Jean Simmons
Jean Merilyn Simmons (Londres, 31 de gener de 1929 - Califòrnia, 22 de gener de 2010) fou una actriu anglesa nominada en dues ocasions al premi Oscar. Entre les seves pel·lícules destaquen la versió dirigida per Laurence Olivier de Hamlet, Espàrtac de Stanley Kubrick i Elmer Gantry.
Biografia[modifica]
Nascuda al barri londinenc de Crouch Hill, des de petita va voler ser actriu. Simmons va cridar l'atenció d'un cercatalents en una classe de ball amb només 14 anys i va aconseguir debutar al cinema en la seva adolescència apareixent a la pel·lícula Give us the moon (1944), de Val Guest i Caryl Brahms, pel·lícula per la qual va ser escollida entre dues-centes candidates. Va filmar set pel·lícules abans de captar l'atenció de la indústria gràcies al seu paper a Grans esperances, l'adaptació de la novel·la de Charles Dickens que va dirigir David Lean el 1946.[1]
A partir d'aquest moment, les aparicions de Simmons es multiplicarien com a Cèsar i Cleopatra (1945) de Gabriel Pascal, Narcís negre (1947) de Michael Powell i Emeric Pressburger, i sobretot, la seva interpretació d'Ofèlia a Hamlet (1948), l'adaptació de l'obra de William Shakespeare dirigida i protagonitzada per Laurence Olivier. Aquest paper li va valer a Simmons una nominació per als Oscar de 1948 a l'apartat de millor actriu de repartiment.
De tota manera, aquesta nominació va fer de Jean Simmons una actriu atractiva per a les superproduccions nord-americanes. El 1950, la seva popularitat va augmentar encara més casant-se amb Stewart Granger, actor especialitzat en el gènere d'aventures. Aquest matrimoni va durar fins al 1960.
A la dècada de 1950, Simmons va començar a ser habitual en les produccions de Hollywood. Així, destaca les seves participacions a Androcles and the Lion (1952) de Chester Erskine, Cara d'àngel (1952) d'Otto Preminger, La túnica sagrada (1953) de Henry Koster, Sinuhé, l'egipci (1954) de Michael Curtiz, Desireé (1954) de Koster o Ells i elles (1955) de Joseph L. Mankiewicz. Destaquen especialment Grans horitzons (1958) de William Wyler i Espàrtac de Stanley Kubrick.
El 1960, Simmons es divorciaria de Granger i es casaria amb el director Richard Brooks. El seu marit la va dirigir en la culminació de la seva carrera dramàtica: Elmer Gantry (1960) i posteriorment la tornaria a dirigir el 1969 a Amb els ulls tancats, pel que Jean repetiria nominació a l'Oscar, ara en la categoria de millor actriu, pel seu paper d'esposa alcohòlica.
A la dècada dels 70, Simmons va anar apartant-se del cinema per dirigir els seus passos professionals cap a la televisió. Així, els papers de l'actriu britànica serien recordats en sèries com Nord i sud o The thorn birds. La interpretació en aquesta última li valdria un premi Emmy. Encara a principis del nou segle, Simmons seguia treballant esporàdicament, aportant la seva veu a pel·lícules d'animació.
Va morir el 22 de gener de 2010 als 80 anys a la seva llar de Santa Mònica (Califòrnia).
Filmografia[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Muere a los 80 años la actriz Jean Simmons, doble nominada al Oscar». La Vanguardia.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Simmons |
- Obituari al Los Angeles Times (anglès)
- Obituari a la BBC (anglès)
- Obituari al New York Times (anglès)
- Biografia Arxivat 2010-01-31 a Wayback Machine. (anglès)
- Actors de cinema londinencs
- Actors de teatre londinencs
- Actors de teatre musical anglesos
- Oficials de l'Orde de l'Imperi Britànic
- Guanyadores del Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
- Cantants londinencs
- Morts a Santa Monica
- Actors de teatre musical estatunidencs
- Actors de cinema estatunidencs
- Morts de càncer de pulmó
- Morts de càncer als Estats Units d'Amèrica
- Naixements del 1929
- Actors anglesos del segle XX
- Actors anglesos del segle XXI