Dennis Rodman

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Basketball.png
Dennis Rodman

Dennis Keith Rodman (nascut el 13 de maig del 1961 a Trenton (Nova Jersey) va ser un jugador professional de bàsquet a l'NBA, més conegut per les seves habilitats defensives i per rebotejar pilotes. Durant set temporades consecutives va liderar la classificació de l'NBA en rebots per partit, el rècord de la lliga, i va ser inclòs dins l'equip defensiu de l'NBA també en set temporades. La seva fama va créixer encara més degut a la seva actitud irreverent i controvertida dins i fora de les pistes. Ha aparegut en diversos programes de televisió i pel·lícules de cinema.

La seva arribada a l'NBA va ser al 1986 i amb dos metres d'alçada jugava en una de les posicions més físiques del bàsquet: aler-pivot. Encara que freqüentment es trobava en desavantatge de pes i alçada, es va convertir en un dels rebotejadors més dominants en tota la història de l'NBA, i va ser també honorat amb el reconeixement del Millor Jugador Defensiu en dues ocasions. Rodman va ser capaç de sobreposar-se als centímetres d'alçada de desavantatge dels seus oponents gràcies a la seva ràpida reacció per saltar amb la pilota, el seu desig vehement per atrapar cada rebot, la seva intensa ètica de treball, la seva gran força física i atletisme, a més del seu coneixement expert del joc.

Carrera[modifica | modifica el codi]

Universitat[modifica | modifica el codi]

Rodman no va ser un projecte de jugador en la preparatòria fins que va créixer 27 cm. en un any al final de la seva adolescència. Va jugar per l'Universidad Estatat del Sud d'Oklahoma i per l'escola de l'Associació Nacional d’Atletes Intercolegials, on va ser un bon anotador i rebotejador.

NBA[modifica | modifica el codi]

Detroit Pistons[modifica | modifica el codi]

Els Detroit Pistons el van escollir en la segona ronda del Draft de l’NBA del 1986 al lloc 27. En aquell moment, els Pistons ja tenien un equip ben armat al qual jugaven les estrelles Isiah Thomas, Joe Dumars, Bill Laimbeer i d'altres molt bons jugadors, com Adrian Dantley, Vinnie Johnson, John Salley i Rick Mahom. La intensitat de Rodmat va encaixar perfectament dins l'equip, que ja era conegut pe'l seu estil dur de joc i la seva defensa tenaç. Els Pistons van perdre a la Final de Conferencia del 1987 contra els Boston Celtics. Això no obstant, Rodman va tenir una bona actuació marcant a l'estrella dels Celtics Larry Bird.

El 1988, Rodman va millorar notablement el seu joc. Va acabar darrere de Laimbeer en rebots per als Pistons i van derrotar a la final de Conferencia als joves Chicago Bulls. Rodman va obtindre el seu primer de dos titols consecutius de Millor defensor. L'equip va obtindre el seu primer títol de l'NBA i al següent repetirien.

Rodman va liderar als Pistons amb 12,5 rebots per partit el 1991. El 1992, Rodman va millorar significativament, capturant més de 18 rebots per partit, guanyant així el segon dels seus 7 títols consecutius com a màxim rebotejador de la lliga. Al Març del 1992 va obtindre el major nombre de rebots en un partit durant la seva carrera, amb 34.[1] La seva segona xifra més alta va ser un partit del 1993, l'última temporada que va jugar per als Pistons

Una nit memorable[modifica | modifica el codi]

Una nit, durant la temporada 1992-93, Rodman va ser trobat assentat a la seva camioneta amb una arma carregada al pàrquing de la canxa dels Pistons. Rodman va declarar en una de les seves autobiografies que aquella nit va ser quan va assassinar al vell Dennis i va deixar al nou Dennis sortir. Al final de la temporada va ser traspassat als San Antonio Spurs juntament amb Isiah Morris per Sean Elliott i David Wood.

San Antonio Spurs[modifica | modifica el codi]

Als Spurs, Rodman va continuar practicant el joc que millor coneixia, i va permetre que el pivot de l'equip, David Robinson, es concentrés en anotar punts. Robinson va guanyar aquell any el títol de màxim anotador de la temporada i Rodman va obtindre el títol de màxim rebotejador. Va ser la primera vegada que dos companys d'equip compartien aquests honors. La següent temporada va ajudar als Spurs a aconseguir el millor rècord de la franquicia (62-20), fet que els va portar a les Finales de Conferencia. Això no obstant, les seves constants distraccions extra deportives (va tenir un breu affair amb Madonna i les seves accions dins d'aquesta no eren molt ben vistes (es va tenyir els cabells de verd) fins que els directius, després que no va arribar junt amb la resta de l'equipo al 5e partit de la Final de Conferencia, van decidir despatxar-lo.

Chicago Bulls[modifica | modifica el codi]

Després de la temporada 1994-95 de l'NBA, Rodman va ser traspassat als Chicago Bulls amb la intenció de que omplís el lloc deixat per Horace Grant. Els Bulls, amb Rodman, Scottie Pippen i Michael Jordan, que tornava del seu retir, van millorar en 25 partits la seva marca de la temporada anterior (de 47-35 a 72-10) per imposar un rècord de l'NBA. El seu camí en les Finals va ser relativament fàcil i van aconseguir el títol de Campió de l'NBA 1995-1996, i junts Rodman, Jordan i Pippen van integrar l'equip defensiu de l'any (la primera vegada en que tres jugadors d'un mateix equip ho aconseguien). Rodman va liderar la lliga en rebots per cinquè any consecutiu i Jordan va guanyar el títol de màxim anotador, emulant el que Rodman ja havia aconseguit amb Robinson als Spurs. Ho van tornar a aconseguir al 1997 i al 1998 al segon tricampionat de la dècada per als Bulls.

Rodman va deixar Chicago després de la temporada 1997-98, quan els Bulls van començar una reconstrucció massiva de la seva plantilla. També va acabar allà la seva última temporada com a gran estrella del bàsquet, ja que després només va tenir cantelleigs erràtics amb d'altres equipos de la lliga. Rodman va ser el rebotejador estrella dels anys 90, amb 7 títols consecutius, i es va enfrontar defensivament a jugador de la talla de Michael Jordan, Scottie Pippen, Magic Johnson i Larry Bird, fins Shaquille O’Neal, Alonzo Mourning, Shawn Kemps, Karl Malone i Charles Barkley. La seva actuació més impressionant va ser durant les Finals de la Conferencia Est al 1996, quan Rodman va apagar a Horace Grant i va ajudar a contenir al gegant O’Neal, que per postres van ser la clau per que els Bulls aconseguíssin la victòria a la Final de Conferencia.

Carrera després dels Bulls[modifica | modifica el codi]

Despres de que brillés amb els Bulls, Rodman va jugar a diversos equips. Va jugar als Los Angeles Lakers, als Dallas Mavericks i a Mèxic amb la Fuerza Regia de Monterrey a la LNBP, creant més controversia que contribuent atlèticament. Després d'un retir, va jugar per als Dragones de Tijuana de la recentment formada American Basketball Association i va competir en dos partits per als Bears de Brighton de la Brittish Basketball League.

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

  • Campió de l'NBA (1989, 1990, 1996-98)
  • Jugador del Tercer Millor Equipo NBA (1992, 1995).
  • Jugador del Millor Equip de l'NBA (1990, 1992).
  • Millor Defensor de l'any de l'NBA (1990-91).
  • Jugador del Millor Equip Defensiu de l'NBA (1989-93, 1995-96).
  • Jugador del Segon Millor Equipo Defensiu de l'NBA (1994).
  • Jugador amb millor promig de rebots per partit de l'NBA (1992-98).
  • Jugador con Major Nombre de Rebots Aconseguits de l'NBA (1992-94, 1998).
  • Jugador con Major Nombre de Rebots Ofensius (1991-94, 1996-97).
  • Jugador con Major Nombre de Rebots Defensius (1992, 1994, 1998).
  • Jugador con Millos Percentatge en tirs de camp (1989).

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dennis Rodman


Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Dennis Rodman