a l'obra literària. És als principis dels anys 50 on comença amb l'obra rondallística, que després resultaria en les Rondalles valencianes (1950-1958). A poc a poc, i a mesura que el règim de Franco afluixava una mica, va tornar a l'obra lingüística i vora la dècada dels 60 començà a contactar, més o menys en la clandestinitat amb els nacionalistes valencians més rellevants que havien sobreviscut la guerra, participant en nombroses tertúlies i posant les bases de la recuperació dels anys posteriors.

D'aquesta tasca es va assabentar el règim de Franco que empresonà Valor per motius polítics del 1966 al 1968. Només eixit de la presó i, en les seues paraules "sense haver après la lliçó", s'involucrà en la fundació de la primera revista en valencià després de la guerra. Aquesta revista Gorg va durar només tres anys, pels entrebancs de la dictadura. Pocs anys després tornaria amb Els Quaderns Gorg, on escrivia articles de caràcter nacionalista, articles que també publicava en paral·lel, juntament amb lliçons de gramàtica, a diaris d'Alacant i València.

Després de la mort de Franco, Enric Valor pogué difondre lliurement les seues idees i obra literària i començà a rebre homenatges, distincions d'agraïment i premis literaris i lingüístics que han estat molt nombrosos i importantíssims, fins i tot es promogué com a candidat al Premi Nobel de Literatura poc abans de la seua mort a València en el 2000. Hui en dia el seu nom bateja carrers, places, escoles i associacions per tot arreu del País Valencià.

Obra lingüística[modifica | modifica el codi]

Placa en homenatge a Enric Valor a la Universitat de València.

Dins de la seua obra lingüística hem de començar pel seu impuls en l'ús de les normes fabrianes al setmanari El Tio Cuc d'Alacant. Va ser col·laborador en la realització del Diccionari català-valencià-balear, dirigit per Francesc de Borja Moll, subministrant lèxic del valencià meridional.

Amb Carles Salvador i Sanchis i Guarner, va ser un dels grans propulsors de la normativització del català al País Valencià, difonent la gramàtica de Pompeu Fabra amb obres com Curso de lengua valenciana (Gorg, 1961), Millorem el llenguatge (1971) i Curso medio de gramática catalana referida especialmente al País Valenciano (1973), que es pogué publicar en valencià l'any 1977 (Tres i Quatre). El 1983 publicà La flexió verbal (Tres i Quatre), posant ordre en la conjugació verbal del País Valencià i que és encara un referent per a la normativa actual dels verbs valencians.

A banda de totes aquestes obres de lingüística, cal destacar la gran riquesa lexicogràfica de la seua obra literària, en particular les seues rondalles, que repleguen el vocabulari i les llegendes de moltes comarques valencianes.

Obra literària[modifica | modifica el codi]

La seua obra més coneguda són les Rondalles valencianes (1950-1958), on recopila i dóna caràcter literari a 36 rondalles populars valencianes. Altres obres d'estil similar són les Narracions de la Foia de Castalla (1953) i Meravelles i picardies (1964-1970).

La seua primera novel·la (que va iniciar entre els anys 40 i 50, però que es va reelaborar fins a la seua publicació el 1960) és L'ambició d'Aleix. Potser la seua obra novel·lística més important és el Cicle de Cassana, que consta de tres novel·les: Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l'horitzó (1991). Aquesta trilogia, el Cicle de Cassana, representa una recuperació de la memòria col·lectiva del 1916 al 1939. El 1982 publicà La idea de l'emigrant.

Obres[modifica | modifica el codi]

Narracions i contes[modifica | modifica el codi]

  • L'experiment de Strolowickz València: El Camí, 1931
  • Narracions de la Foia de Castalla Barcelona: Editorial Barcino, 1953
  • Narracions intranscendents València: Fernando Torres, 1982
  • Narracions perennes València: Gregal Llibres, 1988
  • L'esclafamuntanyes València: Tàndem Edicions, 1995
  • Un fonamentalista del Vinalopó i altres contarelles València: Tàndem Edicions, 2002

Rondalles[modifica | modifica el codi]

  • Rondalles valencianes, vol. I València: Editorial Torre, 1950
  • Rondalles gironines i valencianes Barcelona: Editorial Ariel, 1951
  • Rondalles valencianes, vol. II València: Editorial Torre, 1951
  • Rondalles valencianes, vol. III València: Editorial Torre, 1958
  • Meravelles i picardies, vol. I València: Editorial L'Estel, 1964
  • Meravelles i picardies, vol. II València: Editorial L'Estel, 1970
  • Obra literària completa, vol. I València: Editorial Gorg, 1975
  • Obra literària completa, vol. II València: Editorial Gorg, 1976
  • Rondalles valencianes, 8 vol. València: Edicions de la Federació d'Entitats Culturals - Edicions del Bullent, 1984-1988
  • Rondalles valencianes, 8 vol. València: Tàndem Edicions, 1992-1993 (adaptació per a infants de Rosa Serrano)
  • Història d'un mig pollastre València: Edicions del Bullent, 2007 (àlbum il·lustrat per Anna Seguí)
  • La rabosa i el corb València: Edicions del Bullent, 2007 (àlbum il·lustrat per Dani Cruz)
  • Comencilda, Secundina i Acabilda València: Edicions del Bullent, 2007 (àlbum il·lustrat per Anna Seguí)
  • La mare dels peixos València: Edicions del Bullent, 2007 (àlbum il·lustrat per Dani Cruz)

Novel·les[modifica | modifica el codi]

  • L'ambició d'Aleix València: Tàndem Edicions, 1957 (1a ed. València: Successor de Vives Mora, 1960)
  • Sense la terra promesa València: Tàndem Edicions, 1993. (1a ed., València: Editorial Prometeo, 1980)
  • La idea de l'emigrant València: Tàndem Edicions, 1983 (1a ed., València: Fernando Torres, 1982)
  • Temps de batuda València: Tàndem Edicions, 1993 (1a ed., València: Fernando Torres, 1983)
  • La ambición de Aleix Barcelona: Plaza & Janés, 1987
  • Enllà de l'horitzó València: Tàndem Edicions, 1993 (1a ed. 1991)

Gramàtica i lexicografia[modifica | modifica el codi]

  • Curso de lengua valenciana València: Editorial Gorg, 1966
  • Millorem el llenguatge València: Editorial Tres i Quatre, 1999 (1a ed., 2 vol., València: Gorg, 1971)
  • Curso medio de gramática catalana referida especialmente al País Valenciano València: Gorg, 1973
  • Curs mitjà de gramàtica catalana, referida especialment al País Valencià València: Editorial Tres i Quatre, 1997 (1a ed. 1977)
  • La flexió verbal València: Editorial Tres i Quatre, 1992 (1a ed. 1983)
  • Temes de correcció lingüística València: Editorial Tres i Quatre, 1984 (1a ed. 1983)
  • Vocabulari fonamental Barcelona: Editorial Plaza & Janés, 1988
  • Vocabulari escolar de la llengua València: Carena Editors, 1989
  • Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, en col·laboració amb Rosa Serrano, València: Tàndem Edicions, 1993

Altres[modifica | modifica el codi]

  • Paraula de la terra. Escrits seleccionats València: Universitat de València, 1998

Premis i Honors[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric Valor i Vives