Patricia Neal
  |
||
|---|---|---|
 Patricia Neal a The Fountainhead (1949) |
||
| Nom real: | Patsy Louise Neal | |
| Naixença: | 20 de gener de 1926 Packard, Kentucky (EUA) |
|
| Defunció: | 8 d'agost de 2010 (als 84 anys) Edgartown, Massachusetts (EUA) |
|
| Nacionalitat: |  Estats Units |
|
| Cònjuge/s: | Roald Dahl (1953–1983) | |
| Premis Oscar | ||
| Millor actriu 1964 - Hud |
||
| Globus d'Or | ||
| Millor actriu - Sèrie dramàtica 1972 - The Waltons |
||
| Premis BAFTA | ||
| Millor actriu estrangera 1964 - Hud 1966 - In Harm's Way |
||
|
|
||
| Pàgina sobre Patricia Neal a IMDb | ||
Patricia Neal (Packard, 1926 - Edgartown, 2010) va ser una actriu estatunidenca de teatre i cinema. Era coneguda pels seus papers com la vídua Helen Benson a The Day the Earth Stood Still (1951), la matrona rica Emily Eustace Failenson a Esmorzar amb diamants (1961), i la majordona Alma Brown a Hud (1963), per al qual va guanyar l'Oscar a la millor actriu.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Patsy Louise Neal va néixer el 20 de gener de 1926 a Packard, Comtat de Whitley, Kentucky, filla de William Burdette i Eura Petrey Neal.[1] Va crèixer a Knoxville, on va anar a l'Institut de Knoxville,[2]i va estudiar teatre a la Northwestern University.[3]
Carrera [modifica]
Després d'anar a Nova York, va acceptar la seva primera feina com suplent en la producció de Broadway de The Voice of the Turtle. Aviat va sortir a Another Part of the Forest (1946), guanyant un Premi Tony a la millor actriu, en la primera edició dels premis Tony.[1]
El 1949, Neal feia el seu debut al cinema amb John Loves Mary . La seva aparició el mateix any a The Fountainhead coincidit amb el seu afer amb Gary Cooper. El 1952, Neal havia protagonitzat The Breaking Point, The Day the Earth Stood Still i Operation Pacific . Va patia dels nervis amb tanta feina i el final de la seva relació amb Cooper, i deixa Hollywood per anar a Nova York, retornant a Broadway en un revival de The Children's Hour, el 1952. També actuava a A Roomful of Roses el 1955 i com la mare a The Miracle Worker el 1959.
Al cinema, va protagonitzar A Face in the Crowd (1957) i va coprotagonitzar Esmorzar amb diamants (1961).
El 1963, Neal va guanyar l'Oscar a la millor actriu per a la seva actuació a Hud, coprotagonitzada amb Paul Newman. Quan la pel·lícula es va estrenar, inicialment es pronosticava que seria una candidata en la categoria d'actrius secundaries, però quan es va començar a lliurar els premis, eren sempre per a l'actriu principal, ja fos des de la Crítica Cinematogràfica de Nova York, la National Board of Review o l'Acadèmia Britànica. Tres anys més tard el 1965, treballava amb John Wayne a l'obra d'Otto Preminger In Harm's Way guanyant el seu segon Premi BAFTA.
A Neal se li va oferir el paper de Mrs. Robinson a El graduat (1967), però el va rebutjar, després dels seus tres atacs de feridura del 1965. Retornava a la pantalla gran amb The Subject Was Roses (1968), per la qual se la va nomenar per un Premi de l'Acadèmia.
Més tard feia d'Olivia Walton en el telefilm The Homecoming: A Christmas Story (1971), que va ser l'episodi pilot de The Waltons . Encara que va guanyar un Premi Globus d'Or per a la seva actuació, no se la va convidar a agafar el paper en la sèrie de televisió. (En una entrevista de 1999 de l'Archive of American Television amb Earl Hamner, el creador de Waltons, deia que ell i els productors estaven insegurs amb si la salut de Neal li permetria fer una sèrie de televisió setmanal. Neal feia de mare vídua que moria en intentar trobar una casa als seus tres nens en un episodi del 1975 a Little House on the Prairie.
El 1978, Fort Sanders Regional Medical Center a Knoxville dedicava el Patricia Neal Rehabilitation Center en el seu honor.
El 2007, Neal va treballar en la pel·lícula innovadora de Silvana Vienne Beyond Baklava: The Fairy Tale Story of Sylvia's Baklava, fent d'ella mateixa en les parts del documental que parla de les maneres alternatives d'acabar la violència al món. També el 2007, Neal rebia un dels dos Premis de reconeixement al Festival de Cinema de SunDeis a Waltham (Massachusetts). El candidat a l'Oscar Roy Scheider, obtingué l'altre.
Sortia sovint a la transmissió televisada dels Premis Tony , possiblement perquè era l'última guanyadora que sobrevivia de la primera cerimònia. L'abril de 2009, Neal rebia un premi de reconeixement de WorldFest Houston amb motiu de l'estrena de la seva pel·lícula, Flying By.
Vida personal [modifica]
Durant la gravació de The Fountainhead (1949), Neal tenia un afer amb el coprotagonista casat, Gary Cooper, que havia conegut el 1947 quan ella tenia 21 anys i ell, 46. El 1950, la muller de Cooper, Veronica, havia descobert la relació i havia enviat un telegrama a Neal demanant-li que ho acabessin. Neal va quedar embarassada per Cooper, però la va persuadir d'avortar malgrat les seves creences catòliques.[4]
L'afer es va acabar, però no abans que la filla de Cooper, Maria (ara Maria Cooper Janis, nascuda el 1937), escopia a Neal en públic.[5]Anys després de la mort de Cooper, Maria i la seva mare Veronica es van reconciliar amb Neal.
Neal va conèixer l'escriptor britànic Roald Dahl en una festa de sopar oferta per Lillian Hellman el 1951. Es casaven el 2 de juliol de 1953 a la Trinity Church a Nova York. Del matrimoni en tindrien cinc fills:[1] Olivia Twenty (20 d'abril de 1955 - 17 de novembre de 1962); Chantal Tessa Sophia (n. 1957); Theo Matthew (n. 1960); Ophelia Magdalena (n.1964); i Lucy Neal (n. 1965). La néta de Neal Sophie Dahl és una coneguda actriu i model.
A primers dels anys 1960 la parell patia la lesió dolorosa d'un fill i la mort d'un altre. El 5 de desembre, de 1960, el seu fill Theo de quatre mesos patia danys al cervell quan el seu cotxe de criatures era colpejat per un taxi a Nova York. El 17 de novembre de 1962, la seva filla, Olivia, moria amb 7 anys de xarampió.
Mentre estava embarassada el 1965, Neal patia tres aneurismes cerebrals, i va ser en coma durant tres setmanes. Dahl dirigia la seva rehabilitació i posteriorment va haver de tornar a aprendre a caminar i parlar. El 4 d'agost de 1965, donava llum a una filla sana, Lucy.
El matrimoni de Neal i Dahl de 30 anys acabava en divorci el 1983 després de l'afer de Dahl amb l'amiga de Neal, Felicity Crosland.[6]
L'autobiografia de Neal As I Am', va se publicada el 1988. El 1981, Glenda Jackson la interpretava en un telefilm, The Patricia Neal Story on Dirk Bogarde feia de Roald Dahl.
Mort [modifica]
Neal moria a la seva casa a Edgartown, Massachusetts, el 8 d'agost de 2010, de càncer de pulmó als 84 anys.[7] Va ser enterrada a l'Abadia de Regina Laudis a Bethlehem (Connecticut).[8]
Filmografia [modifica]
Cinema [modifica]
| Any | Pel·lícula | Paper | Notes |
|---|---|---|---|
| 1949 | John Loves Mary | Mary McKinley | |
| The Fountainhead | Dominique Francon | ||
| It's a Great Feeling | Ella mateixa | cameo | |
| The Hasty Heart | Germana Parker | ||
| 1950 | Bright Leaf | Margaret Jane Singleton | |
| The Breaking Point | Leona Charles | ||
| Three Secrets | Phyllis Horn | ||
| 1951 | Operation Pacific | Tinent Mary Stuart | |
| Raton Pass | Ann Challon | ||
| The Day the Earth Stood Still | Helen Benson | ||
| Week-End with Father | Jean Bowen | ||
| 1952 | Diplomatic Courier | Joan Ross | |
| Washington Story | Alice Kingsley | ||
| Something for the Birds | Anne Richards | ||
| 1954 | Your Woman | Contessa Germana de Torri | |
| Stranger from Venus | Susan North | ||
| 1957 | Un rostre en la multitud (A Face in the Crowd) | Marcia Jeffries | |
| 1961 | Esmorzar amb diamants (Breakfast at Tiffany's) | 2-E (Mrs. Failenson) | |
| 1963 | Hud | Alma Brown | Oscar a la millor actriu BAFTA a la millor actriu Nominada – Globus d'Or a la millor actriu secundària |
| 1964 | Psyche '59 | Alison Crawford | |
| 1965 | In Harm's Way | Lt. Maggie Haynes | BAFTA a la millor actriu |
| 1968 | Pat Neal Is Back | Ella mateixa | paper curt |
| The Subject Was Roses | Nettie Cleary | Nominada – Oscar a la millor actriu | |
| 1971 | The Night Digger | Maura Prince | |
| 1973 | Baxter! | Dr. Roberta Clemm | |
| Happy Mother's Day, Love George | Cara | ||
| 1974 | "Kung-Fu; Blood of the Dragon" | Sarah | TV |
| 1975 | B Must Die | Julia | |
| 1977 | Widow's Nest | Lupe | |
| 1979 | The Passage | Mrs. Bergson | |
| 1979 | All Quiet on the Western Front | Paul's Mother | |
| 1981 | Ghost Story | Stella Hawthorne | |
| 1989 | An Unremarkable Life | Frances McEllany | |
| 1991 | Preminger: Anatomy of a Filmmaker | Ella mateixa | documental |
| 1993 | "Heidi" | Àvia | |
| 1999 | Cookie's Fortune | Jewel Mae 'Cookie' Orcutt | |
| From Russia to Hollywood: The 100-Year Odyssey of Chekhov and Shdanoff | Ella mateixa | documental | |
| 2000 | For the Love of May | Grammy May | paper curt |
| 2003 | Broadway: The Golden Age, by the Legends Who Were There | Ella mateixa | documental |
| Bright Leaves | Ella mateixa | documental | |
| 2007 | The Fairy Tale Story of Sylvia's Baklava | Ella mateixa | documental |
| 2008 | Shattered Glory | Mrs. Wyatt | |
| 2009 | Flying By | Margie |
Televisió [modifica]
- Strindberg on Love (1960)
- Special for Women: Mother and Daughter (1961)
- The Untouchables: The Maggie Storm Story(1962)
- The Homecoming: A Christmas Story (1971)
- Ghost Story: Time of Terror (1973)
- Things in Their Season (1974)
- Eric (1975)
- Tail Gunner Joe (1977)
- A Love Affair: The Eleanor and Lou Gehrig Story (1978)
- The Bastard (1978) (minisèrie)
- All Quiet on the Western Front (1979)
- The Patricia Neal Story (1981) (cameo)
- Love Leads the Way: A True Story (1984)
- Glitter (1984) (pilot per a sèrie)
- Shattered Vows (1984)
- Caroline? (1990)
- A Mother's Right: The Elizabeth Morgan Story (1992)
- Heidi (1993)
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Knoxville plora la mort de la icònica actriu Patricia Neal, Barbara Aston-Wash i Betsy Pickle, 8-8-2010
- ↑ , John Shearer, exalumnes Famosos de l'Institut Knoxville, Knoxville News Sentinel, 28 de maig de 2010]
- ↑ [1]
- ↑ Patricia Neal: Una vida no silenciosa
- ↑ Shearer, Stephen Michael. Patricia Neal: Una vida no silenciosa, Kentucky, Universitat de Kentucky, 2006, pàg. 88
- ↑ Celebrity Corner, Knight-Ridder, 24-10-1983
- ↑ Mor als 84 anys l'actriu Patricia Neal, guanyadora d'un Oscar l'any 1964, 3cat24.cat, 9 d'agost de 2010 (consulta: 30-8-10).
- ↑ http://www.findagrave.com/cgi-bin/fg.cgi?page=gr&GRid=56827076
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Patricia Neal |
- Patricia Neal a Internet Movie Database (anglès)
- Patricia Neal a Internet Broadway Database (anglès)
- Patricia Neal a TCM Movie Database (anglès)
- Patricia Neal a Allrovi (anglès)
- Patricia Neal a Find A Grave (anglès)
- Entrevista amb Patricia Neal a TonyAwards (anglès)
