Madonna
De Viquipèdia
 |
L'article necessita algunes millores en el seu format. (Col·laboreu!) Falta enllaçar les paraules més significatives als articles corresponents |
| Madonna | ||
|---|---|---|
 Madonna en concert a Los Angeles.
|
||
| Informació bàsica | ||
| Nom real | Madonna Louise Ciccone | |
| Altres noms | Madonna Louise Veronica Ciccone Ritchie, Madonna | |
| Naixement | 16 d'agost de 1958 Bay City (EUA) |
|
| Lloc d'origen | Ciutat de Nova York (EUA) | |
| Gènere(s) | Pop, dance, música electrònica | |
| Professió(ns) | Cantautora, músic, productora discogràfica, productora cinematogràfica, dissenyadora, ballarina, actriu | |
| Instruments | cantant, guitarra, percussió | |
| Anys en actiu | 1982–actualitat | |
| Discogràfica | Artist Nation (2008) Warner Bros. (1982-2008) Maverick (1992-2004) Sire (1982-1994) |
|
| Web oficial | www.madonna.com | |
Madonna Louise Ciccone, més coneguda com a Madonna (barri de Bay City, Michigan, EUA, 16 d'agost de 1958) és una cantant, compositora i productora estatunidenca de música disco, pop, dance i electrònica principalment. Ha treballat de mode més intermitent com a actriu, dissenyadora de moda i escriptora, i últimament ha debutat com a directora de cinema.
Denominada com Queen of pop (reina del pop), la cantant és una icona popular internacional de les últimes tres dècades, aspecte que àdhuc els seus detractors li reconeixen. És una estrella de rock coneguda per reinventar la seva imatge, per l'ambició, innovació i provocació en els seus vídeos musicals i espectacles, i també per les seves polèmiques personals i per l'ús de símbols polítics, religiosos i sexuals al llarg de la seva espectacular carrera. Des dels seus inicis a 1983, amb el llançament del seu primer àlbum Madonna i fins el seu últim disc Hard Candy, ha adquirit i manté un èxit espectacular i fama mundial, que ha romàs en distintes generacions.
La trajectòria de Madonna és un exemple del triomfador "fet a sí mateix", típic de la cultura nordamericana, amb els seus èxits, fracassos i reaparicions. D'un entorn un tant gris i conservador, Madonna fugí a Nova York a finals dels anys '70 per a dedicar-se a la música. Ha merescut reconeixements, inclosos 7 premis Grammy d'un total de 27 nominacions. El seu afany de superació com artista va conduir-la a papers protagonistes en pel·lícules com Evita, per la qual guanyà el Globus d'Or a la millor actriu. Però Madonna també ha conegut moments difícils: la seva carrera al cinema ha estat desigual, i ha sofert dures crítiques, descens comercial i dificultats personals, que ha ben superat.
Al 2000, el Llibre Guinness dels rècords publicà que Madonna és l'artista femenina més reeixida de tots els temps, estimant que les vendes superen els 338,6 milions d'àlbums i senzills venus en tot el món. La seva actual companyia discogràfica, Warner Bros, afirmà ja en 2005 que les vendes mundials de Madonna excedeixen els 380 milions de discs, només en format àlbum.
És una dona de negocis ben coneguda per la seva sagacitat comercial i visió de futur. El 16 d'octubre de 2007, Madonna i la companyia productora i promotora de concerts "Live Nation Inc." anunciaren un acord que suposava el final per la llarga col·laboració entre ella i Warner Bros. La nova empresa promotora de concerts participarà en els discs, gires, marxandatge, pel·lícules i altres projectes musicals de la cantant. Sota els termes de l'acord proposat, Madonna, de 50 anys, rebrà un xec d'uns 18 milions de dòlars al moment de la firma, i un bestreta d'uns 17 milions per cadascun dels tres discos compactes que gravi. Una porció de la compensació seria en accions. Aquest acord representa per a Madonna uns 120 milions de dòlars pels pròxims 10 anys.
Taula de continguts |
[edita] Biografia i carrera
[edita] Infància i inicis artístics
Madonna nasqué el 16 d'agost de 1958 al barri de Bay City (Detroit, Michigan), sota el nom de Madonna Louise Veronica Ciccone Fortin, filla d'un treballador d'origen italià, Silvio "Tony" Ciccone, i d'una ama de casa franco-canadenca, Madonna Fortin. La família es traslladà després a Rochester Hills, localitat que alguns mencionen per error com la natal de la cantant.
La infància de Madonna estigué marcada per la pèrdua de la seva mare, que va morir quan ella tenia cinc anys d'edat a conseqüència d'un càncer de mama. El seu pare, en morir la seva esposa, s'uní sentimentalment a la dona que s'encarregava dels nens de la família. Madonna va prendre com una traïció que el seu pare es casés amb la cuidadora, pel que mai acabà d'acceptar-la i mai tornà a tenir la mateixa relació amb el seu pare. La relació paternofilial es refredà considerablement. Però tot i així Tony inculcà en tots els seus fills l'hàbit d'estudiar música.
La Madonna adolescent es definí pel seu caràcter un tant rebel, la seva actitud mai passiva i més bé impacient, i el seu avançat interès pels ídols musicals. Ballava l'èxit de Nancy Sinatra, These Boots are Made for Walking, pujada a les taules. Ella admetria que en aquells anys volia cridar l'atenció i recobrar l'estima del seu pare, que ella creia haver perdut per la irrupció de la seva madrastra.
Després d'alguns mesos de lliçons de piano, Madonna va convèncer el seu pare perquè la deixés prendre classes de ballet, en el qual resultà ésser una ballarina nata. Assistí a l'escola superior Rochester Adam High School, on hi fou una estudiant d'excel·lents qualificacions, molt bona en els esports i membre de l'equip d'animadores. Després de graduar-s'hi en el 1976, va rebre una beca de dansa per la Universitat de Michigan, on hi conegué el mestre de ballet Christopher Flynn. A més d'ésser el mentor de Madonna en la dansa, ell li mostrà les primeres discoteques d'ambient gay i li aconsellà que provés sort al món de la dansa. La seva vena artística es disparà i en 1977, gràcies al recolzament de Flynn, Madonna abandonà la universitat, després de només dos anys d'assistència, i se n'anà a Nova York per seguir-hi una carrera professional centrada en la dansa. Flynn moriria anys després, víctima del sida, i anys més tard Madonna li dedicaria la cançó In This Life (en aquesta vida) del seu àlbum Erotica (1992). Sobre aquesta època madonna va dir:
"Quan vaig venir a Nova york fou el primer cop que vaig viatjar en avió, el primer cop que vaig viatjar en taxi, el primer cop en tot. I només vaig arribar-hi amb 37 dòlars a la butxaca. És la cosa més valent i més afortunada que he fet mai".
Madonna visqué durant els seus primers anys a Nova York greus problemes econòmics, arribant a passar gana. Vivia de l'hospitalitat dels seus xicots, treballà en una sèrie de treballs mal pagats (com en un local de Dunkin'Donuts) i acceptà posar nua per fotografies artístiques, majorment en blanc i negre, que la revista Playboy donaria a conèixer quan ella ja fos famosa. També va participar en alguna pel·lícula experimental, com A Certain Sacrifice, titllada de pornogràfica. Després dels anys, quan Madonna ja era famosa, moltes d'aquestes imatges serien la causa de xantatges davant dels quals l'artista hagué de lluitar durant anys.
Durant aquesta dura època, estudià amb la diva de la dansa moderna Martha Graham i amb el deixeble d'aquesta, Pearl Lang. Madonna més tard treballà amb algunes companyies de dansa moderna, incloent-hi Alvin Ailey i Walter Nicks. La seva anònima carrera com ballarina fou prosperant progressivament.
Va treballar com ballarina el 1979 per la gira mundial del francès Patrick Hernandez, l'estrella de la música disco coneguda per l'èxit Born to be Alive. Dins d'aquesta gira, Madonna va viatjar per primera vegada a París, on hi començà a cansar-se en veure que era tractada per la gent maca com una persona anormal: "Em miraven com dient: mira quina noia ha portat Patrick de Nova York". Hom diu que deixà el treball amb Hernandez abans de temps.
Un cop hagué tornat als Estats Units, va conèixer Dan Gilroy, amb qui, a més d'iniciar una relació amorosa, crearia la seva primera banda rock The Breakfast Club, a Nova York. Madonna començà tocant la bateria, després tocaria la guitarra i finalment seria breument la vocalista del grup, abans de formar amb el seu nou xicot Stephen Bray Emmy and The Emmys el 1980. Després finí la seva relació amb Bray, tot i que seguirien col·laborant, i de fet Bray produiria alguns dels majors èxits de Madonna.
Intentant emprendre una carrera de solista, Madonna va començar a escriure i produir algunes cançons de música synthpop i dance, les quals li portaren fama local als clubs de Nova York, particularment a Danceteria i Kansas Kansas. Un demo o maqueta, produïda amb Bray, cridà l'atenció d'un popular DJ de Nova York, Mark Kamins, qui portà la cinta al productor de Sire Records, Seymour Stein.
[edita] Carrera professional
[edita] 1982-1985: Ascens a la fama
En 1982, Madonna va escriure unes poques cançons i Sire Records (segell discogràfic dependent de Warner Bros.) en pagà 5,000 dòlars per cançó. El seu primer single Everybody (tothom), fou produït per Mark Kamins, però no es convertí en un èxit. Fou emès a les ràdios de música R&B nordamericanes amb la falsa creença que Madonna era una artista afroamericana. Quan es llançà Everybody no apareixeria cap fotografia d'ella en la coberta, però setmanes més tard es va aclarir tot, quan la discogràfica digué, mitjançant un comunicat, que Madonna era blanca. Això va provocar que perdés una part de l'audiència negra que la començava a seguir. El següent senzill fou Burning up (ardent). Més tard es gravaren seis noves cançons, amb el que ja hi havia material suficicient per llançar el seu primer àlbum.
[edita] Madonna, el primer àlbum
El seu àlbum debut, Madonna, fou produït inicialment per Reggie Lucas, però degut a què no s'arribà a un bon acord, passà a ésser produït pel xicot de Madonna llavors, John "Jellybean" Benitez, qui el millorà. El disc era un repertori de cançons eurodisco o dance plagades de ritme i sintetitzadors, que aviat cal·laren el públic. En una reedició posterior, l'àlbum fou titolat The First Album (El primer àlbum) i es canvià la porta en to sípia per un altre retrat de Madonna en color.
Va obtenir el vuitè lloc en les llistes de popularitat dels Estats Units, i aconseguí tres senzills que entraren al Hot 100 (la llista de les 100 més populars): Holiday (vacances), Borderline (frontera) i Lucky Star (estel de la sort). Amb el temps, gaudiren d'àmplia difusió i es van televisar videoclips gravats per a la seva promoció; Madonna ni tan sols arribà a vendre tres milions de còpies al món, i un milió als EE.UU., però avui està certificat amb 5 discs de platí (el més recent, en octubre de 2000), i ha arribat a vendre 10,5 milions d'unitats al món.
Quan Madonna arribà a la fama, les adolescents van voler imitar la seva forma de vestir que mostrava en revistes, actuacions en viu i en els seus vídeos musicals. Tal forma de vestir estava definida per faldilles sobre pantalons de Capri, mitges de xarxa, joies amb la creu cristiana i el cabell oxigenat, el que faria que la seva forma de vestir marqués una tendència femenina molt popular en els anys '80.
La seva imatge projectada en aquest temps fou la d'una noia sexy amb una barreja de dance i punk. Per una altra banda, els seus vídeos seguien les mateixes línies d'artistes innovadors com Michael Jackson i Prince, que ja tenien un notable èxit.
Estava llest el material pel segon disc quan Susan Seidelman, directora de cinema, invità Madonna a participar en la seva pel·lícula Desperately Seeking Susan (buscant Susan desesperadament), una comèdia sense grans pretensions i amb un presupost auster. A la tardor de 1984 Madonna accepta actuar en la pel·lícula i gravar el tema d'aquesta. Allà comparteix crèdits amb l'actriu Rosanna Arquette de qui es diu no estava d'acord amb la inclusió de la cantant. La pel·lícula s'estrenà quan l'àlbum Like a Virgin ja s'havia llençat al mercat, de mode que Into The Groove (en l'onda), tema i el núm. 1 a Anglaterra, essent inclòs en una nova edició de l'àlbum Like a Virgin. Si el rodatge d'aquesta producció hagués trigat uns quants mesos més, el projecte hauria estat molt petit per a Madonna.
[edita] Like a Virgin
Tanmateix, l'autèntica revolució per a ella s'inicià amb l'aparició del seu segon treball d'estudi: Like a Virgin (com una verge), tot un èxit internacional. L'àlbum fou produït per Nile Rodgers, amb calculades dosis de dance ballable dins d'un pop accessible. El senzill Like a Virgin arribà al número u als Estats Units en desembre de 1984, romanent-hi en aquesta posició durant sis setmanes consecutives a la Billboard Hot 1000. Un altre dels senzills, Material Girl (noia material), arribà al número dos en aquella mateixa llista, només depassat per We are the world (som el món), un senzill d'ajuda per a Àfrica impulsat per Michael Jackson. Madonna participaria en el cocnert Live Aid celebrat al fil d'aquesta cançó. L'àlbum també comptà amb d'altres senzills com Angel i Dress you up (vestir-te a la moda). L'àlbum aconseguí vendre en els seus inicis 12 milions de còpies, i fins avui n'ha venut més de 19 milions, a més de produir quatre singles que arribaren al Top 5 a EE.UU i Gran Bretanya. A més, va obtenir el seu primer disc de diamant, igual que a Canadà, però li atorgaren la placa pel milió d'unitats venudes en aquest país.
La seva interpretació al primer esdeveniment dels MTV Video Music Awards, vestida de núvia i cantant sobre un pastís de boda, amb una coreografia suggerent per la seva època, enfurismà els crítics, qui l'atacaren argumentant-hi que el seu estil provocatiu fou emprat per a disfressar la seva falta de talent. Això només va provocar que més admiradors la seguissin i augmentés la seva prominent carrera. En 1985 Madonna tingué una breu aparició a la cinta Vision Quest com cantant d'un club. La banda sonora de la pel·lícula contenia el seu segon èxit pop número u, la balada nominada al Grammy Crazy for you (boja per tu), juntament amb Gambler (jugador), número u en les xarts britànics. Madonna es casa en 1985 amb l'actor Sean Penn, de qui es divorciarà en 1988. Mesos abans, el 10 d'abril de 1985, inicia The Virgin Tour, la seva primera gira nordamericana, de dos mesos de durada. La venda d'entrades pels espectacles d'aquesta gira fou un rècord. El millor reseultat fou per la Radio City Music Hall: 17.627 entrades venudes en només 34 minuts. Centenes de noies, fans incondicionals de Madonna, varen acudir vestides com ella. Els teloners per aquesta gira foren The Beastie Boys. A aquestes altures, Madonna és l'ídol de moda, i tot el que toca es converteix en or. En juliol de 1985, les revistes Playboy i Penthouse publiquen unes fotografies en blanc i negre que la cantant s'havia fet el 1978, quan treballava ocasionalment com a model artística. Aquestes fotografies van causar una revolada als mitjans de comunicació i forts crítiques a la cantant, qui al començament tractà d'evitar la seva publicació, i en no aconseguir-ho, es mantingué alhora queixosa i desafidora. En un concert de Live Aid (ajuda en viu), féu una declaració pública als mitjans de comunicació: declarà que no es trauria la jaqueta, tot i la calor, perquè "ells podrien enrecordar-se en deu anys el que jo faci ara". Dies després, Madonna va aparèixer a la portada del periòdic NY Post declarant-hi respecte les fotografies: "No me n'avergonyeixo".
[edita] 1986-1989: desenvolupament artístic
[edita] True Blue
A finals de 1985, el fenomen Madonna era ja planetari, però els seus detractors li donaven pocs mesos de vida. El previsible era que Sire insistís en explotar el filó amb un altre disc similar a Like a Virgin, però Madonna tenia un arriscat as a la màniga: un canvi radical. Seguia amb el seu imitadíssim look, amb abundant bijuteria i sostenidors negres, però ja estava elaborant un disc molt diferent. El seu llançament va demorar-se, davant l'èxit d'Into the Groove, fins l'any següent.
El següent àlbum de Madonna va veure la llum en 1986: es titulà True Blue (veritat trista) i hi presentà melodies i temàtiques més serioses que els seus precursors. La revista Rolling Stone no estalvià en elogis: "canta millor que mai, Madonna bolca la seva veu per cridar... com poetissa popular de la classe baixa americana". Potser va influir en tal judici el vídeo musical de Papa Don't Preach (papà, no sermonegis), on Madonna hi encarna la filla d'un modest immigrant vidu que queda embarassada sense haver-s'hi casat. Per reblar el tomb estètic total, llueix roba vaquera i uns cabells molt curts, tenyits de ros i mullats. No és una vampriessa, sinó una noia treballadora amb problemes.
L'àlbum comptava amb la balada emotiva Live to Tell (viure per contar-lo) que originalment havia escrit per a la pel·lícula At Close Range (a curta distància) la qual protagonitzava el seu marit de llavors, Sean Penn. Aquesta cançó fou llençada com un avenç de l'àlbum, i hi causà impacte ja que revelava una Madonna nova: sense joies, molt tapada de vestuari i amb un to de veu més greu i compacte, gràcies a classes de cant.
L'àlbum era també el primer que l'acreditava com a productora, a més de comptar amb la col·laboració de Patrick Leonard, qui seria el seu amic i un col·laborador a llarg termini. True Blue arribà al número u en alguns països i va vendre aviat més d'onze milions de còpies. De l'àlbum van desprendre's cinc senzills: Live to Tell, Papa Don't Preach, Open Your Heart, True Blue i L'illa bonica, arribant els tres primers al número u en les llistes nord-americanes i la resta arribant al Top 5. Fins la data, True Blue ha venut 20 milions de còpies al món i ha estat certificat amb set discs de platí a Estats Units per més de 7 milions de còpies, venudes únicament als Estats Units.
Els vídeos musicals de l'àlbum mostraren l'interès de Madonna per alçar la seva qualitat cinematogràfica, incloent-hi una complicada direcció artística, cinematografia i argument amb personatges com un curtmetratge. Tot i que Madonna anteriorment havia inserit als seus vídeos la seva expressió de la sexualitat, aquest cop hi afegí icones religioses, arquetips sexuals i problemàtiques socials al seu treball, el que seguiria fent en les seves produccions següents. Un exemple notable era el vídeo del senzill Open Your Heart (obre el teu cor), el qual marcà la seva primera col·laboració amb el fotògraf francès Jean-Baptiste Mondino. En ell, Madonna hi encarna una ballarina eròtica, que és observada per clients de diverses tendències sexuals: voyeur, gay, lesbiana... però el contingut escabrós del tema s'alleugera amb una estètica estilitzada, amb més insinuacions que escenes explícites, i amb un final sorprenent, on Madonna n'escapa del local d'altern amb un fan, un innocent noi, amb qui balla pels carrers.
[edita] Who's That Girl
En 1987, Madonna s'enfrontà a l'èxit i al fracàs alhora: la seva pel·lícula Who's That Girl (qui és aquesta noia?) decepcionà, però ella va contribuir-hi amb quatre cançons a la banda sonora i va convertir-la en supervendes. Va incloure-hi el seu sisè senzill númeru u, homònim al títol de la pel·lícula. El segon senzill de l'àlbum, Causing a Commotion (causant una commoció) arribà al lloc número 2 del Billboard Hot 100. Les altres dues cançons eren The Look of Love (la mirada de l'amor) i Can't stop (no puc parar).
El 14 de juny de 1987, Madonna va començar el Who's That Girl Tour a Osaka (Japó). Va incloure-hi per primer cop en una gira a Europa, actuant a Anglaterra, França, Alemanya, Holanda i Itàlia, essent enregistrat pel vídeo oficial Ciao! Itàlia el recital de Turín, que fou retrasmès per televisió. Aquesta gira va suposar el començament de la seva col·laboració amb les vocalistes Donna DeLory i Niki Harris, a més d'apropar els seus concerts a una qualitat d'elaboració minuciosa, amb blocs temàtics. Madonna superà rècords en vendre 150.000 entrades en 18 hores al Wembley Stadium. Allò que havia obtingut a les taquilles de l'espectacle del 13 de juny al Madison Square Garden de Nova York va donar-se a l'American Foundation for Aids Research (AMFAR), una entitat de lluita contra la sida.
Aquesta gira a més marcà el seu primer enfrontament amb el Vaticà i amb el Papa, qui va prohibir la gent assistir-hi als concerts de la cantant. Més tard, el Vaticà també expressà el seu malestar per la ubicació d'una estàtua de la cantant en la ciutat de Pacentro, Itàlia, lloc d'origen de la família paterna de l'estrella.
[edita] You can Dance
Aquest mateix any, més tard, Madonna llençà el seu primer àlbum de recopilació, You can Dance (pots ballar), no molt novedós i que pel que sembla, fou imposat per la discogràfica. Hi va incloure un nou senzill titolat Spotlight (focus de llum), la lletra del qual dóna ànmis a qui debuti al món de l'espectacle. Aquest àlbum consistia en remixos d'algunes de les seves cançons més conegudes (Holiday, Everybody, Physical attraction, Over and over, Into the Groove i Where's the Party). Per a la portada, va triar-se una fotografia amb fons vermell, on Madonna hi posa vestida de negre a l'estil espanyol, amb una petita jaqueta torera curta i barret cordobès penjat a l'esquena. Aquesta sessió de fotos s'havia pres temps abans per una campanya publicitària de Mitsubishi, però eren inèdites en bona part del món, car es destinaren al mercat asiàtic. L'àlbum ni tan sols va vendre dos milions de còpies als Estats Units en el seu llençament.
[edita] Like a Prayer
En 1988, Madonna viu una etapa de transició. El seu matrimoni amb Sean Penn naufraga i se n'adona que ella demanà el divorci després de patir maltractaments. Per llavors, Madonna fa una incursió com actriu de teatre a Broadway, amb l'obra Speed the Plow, de David Mamet. Les crítiques foren tèvies, car va dir-se que Madonna hi actuava nerviosa i sense naturalitat.
En 1989 presentà el seu esperat quart àlbum d'estudi, Like a Prayer (com una pregària), una altra sorpresa musical que gaudí d'excel3lents crítiques i fou considerada la seva millor enregistració fins llavors. En l'àlbum s'hi combinen els moments de pop romàntic i dance d'Express Yourself (expressa't) i Cherish (apreciat) amb temes de gran intensitat emotiva: Oh Father (oh, pare), Like a Prayer, Promise to Try (prometo intentar-ho). L'àlbum està considerat per la Rolling Stone entre els 500 millors àlbums de la història, i la cançó del mateix nom entre els 100 millors cançons.
Like a Prayer es presentava com un treball molt més reflexiu i personal que els anteriors, tot i que el seu llençament es veié esperonat per un notable escàndol (segurament calculat) pel vídeo musical de la primera cançó promoguda, la que li donava títol. Al vídeo, Madonna hi presencia un crim i acudeix a una església, on de mode miraculós, una estàtua d'un crist negre agafa vida i l'acarona. Acusada de blasfèmia, Madonna va veure's exposada a virulentes crítiques, que varen suposar la rescissió d'un contracte publicitari per part de Pepsi... si bé ella va percebre els diners pactat.
El disc va debutar com número onze als Estats Units, tot i que tres setmanes després arribà al codiciat númeru u dins del Billboard 200 (el seu tercer àlbum número u als Estats Units) i es mantingué en aquesta posició durant dotze setmanes consecutives fins arribar al platí el mes del seu llençament. L'àlbum va romandre un total de 277 setmanes al Billboard 200 i arribà a vendes per catorze milions d'unitats als Estats Units i de 4 milions al Regne Unit. Va vendre més de 28 milions d'exemplars a tot el món. A més li donà a Madonna un nou númeru u amb la cançó del mateix nom de l'àlbum, Like a Prayer (el seu setè senzill númeru u als Estats Units i el sisè númeru u al Regne Unit), col·locant-hi quatre senzills posteriors al primer dins del Top 20, com Express Yourself en el número dos, Cherish al número 2, Oh Father al número 3 i l'últim senzill Keep it Together (mantigunes-ho unit) al número 3 dins del Billboard Hot 100. Curiosament, la cançó Dear Jessie no va aparèixer als Estats Units, mentre que arribà al número u al Regne Unit, estant-hi en aquesta posició durant tretze setmanes i venent-hi més de dos milions de singles només al Regne Unit.
Al vídeo musical d'Express Yourself suposà una altra fita en el gènere, en presentar una Madonna vampiressa i esclava sexual, que és retinguda a una gàbia d'or per un dèspota. Amb un presupost rècord, Madonna lluia cars dissenys d'estil anys '20 inspirats en els quadres de Tamara de Lempicka, com faria posteriorment al vídeo de Vogue (1990). En el tram final del vídeo, un obrer esclau accedeix al dormitori de Madonna, que apareix nua d'esquena, estirada sobre llençols de seda. Madonna, el nom complet és Madonna Louis Veronica Ciccone, va néixer el 1958 a Bay City Michigan, Detroit, als Estats Units, de pare italià i mare canadenc. Quan tenia sis anys, la seva mare va morir de càncer, als trenta, i aquest fet va marcar la seva vida. Sent encara nena, va començar a donar classes de ball, gràcies a les quals va obtenir una beca per la Universitat de Michigan. Posteriorment es va anar a Nova York a ampliar els seus estudis d'art, alhora que treballava en el que sortia. Va treballar com a model fotogràfica i poc després crea un grup amb un amic: 'The Breakfast Club', en el qual Madonna toca la guitarra i la bateria. Després de tocar en diversos grups i canviar contínuament de representant, edita el seu primer senzill, 'Everybody' el 1983, amb el qual inicia el seu camí a la fama. El seu primer àlbum, 'Madonna', va ser compost en la seva majoria per la mateixa Madonna. Un any després va publicar el segon disc, 'Like a virgin', amb el que aconsegueix auparse en els primers llocs de les llistes d'èxits. També realitza la seva primera gira. El 1985 protagonitza la pel lícula 'Buscant a Susan desesperadament'. El 1985 es casa amb Sean Penn un jove actor de la nova generació. El seu tercer disc, 'True Blue' es publica en 1986 i provoca moltes discussions, encara que és un autèntic èxit de vendes. Juntament amb Sean Pennprotagoniza una nova pel lícula, 'Xangai Surprise', que va resultar ser un sonat fracàs. El 1988 edita 'Who's that girl' ia continuació 'You can dance'. Inicia una nova gira amb gran èxit. El 1989 se separa de Sean Penny publica 'Like a prayer', el millor de la seva carrera, amb el qual va batre tots els rècords de vendes. A causa dels temes del disc i els vídeos va tenir diverses discussions amb l'església. També va treballar a Broadway amb una obra de teatre titulada 'Speed the Plow', amb notable èxit. El 1990 protagonitza la pel lícula 'Dick Tracy', al costat de Warren Beatty, amb qui va tenir un romanç. També publica la banda sonora de 'Dick Tracy'. El 1992 publica 'Erotica' i el 1994 'bedtime Stories', amb el que dóna un gir a la seva carrera, a més d'assolir un gran èxit de vendes. El 1996 protagonitza 'Evita', juntament amb Antonio Banderas amb la que aconsegueix el Globus d'Or a la millor actriu. Edita el disc amb la banda sonora de la pel lícula i l'octubre del mateix any neix la seva filla Lourdes Maria Ciccone, fruit de la seva relació amb el cubà Carlos Leon. El 1998 publica un nou treball, 'Ray of Light' i en el 2000 'Music', un disc ple de sons electrònics. Després del naixement del seu segon fill, a finals del 2001 publica 'GHV2', el que configura el seu segon recopilatori, amb 15 dels seus millors temes entre 1991 i 2001, entre el que destaca 'Erotica', 'Secret', 'Ray Of light 'o' Music '.
[edita] Trajectòria
Va enregistrar el seu primer disc, Madonna, l'any 1983, però va aconseguir la fama amb el segon, Like a Virgin (1984). La carrera de la cantant es va consolidar amb el tercer disc, True Blue, editat l'any 1986.
El seu èxit va ser conseqüència, en un principi, a la seva imatge i actitud provocadores, i a la qualitat de les seves cançons, així com a les emissions de l'MTV (Music Television). La seva etapa de més popularitat va ser entre 1985 i 1990 que va coincidir amb tres discos, diverses pel·lícules i tres gires mundials. El Blond Ambition World Tour va ser una autèntica revolució en el món de l'espectacle.
Ha alternat la seva trajectòria musical amb treballs al cinema, amb pel·lícules com Buscant la Susan desesperadament (S. Seidelman, 1984); Shanghai surprise (J. Goddard, 1986); Dick Tracy (W. Beatty, 1990); Madonna: truth or dare (coneguda també com En la cama con Madonna, A. Keshishian, 1991); Evita (A. Parker, 1996);
L'any 1985 es va casar amb l'actor Sean Penn, i se'n va divorciar el 1988. Actualment (2006) està casada amb el director de cinema Guy Ritchie i té dos fills, Lourdes Maria "Lola" (fruit de la seva relació amb el seu ex-preparador físic, Carlos Léon) i Rocco.
El novembre de 2005 sortí a la venda el seu últim disc Confessions On A Dance Floor, un autèntic boom que arribà als números 1 de les llistes de vendes de tot el món. En sortiren singles de gran èxit com Sorry, Get Together o Jump, sense oblidar la cançó que usava un conegut sampler d'ABBA, Hung Up.
Durant l'estiu de l'any següent Madonna realitzà una gira pels Estats Units, Europa i el Japó, on sota el nom de "The Confessions Tour" presentà els temes del seu últim disc. El concert en qüestió fou posat a la venda fa uns mesos en format DVD.
Entre els seus discos, a part dels esmentats, hi ha els següents:
- Banda Sonora Original de Who's that girl (1987)
- I'm Breathless (1990)
- Immaculate Collection (1990)
- Erotica (1992)
- Bedtime Stories (1994)
- Something to Remember (1995)
- Banda Sonora Original d'Evita (1997)
- Ray of Light (1998)
- Music (2000)
- GHV2 (2001)
- American Life (2003)
- I'm Going To Tell You A Secret (2006)
- Candy Shop (2008)
Madonna ha realitzat diverses gires:
- Virgin Tour (1985), només als EUA
- Who's That Girl Tour (1987)
- Blond Ambition World Tour(1990)
- Girlie Show (1993)
- Drowned World Tour (2001)
- Re-Invention World Tour (2004)
- The Confessions Tour (2006)
- Sticky and Sweet Tour (2008)
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web oficial de Madonna (anglès)
- Pàgina web del Club de Fans Oficial de Madonna (anglès)
- Pàgina web de notícies de Madonna (castellà)
