Anne Hathaway

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Anne Hathaway
Anne Hathaway el 2008
Anne Hathaway el 2008
Nom real: Anne Jacqueline Hathaway
Naixença: 12 de novembre de 1982 (1982-11-12) (31 anys)
Brooklyn, Nova York (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Pàgina web: Anne Hathaway Place
Premis Oscar
Millor actriu secundària
2013 - Les Misérables
Globus d'Or
Millor actriu secundària
2013 - Les Misérables

Pàgina sobre Anne Hathaway a IMDb

Anne Jacqueline Hathaway (nascuda el 12 de novembre de 1982) és una actriu de cinema i teatre dels Estats Units guanyadora dels Oscar i els Globus d'Or.

El seu descobriment va venir de la mà de la companyia Disney, gràcies a la comèdia juvenil The Princess Diaries (2001). L'èxit de la pel·lícula li va permetre seguir treballant en el cinema familiar fins que, finalment, el 2005, conscient de què havia quedat encallada com una icona infantil, va començar a buscar papers que li permetessin madurar i trencar amb aquesta imatge. Havoc i Brokeback Mountain van ser les pel·lícules que van marcar aquest canvi radical en la seva carrera.

El seu creixement artístic però, no es va manifestar fins al 2006, quan va treballar amb la consagrada actriu nord-americana Meryl Streep a El diable es vesteix de Prada. Demostrant que estava a l'altura de les grans actrius cinematogràfiques, aquest últim film va comportar el seu reconeixement mediàtic i professional i la va catapular com una de les actrius més prometedores de Hollywood. Així, el 2008 va obtenir seva primera nominació als Oscar per la seva interpretació a La boda de la Rachel de Jonathan Demme. Cinc anys més tard, el 2013, va guanyar un Oscar a la millor actriu secundària i un Globus d'Or gràcies a la pel·lícula musical Les Misérables.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Infantesa i joventut[modifica | modifica el codi]

Filla de l'actriu de teatre Kate McCauley i de l'advocat Gerald Hathaway, Anne Hathaway sempre va trobar la inspiració i el suport necessaris en la seva família per seguir els passos de la seva mare. Malgrat tot, la coincidència del seu nom amb el de la dona del dramaturg i poeta anglès William Shakespeare, és només una casualitat. És l'única filla d'una família d'origen franco-irlandès, tenint un germà més gran, Michael, que és escriptor, y un altre més petit, Thomas, que és actor com ella. D'aquesta manera, en base a les seves arrels, no és sorprenent que l'Anne fos educada sota els principis i valors de la religió catòlica. Durant la seva infantesa, fins i tot s'havia plantejat entrar a formar part de l'Església Catòlica. No obstant això, a l'edat de quinze anys, després de saber que el seu germà Michael era homosexual, va sentir que no podia defensar una religió que desaprovava l'orientació sexual del seu germà.

Va passar gran part de la seva joventut a Short Hills (Nova Jersey) i es va graduar en el Millburn High School. La seva permanència a l'institut públic de Millburn li va servir per introduir-se en el món escènic i dur a terme els seus primers intents artístics en el teatre. El resultat va ser tan satisfactori per a l'Anne que va acabar estudiant art dramàtic a la Paper Mill Playhouse de Nova Jersey i, assistint encara a l'institut, va ser nominada al "Premi Estrella Naixent" de la Playhouse per a la millor representació escolar de l'estat. Posteriorment, es va instruir durant diversos semestres en el Vassar College de Poughkeepsie (Nova York) abans de traslladar-se definitivament a la Gallatin School of Individualized Study, dependent de la Universitat de Nova York. Una época de la qual ella en guarda molt bons records i a la que es refereix com una de les seves millors decisions. Allà, va ser la primera i única adolescent en ser admesa en el programa d'estudis intensius d'actuació organizat per la premiada companyia de teatre Barrow Group. També va estudiar en el programa de teatre musical organizat pel Collaborative Arts Project, CAP 21, afiliat a la seva universitat. D'aquesta manera, Hathaway compta amb una ampla formació professional que la porta a preferir l'escenari abans que el món del cel·luloide.

L'Anne és, a més, una destacada ballarina que va estudiar en el Broadway Dance Center de la ciutat de Nova York i, com a primera soprano, el 1998 va tenir el privilegi d'oferir dos concerts en el Carnegie Hall com a membre del All-Eastern US High School Honors Chorus.

Inicis amb la Disney[modifica | modifica el codi]

La seva edat i la seva alçada van ser, en un principi, un inconvenient per aconseguir papers a Broadway, ja que era massa alta pels papers de nens, i massa jove pels papers d'adults. Malgrat tot, tres dies després d'actuar en el Carnegie Hall de Nova York, l'Anne va ser acceptada per a formar part del repartiment de la sèrie de televisió, Get Real. Encara que aquesta només va durar una temporada, el paper de germana gran de Meghan Green li va comportar molt bones crítiques a l'Anne i va arribar a ser nominada com a millor actriu dramàtica en els Teen Choice Awards de l'any 2000.

El salt al cinema es va produir només dos anys més tard quan va participar en la comèdia familiar de Garry Marshall The Princess Diaries. Segons diu la llegenda, Marshall va decidir contractar a l'actriu per interpretar a la princesa propensa als accidents quan ella va caure de la seva cadira durant l'audició. D'aquesta manera, l'audiència cinematogràfica la va veure per primera vegada com a Mia, una adolescent de San Francisco que descobreix que pertany a la reialesa. Treballant amb estrelles tan importants com Julie Andrews i Hector Elizondo, Hathaway va demostrar una flexible comicitat i un increïble desplegament escènic que, juntament amb la seva afabilitat i el seu ample somriure, li van valer l'opinió favorable del públic i la crítica. Segons explica ella mateixa, Garry Marshall li va donar el millor consell de tota la seva carrera quan li va dir: "mai saps si una pel·lícula serà un èxit, de manera que val més que ho passis bé rodant-la". I es va divertir gravant-la però, a més, la pel·lícula va ser un èxit mundial que va donar a l'Anne fama internacional amb només 19 anys.

Mantenint aquesta imatge d'ídol del públic infantil, els anys següents va seguir participant en diverses produccions Disney. Així, el 2004 va interpretar a Ella a Ella Enchanted, un nou títol familiar. I, a més, va repetir personatge en la seqüència de The Princess Diaries, The Princess Diaries 2: Royal Engagement. En aquest cas, l'espant de saber-se hereva a la corona de Genovia deixava lloc a la necessitat de trobar un marit adequat. Malauradament, reclosa al cinema infantil, l'Anne corria el perill de ser flor d'un sol dia i passar en poc temps a l'oblit. Per això, The Princess Diaries 2: Royal Engagement va suposar el comiat d'Anne Hathaway del cinema familiar.

Transició artística[modifica | modifica el codi]

Conscient de què s'havia quedat encallada com una icona infantil, l'Anne va seguir el valuós consell que li va donar Julie Andrews durant el rodatge de la pel·lícula de Disney; per tal de deslligar-se d'aquest clixé, no hi havia res millor que una escena nudista a temps com el que la mateixa Julie va protagonitzar a S.O.B. (1981). Anne Hathaway en va prendre nota i de seguida va començar a comentar a les entrevistes que, encara que sempre se l'associava al cinema familiar, no li importaria acceptar algun paper una mica més pujat de to. I l'oportunitat li va arribar amb la pel·lícula independent Havoc, on va interpretar a una adolescent rebel de classe alta que desitjava provar nous estímuls i acabava involucrada en el món de les drogues i la corrupció. La ruptura amb la seva versió infantil, per tant, va ser radical. Malgrat tot, quan l'Anne es va guanyar el seu reconeixement com a actriu i va demostrar la seva maduresa professional va ser amb la seva participació en la controvertida i premiada Brokeback Mountain. Ang Lee la va escollir per a interpretar a la dona del personatge de Jake Gyllenhaal. I de nou, l'Anne no es va acovardir davant d'un paper amb poques frases i molta pell. D'aquesta manera, es va apuntar el seu primer gran èxit en el cinema adult, ja que la pel·lícula va aconseguir pràcticament tots els premis als que va estar nominada, inclosos dos Oscars de l'Acadèmia.

Només un any més tard, el 2006, amb El diable es vesteix de Prada, l'actriu va aconseguir consolidar-se encara més en el seu ascens professional. El paper d'Andy Sachs, la jove innocent que arriba a Nova York per a treballar com ajudant personal de la implacable editora de moda Miranda Priestly (Meryl Streep), va resultar ser perfecte per a l'aire genuí dels ulls i el somriure de l'Anne. Malgrat que el seu paper no aportava res de nou al seu registre interpretatiu, l'Anne va donar una rèplica molt digna a una espectacular Meryl Streep i va aconseguir no quedar en cap moment eclipsada per la presència de la veterana. La pel·lícula va recaptar més de 125 milions de dòlars només als Estats Units i li va permetre donar-se a conèixer entre un públic sense límit d'edat. El seu desig, doncs, s'havia complert, ja que, com ella mateixa diu, el que més li agrada de la seva professió són els nous reptes.

Així es va plantejar la seva següent pel·lícula La jove Jane Austen (2007), el seu projecte més ambiciós fins al moment ja que per primer cop, Anne duia el pes de la història tota sola. En aquest drama biogràfic l'Anne va haver de ficar-se en la pell de l'escriptora britànica responsable de novel·les com Seny i sentiment i Orgull i prejudici, en les quals Jane Austen va saber plasmar com pocs l'ambient social i moral de la seva època. Per això, l'Anne va haver de documentar-se sobre el període de la Regència, aprendre els costums, balls i modals propis de la seva societat i, sobretot, aprendre un més que necessari accent britànic al mateix temps que explotava la seva vena més romàntica.

Després de mostrar la seva faceta més dolça amb La jove Jane Austen, el 2008 l'actriu va voler provar sort amb la seva primera cinta d'acció, el remake cinematogràfic de la mítica telesèrie Superagent 86, en el qual va encarnar a la mítica Agent 99. També va participar en el drama de Passengers que va suposar la seva primera incursió en el thriller sobrenatural. Però, quan realment es va poder comprovar que el seu salt a la maduresa era permanent va ser sota les ordres de Jonathan Demme a La boda de la Rachel. En aquest retorn de l'oscaritzat director de El silenci dels anyells, Hathaway va tenir l'oportunitat de demostrar el seu talent interpretatiu gràcies al paper de Kym, l'ovella negra d'una família aparentment ben avinguda. Amb unes marcades olleres i el rímel mig corregut, Anne Hathaway es va haver d'enfrontar a un dels personatges més complexos i atormentats de tota la seva carrera. El New York Post no va dubtar en definir-la com "la guinda imprescindible de la pel·lícula" i els crítics a poc a poc van començar a alabar-la. Evidentment, La boda de la Rachel confirmava que aquella actriu perfumada de Disney havia desaparegut i en el seu lloc havia quedat una actriu seriosa i elegant que apuntava a gran estrella. Una transformació que va ser premiada en diversos festivals de cinema però, a més, li va merèixer la seva primera nominació als Oscars i Globus d'Or com a millor actriu principal.

Actualment[modifica | modifica el codi]

Va ser precisament en aquest moment, quan una nova Anne va decidir tornar a la companyia Disney. Aquesta vegada però, en unes condicions completament diferents. En col·laboració amb un dels grans directors del cinema estatunidenc, Tim Burton, el 2010 va donar cos a la Reina Blanca d'Alice in Wonderland acompanyada per Helena Bonham Carter i Johnny Depp. A més, el febrer d'aquest mateix any va estrenar Valentine's Day, una comèdia romàntica sobre el dia de Sant Valentí dirigida per Garry Marshall, amb qui ja havia treballat a The Princess Diaries i la seva seqüela. I va acabar la dècada amb la comèdia dramàtica Love and Other Drugs, on interpreta a una dona afectada pel parkinson al costat del seu antic company de Brokeback Mountain, Jake Gyllenhaal. En aquest cas, els dos actors van ser nominats als Globus d'Or de la temporada en les categories interpretatives del gènere còmic.

El 2011 Anne va estrenar One Day de la directora danesa Lone Scherfig, la qual l'any anterior havia recollit molt bones crítiques amb Una educació, i va aprofitar aquell mateix any per rodar The Dark Knight Rises, on personificà a Catwoman. La cinta de la saga Batman s'estrenà el 2012, igual que el seu primer musical, Les Misérables, dirigit per l'oscaritzat Tom Hooper. De fet, aquesta darrera pel·lícula va ser la que li va donar un Globus d'Or i un Oscar a la millor actriu secundària.

Pels següent anys, l'actriu està pendent d'alguns nous projectes. En concret, s'especula que ha firmat per interpretar a Judy Garland en un biopic que encara s'està preparant sobre l'artista. Una participació que, a més, es preveu que tingui la seva extensió paral·lela en el teatre de Broadway on Anne mantindria el rol principal. Altres produccions pels propers anys són: Interstellar de Christopher Nolan i Song One.

Vida personal[modifica | modifica el codi]

La seva intercal·lació de dolçor i fermesa a l'hora d'actuar deixa entreveure un estil que més d'un ha arribat a comparar amb el propi de Judy Garland i Audrey Hepburn, dos de les seves actrius clàssiques preferides. Tenint com a model la classe d'Audrey Hepburn i prenent com a ídol a la seva antiga companya de repartiment Meryl Streep, Anne Hathaway aconsegueix oferir unes representacions refrescants i atractives que li valen l'aprovació de la crítica cinematogràfica i del públic.

D'aquesta manera, Anne ha arribat a ser portada de les millors revistes de moda internacionals. El seu ample somriure, semblant al de Julia Roberts, s'ha guanyat tant a grans com a petits. El 2006, fins i tot la revista People la va incloure en la seva llista de les 50 persones més guapes del món i el 2008 Lancôme la va escollir perquè fos la imatge de la seva nova fragància Magnifique. Malgrat tot, l'Anne reconeix que no es cuida gens. Com ella diu: "La veritat, tinc millors coses a fer que preocupar-me pel meu look". De fet, l'actriu fuig tant dels cànons de Hollywood que ha acabat establint la seva residència a Nova York. Segons ella mateixa ha declarat, a Los Angeles hi és només per treball, ja que no li agrada gens aquesta ciutat. I fa bromes al respecte dient que té la pell molt blanca i no pot prendre el sol de Califòrnia.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Director Personatge
2014 Interstellar Christopher Nolan -
Song One Kate Barker-Froyland Franny
2013 Don Jon Joseph Gordon-Levitt Estrella de cine (Cameo)
2012 Les Misérables Tom Hooper Fantine
The Dark Knight Rises Christopher Nolan Selina Kyle/Catwoman
2011 One Day Lone Scherfig Emma Morley
2010 Love and Other Drugs Edward Zwick Maggie Murdock
Valentine's Day Garry Marshall Liz
Alice in Wonderland Tim Burton La Reina Blanca
2009 Bride Wars Gary Winick Emma Allan
2008 La boda de la Rachel (Rachel Getting Married) Jonathan Demme Kym Buchman
Passengers (Passengers) Rodrigo García Claire Summers
Superagent 86 de pel·lícula Peter Segal Agent 99
2007 La jove Jane Austen (Becoming Jane) Julian Jarrold Jane Austen
2006 El diable es vesteix de Prada (The Devil Wears Prada) David Frankel Andrea "Andy" Sachs
2005 Brokeback Mountain Ang Lee Lureen Newsome Twist
Havoc Barbara Kopple Allison Lang
La increïble però certa història de la Caputxeta Vermella (Hoodwinked!) Cory Edwards, Todd Edwards i Tony Leech Red Puckett (veu)
2004 The Princess Diaries 2: Royal Engagement Garry Marshall Amelia Mignonette Thermopolis Renaldi
Ella Enchanted Tommy O'Haver Ella de Frell
2002 The Cat Returns Hiroyuki Morita Haru (veu)
Nicholas Nickleby Stephen Whittaker Madeline Bray
2001 The Other Side of Heaven Mitch Davis Jean Sabin
The Princess Diaries Garry Marshall Amelia Mignonette Thermopolis Renaldi
1999 Get Real (sèrie de televisió) Meghan Green

Premis[modifica | modifica el codi]

Oscar[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2013 Oscar a la millor actriu secundària Les Misérables Guanyadora
2008 Oscar a la millor actriu La boda de la Rachel Nominada

Globus d'Or[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2013 Globus d'Or a la millor actriu secundària Les Misérables Guanyadora
2011 Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica Love and Other Drugs Nominada
2009 Globus d'Or a la millor actriu dramàtica La boda de la Rachel Nominada

National Board of Review[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2008 Millor actriu La boda de la Rachel Guanyadora

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anne Hathaway Modifica l'enllaç a Wikidata