Castellers de Vilafranca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Castellers de Vilafranca
Escut dels Castellers de Vilafranca
Escut dels Castellers de Vilafranca
Àlies Vilafranquins, els verds
Fundació 1948[1]
Color de camisa Verd
Localització Vilafranca del Penedès
Local Cal Figarot, Carrer del General Prim, 11
Cap de colla Pere Almirall i Piqué
President Josep Cabré i Tugas
Millors castells 2 de 9 amb folre (carregat)
3 de 10 amb folre i manilles
2 de 8 sense folre
4 de 9 sense folre
Millor actuació 4de9fa, 3de10fm, 4de9, Pde8fm (Diada de Sant Fèlix 2013, Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès, 30 d'agost del 2013)
Posició darrer concurs 1a
Diada destacada Diada de Sant Fèlix (30 d'agost)
Diada de Sant Ramon (31 d'agost)
Diada de Tots Sants (1 de novembre)
Web oficial www.castellersdevilafranca.cat
Llista de colles castelleres
Escut brodat a la camisa
Primera torre de nou amb folre carregada de la història, Castellers de Vilafranca
Primer tres de deu amb folre i manilles carregat dels Castellers de Vilafranca
Primer quatre de nou sense folre carregat dels Castellers de Vilafranca
Quatre de nou amb folre i l'agulla, Castellers de Vilafranca

Els Castellers de Vilafranca són una institució cultural catalana que té com a principal objectiu fer castells. Són una organització sense ànim de lucre i tenen la consideració d'entitat d'interès públic.

La Colla es va fundar el 1948, fruit de la gran afició, tradició i arrelament del fet casteller a Vilafranca del Penedès, que es remunta als temps del Ball de Valencians (s. XVIII) precursor dels castells actuals.

Actualment formen part de la Colla més de quatre-cents castellers i castelleres, de totes les edats, de forma lliure i voluntària sense cap tipus de distinció social, política, cultural o religiosa. A tots els uneix la mateixa afició d'aixecar castells, els valors democràtics, la cooperació i el treball en equip, l'esperit de superació constant, i continuar estant al capdamunt del món casteller. La seu social dels Castellers de Vilafranca és Cal Figarot, Casa Via Raventós, adquirida l'any 1983.

Els Castellers de Vilafranca són una de les entitats més importants i de més projecció de Vilafranca del Penedès i han representat el país i la cultura catalana en nombroses ocasions a l'estranger. Compten amb el suport de més de cinc-cents socis, i la col·laboració de diverses institucions públiques i privades. A més de les actuacions castelleres que realitzen al llarg de la temporada, bàsicament entre els mesos d'abril i novembre, també organitzen altres activitats culturals, esportives, educatives, socials i gastronòmiques obertes a tothom.

La tasca que han dut a terme al llarg de seixanta anys en l'àmbit de la cultura popular catalana i l'associacionisme ha estat reconeguda per l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès amb la concessió de la Medalla de la Vila, i per tot el país amb la Creu de Sant Jordi concedida el 1993[2] per la Generalitat de Catalunya.

Història[modifica | modifica el codi]

La colla Castellers de Vilafranca es va fundar el mes de setembre de 1948, de la mà d'Oriol Rossell, qui en va ser el primer cap de colla. La primera actuació de la colla va ser a Sant Cugat Sesgarrigues, amb castells de sis.[3] Els inicis van estar marcats per la consecució dels primers castells de set i per les estretes relacions amb colles com els Nens del Vendrell, amb qui compartien canalla, i la Colla Vella dels Xiquets de Valls.[3] Durant aquests anys, els caps de colla van ser l'Oriol Rossell (1948-1952) i el Ramon Sala (1953-1955) i el color de la camisa va ser el rosat, i posteriorment el vermell, fins al 1957 en que adoptaren el verd.[4][3]

El 1956 la colla va restar gairebé inactiva a causa de desavinences internes. El 1957 es va reorganitzar i va adoptar l'actual color de la camisa. Del 1957 al 1968 van aconseguir castells de set i la consecució més destacada va ser el cinc de set. A partir del 1969 i fins al 1974, la colla va fer un salt qualitatiu molt important i va aconseguir la torre de set i els primers castells de vuit: el quatre de vuit, el tres de vuit, el pilar de sis i la torre de vuit amb folre. El 1972 va guanyar el Concurs de Castells de Tarragona. Durant aquests anys els caps de colla van ser el Josep Pedrol (1957-1960), el Carles Domènech (1961-1962), el Joan Bolet (1963), el Gabi Martínez (1964-1969), el Lluís Giménez (1970-1973) i el Gabi Martínez, una altra vegada (1974).[5]

El 1975 la colla va fer un canvi important en l'estructura interna: va passar d'una direcció quasi exclusiva del cap de colla a regir-se per un equip tècnic col·legiat. El 1981 va tornar a ser un any de canvis interns ja que es va decidir que els castellers no cobrarien individualment. Això va provocar una escissió. Entre els anys 1975 i 1982, la colla va mantenir els castells de vuit, tot i que amb penes i treballs. Els anys 1983 i 1984 van ser uns anys de recuperació i consolidació dels castells de vuit bàsics, però el tomb definitiu es va produir el 1985 quan es va descarregar el primer cinc de vuit. Així es va obrir el camí cap als castells de nou folrats: el 1987 la colla va carregar els primers tres i quatre de nou amb folre, el 1989 va descarregar el tres per primera vegada i el 1990, el quatre. Del 1975 al 1994 el cap de colla va ser el Carles Domènech.[5]

Entre els anys 1995 i 2004 la colla entra en una espiral d'èxits que coincideix amb la incorporació progressiva de dones a una activitat que tradicionalment havia estat masculina. Durant la citada dècada s'aconsegueixen les màximes fites: descarregar la torre de nou amb folre i manilles, el pilar de set amb folre, el pilar de vuit amb folre i manilles (el primer del segle XX), el quatre de vuit amb l'agulla (el primer del segle XX), el quatre de nou amb folre i l'agulla (el primer de la història dels castells), el cinc de nou amb folre i el tres i quatre de nou amb folre simultanis (per primer cop en tota la història castellera), i carregar la torre de vuit (primera del segle XX), el quatre de nou i el tres de deu amb folre i manilles (el primer de la història dels castells). Cal afegir que, en aquests anys, la colla va guanyar el Concurs de Castells de Tarragona del 1996, 1998, 2002 i 2004. El 2005 la colla carrega la torre de 9 amb folre, que es considera el castell més difícil realitzat fins al moment.

Francesc Moreno "Melilla" va ser el cap de colla del 1995 al 2003 i el Lluís Esclassans ho ha estat del 2004 al 2007. El David Miret va ser elegit nou cap de colla el desembre de 2007.

L'1 de novembre de 2010 es van convertir en la primera colla en descarregar el 2 de 8 net, a Vilafranca en la Diada de Tots Sants.[6]

Primer pilar de vuit amb folre i manilles carregat del segle XX, Castellers de Vilafranca

Castells aconseguits[modifica | modifica el codi]

A continuació es presenta la llista de castells que ha fet la colla i la data en què es van carregar o descarregar per primera vegada.[7][8]

Castell Descarregat Carregat
Torre de nou amb folre 30.08.2005**
Tres de deu amb folre i manilles 30.08.2013 15.11.1998**
Torre de vuit neta 01.11.2010** 01.11.1999**
Quatre de nou net 07.10.2012 01.11.2002
Tres de nou amb folre i agulla 31.08.2009**
Quatre de nou amb folre i agulla 01.11.1996** 01.11.1995**
Cinc de nou amb folre 01.11.1997 30.08.1997
Set de nou amb folre 01.11.2012**
Pilar de vuit amb folre i manilles 28.09.1997* 31.08.1995*
Torre de nou amb folre i manilles 30.08.1995
Quatre de nou amb folre i tres de nou amb folre simultanis 31.08.2001**
Tres de nou amb folre 30.08.1989 31.08.1987
Quatre de nou amb folre 01.11.1990 01.11.1987
Cinc de vuit amb l'agulla 03.10.2009**
Tres de vuit amb agulla 29.10.2006**
Quatre de vuit amb l'agulla 08.10.1995*
Cinc de vuit 30.08.1985
Torre de vuit amb folre i pilar de set amb folre simultanis 31.08.2006**
Pilar de set amb folre 01.10.1995 14.05.1995
Torre de vuit amb folre 17.11.1974 12.10.1973
Tres de vuit 30.08.1974 01.10.1972
Dos pilars de sis simultanis (un de carregat) 31.08.2001**
Pilar de sis 30.08.1972 19.12.1971
Quatre de vuit 30.08.1971 12.10.1969
Torre de set 24.08.1969
Nou de set 11.12.1988
Tres de set aixecat per sota 25.11.1973
Set de set 23.05.2010
Sis de set 21.01.1997
Cinc de set amb agulla 19.04.2008**
Cinc de set 26.09.1965 30.08.1965
Tres de set amb l'agulla 10.08.1996**
Quatre de set amb l'agulla 05.08.1954 31.08.1953
Tres de set 31.08.1949
Quatre de set 31.08.1949
Torre de sis 16.06.1949
Pilar de cinc 14.09.1948
* Primer del segle XX o XXI (era moderna dels castells)
** Primer de la història castellera
Foto de la colla
Únic tres i quatre de nou amb folre descarregats simultàniament de la història, Castellers de Vilafranca

Cal Figarot, la seu social[modifica | modifica el codi]

Pati de Cal Figarot, local social dels Castellers de Vilafranca

La seu social dels Castellers de Vilafranca és Cal Figarot, Casa Via Raventós, adquirida l'any 1983. Construïda l'any 1888, es tracta d'un edifici neogòtic, obra de l'arquitecte August Font i Carreres, que incorpora per primera vegada a Vilafranca elements medievalistes en una edificació particular. En aquest edifici destaquen la balconada, el vestíbul, l'escala principal, algunes sales i sobretot el magnífic jardí interior, veritable centre neuràlgic del local social. L'any 1998 la Colla va incorporar al seu patrimoni la nau adjacent de 600 m2 d'unes caves. Un cop rehabilitada, es va integrar al pati del casal. La colla disposa també d'altres dependències, com són el gimnàs, la secretaria, les sales polivalents i la cafeteria-restaurant.[9][10]

Presència internacional[modifica | modifica el codi]

Quatre de vuit a Santiago de Xile
Quatre de vuit a la Ciutat del Vaticà
Pilar de 5 a l'Estàtua de la Llibertat

Els Castellers de Vilafranca han estat una de les colles amb més projecció internacional. Han actuat:

  • al festival organitzat pel diari L'Humanité a París (1973).
  • a la Quinzena Catalana de Ginebra (1978).
  • a Itàlia (1978), amb exhibicions a l'Alguer i a Sàsser (Sardenya).
  • a Portugal (1982), aixecant castells a Lisboa, Sintra, Estoril, Coimbra i Porto.
  • a Itàlia (1984), actuant a Pisa, Siena, Roma, Ciutat del Vaticà i Florència.
  • a Besiers, França (1987).
  • a Itàlia (1988), amb motiu del Mil·lenari de Catalunya, i actuant a Pisa, a la Ciutat del Vaticà i a Roma.
  • al País Basc (1990) amb actuacions a Bergara, Antzuola, Zumarraga i Urretxo.
  • a Itàlia (1990), aquest cop pel nord: Feltre (al palio), Niccia i Melere (localitats del municipi de Trichiana) i Venècia.
  • de nou a França (1991) actuant a Tolosa de Llenguadoc, amb motiu de l'Aplec Internacional de la Sardana i a Carcassona.
  • a Luxemburg i a Alemanya (1991), amb actuacions a Luxemburg (capital), Moers, Wolfenbütel, Hannover, Berlin i Frankfurt.
  • a l'Expo de Sevilla (1992) durant el dia de Catalunya.
  • a Santiago de Compostel·la (1993), durant els actes del Xacobeo'93.
  • el mateix any, gira per cinc països: França (Marsella), Itàlia (Lecco, Melzo, Bèrgam), Eslovènia (Ljubljana, Postojna, Otocêc, Novo Mesto, Crnomêlj), Àustria (Klagenfurt) i Mònaco (Montecarlo).
  • de nou a França el mateix any, amb actuacions a París i a Poix de Picardie.
  • a Itàlia (1994) per cinquena vegada (Venècia, Mestre) amb motiu del cèlebre carnaval venecià.
  • a França (Villeurbanne, Lió) el mateix any.
  • als Països Baixos i a Bèlgica (1994), amb actuacions a Amsterdam, Enschede, Aalten, Almelo, Emmen i Brussel·les.
  • de nou al País Basc (1995) amb actuacions a Tudela.
  • a Dinamarca (1996), a Copenhaguen i a Holte.
  • el mateix any, a França (Metz), Països Baixos (Maastricht) i a Bèlgica (Bree).
  • a Sobradiel (1999), Aragó.
  • a Bühl (Alemanya), ciutat agermanada amb Vilafranca del Penedès (2002).
  • a Salamanca (2002).
  • de nou a França (2004), on van actuar a Dunkerque.
  • al País Basc (2005), amb actuacions a Donostia i Elorrio.
  • a França (2006), on van actuar a Steenvoorde.
  • de nou a Aragó (2006), durant les festes de Binèfar.
  • el 2007 van actuar Alemanya, en el marc de la Fira del Llibre de Frankfurt.
  • el gener de 2008 van actuar a Xile, en el que ha sigut la primera sortida d'una colla castellera catalana a l'hemisferi sud.
  • l'agost de 2011 van actuar a Bombai, Índia, convidats pel grup de govindes Jai-Jawan, que també tenen la tradició de fer torres humanes,[11] aconseguint un èxit notable emportant-se 3 premis, entre ells el de millor agrupació.[12]
  • el 2012 van actuar a Nova York on realitzen una actuació a sobre d'un gratacels i aconsegueixen la millor actuació al continent americà.[13]
  • el 2014 van actuar a Brussel·les en motiu de la campanya Catalans want to vote organitzada per Òmnium.[14]

Els Castellers de Vilafranca també van actuar a la cerimònia d'obertura dels XXV Jocs Olímpics d'estiu 1992 a Barcelona, la qual sens dubte ha estat l'actuació castellera més vista arreu del món.

La colla també va actuar a la presentació mundial de la novel·la d'en Noah Gordon El Celler que es va celebrar a Vilafranca del Penedès (2007).

Els Castellers de Vilafranca també han realitzat una tasca de difusió del fet casteller en l'àmbit dels Països Catalans:

  • Sortides a la Catalunya del Nord i Occitània: sis vegades a Perpinyà (1970, 1977, 1982 [a les festes de la Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà, USAP], 1989 [Festa de les Mules], 1997 i 1998), una a Toluges (1970), en el marc de les Festes de Pau i Treva, una a Cotlliure (1984), una a Banyuls de la Marenda (1986), tres a Vilafranca de Conflent (1985, 1988 i 1989), una al monestir de Sant Miquel de Cuixà (1985), una a Prada de Conflent [a la Universitat Catalana d'Estiu i poble] (1988) i una a Baó, en el marc de la Primera trobada de la catalanitat a Catalunya del Nord (2002).
  • Quatre sortides al Principat d'Andorra: a Encamp (1971), Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria (1976) [en un dels actes del Congrés de Cultura Catalana], a les Escaldes, de nou a la capital de les Valls (1983) i un altre cop a les Escaldes (1985).
  • Dues gires pel País Valencià: la primera a la Ribera del Xúquer (1979), amb actuacions a Carcaixent, el monestir d'Aigües Vives, Sueca, Cullera i Algemesí, a més d'un pilar de cinc davant la casa d'en Raimon, a Xàtiva; a la segona (1981) van actuar a Alcoi, Benidorm i Alacant. Posteriorment van actuar a Carcaixent (1985), a Algemesí (1993 i 2000), Castelló (2000) [13a Festa de la Llengua], Olleria i Benicarló (durant la Diada del País Valencià).
  • La de Palma (1980) i la de Manacor (2001).
  • La ja mencionada de l'Alguer (1978).

Participació al Concurs de Castells de Tarragona[modifica | modifica el codi]

Els Castellers de Vilafranca han guanyat el Concurs de castells de Tarragona en nou ocasions, les sis darreres de forma consecutiva:

Galeria[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Miralles i Figueres, Eloi. Fem pinya!. Barcelona: Diafora, 1981, p. 96. ISBN 84-85205-37-5. 
  2. DECRET 93/1993, de 9 de març, de concessió de les Creus de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya
  3. 3,0 3,1 3,2 Mor Oriol Rossell, fundador dels Castellers de Vilafranca
  4. «Els Castellers de Vilafranca celebren l'aniversari rescatant la camisa rosada». RTV Vilafranca, 23 de setembre de 2008. [Consulta: 8∕8∕2011].
  5. 5,0 5,1 Els caps de colla, dins del web dels Castellers de Vilafranca
  6. vilaweb.cat, 01.11.2010, Els Castellers de Vilafranca descarreguen la 'bèstia indomable'
  7. «Actuacions Destacades». castellersdevilafranca.cat. Castellers de Vilafranca. [Consulta: 17 de setembre de 2012].
  8. «Base de dades (BDCJ)». www.cccc.cat. Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. [Consulta: 17 de setembre de 2012].
  9. Casa Via Raventós - Cal Figarot a turismevilafranca.com
  10. Cal Figarot al web dels Castellers de Vilafranca
  11. «Els Castellers de Vilafranca porten els seus castells a l'Índia». El Periódico de Catalunya, 22 agost 2011. [Consulta: 23 agost 2011].
  12. «Els Castellers de Vilafranca triomfen a Mumbai». Penedès Digital, 23 agost 2011. [Consulta: 23 agost 2011].
  13. Actuació al rooftop 230, 5Av.
  14. «Els castellers clamen a Europa: "Catalans want to vote"». Ara, 8 juny 2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castellers de Vilafranca Modifica l'enllaç a Wikidata