Patricia Neal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Patricia Neal
Patricia Neal a The Fountainhead (1949)
Patricia Neal a The Fountainhead (1949)
Nom real: Patsy Louise Neal
Naixença: 20 de gener de 1926
Packard, Kentucky (EUA)
Defunció: 8 d'agost de 2010 (als 84 anys)
Edgartown, Massachusetts (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Roald Dahl (1953–1983)
Premis Oscar
Millor actriu
1964 - Hud
Globus d'Or
Millor actriu - Sèrie dramàtica
1972 - The Waltons
Premis BAFTA
Millor actriu estrangera
1964 - Hud
1966 - In Harm's Way

Pàgina sobre Patricia Neal a IMDb

Patricia Neal (Packard, 1926 - Edgartown, 2010) va ser una actriu estatunidenca de teatre i cinema. Era coneguda pels seus papers com la vídua Helen Benson a The Day the Earth Stood Still (1951), la matrona rica Emily Eustace Failenson a Esmorzar amb diamants (1961), i la majordona Alma Brown a Hud (1963), per al qual va guanyar l'Oscar a la millor actriu.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Patsy Louise Neal va néixer el 20 de gener de 1926 a Packard, Comtat de Whitley, Kentucky, filla de William Burdette i Eura Petrey Neal.[1] Va créixer a Knoxville, on va anar a l'Institut de Knoxville,[2]i va estudiar teatre a la Northwestern University.[3]

Carrera[modifica | modifica el codi]

Després d'anar a Nova York, va acceptar la seva primera feina com suplent en la producció de Broadway de The Voice of the Turtle. Aviat va sortir a Another Part of the Forest (1946), guanyant un Premi Tony a la millor actriu, en la primera edició dels premis Tony.[1]

al Festival de Tribeca, 2007

El 1949, Neal feia el seu debut al cinema amb John Loves Mary . La seva aparició el mateix any a The Fountainhead coincidit amb el seu afer amb Gary Cooper. El 1952, Neal havia protagonitzat The Breaking Point, The Day the Earth Stood Still i Operation Pacific . Va patir dels nervis amb tanta feina i el final de la seva relació amb Cooper, i deixa Hollywood per anar a Nova York, retornant a Broadway en un revival de The Children's Hour, el 1952. També actuava a A Roomful of Roses el 1955 i com la mare a The Miracle Worker el 1959.

Al cinema, va protagonitzar A Face in the Crowd (1957) i va coprotagonitzar Esmorzar amb diamants (1961).

El 1963, Neal va guanyar l'Oscar a la millor actriu per a la seva actuació a Hud, coprotagonitzada amb Paul Newman. Quan la pel·lícula es va estrenar, inicialment es pronosticava que seria una candidata en la categoria d'actrius secundàries, però quan es va començar a lliurar els premis, eren sempre per a l'actriu principal, ja fos des de la Crítica Cinematogràfica de Nova York, la National Board of Review o l'Acadèmia Britànica. Tres anys més tard el 1965, treballava amb John Wayne a l'obra d'Otto Preminger In Harm's Way guanyant el seu segon Premi BAFTA.

A Neal se li va oferir el paper de Mrs. Robinson a El graduat (1967), però el va rebutjar, després dels seus tres atacs de feridura del 1965. Retornava a la pantalla gran amb The Subject Was Roses (1968), per la qual se la va nomenar per un Premi de l'Acadèmia.

Més tard feia d'Olivia Walton en el telefilm The Homecoming: A Christmas Story (1971), que va ser l'episodi pilot de The Waltons . Encara que va guanyar un Premi Globus d'Or per a la seva actuació, no se la va convidar a agafar el paper en la sèrie de televisió. (En una entrevista de 1999 de l'Archive of American Television amb Earl Hamner, el creador de Waltons, deia que ell i els productors estaven insegurs amb si la salut de Neal li permetria fer una sèrie de televisió setmanal. Neal feia de mare vídua que moria en intentar trobar una casa als seus tres nens en un episodi del 1975 a Little House on the Prairie.

El 1978, Fort Sanders Regional Medical Center a Knoxville dedicava el Patricia Neal Rehabilitation Center en el seu honor.

El 2007, Neal va treballar en la pel·lícula innovadora de Silvana Vienne Beyond Baklava: The Fairy Tale Story of Sylvia's Baklava, fent d'ella mateixa en les parts del documental que parla de les maneres alternatives d'acabar la violència al món. També el 2007, Neal rebia un dels dos Premis de reconeixement al Festival de Cinema de SunDeis a Waltham (Massachusetts). El candidat a l'Oscar Roy Scheider, obtingué l'altre.

Sortia sovint a la transmissió televisada dels Premis Tony , possiblement perquè era l'última guanyadora que sobrevivia de la primera cerimònia. L'abril de 2009, Neal rebia un premi de reconeixement de WorldFest Houston amb motiu de l'estrena de la seva pel·lícula, Flying By.

Vida personal[modifica | modifica el codi]

Durant la gravació de The Fountainhead (1949), Neal tenia un afer amb el coprotagonista casat, Gary Cooper, que havia conegut el 1947 quan ella tenia 21 anys i ell, 46. El 1950, la muller de Cooper, Veronica, havia descobert la relació i havia enviat un telegrama a Neal demanant-li que ho acabessin. Neal va quedar embarassada per Cooper, però la va persuadir d'avortar malgrat les seves creences catòliques.[4]

L'afer es va acabar, però no abans que la filla de Cooper, Maria (ara Maria Cooper Janis, nascuda el 1937), escopia a Neal en públic.[5]Anys després de la mort de Cooper, Maria i la seva mare Veronica es van reconciliar amb Neal.

Neal va conèixer l'escriptor britànic Roald Dahl en una festa de sopar oferta per Lillian Hellman el 1951. Es casaven el 2 de juliol de 1953 a la Trinity Church a Nova York. Del matrimoni en tindrien cinc fills:[1] Olivia Twenty (20 d'abril de 1955 - 17 de novembre de 1962); Chantal Tessa Sophia (n. 1957); Theo Matthew (n. 1960); Ophelia Magdalena (n.1964); i Lucy Neal (n. 1965). La néta de Neal Sophie Dahl és una coneguda actriu i model.

A primers dels anys 1960 la parell patia la lesió dolorosa d'un fill i la mort d'un altre. El 5 de desembre, de 1960, el seu fill Theo de quatre mesos patia danys al cervell quan el seu cotxe de criatures era colpejat per un taxi a Nova York. El 17 de novembre de 1962, la seva filla, Olivia, moria amb 7 anys de xarampió.

Mentre estava embarassada el 1965, Neal patia tres aneurismes cerebrals, i va ser en coma durant tres setmanes. Dahl dirigia la seva rehabilitació i posteriorment va haver de tornar a aprendre a caminar i parlar. El 4 d'agost de 1965, donava llum a una filla sana, Lucy.

El matrimoni de Neal i Dahl de 30 anys acabava en divorci el 1983 després de l'afer de Dahl amb l'amiga de Neal, Felicity Crosland.[6]

L'autobiografia de Neal As I Am', va ser publicada el 1988. El 1981, Glenda Jackson la interpretava en un telefilm, The Patricia Neal Story on Dirk Bogarde feia de Roald Dahl.

Mort[modifica | modifica el codi]

Neal moria a la seva casa a Edgartown, Massachusetts, el 8 d'agost de 2010, de càncer de pulmó als 84 anys.[7] Va ser enterrada a l'Abadia de Regina Laudis a Bethlehem (Connecticut).[8]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Cinema[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Paper Notes
1949 John Loves Mary Mary McKinley
The Fountainhead Dominique Francon
It's a Great Feeling Ella mateixa cameo
The Hasty Heart Germana Parker
1950 Bright Leaf Margaret Jane Singleton
The Breaking Point Leona Charles
Three Secrets Phyllis Horn
1951 Operation Pacific Tinent Mary Stuart
Raton Pass Ann Challon
The Day the Earth Stood Still Helen Benson
Week-End with Father Jean Bowen
1952 Diplomatic Courier Joan Ross
Washington Story Alice Kingsley
Something for the Birds Anne Richards
1954 Your Woman Contessa Germana de Torri
Stranger from Venus Susan North
1957 Un rostre en la multitud (A Face in the Crowd) Marcia Jeffries
1961 Esmorzar amb diamants (Breakfast at Tiffany's) 2-E (Mrs. Failenson)
1963 Hud Alma Brown Oscar a la millor actriu
BAFTA a la millor actriu
Nominada – Globus d'Or a la millor actriu secundària
1964 Psyche '59 Alison Crawford
1965 In Harm's Way Lt. Maggie Haynes BAFTA a la millor actriu
1968 Pat Neal Is Back Ella mateixa paper curt
The Subject Was Roses Nettie Cleary Nominada – Oscar a la millor actriu
1971 The Night Digger Maura Prince
1973 Baxter! Dr. Roberta Clemm
Happy Mother's Day, Love George Cara
1974 "Kung-Fu; Blood of the Dragon" Sarah TV
1975 B Must Die Julia
1977 Widow's Nest Lupe
1979 The Passage Mrs. Bergson
1979 Res de nou al front de l'oest Paul's Mother
1981 Ghost Story Stella Hawthorne
1989 An Unremarkable Life Frances McEllany
1991 Preminger: Anatomy of a Filmmaker Ella mateixa documental
1993 "Heidi" Àvia
1999 Cookie's Fortune Jewel Mae 'Cookie' Orcutt
From Russia to Hollywood: The 100-Year Odyssey of Chekhov and Shdanoff Ella mateixa documental
2000 For the Love of May Grammy May paper curt
2003 Broadway: The Golden Age, by the Legends Who Were There Ella mateixa documental
Bright Leaves Ella mateixa documental
2007 The Fairy Tale Story of Sylvia's Baklava Ella mateixa documental
2008 Shattered Glory Mrs. Wyatt
2009 Flying By Margie

Televisió[modifica | modifica el codi]

  • Strindberg on Love (1960)
  • Special for Women: Mother and Daughter (1961)
  • The Untouchables: The Maggie Storm Story(1962)
  • The Homecoming: A Christmas Story (1971)
  • Ghost Story: Time of Terror (1973)
  • Things in Their Season (1974)
  • Eric (1975)
  • Tail Gunner Joe (1977)
  • A Love Affair: The Eleanor and Lou Gehrig Story (1978)
  • The Bastard (1978) (minisèrie)
  • Res de nou al front de l'oest (1979)
  • The Patricia Neal Story (1981) (cameo)
  • Love Leads the Way: A True Story (1984)
  • Glitter (1984) (pilot per a sèrie)
  • Shattered Vows (1984)
  • Caroline? (1990)
  • A Mother's Right: The Elizabeth Morgan Story (1992)
  • Heidi (1993)

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Patricia Neal