Castellers de Vilafranca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Castellers de Vilafranca
Escut dels Castellers de Vilafranca
Escut dels Castellers de Vilafranca
Àlies Vilafranquins, els verds
Fundació 1948[1]
Color de camisa Verd
Localització Vilafranca del Penedès
Local Cal Figarot, Carrer del General Prim, 11
Cap de colla Pere Almirall i Piqué
President Josep Cabré i Tugas
Millors castells 2 de 9 amb folre (carregat)
3 de 10 amb folre i manilles
2 de 8 sense folre
4 de 9 sense folre
Millor actuació 4de9fa, 3de10fm, 4de9, Pde8fm (Diada de Sant Fèlix 2013, Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès, 30 d'agost del 2013)
Posició darrer concurs 1a
Diada destacada Diada de Sant Fèlix (30 d'agost)
Diada de Sant Ramon (31 d'agost)
Diada de Tots Sants (1 de novembre)
Web oficial www.castellersdevilafranca.cat
Llista de colles castelleres
Escut brodat a la camisa
Primera torre de nou amb folre carregada de la història, Castellers de Vilafranca
Primer tres de deu amb folre i manilles carregat dels Castellers de Vilafranca
Primer quatre de nou sense folre carregat dels Castellers de Vilafranca
Quatre de nou amb folre i l'agulla, Castellers de Vilafranca

Els Castellers de Vilafranca són una institució cultural catalana que té com a principal objectiu fer castells. Són una organització sense ànim de lucre i tenen la consideració d'entitat d'interès públic.

La Colla es va fundar el 1948, fruit de la gran afició, tradició i arrelament del fet casteller a Vilafranca del Penedès, que es remunta als temps del Ball de Valencians (s. XVIII) precursor dels castells actuals.

Actualment formen part de la Colla més de quatre-cents castellers i castelleres, de totes les edats, de forma lliure i voluntària sense cap tipus de distinció social, política, cultural o religiosa. A tots els uneix la mateixa afició d'aixecar castells, els valors democràtics, la cooperació i el treball en equip, l'esperit de superació constant, i continuar estant al capdamunt del món casteller. La seu social dels Castellers de Vilafranca és Cal Figarot, Casa Via Raventós, adquirida l'any 1983.

Els Castellers de Vilafranca són una de les entitats més importants i de més projecció de Vilafranca del Penedès i han representat el país i la cultura catalana en nombroses ocasions a l'estranger. Compten amb el suport de més de cinc-cents socis, i la col·laboració de diverses institucions públiques i privades. A més de les actuacions castelleres que realitzen al llarg de la temporada, bàsicament entre els mesos d'abril i novembre, també organitzen altres activitats culturals, esportives, educatives, socials i gastronòmiques obertes a tothom.

La tasca que han dut a terme al llarg de seixanta anys en l'àmbit de la cultura popular catalana i l'associacionisme ha estat reconeguda per l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès amb la concessió de la Medalla de la Vila, i per tot el país amb la Creu de Sant Jordi concedida el 1993[2] per la Generalitat de Catalunya.

Història[modifica | modifica el codi]

La colla Castellers de Vilafranca es va fundar el mes de setembre de 1948, de la mà d'Oriol Rossell, qui en va ser el primer cap de colla. La primera actuació de la colla va ser a Sant Cugat Sesgarrigues, amb castells de sis.[3] Els inicis van estar marcats per la consecució dels primers castells de set i per les estretes relacions amb colles com els Nens del Vendrell, amb qui compartien canalla, i la Colla Vella dels Xiquets de Valls.[3] Durant aquests anys, els caps de colla van ser l'Oriol Rossell (1948-1952) i el Ramon Sala (1953-1955) i el color de la camisa va ser el rosat, i posteriorment el vermell, fins al 1957 en que adoptaren el verd.[4][3]

El 1956 la colla va restar gairebé inactiva a causa de desavinences internes. El 1957 es va reorganitzar i va adoptar l'actual color de la camisa. Del 1957 al 1968 van aconseguir castells de set i la consecució més destacada va ser el cinc de set. A partir del 1969 i fins al 1974, la colla va fer un salt qualitatiu molt important i va aconseguir la torre de set i els primers castells de vuit: el quatre de vuit, el tres de vuit, el pilar de sis i la torre de vuit amb folre. El 1972 va guanyar el Concurs de Castells de Tarragona. Durant aquests anys els caps de colla van ser el Josep Pedrol (1957-1960), el Carles Domènech (1961-1962), el Joan Bolet (1963), el Gabi Martínez (1964-1969), el Lluís Giménez (1970-1973) i el Gabi Martínez, una altra vegada (1974).[5]

El 1975 la colla va fer un canvi important en l'estructura interna: va passar d'una direcció quasi exclusiva del cap de colla a regir-se per un equip tècnic col·legiat. El 1981 va tornar a ser un any de canvis interns ja que es va decidir que els castellers no cobrarien individualment. Això va provocar una escissió. Entre els anys 1975 i 1982, la colla va mantenir els castells de vuit, tot i que amb penes i treballs. Els anys 1983 i 1984 van ser uns anys de recuperació i consolidació dels castells de vuit bàsics, però el tomb definitiu es va produir el 1985 quan es va descarregar el primer cinc de vuit. Així es va obrir el camí cap als castells de nou folrats: el 1987 la colla va carregar els primers tres i quatre de nou amb folre, el 1989 va descarregar el tres per primera vegada i el 1990, el quatre. Del 1975 al 1994 el cap de colla va ser el Carles Domènech.[5]

Entre els anys 1995 i 2004 la colla entra en una espiral d'èxits que coincideix amb la incorporació progressiva de dones a una activitat que tradicionalment havia estat masculina. Durant la citada dècada s'aconsegueixen les màximes fites: descarregar la torre de nou amb folre i manilles, el pilar de set amb folre, el pilar de vuit amb folre i manilles (el primer del segle XX), el quatre de vuit amb l'agulla (el primer del segle XX), el quatre de nou amb folre i l'agulla (el primer de la història dels castells), el cinc de nou amb folre i el tres i quatre de nou amb folre simultanis (per primer cop en tota la història castellera), i carregar la torre de vuit (primera del segle XX), el quatre de nou i el tres de deu amb folre i manilles (el primer de la història dels castells). Cal afegir que, en aquests anys, la colla va guanyar el Concurs de Castells de Tarragona del 1996, 1998, 2002 i 2004. El 2005 la colla carrega la torre de 9 amb folre, que es considera el castell més difícil realitzat fins al moment.

Francesc Moreno "Melilla" va ser el cap de colla del 1995 al 2003 i el Lluís Esclassans ho ha estat del 2004 al 2007. El David Miret va ser elegit nou cap de colla el desembre de 2007.

L'1 de novembre de 2010 es van convertir en la primera colla en descarregar la torre de vuit neta, a Vilafranca en la Diada de Tots Sants.[6]

Primer pilar de vuit amb folre i manilles carregat del segle XX, Castellers de Vilafranca

Castells[modifica | modifica el codi]

La taula de continuació mostra la data, la diada i la plaça en què s'han descarregat, i en què s'han carregat en cas d'haver succeït amb anterioritat, per primera vegada cadascuna de les construccions que la colla ha assolit a plaça, ordenades cronològicament. Un asterisc (*) indica castells assolits per primera vegada al segle XX o XXI i dos (**), que fou el primer assolit de la història.

Construcció Data Diada Plaça
3 de 10 amb folre i manilles[7] 30 d'agost de 2013 Diada de Sant Fèlix Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
7 de 9 amb folre**[8] Magnify-clip.png 1 de novembre de 2012 Diada de Tots Sants Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
4 de 9 sense folre Magnify-clip.png 7 d'octubre de 2012 XXIV Concurs de castells de Tarragona Tarraco Arena Plaça, Tarragona
7 de 8**[9] 15 de maig de 2011 Fires de Maig Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
Torre de 8 sense folre**[10] 1 de novembre de 2010 Diada de Tots Sants Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
7 de 7[11][12] 23 de maig de 2010 Festa Major Carrer de Santa Joaquima de Vedruna, Mollerussa
5 de 8 amb l'agulla**[13][14] 3 d'octubre de 2009 Diada del Mercadal Plaça del Mercadal, Reus
3 de 9 amb folre i l'agulla**[15][16] 31 d'agost de 2009 Diada de Sant Ramon Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
5 de 7 amb l'agulla**[17] 19 d'abril de 2008 Inauguració de la placa
del primer 3 de 8 amb l'agulla
Plaça de Sant Jordi, La Bisbal del Penedès
3 de 8 amb l'agulla** 29 d'octubre de 2006 XIV Diada de la
Colla Jove de Castellers de Sitges
Plaça del Cap de la Vila, Sitges
Pilar de 7 amb folre i torre de 8 amb folre simultanis** Magnify-clip.png 31 d'agost de 2006 Diada de Sant Ramon Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
Torre de 9 amb folre (carregada)** Magnify-clip.png 30 d'agost de 2005 Diada de Sant Fèlix Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
4 de 9 sense folre (carregat) Magnify-clip.png 1 de novembre de 2002 Diada de Tots Sants Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
Pilar de 6 i pilar de 6 (carregat) simultanis** 31 d'agost de 2001 Diada de Sant Ramon Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
4 de 9 amb folre i 3 de 9 amb folre simultanis** Magnify-clip.png 31 d'agost de 2001 Diada de Sant Ramon Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
Torre de 8 sense folre (carregada)**[18] Magnify-clip.png 1 de novembre de 1999 Diada de Tots Sants Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
3 de 10 amb folre i manilles (carregat)**[19] Magnify-clip.png 15 de novembre de 1998 Diada del 3 de 10 Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
5 de 9 amb folre Magnify-clip.png 1 de novembre de 1997 Diada de Tots Sants Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
Pilar de 8 amb folre i manilles* Magnify-clip.png 28 de setembre de 1997 Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
5 de 9 amb folre (carregat) 30 d'agost de 1997 Diada de Sant Fèlix Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
6 de 7** 12 de gener de 1997 Diada de Sant Raimon Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
4 de 9 amb folre i l'agulla**[20] Magnify-clip.png 1 de novembre de 1996 Diada de Tots Sants Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
3 de 7 amb l'agulla** 18 d'agost de 1996 Viatge de la colla Bree (Bèlgica)
4 de 9 amb folre i l'agulla (carregat)**[21] 1 de novembre de 1995 Diada de Tots Sants Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
4 de 8 amb l'agulla* 8 d'octubre de 1995 II Trobada de Colles del Penedès Camp de futbol, Gelida
Pilar de 7 amb folre 1 d'octubre de 1995 II Diada del Mercadal Plaça del Mercadal, Reus
Pilar de 8 amb folre i manilles (carregat)* Magnify-clip.png 31 d'agost de 1995 Diada de Sant Ramon Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
Torre de 9 amb folre i manilles Magnify-clip.png 30 d'agost de 1995
Pilar de 7 amb folre (carregat) 14 de maig de 1995 Fires de Maig Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
4 de 9 amb folre 1 de novembre de 1990 Diada de Tots Sants Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
3 de 9 amb folre Magnify-clip.png 30 d'agost de 1989 Diada de Sant Fèlix Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
9 de 7 11 de desembre de 1988
4 de 9 amb folre (carregat)[22] 1 de novembre de 1987 Diada de Tots Sants Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
3 de 9 amb folre (carregat) 31 d'agost de 1987
5 de 8 30 d'agost de 1985 Diada de Sant Fèlix Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
Torre de 8 amb folre 17 de novembre de 1974
3 de 8 30 d'agost de 1974 Diada de Sant Fèlix Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
3 de 7 aixecat per sota 25 de novembre de 1973
Torre de 8 amb folre (carregada) 12 d'octubre de 1973 Concurs de castells de Mobles Quer Camp de futbol, Vilafranca del Penedès
3 de 8 (carregat) 1 d'octubre de 1972 VII Concurs de castells de Tarragona Plaça de braus, Tarragona
Pilar de 6 30 d'agost de 1972 Diada de Sant Fèlix Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
4 de 8 30 d'agost de 1972 Diada de Sant Fèlix Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
Pilar de 6 (carregat)[23] 19 de desembre de 1971 Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
4 de 8 (carregat) Magnify-clip.png 12 d'octubre de 1969
Torre de 7 24 d'agost de 1969
5 de 7 26 de setembre de 1965
5 de 7 (carregat) 30 d'agost de 1965 Diada de Sant Fèlix Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
4 de 7 amb l'agulla 5 d'agost de 1954
4 de 7 amb l'agulla (carregat) 31 d'agost de 1953
3 de 7 31 d'agost de 1949 Diada de Sant Ramon Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
4 de 7 31 d'agost de 1949 Diada de Sant Ramon Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès
Torre de 6 16 de juny de 1949
Pilar de 5 14 de setembre de 1948

Cal Figarot, la seu social[modifica | modifica el codi]

Pati de Cal Figarot, local social dels Castellers de Vilafranca

La seu social dels Castellers de Vilafranca és Cal Figarot, Casa Via Raventós, adquirida l'any 1983. Construïda l'any 1888, es tracta d'un edifici neogòtic, obra de l'arquitecte August Font i Carreres, que incorpora per primera vegada a Vilafranca elements medievalistes en una edificació particular. En aquest edifici destaquen la balconada, el vestíbul, l'escala principal, algunes sales i sobretot el magnífic jardí interior, veritable centre neuràlgic del local social. L'any 1998 la Colla va incorporar al seu patrimoni la nau adjacent de 600 m2 d'unes caves. Un cop rehabilitada, es va integrar al pati del casal. La colla disposa també d'altres dependències, com són el gimnàs, la secretaria, les sales polivalents i la cafeteria-restaurant.[24][25]

Organització[modifica | modifica el codi]

La colla consta d'una junta tècnica i una junta directiva, els representants de les quals són el cap de colla i el president respectivament. La junta tècnica actual té com a cap de colla Pere Almirall i Piqué i consta d'un sots cap de colla i diversos equips de treball: l'equip de la tècnica, l'equip de peus, folres, manilles i puntals, l'equip de canalla i l'equip mèdic i esportiu.[26] La junta directiva actual té com a president Josep Cabré i Tugas i consta d'un secretari amb un equip de secretaria, un cap de comunicació i cinc vicepresidències amb un equip de treball corresponent: àrea social, àrea econòmica, àrea institucional, àrea d'infraestructures i àrea de màrqueting i mèdia.[27] A banda de les juntes tècnica i directiva, la colla també té un consell assessor de relacions institucionals, una assessoria jurídica i un consell de savis.[28] Al llarg de la història de la colla, els diferents caps de colla i presidents han sigut els següents:

Caps de colla[modifica | modifica el codi]

La colla ha tingut onze caps de colla diferents, dos dels quals ho han sigut durant dues etapes diferents.[29]

  • Oriol Rossell (1948 – 1952)
  • Ramon Sala (1953 – 1956)
  • Josep Pedrol "El Pedrola" (1957 – 1960)
  • Carles Domènech "El Menec" (1961 – 1962)
  • Joan Bolet "El Garça" (1963)
  • Gabriel Martínez "El Gabi" (1964 – 1969)
  • Lluís Giménez (1970 – 1973)
  • Gabriel Martínez "El Gabi" (1974)
  • Carles Domènech "El Menec" (1975 – 1994)
  • Francesc Moreno "El Melilla" (1995 – 2003)
  • Lluís Esclassans (2004 – 2007)
  • David Miret i Rovira (2008 – 2011)
  • Pere Almirall i Piqué (des del 10 de febrer del 2012)[30][31]

Presidents[modifica | modifica el codi]

La figura del president va ser creada el 1973, vint-i-cinc anys després de la fundació de la colla. Des de llavors hi ha hagut cinc presidents, un dels quals ho ha sigut durant dues etapes diferents.[32]

  • Josep Just i Quer (novembre del 1973 – març del 1993)
  • Josep Mestres i Mercadé (març del 1993 – març del 1997)
  • Pere Regull i Riba (març del 1997 – març del 2002)
  • Josep Cabré i Tugas (març del 2002 – desembre del 2007)[31]
  • Miquel Ferret i Miralles (desembre del 2007 – febrer del 2012)
  • Josep Cabré i Tugas (des del 10 de febrer del 2012)[30][31]

Presència internacional[modifica | modifica el codi]

Quatre de vuit a Santiago de Xile
Quatre de vuit a la Ciutat del Vaticà
Pilar de 5 a l'Estàtua de la Llibertat

Els Castellers de Vilafranca han estat una de les colles amb més projecció internacional. Han actuat:

  • al festival organitzat pel diari L'Humanité a París (1973).
  • a la Quinzena Catalana de Ginebra (1978).
  • a Itàlia (1978), amb exhibicions a l'Alguer i a Sàsser (Sardenya).
  • a Portugal (1982), aixecant castells a Lisboa, Sintra, Estoril, Coimbra i Porto.
  • a Itàlia (1984), actuant a Pisa, Siena, Roma, Ciutat del Vaticà i Florència.
  • a Besiers, França (1987).
  • a Itàlia (1988), amb motiu del Mil·lenari de Catalunya, i actuant a Pisa, a la Ciutat del Vaticà i a Roma.
  • al País Basc (1990) amb actuacions a Bergara, Antzuola, Zumarraga i Urretxo.
  • a Itàlia (1990), aquest cop pel nord: Feltre (al palio), Niccia i Melere (localitats del municipi de Trichiana) i Venècia.
  • de nou a França (1991) actuant a Tolosa de Llenguadoc, amb motiu de l'Aplec Internacional de la Sardana i a Carcassona.
  • a Luxemburg i a Alemanya (1991), amb actuacions a Luxemburg (capital), Moers, Wolfenbütel, Hannover, Berlin i Frankfurt.
  • a l'Expo de Sevilla (1992) durant el dia de Catalunya.
  • a Santiago de Compostel·la (1993), durant els actes del Xacobeo'93.
  • el mateix any, gira per cinc països: França (Marsella), Itàlia (Lecco, Melzo, Bèrgam), Eslovènia (Ljubljana, Postojna, Otocêc, Novo Mesto, Crnomêlj), Àustria (Klagenfurt) i Mònaco (Montecarlo).
  • de nou a França el mateix any, amb actuacions a París i a Poix de Picardie.
  • a Itàlia (1994) per cinquena vegada (Venècia, Mestre) amb motiu del cèlebre carnaval venecià.
  • a França (Villeurbanne, Lió) el mateix any.
  • als Països Baixos i a Bèlgica (1994), amb actuacions a Amsterdam, Enschede, Aalten, Almelo, Emmen i Brussel·les.
  • de nou al País Basc (1995) amb actuacions a Tudela.
  • a Dinamarca (1996), a Copenhaguen i a Holte.
  • el mateix any, a França (Metz), Països Baixos (Maastricht) i a Bèlgica (Bree).
  • a Sobradiel (1999), Aragó.
  • a Bühl (Alemanya), ciutat agermanada amb Vilafranca del Penedès (2002).
  • a Salamanca (2002).
  • de nou a França (2004), on van actuar a Dunkerque.
  • al País Basc (2005), amb actuacions a Donostia i Elorrio.
  • a França (2006), on van actuar a Steenvoorde.
  • de nou a Aragó (2006), durant les festes de Binèfar.
  • el 2007 van actuar Alemanya, en el marc de la Fira del Llibre de Frankfurt.
  • el gener de 2008 van actuar a Xile, en el que ha sigut la primera sortida d'una colla castellera catalana a l'hemisferi sud.
  • l'agost de 2011 van actuar a Bombai, Índia, convidats pel grup de govindes Jai-Jawan, que també tenen la tradició de fer torres humanes,[33] aconseguint un èxit notable emportant-se 3 premis, entre ells el de millor agrupació.[34]
  • el 2012 van actuar a Nova York on realitzen una actuació a sobre d'un gratacels i aconsegueixen la millor actuació al continent americà.[35]
  • el 2014 van actuar a Brussel·les amb motiu de la campanya Catalans want to vote organitzada per Òmnium.[36]

Els Castellers de Vilafranca també van actuar a la cerimònia d'obertura dels XXV Jocs Olímpics d'estiu 1992 a Barcelona, la qual sens dubte ha estat l'actuació castellera més vista arreu del món.

La colla també va actuar a la presentació mundial de la novel·la d'en Noah Gordon El Celler que es va celebrar a Vilafranca del Penedès (2007).

Els Castellers de Vilafranca també han realitzat una tasca de difusió del fet casteller en l'àmbit dels Països Catalans:

  • Sortides a la Catalunya del Nord i Occitània: sis vegades a Perpinyà (1970, 1977, 1982 [a les festes de la Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà, USAP], 1989 [Festa de les Mules], 1997 i 1998), una a Toluges (1970), en el marc de les Festes de Pau i Treva, una a Cotlliure (1984), una a Banyuls de la Marenda (1986), tres a Vilafranca de Conflent (1985, 1988 i 1989), una al monestir de Sant Miquel de Cuixà (1985), una a Prada de Conflent [a la Universitat Catalana d'Estiu i poble] (1988) i una a Baó, en el marc de la Primera trobada de la catalanitat a Catalunya del Nord (2002).
  • Quatre sortides al Principat d'Andorra: a Encamp (1971), Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria (1976) [en un dels actes del Congrés de Cultura Catalana], a les Escaldes, de nou a la capital de les Valls (1983) i un altre cop a les Escaldes (1985).
  • Dues gires pel País Valencià: la primera a la Ribera del Xúquer (1979), amb actuacions a Carcaixent, el monestir d'Aigües Vives, Sueca, Cullera i Algemesí, a més d'un pilar de cinc davant la casa d'en Raimon, a Xàtiva; a la segona (1981) van actuar a Alcoi, Benidorm i Alacant. Posteriorment van actuar a Carcaixent (1985), a Algemesí (1993 i 2000), Castelló (2000) [13a Festa de la Llengua], Olleria i Benicarló (durant la Diada del País Valencià).
  • La de Palma (1980) i la de Manacor (2001).
  • La ja mencionada de l'Alguer (1978).

Participació als concursos de castells[modifica | modifica el codi]

Des de la fundació de la colla el 1948, els Castellers de Vilafranca han participat a 29 concursos de castells, 21 dels quals han sigut en el concurs de castells de Tarragona i 8 més en d'altres certamens. La primera vegada en què hi prengueren part va ser en el concurs tarragoní de 1954 i, malgrat no actuar en els dos concursos següents (1956 i 1962), des del 1964 han participat de manera ininterrompuda en tots els concursos que s'han fet. Dels 29 concursos en què han pres part, en 24 ocasions s'han classificat en les tres primeres posicions (18 en el concurs de Tarragona) i d'aquestes, 7 vegades han quedat en el tercer lloc, 7 més en el segon i 10 cops han acabat en la primera posició, les 7 darreres de manera consecutiva. Fins a l'actualitat, són la colla que més vegades s'ha proclamat campiona d'un concurs de castells. Els cinc millors castells assolits per la colla en un concurs són, de major a menor dificultat segons la taula de puntuacions del 2014: el 2 de 8 sense folre, el 4 de 9 sense folre, el 3 de 10 amb folre i manilles carregat, el 3 de 9 amb folre i l'agulla i el 4 de 9 amb folre i l'agulla.

La següents taules mostren el resultat dels castells provats per la colla en les diverses ocasions en què han participat als concursos de castells, la puntuació i posició final. En negreta, hi figuren els tres castells que van sumar en la puntuació final. Els asteriscs denoten penalitzacions en la puntuació del castell.

Concurs de castells de Tarragona[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Concurs de castells de Tarragona i Llista de concursos de castells de Tarragona
Núm. Concurs Data Castells Punts Pos. Ref.
1a r. 2a r. 3a r. 4a r. 5a r.
1 IV 22 d'agost de 1954 (1954-08-22) 3de7 4de7a(c) 2de6 2de7(i) 1.250 4/5 [37]
2 VI 27 de setembre de 1970 (1970-09-27) 4de8(i) 4de8 2de7 5de7 2.216 3/6 [38]
3 VII 1 d'octubre de 1972 (1972-10-01) Pde6(c) 4de8 2de7 3de8(c) 3.010 1/8 [39]
4 VIII 28 de setembre de 1980 (1980-09-28) 4de8(c) 2de7 3de7ps(i) 5de7 3de7ps 2.640 3/16 [40]
5 IX 3 d'octubre de 1982 (1982-10-03) 3de7ps 4de8(c) 2de8f(c) Pde6(i) Pde5 3.235 2/20 [41]
6 X 30 de setembre de 1984 (1984-09-30) 3de8 4de8 2de8f Pde6(i) 3.800 2/17 [42]
7 XI 28 de setembre de 1986 (1986-09-28) 2de8f(i) 2de8f(c) 3de8 4de9f(i) 4de8 3.710 3/14 [43]
8 XII 2 d'octubre de 1988 (1988-10-02) 3de9f(c) 4de9f(id) 4de9f(i) 2de8f 4de8 4.950 2/18 [44]
9 XIII 4 d'octubre de 1990 (1990-10-04) 3de9f(i) 3de8 2de8f 4de8 3de9f(i) 3.790 3/12 [45]
10 XIV 4 d'octubre de 1992 (1992-10-04) 4de9f(i) 2de8f(c) 4de8 5de7 3de9f(i) 3.145 4/20 [46]
11 XV 2 d'octubre de 1994 (1994-10-02) 4de9f 3de9f(i) 2de8f 3de8 14.140 4/23 [47]
12 XVI 6 d'octubre de 1996 (1996-10-06) Pde8fm(i) 3de9f 4de8a(c) 4de9f 2de9fm 20.257 1/18 [48]
13 XVII 4 d'octubre de 1998 (1998-10-04) 2de9fm 4de9fa(i) 4de9fa* Pde8fm(c) 5de9f(c) 26.410 1/18 [49]
14 XVIII 8 d'octubre de 2000 (2000-10-08) 4de9fa* 3de10fm(i) 3de10fm(i) 2de8sf(c) 4de9sf(i) 19.617 3/18 [50]
15 XIX 6 d'octubre de 2002 (2002-10-06) 4de9fa 5de9f* 3de10fm(c)* 4de9sf(i) 32.186 1/18 [51]
16 XX 3 d'octubre de 2004 (2004-10-03) 4de9fa Pde8fm 2de8sf(c) 3de10fm(i) 29.490 1/18 [52]
17 XXI 1 d'octubre de 2006 (2006-10-01) 4de9fa 5de9f 3de10fm(i) 2de8sf(c) 5.754 1/18 [53]
18 XXII 5 d'octubre de 2008 (2008-10-05) 4de9fa* Pde8fm 2de8sf(c)* 4de9sf(c)* 5.997 (-4) 1/18 [54]
19 XXIII 3 d'octubre de 2010 (2010-10-03) 4de9fa Pde8fm(c) 5de9f 2de8sf(i) 4.795 (2) 1/14 [55]
20 XXIV 7 d'octubre de 2012 (2012-10-07) 4de9fa(c) 3de9fa(c) 2de8sf 4de9sf* 15.197 1/32 [56]
21 XXV 5 d'octubre de 2014 (2014-10-05) 4de9fa 3de9fa 2de8sf(c) 3de10fm(c) 6.025 1/41 [57]

Altres concursos de castells[modifica | modifica el codi]

A banda del certamen tarragoní, els Castellers de Vilafranca també han participat en 8 concursos de castells més: les 3 edicions del Gran Trofeu Jorba-Preciados, els 4 trofeus Anxaneta de Plata i el concurs de castells de Mobles Quer.

Núm. Concurs Data Castells Punts Pos. Ref.
1a r. 2a r. 3a r. 4a r. 5a r.
1 I Gran Trofeu Jorba-Preciados 27 de setembre de 1964 (1964-09-27) 3de7 4de7 4de7a(c) 2de7(i) 570 4/7 [58]
2 II Gran Trofeu Jorba-Preciados 26 de setembre de 1965 (1965-09-26) 3de7 5de7(i) 5de7 4de7a 899 3/6 [59]
3 III Gran Trofeu Jorba-Preciados 25 de setembre de 1966 (1966-09-25) 5de7 4de7a(c) 3de7ps(i) 3de7 869 4/6 [60]
4 I Trofeu Anxaneta de Plata 30 d'agost de 1968 (1968-08-30) 3de7 4de8(i) 4de7 2de7(i) 300 3/3 [61]
5 II Trofeu Anxaneta de Plata 30 d'agost de 1969 (1969-08-30) 2de7(c) 5de7 3de7 4de8(i) 1.140 2/3 [62]
6 III Trofeu Anxaneta de Plata 30 d'agost de 1970 (1970-08-30) 4de8(c) 2de7 3de7 Pde5 41 2/4 [63]
7 IV Trofeu Anxaneta de Plata 30 d'agost de 1971 (1971-08-30) 4de8 2de7 5de7 3de8(i) 2.000 2/5 [64]
8 Concurs de castells de Mobles Quer 21 d'octubre de 1973 (1973-10-21) 4de8 2de8f(c) Pde6(i)
Pde6(i)
3de8(i) Pde7f(i)
3de7ps(i)
2.195 2/9 [65]

Premis[modifica | modifica el codi]

Premi Casteller de Socarrel[modifica | modifica el codi]

El Premi Casteller de Socarrel és una distinció que entreguen els Castellers de Vilafranca anualment des de 1974 que té per objectiu "reconèixer la feina feta, el compromís i la dedicació al llarg dels anys de certs castellers pel bé de la colla". En aquesta distinció, no només es valoren els mèrits estrictament castellers, sinó també el grau d'implicació de les persones en el funcionament institucional i en la dinamització de les diverses activitats de l'entitat. Sorgí d'una iniciativa del Patronat de Castells i va ser el primer premi d'aquestes característiques en el món casteller. L'entrega del premi es fa durant el sopar de final de temporada organitzat per la colla a Cal Figarot, la seva seu social.[66] El Premi Casteller de Socarrel sempre ha guardonat entre 1 i 4 castellers i, fins a la darrera edició, s'ha entregat a 91 persones:

  • 1974: Antolín Giménez Ojeda "Antolín"
  • 975: Fèlix Estadella Ribera "Feis" i Joan Solé Martorell
  • 1976: Joan Sol Rovira i Joan Bolet Mateu "Garça"
  • 1977: Dimas Jiménez Garcia i Isidre Giménez Ojeda "Isidro"
  • 1978: Francisco Mallofré Castillo "Cisco no ploris", Ramon Giménez Ojeda "Ramonet" i Oriol Rossell Almirall "Mascle de Sant Marçal"
  • 1979: Isidor Rubio Giménez i Jaume Palau Amell "Pare Palau"
  • 1980: Gabriel Martínez Escofet "Gabi" i Josep Miret Pujol "Cicuta"
  • 1981: Alejo Fleitas Moreno i Josep Ricarte Grau
  • 1982: Francesc Miró Martín i Cosme Milà Atset "Parent"
  • 1983: Francesc Martínez Novella i Josep Solé Freixas
  • 1984: Josep Galofré Mestre i Jaume Raventós Guilera "Jaume del Ràpit"
  • 1985: Jordi Pallarès Mestres
  • 1986: Joan Torné Cols "Guapu" i Ricard Aranda Arguimbau "Rissus"
  • 1987: Guillermo Brugal Gallego i Jaume Clavé Fernandez
  • 1988: Lluís Giménez Noguera i Josep Just Quer
  • 1989: Ramon Ventura Arnabat i Santiago Díaz Giralt "Serenet"
  • 1990: Carles Domènech Soler "Mènec", Francisco Moreno Luque "Melilla" i Pedro García Grijota
  • 1991: Pere Josep Julià Torrents "Xaconet" i Joan Pérez Castejón
  • 1992: Jose Maria Mateu Ollé i Jordi Mir Farré "Papa"
  • 1993: Josep Carbó Salvà "Màgnum" i Jaume Rafecas Ruíz
  • 1994: Jaume Boquera Sánchez "Capità" i Jordi Ferré Carbonell "Campaner"
  • 1995: Joan Montserrat Brun "Buana" i Joan Fradera Bosch
  • 1996: Àngel Grau Ribas i Ildefons Soler Soler "Alfonso"
  • 1997: Josep Requena Figueras i Fèlix Balañà Montaner "Balantains"
  • 1998: Eloi Miralles Figueres "Rabassó", Pere Giménez Gutiérrez "Pedrito", Josep Mestres Mercadé i Xavier Bages Gallego "Xavi de Guardiola"
  • 1999: Joan Vallès Petit i Josep Masó Llop
  • 2000: Lluís Raventós Vilapua "Lluis de Vilobí", Fèlix Morgades Gallart i Josep Mateu Carbó "Mateu Gros"
  • 2001: Lluís Galofré Mestre, Joan Soler Parera "Solé cordó", Lluís Molas Mata i Vicenç Yuste de Frutos "Vasco"
  • 2002: Eugènia Balcells Ventura, Jordi Mir Solé "Nen" i David Miret Rovira "Zubi"
  • 2003: Salvador Montaner Urpí "Salvi", Gabriel Senabre Via "Biel" i Pere Joan Torné Cols "Guapu Petit"
  • 2004: Alejandro Sánchez-Granados Prieto, Jose Miguel Martínez Camús "Pepe Martinez" i Antonio José Pérez Aguilera
  • 2005: Jaume Martí Olivella "Durich", Jordi Bustos Ferrer i Juliàn Bedmar Franco "Perdiu"
  • 2006: Salvador Casas Moreno "Xumàquer", Clara Vallvé Valeri i Carlos Mata París
  • 2007: Gregorio Cascales Abadia, Josep Cabré Tugas "Jou", Jacob Prat Farran i Jordi Carbonell Carreras
  • 2008: Rosendo Jané Miracle i Ricard Pallarès Mestres
  • 2009: Lluís Esclassans Castellet i Concepción Martínez Torronteras
  • 2010: Pere Almirall Piqué "Pere de St. Quintí" i Pere Regull Riba
  • 2011: Montserrat Grau i Colomé i Manel Huguet i Mestres "Gatsby"
  • 2012: Toni Bach i Miquel Ferret[67][68]
  • 2013: Òscar Serramià i Joan Badell[69][70]

Premi Fidelitat Castellera[modifica | modifica el codi]

  • 2012: Creu Roja Alt Penedès, pel suport donat a l'entitat al llarg de 25 anys consecutius.[67][68]
  • 2013: Construccions Munné[69][70]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Miralles i Figueres, Eloi. Fem pinya!. Barcelona: Diafora, 1981, p. 96. ISBN 84-85205-37-5. 
  2. DECRET 93/1993, de 9 de març, de concessió de les Creus de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya
  3. 3,0 3,1 3,2 Mor Oriol Rossell, fundador dels Castellers de Vilafranca
  4. «Els Castellers de Vilafranca celebren l'aniversari rescatant la camisa rosada». RTV Vilafranca, 23 de setembre de 2008. [Consulta: 8∕8∕2011].
  5. 5,0 5,1 Els caps de colla, dins del web dels Castellers de Vilafranca
  6. vilaweb.cat, 01.11.2010, Els Castellers de Vilafranca descarreguen la 'bèstia indomable'
  7. «Els Castellers de Vilafranca fan la millor actuació de la història dels castells». VilaWeb, 30 d'agost del 2013 [Consulta: 23 d'octubre del 2014].
  8. Joan Raventós Rafecas. «Els Castellers de Vilafranca descarreguen l'inèdit 7 de 9f i firmen la millor actuació de la història». 324.cat, 2 de novembre del 2012. [Consulta: 23 d'octubre del 2014].
  9. Efren Garcia. «El primer castell de nou ha estat verd». La Xarxa, 16 de maig del 2011. [Consulta: 23 d'octubre del 2014].
  10. «Jornada històrica: Els castellers de Vilafranca descarreguen la inèdita torre de vuit». La Vanguardia, 1 de novembre del 2010. [Consulta: 23 d'octubre del 2014].
  11. Goretti Martínez. «Els Castellers de Vilafranca descarreguen a Mollerussa el primer 7 de 7 amb un sol enxaneta de la història dels castells». Radiotelevisió Vilafranca, 24 de maig del 2011. [Consulta: 23 d'octubre del 2014].
  12. «Els Castellers de Vilafranca descarreguen un set de set amb un enxaneta». El3devuit.cat, 23 de maig del 2010. [Consulta: 23 d'octubre del 2014].
  13. Santi Terraza. «Els Castellers de Vilafranca descarreguen a Reus el cinc de vuit amb agulla, un castell inèdit fins ara». 3cat24.cat, 4 d'octubre del 2009. [Consulta: 23 d'octubre del 2014].
  14. Santi Terraza. «Noves estructures, sí o no?» (en castellà). La Vanguardia, 3 de setembre del 2010. [Consulta: 23 d'octubre del 2014].
  15. «Els Castellers de Vilafranca descarreguen per primera volta el tres de nou amb l'agulla». VilaWeb, 31 d'agost del 2009. [Consulta: 23 d'octubre del 2014].
  16. Joan Beumala. «Històric 3 de 9 amb agulla a Vilafranca». El Punt Avui, 1 de setembre del 2009. [Consulta: 23 d'octubre del 2014].
  17. Joan Bofarull i Solé. «Castells atípics», 14 de gener del 2009. [Consulta: 23 de d'octubre del 2014].
  18. Ramon Francàs. «Una inédita "torre de vult" entusiasma en Vilafranca» (en castellà). La Vanguardia, 2 de novembre del 1999. [Consulta: 23 d'octubre del 2014].
  19. Ramon Francàs. «Los Castellers de Vilafranca coronan el primer "castell de deu" de la historia» (en castellà). La Vanguardia, 16 de novembre del 1998. [Consulta: 23 d'octubre de 2014].
  20. Francàs, Ramon. «Los Castellers de Vilafranca completan por vez primera una compleja torre de nueve pisos» (en castellà). La Vanguardia, 2 de novembre del 1996, p. 22 [Consulta: 23 d'octubre del 2014].
  21. Fortià, Artur. «Apoteósico "4 de 9 amb folre i l'agulla"» (en castellà). El Mundo Deportivo, 4 de novembre del 1995, p. 32 [Consulta: 23 d'octubre del 2014].
  22. Eloi Miralles. «"Quatre de nou amb folre" en Vilafranca del Penedès» (en castellà). La Vanguardia, 8 de novembre del 1987. [Consulta: 23 d'octubre del 2014].
  23. «Gràcies, Cisco!». El Figarot. Castellers de Vilafranca, núm. 41, Març del 2011, p. 6 [Consulta: 23 d'octubre del 2014].
  24. Casa Via Raventós - Cal Figarot a turismevilafranca.com
  25. Cal Figarot al web dels Castellers de Vilafranca
  26. «Junta tècnica». castellersdevilafranca.cat. [Consulta: 23 d'octubre del 2014].
  27. «Junta directiva». castellersdevilafranca.cat. [Consulta: 23 d'octubre del 2014].
  28. «Consells assessors». castellersdevilafranca.cat. [Consulta: 23 d'octubre del 2014].
  29. «Caps de colla». castellersdevilafranca.cat. [Consulta: 23 d'octubre del 2014].
  30. 30,0 30,1 «Pere Almirall i Josep Cabré, nous líders dels verds». El Punt Avui, 14 de febrer del 2012. [Consulta: 23 d'octubre del 2014].
  31. 31,0 31,1 31,2 «Pere Almirall i Josep Cabré agafaran divendres les regnes dels Castellers de Vilafranca». lafura.cat, 9 de febrer del 2012. [Consulta: 23 d'octubre del 2014].
  32. «Presidents». castellersdevilafranca.cat. [Consulta: 23 d'octubre del 2014].
  33. «Els Castellers de Vilafranca porten els seus castells a l'Índia». El Periódico de Catalunya, 22 agost 2011. [Consulta: 23 agost 2011].
  34. «Els Castellers de Vilafranca triomfen a Mumbai». Penedès Digital, 23 agost 2011. [Consulta: 23 agost 2011].
  35. Actuació al rooftop 230, 5Av.
  36. «Els castellers clamen a Europa: "Catalans want to vote"». Ara, 8 juny 2014.
  37. «Concurs 1954». concursdecastells.cat.
  38. «Concurs 1970». concursdecastells.cat.
  39. «Concurs 1972». concursdecastells.cat.
  40. «Concurs 1980». concursdecastells.cat.
  41. «Concurs 1982». concursdecastells.cat.
  42. «Concurs 1984». concursdecastells.cat.
  43. «Concurs 1986». concursdecastells.cat.
  44. «Concurs 1988». concursdecastells.cat.
  45. «Concurs 1990». concursdecastells.cat.
  46. «Concurs 1992». concursdecastells.cat.
  47. «Concurs 1994». concursdecastells.cat.
  48. «Concurs 1996». concursdecastells.cat.
  49. «Concurs 1998». concursdecastells.cat.
  50. «Concurs 2000». concursdecastells.cat.
  51. «Concurs 2002». concursdecastells.cat.
  52. «Concurs 2004». concursdecastells.cat.
  53. «Concurs 2006». concursdecastells.cat.
  54. «Concurs 2008». concursdecastells.cat.
  55. «Concurs 2010». concursdecastells.cat.
  56. «Concurs 2012». concursdecastells.cat.
  57. «Concurs 2014». concursdecastells.cat.
  58. Jaria i Manzano, Jordi. «Barcelona 1964: Torna el concurs obert». A: Història dels concursos de castells. Tarragona: Edicions El Mèdol, setembre de 1996, pp. 44-46 (L'Agulla). ISBN 84-88882-64-5 [Consulta: 22 d'octubre del 2014]. 
  59. Jaria i Manzano, Jordi. «Barcelona 1965: La Vella supera uns Nens redreçats». A: Història dels concursos de castells. Tarragona: Edicions El Mèdol, setembre de 1996, pp. 47-48 (L'Agulla). ISBN 84-88882-64-5 [Consulta: 22 d'octubre del 2014]. 
  60. Jaria i Manzano, Jordi. «Barcelona 1966: L'últim concurs de Barcelona». A: Història dels concursos de castells. Tarragona: Edicions El Mèdol, setembre de 1996, pp. 49-50 (L'Agulla). ISBN 84-88882-64-5 [Consulta: 22 d'octubre del 2014]. 
  61. Jaria i Manzano, Jordi. «Vilafranca 1968: Els nens es coronen en absència de la Vella». A: Història dels concursos de castells. Tarragona: Edicions El Mèdol, setembre de 1996, pp. 51-53 (L'Agulla). ISBN 84-88882-64-5 [Consulta: 22 d'octubre del 2014]. 
  62. Jaria i Manzano, Jordi. «Vilafranca 1969: El pilar de sis arriba al concurs». A: Història dels concursos de castells. Tarragona: Edicions El Mèdol, setembre de 1996, pp. 54-56 (L'Agulla). ISBN 84-88882-64-5 [Consulta: 22 d'octubre del 2014]. 
  63. Jaria i Manzano, Jordi. «Vilafranca 1970: Els Nens del Vendrell, pletòrics». A: Història dels concursos de castells. Tarragona: Edicions El Mèdol, setembre de 1996, pp. 57-58 (L'Agulla). ISBN 84-88882-64-5 [Consulta: 22 d'octubre del 2014]. 
  64. Jaria i Manzano, Jordi. «Vilafranca 1971: Els Nens del Vendrell aconsegueixen el cinquè títol consecutiu». A: Història dels concursos de castells. Tarragona: Edicions El Mèdol, setembre de 1996, pp. 57-58 (L'Agulla). ISBN 84-88882-64-5 [Consulta: 22 d'octubre del 2014]. 
  65. Jaria i Manzano, Jordi. «Vilafranca 1973: Un mal record». A: Història dels concursos de castells. Tarragona: Edicions El Mèdol, setembre de 1996, pp. 67-69 (L'Agulla). ISBN 84-88882-64-5 [Consulta: 22 d'octubre del 2014]. 
  66. «Castellers de socarrel». castellersdevilafranca.cat.
  67. 67,0 67,1 «Miquel Ferret, Toni Bach i Creu Roja Alt Penedès, premiats per els Verds». RTV Vilafranca, 20 de novembre del 2012. [Consulta: 23 d'octubre del 2014].
  68. 68,0 68,1 «Toni Bach i Miquel Ferret, castellers de socarrel 2012». lafura.cat, 19 de novembre del 2012. [Consulta: 23 d'octubre del 2014].
  69. 69,0 69,1 Josep M. Soler. «Els Castellers de Vilafranca han tancat la millor temporada de la història amb el tradicional sopar, amb la satisfacció d'haver descarregat el 3 de 10». RTV Vilafranca, 18 de novembre del 2013. [Consulta: 23 d'octubre del 2014].
  70. 70,0 70,1 «Òscar Serramià i Joan Badell, castellers de Socarrel». Eix Diari, 20 de novembre del 2013. [Consulta: 23 d'octubre del 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castellers de Vilafranca Modifica l'enllaç a Wikidata