Jean Simmons

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Jean Simmons
Jean Simmons a La reina verge (1953)
Jean Simmons a La reina verge (1953)
Nom real: Jean Merilyn Simmons
Naixença: 31 de gener de 1929
Londres, Anglaterra
Defunció: 22 de gener de 2010 (als 80 anys)
Santa Monica, Estats Units
Origen: Anglaterra Anglaterra
Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Stewart Granger (1950-1960)
Richard Brooks (1960-1977)
Globus d'Or
Millor actriu musical o còmica
1956 - Ells i elles
Premis Emmy
Millor actriu de repartiment - Sèrie o especial
1983 - The Thorn Birds
Mostra de Venècia
Millor actriu
1948 - Hamlet

Pàgina sobre Jean Simmons a IMDb

Jean Merilyn Simmons (Londres, 31 de gener de 1929 - Califòrnia, 22 de gener de 2010) fou una actriu anglesa nominada en dues ocasions al premi Oscar. Entre les seves pel·lícules destaquen la versió dirigida per Laurence Olivier de Hamlet, Espàrtac de Stanley Kubrick i Elmer Gantry.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascuda al barri londinenc de Crouch Hill, des de petita va voler ser actriu. Simmons va cridar l'atenció d'un cercatalents en una classe de ball amb només 14 anys i va aconseguir debutar al cinema en la seva adolescència apareixent a la pel·lícula Give us the moon (1944), de Val Guest i Caryl Brahms, pel·lícula per la qual va ser escollida entre dues-centes candidates. Va filmar set pel·lícules abans de captar l'atenció de la indústria gràcies al seu paper a Grans esperances, l'adaptació de la novel·la de Charles Dickens que va dirigir David Lean el 1946.[1]

A partir d'aquest moment, les aparicions de Simmons es multiplicarien com a Cèsar i Cleopatra (1946) de Gabriel Pascal, Narcís negre (1947) de Michael Powell i Emeric Pressburger, i sobretot, la seva interpretació d'Ofèlia a Hamlet (1948), l'adaptació de l'obra de William Shakespeare dirigida i protagonitzada per Laurence Olivier. Aquest paper li va valer a Simmons una nominació per als Oscar de 1948 a l'apartat de millor actriu de repartiment.

De tota manera, aquesta nominació va fer de Jean Simmons una actriu atractiva per a les superproduccions nord-americanes. El 1950, la seva popularitat va augmentar encara més casant-se amb Stewart Granger, actor especialitzat en el gènere. Aquest matrimoni va durar fins al 1960.

A la dècada de 1950, Simmons va començar a ser habitual en les produccions de Hollywood. Així, destaca les seves participacions a Androcles and the Lion (1952) de Chester Erskine, Cara d'àngel (1952) d'Otto Preminger, La túnica sagrada (1953) de Henry Koster, Sinuhé, l'egipci (1954) de Michael Curtiz, Desireé ( 1954) de Koster o Ells i elles (1955) de Joseph L. Mankiewicz. Destaquen especialment Grans horitzons (1958) de William Wyler i Espàrtac de Stanley Kubrick.

El 1960, Simmons es divorciaria de Granger i es casaria amb el director Richard Brooks. El seu marit la va dirigir en la culminació de la seva carrera dramàtica: Elmer Gantry (1960) i posteriorment la tornaria a dirigir el 1969 a Amb els ulls tancats, pel que Jean repetiria nominació a l'Oscar, ara en la categoria de millor actriu, pel seu paper d'esposa alcohòlica.

A la dècada dels 70, Simmons va anar apartant-se del cinema per dirigir els seus passos professionals cap a la televisió. Així, els papers de l'actriu britànica serien recordats en sèries com Nord i sud o The thorn birds. La interpretació en aquesta última li valdria un premi Emmy. Encara a principis del nou segle, Simmons seguia treballant esporàdicament, aportant la seva veu a pel·lícules d'animació.

Va morir el 22 de gener de 2010 als 80 anys a la seva llar de Santa Mònica (Califòrnia).

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Simmons Modifica l'enllaç a Wikidata