Stade Français CASG Paris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Stade Français
Nom complet Stade Français CASG Paris
Fundació 1883
Estadi Stade Jean-Bouin (Paris)
(12.000 persones espectadors)
President Thomas Savare
Entrenador Anglaterra Richard Pool-Jones
França Christophe Laussucq
França David Auradou
Lliga Campionat de França de rugbi a 15
(7. la temporada 2011-12)
Web oficial http://www.stade.fr
Equipació
Primer
equip
Equipació
Segon
equip

L'Stade Français CASG Paris és un club de rugbi a 15 francès que participa en el Campionat de França de rugbi a 15. Aquest club és resultat de la fusió de la secció de rugbi de l'Stade Français i del CASG (Club athlétique des sports généraux) de París. El club se l'anomena popularment Stade Français (Paris).

Història[modifica | modifica el codi]

El club de rugbi de l'Stade Français, fundat l'any 1883, és un dels més antics de la disciplina a França i també un dels clubs de rugbi professional més importants del Campionat de França de rugbi a 15. El 19 de maig de 1892, el club va aconseguir el seu primer títol de campió nacional guanyant (7-3) al seu gran rival, també de París, el Racing Club de France. En total l'Stade Français va guanyar 8 cops el campionat entre 1892 i 1908. Tanmateix l'Stade français va anar caient progressivament en una lenta decadència que el durà a jugar a 3a divisió, situació amb la que encararà els inicis dels anys 90.

Durant els anys 90 l'Stade Français va patir una gran revolució interna quan Max Guazzini, personatje important del món audiovisual francès (antic president del Grup NRJ) i una de les grans fortunes de França, es va fer càrrec del club. Guazzini va revolucionar el club i la seva forma de comunicació. D'aquesta manera va posar animació de cheerladers a l'estadi, música rock i va incorporar a l'equip una camisa de disseny original. El primer gran cop mediàtic es va esdevenir quan la cantant nordamericana Madonna, amiga de Max Guazzini, es va oferir a apadrinar l'Stade français llavors encara a la tercera divisió. Un altre moment important va ser la fusió de Stade français amb el CASG (Club Athlétique des Sports Généraux), que en aquells moments es trobava a punt de desaparèixer. Finalment l'any 1998, noranta anys exactes després del seu darrer títol, l'Stade français va ingressar altre cop a la màxima divisió del rugbi francès. La sorpresa va ser en majúscules quan l'equip parisenc, gràcies al seu entrenador Bernard Laporte, es va endur també el títol el mateix any de l'ascens guanyant a la final l'USAP de Perpinyà a l'Stade de France.

Clàssica entre el Stade français París i el Stade toulousain

A partir d'aquest moment la rivalitat entre l'Stade toulousain i l'Stade français va anar en augment en els anys posteriors. L'Stade français es va endur la lliga el 2000, 2003 i 2004. Ha arribat també a disputar dues finals de la Copa d'Europa, contra el Leicester RFC d'Anglaterra el 2001 i l'Stade toulousain el 2005. Però més enllà dels títols, el gran èxito de l'Stade français és comercial: De manera freqüent l'equip parisenc omple els grans estadis de la capital francesa: El Parc dels Prínceps (50 000 espectadors) o l'Stade de France (80.000). Als mitjans de comunicació francesos parlen sovint de les darreres provocacions del club: calendaris i uniformes atrevits... D'aquesta manera, en una enquesta als parisencs, van afirmar que s'identificaven més amb el club Stade français CASG Paris que amb el Paris Saint-Germain de futbol.

Jugadors emblemàtics[modifica | modifica el codi]

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Les finals de l'Stade français[modifica | modifica el codi]

Campionat de França[modifica | modifica el codi]

Data de la final Vencedor Finalista Resultat Lloc de la final Espectadors
20 de març de 1892 Racing club de France Stade Français 4-3 Bagatelle, París 2.000
19 de maig de 1893 Stade Français Racing club de France 7-3 Bécon-les-Bruyères 1.200
18 de març de 1894 Stade Français Inter NOS 18-0 Bécon-les-Bruyères 1.500
17 de març de 1895 Stade Français Olympique de Paris 16-0 Vélodrome, Courbevoie ...
5 d'abril de 1896 Olympique de Paris Stade Français 12-0 Vélodrome, Courbevoie ...
1897 Stade Français Olympique de Paris 10-8 ... ...
1898 Stade Français Racing club de France 10-6 ... ...
30 d'abril de 1899 Stade Bordelais UC Stade Français 5-3 Route du Médoc, Le Bouscat 3.000
31 de març de 1901 Stade Français Stade Bordelais UC 0-3 Route du Médoc, Le Bouscat ...
26 d'abril de 1903 Stade Français SOE Toulouse 16-8 Prairie des Filtres, Tolosa 5.000
27 de març de 1904 Stade bordelais UC Stade Français 3-0 La Faisanderie, Saint-Cloud 2.000
16 d'abril de 1905 Stade Bordelais UC Stade Français 12-3 Route du Médoc, Le Bouscat 6.000
8 d'abril de 1906 Stade Bordelais UC Stade Français 9-0 Parc dels Prínceps, París 4.000
24 de març de 1907 Stade Bordelais UC Stade Français 14-3 Route du Médoc, Le Bouscat 12.000
5 d'abril de 1908 Stade Français Stade Bordelais UC 16-3 Colombes 10.000
29 de maig de 1927 Stade Toulousain Stade Français 19-9 Stade des Ponts Jumeaux, Tolosa 20.000
16 de maig de 1998 Stade Français USAP de Perpinyà 34-7 Stade de France, Saint-Denis 78.000
15 de juliol del 2000 Stade Français US Colomiers 28-23 Stade de France, Saint-Denis 78.000
7 de juny de 2003 Stade Français Stade Toulousain 32-18 Stade de France, Saint-Denis 78.000
26 de juny de 2004 Stade Français USAP Perpinyà 38-20 Stade de France, Saint-Denis 79.722
11 de juny de 2005 Biarritz olympique Stade Français 37-34 AP Stade de France, Saint-Denis 79.475
9 de juny de 2007 Stade Français ASM Clermont-Auvergne 23-18 Stade de France, Saint-Denis 80.000

Copa d'Europa[modifica | modifica el codi]

Data de la final Vencedor Finalista Resultat Lloc de la final Espectadors
19 de maig de 2001 Leicester Tigers Stade français 34-30 Parc des Princes, París 44.000
22 de maig de 2005 Stade Toulousain Stade français 18-12 AP Murrayfield Stadium, Edimburg 51.326

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Le Rugby et le Stade français : des origines à nos jours 1890 - 1939 (Vol. I), per Didier Dorsemaine, col. "Le sport au Stade français", ed. Société des Écrivains, 2000 (Vol. II no aparegut)
  • Dieux du stade. Les rugbymen du Stade français Paris et leurs invités photographiés nus, de François Rousseau, ed. Stade français, 2004
  • Stade français - Un club à la une, ed. L'Équipe, 2006
  • Le Rugby et le Stade français, volum 1 i 2, collectif dont Didier Dorsemaine, ed. Atlantica, 2006