Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
USAP
logo
Nom complet Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà
Àlies Els catalans
Fundació 1902
Estadi Estadi Aimé Giral,
Catalunya Perpinyà
(16.593 espectadors)
President França François Rivière
Entrenador França Alain Hyardet
França Grégory Patat
França François Gelez
Lliga Campionat de França de rugbi Pro D2
(13è al Top 14 -descens a ProD2 la temporada 2013-14)
Web oficial http://www.usap.cat/
Equipació
Primera
Equipació
Segona
Equipació
Tercera

La USAP (Union Sportive Arlequins Perpignan, o Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà), és un club de rugbi a 15 de Perpinyà (Catalunya Nord) fundat el 1902. Ha guanyat set vegades el Campionat de França (1914, 1921, 1925, 1938, 1944, 1955 i 2009) el que el converteix en el 7è club amb millor palmarès de França darrera de Tolosa, le Stade français, l'AS Béziers, le SU Agen et le FC Lourdes i empatat amb el Stade bordelais. [1] El club es va fundar l'any 1902 com a Association Sportive Perpignanaise, reanomenat US Perpinyà el 1919 i finalment el 1933 va adoptar el nom d'Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà (USAP). [2]

L’equip ha estat de forma ininterrompuda a la primera divisió del rugby francès entre 1911 i 2014, any en el que va perdre la categoria i fou relegat a jugar a la ProD2. [3] El seu estadi local és l'Estadi Aimé Giral amb una capacitat de 16.500 espectadors. La seva samarreta porta els colors sang i or de l'escut de Catalunya. [2]

A nivell europeu, amb 11 participacions a la Heineken Cup, és el tercer representant de França, i el primer català amb major nombre d'aparicions. En aquesta, la USAP va arribar a la final en l'edició de 2003, la qual va perdre contra el Tolosa 2003. [4]

Història[modifica | modifica el codi]

Els començaments[modifica | modifica el codi]

Rugby arriba a Perpinyà l'octubre de 1886 amb l’Union athlétique du collège de Perpignan El primer club civil del Rosselló es va fundar poc després, l'any 1896 i el 13 de setembre de 1902, es va crear l'avantpassat de l'actual club: l'Associació Atlètica de Perpinyà (SPA). A l'abril de 1903, l'ASP bat a l'equip de la facultat de Veterinària de Tolosa en la lluita pel títol de campió del Sud de Deuxième série equiparable a la segona dividió francesa. Entre 1905 i 1911, el club va guanyar tots els campionats fets al Llanguedoc. [5]

el 23 abril de 1911, l'ASP es converteix en campió de la segona divisió francesa a Dole al batre 20-5 a Colombes i assoleix l'accés a l'elit del rugbi francès que no perdria fins a l'any 2014. El 1912, va esclatar un conflicte en el club i el resultat del mateix fou l'escissió que promogueren diversos jugadors i membres (inclòs el capità, Gilbert Brutus) que crearan l'Stade olympien perpignanais (SOP). [6]

Al setembre de 1912, va arribar com a jugador-entrenador, el gal·lès Rowland Griffiths, recent finalista de la final de la lliga francesa amb el Racing Club de França, i que va a portar al club a dispuar una semifinal el 1913 i ha guanyar el títol el 1914 contra el Tarbais Stadocest per 8-7. La transformació final que dóna la victòria als catalans fou aconseguida per Aimé Giral jugador que mesos després moriria al front durant la Primera Guerra Mundial i que, anys més tard, donaria nom a l'estadi de l'USAP.[7][8][9]

Per la seva banda, el SOP esdevé campió de França de segona divisió en 1913. Durant la Primera Guerra Mundial, malgrat la suspensió del campionat, els jugadors no mobilitzats segueixen jugant per l'ASP amb el malnom de Diables Verds de Perpinyà esdevenint campions de Llenguadoc de 1916 contra el SOP, que guanyaria el títol l'any següent. [6]


La primera edat d'or[modifica | modifica el codi]

La guerra va interrompre l'ascensió del club. El 1919, els dos clubs de la ciutat es fusionaren creant la Union Sportive Perpignanaise (USP). El nou club adoptà els cèlebres colors blau cel per la samarreta, blanc pel pantaló i sang i or pels mitjons. La raó d'aquest canvi fou com a homenatge als jugadors del club morts durant la guerra de 1914-1918, adoptant el club el color blau dels seus uniformes.

S'inicià una època d'èxit pel club de Perpinyà que es consolidà com un dels més importants del campionat francès. El seu gran any fou el 1921: els quatre equips del club foren campions del Llenguadoc i els equips I i II foren campions de França. El seu segon campionat absolut de França el guanyà davant l'Stade Toulousain a Besiers.

La USP disputà tres finals consecutives (1924, 1925, 1926), guanyant la segona enfront l'AS Carcassonne, i perdent les altres dues contra el seu gran rival occità, el Tolosa. En aquell moment, amb tres títols, el club dominava el rugbi a 15 francès.

Durant aquells anys, un segon club de rugbi a 15 existia a Perpinyà, el Club des Arlequins Perpignanais. El seu nom prové del fet que el club era molt pobre en els seus inicis i sovint els jugadors, propietaris de la seua samarreta, no la podien reemplaçar quan era esquinçada i l'apedaçaven amb trossos de teixit que no eren pas sempre del color desitjat, d'aquí la semblança amb el vestit d'un arlequí.

De la fusió USP-Arlequins al darrer títol[modifica | modifica el codi]

El 5 de maig de 1933, els dirigents dels dos clubs finalment s'acorden per fusionar-se. És així com neix la Unió Esportista Arlequins de Perpinyà. El 1940, es modifica el nom, esdevenint Unió dels Esports Atlètics Perpinyanesos.

La USAP, com és coneguda d'ara endavant, disputa dues noves finals, l'una perduda el 1935, l'altra guanyada el 1938, tots dos cops contra el Biarritz. Un cinquè títol corona aquest període daurat el 1944 amb victòria contra el Baiona).

Paral·lelament, el Rosselló esdevingué terra del rugbi a 13 i des de la fi de la guerra. Aquest esport, prohibit pel règim de Vichy, es reviscola i sedueix la pedrera de la USAP. Deu campions de França del 1944 passaren així a professionals del rugbi de 13.

Malgrat tot, la USAP es reconstrueix i arriba dues vegades més a la final, el 1952 (derrotat contra el FC Lourdes que començava aleshores el seu període de dominació) i el 1955 obté el sisè títol.

L'època contemporània[modifica | modifica el codi]

La USAP durant un partit de la Heineken Cup

Tret d'una final perduda el 1977 contra l'AS Béziers, la USAP, pilar de la primera divisió, no desenvolupa cap paper important. El darrer títol gran del club és un Challenge Yves du Manoir el 1994. A partir del 1997, el club torna al capdamunt del rugbi a 15 francès, sense arribar a imposar-se. El 1998, disputa una nova final, la primera al Stade de France, guarnit per a l'ocasió amb el vermell i el groc, però perd contra l'Stade Français. Després el 2000, sota la direcció d'Olivier Saïsset, antic entrenador i jugador de l'AS Béziers (el gran rival occità de proximitat), el club arriba sistemàticament a les fases finals del campionat. Disputa una nova final, perduda el 2004 contra l'Stade Français.

La USAP disputa regularment la Copa d'Europa. Després d'una experiència el 1998-99, el club hi participa sistemàticament des del 2001, amb una final perduda el 2003 contra el Tolosa.

Saisset se'n va del club després de la derrota a la final del campionat del 2004, i el reemplaça Philippe Boher i Philippe Ducousso, que porten la USAP fins a la semifinal del campionat contra el Biarritz el 2005-06 (9-12). El maig de 2006, Ducousso cedeix la seua plaça a Franck Azéma.

L'any 2002 la USAP va signar un conveni de col·laboració amb el Barcelona Universitari Club, a partir del qual l'equip de Barcelona es diu d'aleshores endavant USAP-Barcelona. La temporada 2006-2007 va firmar un conveni de col·laboració amb el Barça.

El 6 de juny de 2009, a l'Stade de France de París, la USAP va tornar a aixecar l'escut de Brennus després de guanyar la seva setena lliga, aquesta vegada contra l'ASM Clermont Auvergne occitana, per 22-13. En un estadi ple de gom a gom i amb milers de seguidors catalans a les grades, l'equip de Jacques Brunel va trencar una sequera de més de mig segle gràcies a una magnífica segona part. La USAP, que havia quedat primera a la fase regular de la lliga, jugava la quinzena final de la lliga en els seus més de cent anys d'història, de les quals n'havia guanyat sis.

Club «de foc», com se l'anomena sovint, per la passió que l'envolta, la USAP no ha pas resplendit sempre per l'estabilitat dels seus dirigents. Marcel Dagrenat, home de negocis arribat al club el 1996 i president a partir del 2000, va reeixir a modernitzar i consolidar el club, aleshores amenaçat de degradació en el pla esportiu i que sofria un greu dèficit financer, com a entitat professional capaç de posicionar-se en els primers llocs tant a nivell francès com europeu. Creà el holding "USAP Per Sempre", principal accionista del club (aproximadament 80% de les accions), del qual és el president, i presideix també la societat anònima esportiva professional del club. Però fatigat per les baralles intestines, sobretot amb l'associació que administra el sector dels afeccionats del club, i criticat per a la seua gestió (vista de vegades com autocràtica), abandonà el seu lloc l'octubre del 2006. Però un mes més tard, el 23 de novembre del 2006, Dagrenat i el seu equip reprenen les regnes del holding "USAP Per Sempre", gràcies a les votacions de l'associació d'antics jugadors de la USAP (Amicale des Anciens), que no té més d'un 1% de les accions del holding, però que es mostraren decisives. Dagrenat és soci de Jordi Pujol i Ferrussola, fill de l'antic president de Catalunya Jordi Pujol i Soley.

Identitat[modifica | modifica el codi]

Aficionats de la USAP
Maillot usat en el partit contro Toló el maig de 2004 a l'estadi olímpic de Montjuic.

La USAP ha estat tradicionalment una icona catalanista, fins i tot té com a himne del club la cançó L'Estaca d'en Lluís Llach.

Recentment, el club ha reprès el nom que portava entre 1933 i 1940, Unió Esportista Arlequins de Perpinyà, i ha canviat els colors de les seves samarretes, abandonant el blau cel pel sang i or de les armes de Catalunya. Tanmateix, el 2007, el club va tornar a establir els colors blau i blanc com a samarreta principal, el sang i or va demorar només pels partits jugats l'exterior. La seva divisa (emprada en llengua catalana) és Sempre endavant, i és un indici de la forta identitat catalana cada vegada més reivindicada pel club perpinyanés.

El club mira de desenvolupar el rugbi a 15 a la resta de Catalunya, per això, des del 2004, fa convenis de col·laboració amb clubs com el FC Barcelona i dóna suport a l'escola de rugbi a 15 blaugrana, supervisada per Georges Coste, antic entrenador de la USAP.

La identitat catalana no ha impedit a la USAP d'obrir amplament les seues portes a l'adveniment del professionalisme. Una desena de nacionalitats componen actualment la plantilla professional del club.

Estadi[modifica | modifica el codi]

L'estadi Aimé Giral de Perpinyà

La USAP juga els seus partits a l'estadi Aimé Giral, amb capacitat per a 16.539 espectadors.

Jugadors emblemàtics i internacionals[modifica | modifica el codi]

La USAP ha proveït nombrosos internacionals al 15 de França (28 a la data d'octubre de 2006). Citarem Jep Desclaux (anys 1930 i 1940), Robert Puig-Aubert (anys 1940 i 1950), Jean-François Imbernon (anys 1970 i 1980) o, més recentment, Thomas Lièvremont. El darrer en data és Vincent Debaty. Un dels jugadors més emblemàtics del club, Bernard Goutta, capità que va posar un terme a la seva carrera al final de la temporada 2006-07, ha conegut la seva única selecció contra el Canadà el juliol del 2004.

Actualment, el club té jugadors internacionals amb la selecció francesa. Nicolas Mas, David Marty i Guilhem Guirado són regularment seleccionats.

Entre els estrangers, el pilar Perry Freshwater jugà amb l'equip d'Anglaterra i Rimas Álvarez Kairelis amb l'equip d'Argentina. A la pretemporada 2007-2008, la USAP ha fet un gran cop al mercat de les transferències: el reclutament del darrere dels campions del Món 2007, el sud-africà Percy Montgomery.

A la pretemporada 2008-2009, la USAP fa de nou un gran cop al mercat dels transferiments: fa signar l'obridor dels All Blacks Daniel Carter, amb el bemoll tanmateix que no jugà més que a la segona meitat de la temporada.

En la temporada 2011-2012 se signà el internacional de Gal·les James Hook, per tres anys, tot després de la Copa del Món.

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Finals disputades per la USAP[modifica | modifica el codi]

Campionat francès de rugbi a 15[modifica | modifica el codi]

Data Vencedor Finalista Marcador Seu Espectadors
3 de maig 1914 'Catalunya AS Perpinyà' Stadoceste Tarbais 8-7 Estadi dels Ponts Bessons, Tolosa de Llenguadoc 15.000
17 d'abril 1921 'Catalunya US Perpinyà' Stade Toulousain 5-0 Parc des Sports de Sauclières, Besiers 20.000
27 d'abril 1924 Stade Toulousain Catalunya US Perpinyà 3-0 Parc Lescure, Bordeus 20.000
3 de maig 1925 'Catalunya US Perpinyà' AS Carcassonne 5-0 1 Maraussan, Narbona 20.000
2 de maig 1926 Stade Toulousain Catalunya US Perpinyà 11-0 Parc Lescure, Bordeus 25.000
12 de maig 1935 Biarritz Olympique Catalunya USA Perpinyà 3-0 Estadi dels Ponts Bessons, Tolosa de Llenguadoc 23.000
8 de maig 1938 'Catalunya USA Perpinyà' Biarritz Olympique 11-6 Estadi dels Ponts Bessons, Tolosa de Llenguadoc 24.600
30 d'abril 1939 Biarritz Olympique Catalunya USA Perpinyà 6-0 AP Estadi dels Ponts Bessons, Tolosa 23.000
26 de març 1944 'Catalunya USA Perpinyà' Aviron Bayonnais 20-5 Parc des Princes, París 35.000
4 de maig 1952 FC Lourdes Catalunya USA Perpinyà 20-11 Estadi Municipal, Tolosa 32.500
22 de maig 1955 'Catalunya USA Perpinyà' FC Lourdes 11-6 Parc Lescure, Bordeus 39.764
29 de maig 1977 AS Béziers Catalunya USA Perpinyà 12-4 Parc des Princes, París 41.821
16 de maig 1998 Stade Français Catalunya USA Perpinyà 34-7 Stade de France, Saint-Denis 78.000
26 de juny 2004 Stade Français Catalunya USA Perpinyà 38-20 Stade de France, Saint-Denis 79.722
6 de juny 2009 Catalunya 'USA Perpinyà' ASM Clermont Auvergne 22-13 Stade de France, Saint-Denis 79.205
29 de maig 2010 ASM Clermont Auvergne Catalunya USA Perpinyà 19-6 Stade de France, Saint-Denis 79.869

1 Una primera final fou disputada el 26 d'abril de 1925 a l'Stade des Ponts Jumeaux a Tolosa amb el resultat de 0-0 AP.

Challenge Yves du Manoir[modifica | modifica el codi]

Data Vencedor Finalista Marcador Seu
17 de març 1935
7 d'abril 1935
Catalunya USA Perpinyà AS Montferrandaise 3-3
6-0
Toló
Stade des Ponts Jumeaux, Toulouse
8 de març 1936 Aviron bayonnais Catalunya USA Perpinyà 9-3 Stade des Ponts Jumeaux, Toulouse
25 d'abril 1937 Biarritz olympique Catalunya USA Perpinyà 3-0 Stade des Ponts Jumeaux, Toulouse
8 de març 1938 AS Montferrandaise Catalunya USA Perpinyà 23-10 Toló
29 de maig 1955 Catalunya USA Perpinyà SC Mazamet 22-11 Stade des Ponts Jumeaux, Toulouse
29 de maig 1965 US Cognac Catalunya USA Perpinyà 5-3 Parc des Princes, Paris
4 de juny 1994 Catalunya USA Perpinyà ASM Clermont Auvergne 18-3 Stade Maurice Boyau, Dax

Challenge Antoine Béguère[modifica | modifica el codi]

Data Vencedor Finalista Marcador Seu
1967 FC Lourdes Catalunya USA Perpinyà 8-0 Stade Antoine-Béguère, Lorda
1988 Catalunya USA Perpinyà FC Lourdes 36-3 Stade Antoine-Béguère, Lorda

Copa d'Europa de rugbi a 15[modifica | modifica el codi]

Data Vencedor Finalista Marcador Seu Espectadors
24 de maig 2003 Stade Toulousain Catalunya USA Perpinyà 22-17 Lansdowne Road, Dublín 28.600

Transferències 2010/11[modifica | modifica el codi]

Arribades

Sortides

Transferències 2011/12[modifica | modifica el codi]

Arribades

Sortides

Transferències 2012/13[modifica | modifica el codi]

Arribades

Sortides

Transferències 2013/14[modifica | modifica el codi]

Arribades

Sortides

Plantilla 2013/2014[modifica | modifica el codi]

Per la temporada 2014-2015, l'equip de l'USA Perpignan[10] és el següent :

Nom Posició Data de naixament Nacionalitat Selecció
vegades internacional (punts anotats)
Darrer club Incorporació
Rudy Chéron Pilar 19 febrer 1981 França França - França Pays d'Aix RC 2014
Giorgi Mchedishvili Pilar 9 octubre 1986 Geòrgia Geòrgia - França Montpellier HR 2014
Ion Paulică Pilar 10 gener 1983 Romania Romania Romania Romania 43 (5) Anglaterra London Welsh 2013
Pascal Cotet Pilar 12 octubre 1993 França França - "Pedrera" -
Jean-Baptiste Custoja Pilar 20 maug 1995 França França - "Pedrera" -
Jérémy Bécasseau Pilar 18 juliol 1987 França França - Anglaterra Worcester Warriors 2014
Gaëtan Guyon Pilar 20 setembre 1988 França França - França FC Auch 2014
Benoît Cabello Taloner 27 febrer 1980 França França - França ASM Clermont Auvergne 2014
Romain Terrain Taloner 22 agost 1981 França França - Euskadi Biarritz olympique 2012
Jean-Philippe Genevois Taloner 3 de febrer 1987 França França - Euskadi Biarritz olympique 2014
Raphaël Carbou Taloner 6 setembre 1992 França França - França RC Narbonne 2010
Kirill Koulemine Segona línea 13 d'octubre 1980 Rússia Rússia Rússia Rússia 27(20) Anglaterra Sale Sharks 2014
Rinus Luan Bothma Segona línea 3 agost 1989 South Africa Sud-àfrica - Sud-àfrica Falcons (Rugby) 2014
Guillaume Vilaceca Segona línea 7 novembre 1983 Catalunya Catalunya - Catalunya Ceret Sportif Rugby à XV 2007
Loïc Charlon Segona línea 20 abril 1987 França França - França Section paloise 2014
Bastien Chalureau Segona línea 13 febrer 1992 França França - França Stade toulousain 2014
Jean-Pierre Pérez Tercera Línia Ala 3 abril 1984 França França - "Pedrera" -
Alasdair Strokosch Tercera Línia Ala 21 febrer 1983 Escòcia Escòcia Escòcia Escòcia 39 (10) Anglaterra Gloucester RFC 2012
Lucas Bachelier Tercera Línia Ala 26 març 1995 França França - "Pedrera" -
Nicolas Rabat Tercera Línia Ala 24 abril 1991 França França - "Pedrera" -
Dimitri Basilaia Centre 27 novembre 1995 Geòrgia Geòrgia Geòrgia Geòrgia 25 (25) Escòcia Edinburgh Rugby 2014
Benjamin Beaux Centre 30 juny 1986 França França - França RC Narbonne 2014
Karl Château Centre 15 juny 1992 França França - França Stade toulousain 2013
Sébastien Descons Mig de melé 13 maig 1983 França França - França Racing Métro 92 2014
Dewald Duvenage Mig de melé 22 maig 1988 South Africa Sud-àfrica - Sud-àfricaStormers 2013
Tom Ecochard Mig de melé 14 12 1992 França França - França RC Narbonne 2010
Mathieu Belie Mig d'Obertura 20 febrer 1988 França França - França Aviron bayonnais 2014
Tommaso Allan Mig d'Obertura 26 abril 1993 Itàlia Itàlia Itàlia Itàlia 10 (39) - 2013
Watisoni Votu Tres quarts d'ala 25 març 1985 Fiji Fiji Fiji Fiji 7 (0) Anglaterra Exeter Chiefs 2013
Jean-Bernard Pujol Tres quarts d'ala 11 abril 1992 França França - França Stade toulousain 2014
David Marty Tercera Línia Centre 30 octubre 1982 Catalunya Catalunya França França 37 (55) Catalunya Entente Canet - Sainte-Marie 2000
Lifeimi Mafi Tercera Línia Centre 15 agost 1982 Nova Zelanda Nova Zelanda - IrlandaMunster 2012
Sione Piukala Tercera Línia Centre 6 agost 1985 Tonga Tonga Tonga Tonga 6 (5) Austràlia Eastwood 2012
Tommaso Benvenuti Tercera Línia Centre 12 desembre 1980 Itàlia Itàlia Itàlia Itàlia 30 (20) Itàlia Benetton Rugby Treviso 2013
Jens Torfs Tercera Línia Centre 26 maig 1992 Bèlgica Bèlgica Bèlgica Bèlgica 4(0) França Racing Métro 92 2013
Wandile Mjekevu Tercera Línia Centre 7 gener 1991 South Africa Sud-àfrica - Sud-àfrica Lions 2013
Joffrey Michel Darrere 4 març 1987 França França - França Castres Olympique 2008
Jonathan Bousquet Darrere 5 març 1988 França França - França US Oyonnax 2014
Julien Farnoux Darrere 24 abril 1994 França França - França ASM Clermont Auvergne 2014


Jugadors destacats[modifica | modifica el codi]

per ordre cronològic

Entrenadors destacats[modifica | modifica el codi]

Himnes[modifica | modifica el codi]

USAP XV Féminin[modifica | modifica el codi]

El 2008, arran d'un desacord entre el club de rugbi USAT XV Toulouges exclusivament per a les dones quatre vegades campió de França en aquesta data (2004, 2005, 2006 i 2008) i la Municipalitat de Toluges el club es va convertir en la Secció de la USAP femení.

Així, la USAP és a dir, amb el Montpellier Hérault rugby, un dels dos clubs a tenir dos equips d'elit en la divisió dels homes primer (Top 14) i dones.

Després d'un finalista el 2009 (19-16 contra la pèrdua de rugbi de Montpeller Hérault), les dones de la USAP és Campió de França 2010 (Montpeller Herault Rugbi 26-5 sempre contres).

Grups de suport[11][modifica | modifica el codi]

  • Els Angelets de la terra
  • Les Barretines
  • La Penya dels Aspres
  • Les Arlequins
  • La Bronca 2003
  • La Lleganya
  • Els de Tolosa amb la USAP (penya de Tolosa)
  • Els de París amb la USAP
  • Els Arrels de l'USAP
  • Els Amics de Pesillà
  • Les Ultras de l'USAP
  • Les Farfadets
  • Penya Sang i Or amb l'USAP
  • Les Us@pistes
  • Les Catalans de Paris
  • Colla USAP
  • Penya de l'Aude
  • Penya Varoise de l'USAP
  • BUC
  • Penya la Lleganya de Vilanova i la Geltrú
  • Penya Usapista "Els Valencians"

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Rugby TOP 14» (en francès). Ligue Nationale Rugby. Paris: Ligue Nationale de Rugby. [Consulta: 7 juliol 2014].
  2. 2,0 2,1 Camp, Carles. «96: L’USAP de Perpinyà: un club català i catalanista». Butlletí de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya. Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya. [Consulta: 7 juliol 2014].
  3. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.. «La USAP perd amb Clermont (25-22) i baixa del Top 14 per primer cop en els seus 112 anys d'història». 324.cat. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A., 3 maig 2014 [Consulta: 7 juliol 2014].
  4. «Heineken Cup : presentation and medal winners» (en anglès). European Leagues Cups. St-François QC G0A3S0, Canada: Info Média Conseil. [Consulta: 7 juliol 2014].
  5. Vital, Ferran. «Breu història de la USAP» (article). Falta indicar la publicació. Sàpiens Publicacions [Consulta: 8 juliol 2014].
  6. 6,0 6,1 Sicart, Henri. Trabucaire Editions. USAP : 100 Ans d'histoire et de culture (en francès), 1 de octubre de 2007. ISBN 978-2849740583 [Consulta: 8 juliol 2014]. 
  7. Lemon, Mark. «Punch». Punch, 288, 1985 [Consulta: 8 juliol 2014].
  8. Falta indicar la publicació.
  9. «Les finals de rugby depuis 1892» (en francès). SPORTS.FR – RUGBY. [Consulta: 8 juliol 2014].
  10. «Union Sportive Arlequins Perpignan - effectif du club» (en francès). Rugby. SARL IT'S RUGBY, 2014. [Consulta: 8 juliol 2014].
  11. Llista de la web oficial del club

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • USAP: 100 ans de passion, de Gilles Navarro, éd. Trabucaire (Canet de Rosselló), 2003
  • USAP, 1987-2002: XV ans d'une nouvelle aventure, le professionnalisme, de Louis Monich, éd. I Média, 2003
  • "USAP, Fiers d'être catalans", de Robert Marty avec le collaboration de Pere Manzanares, éd. Thassalia, Barcelona, 1998
  • "La USAP de Perpinyà, la força del rugbi català" traduction en catalan, éd. Thassalia, Barcelona, 1998

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]