Jennifer Jones

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Jennifer Jones
Jennifer Jones in Love Is a Many-Splendored Thing trailer.jpg
Nom real: Phylis Flora Isley
Naixença: 2 de març de 1919
Tulsa, Oklahoma (EUA)
Defunció: 29 de juny de 1995 (als 76 anys)
Malibú, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Robert Walker (1939-1944)
David O. Selznick (1949-1965)
Norton Simon (1971-1993)
Premis Oscar
Millor actriu
1944 - The Song of Bernadette
Globus d'Or
Millor actriu
1944 - The Song of Bernadette

Pàgina sobre Jennifer Jones a IMDb

Jennifer Jones, de nom Phyllis Flora Isley (Tulsa, Oklahoma, 2 de març de 1919 − Malibú, Califòrnia, 17 de desembre de 2009)[1] va ser una actriu estatunidenca.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Passions i ambicions[modifica | modifica el codi]

Jennifer Jones va néixer Phyllis Isley, el 2 de març de 1919 a Tulsa. És filla única d'uns actors ambulants, propietaris d'una companyia teatral, i després de sales de cinema.[2] Puja als escenaris, de nena, en el teatre dels seus pares. Creixent-li la passió per la comèdia, decideix estudiar a l’American Academy of Dramatic Arts de Nova York el 1936 on obté una beca d'estudis superiors.[2] Allà coneix un estudiant de l'Acadèmia de qui s'enamora Robert Walker, que es convertirà en el seu marit el 1939; Jennifer té 19 anys. Proven aleshores la seva sort junts, primer en emissions a la ràdio de Tulsa, després marxen a Hollywood.[2] Robert Walker treballa com a actor radiofònic per la TBS i Jennifer Jones després de proves infructuoses a la Paramount Pictures, obté petits papers, destacant un western, New frontier , al costat de John Wayne a la Republic Pictures, petita companyia especialitzada en els westerns B.

Una ascensió fulgurant[modifica | modifica el codi]

El 1941, atreta per un càsting per a la pel·lícula Claudia , passa unes proves. Coneix el productor del projecte, David O. Selznick i, després d'haver-li fet una forta impressió, aconsegueix un contracte de set anys amb aquest Pigmalió i descobridor d'estrelles com Ingrid Bergman, Joan Fontaine o Alida Valli. Es canvia el nom de Phyllis Isley pel de Jennifer Jones i Selznick, no volent llançar-la massa aviat al cinema, espera dos anys abans de trobar un paper a la seva mesura.[3] Cosa que aconseguirà amb The Song of Bernadette el 1943, ja que no només Jennifer recull tots els elogis de la crítica al paper de la santa Bernadeta Sobirós, sinó que a més, per a la seva primera interpretació important, rep l’Oscar a la millor actriu de les mans de Greer Garson. Les ambicions de Selznick es traslladen a la jove actriu i fer del seu descobriment una gran estrella, es convertirà una obsessió.[4]

Els anys Selznick[modifica | modifica el codi]

A Love Letters (1945)

Jennifer Jones encadena un segon paper a Since You Went Away, per la que tindrà una segona nominació als Oscars; hi actua amb el seu marit Robert Walker, que mentrestant s'ha fet amb un contracte amb la MGM. Però res ja no funciona entre els cònjuges i malgrat dos fills la parella es divorcia el 1945, havent-se traslladat l'afecte de Jennifer Jones a Selznick. El seu personatge romàntic a Love Letters (1945) de William Dieterle li val una nova nominació als oscars.

Malgrat el seu contracte en exclusiva amb Selznick, fa amb la 20th Century Fox una de les seves rares incursions en la comèdia, amb el paper de Cluny Brown a Cluny Brown, meravellosa sàtira de la mentalitat anglesa d'abans de la guerra: és l'última pel·lícula completament realitzada per Ernst Lubitsch abans de la seva defunció durant el rodatge de That Lady in Ermine .

El 1946, Selznick dóna de nou el paper principal a Jennifer Jones en el sumptuós western melodramàtic Duel in the Sun. El productor és persuadit d'haver trobat finalment amb la novel·la de Niven Busch «Duel al sol», un tema digne d'igualar la seva producció més famosa Allò que el vent s’endugué.[4] Extraordinària epopeia amb decorats i colors que et treuen el singlot (Selznick havia apel·lat a Josef von Sternberg com a conseller pels colors), Duel in the Sun és una de les produccions més costoses mai realitzades fins llavors. King Vidor és a la realització però abandona per les actuacions despòtiques del productor, i és reemplaçat per William Dieterle. El pressupost de sis milions de dòlars va créixer dos milions només pel llançament de la pel·lícula. L’erotisme exacerbat d’algunes escenes desencadena la censura, la pel·lícula és condemnada per «immoralitat» per l'església i les lligues per la decència. Malgrat això, troba un enorme èxit de públic i suposa disset milions de dòlars al seu productor. Com cada any des de The Song of Bernadette, Jennifer Jones obté una nova nominació als Oscars pel seu paper a la pel·lícula.

Madame Bovary (1949)

Retroba llavors el realitzador William Dieterle a Portrait of Jennie, pel·lícula d'atmosfera onírica on Jennifer ofereix una composició de les més captivadores, però que resulta un fracàs: Selznick ha posat la seva fortuna en joc i ha de vendre el seu estudi de producció. Però res no para l'ascensió de l'estrella. Després d'una pel·lícula amb John Huston, encarna una emocionant Madame Bovary sota la direcció de Vincente Minnelli.

Jennifer es casa amb Selznick a Itàlia el 1949. Perd un bebè el 1951 i després dóna llum a una nena el 12 d'agost de 1954. El seu primer marit, Robert Walker, havia mort el 1951.

L'inici dels anys cinquanta és fastuós, després d'una nova producció de Selznick per a Gone to Earth de Michael Powell; el productor mana refer escenes senceres pel realitzador Rouben Mamoulian.[4] Roda amb grans realitzadors, William Wyler, de nou amb King Vidor i John Huston, Vittorio De Sica... Però el 1955 torna la popularitat amb Love Is a Many-Splendored Thing, un dels principals èxits de la 20th Century Fox i una de les puntes del box-office, que li val una cinquena nominació en els Oscars.

Després d’aquesta recuperació de popularitat, roda algunes pel·lícules amb la Fox abans que el seu marit posi de nou mitjans considerables per a la seva nova producció L'adéu a les armes . Serà l'última producció del gran Selznick : la pel·lícula és un fracàs i les crítiques són desastroses. Jennifer Jones esperarà cinc anys abans de reprendre el camí dels estudis. Mentrestant fa cursos al Actors Studio i recerca consells i professors per guiar-la. Fa la seva tornada en una pel·lícula de Henry King, Tender is the night. Però el públic i les crítiques ignoren la pel·lícula.

Vénen anys foscos per a Jennifer Jones amb la defunció del seu espòs el 1965, que la deixa desproveïda, ja que els comptes de Selznick estaven en vermell, i troba una sortida al teatre amb Una noia de províncies a Broadway i roda encara algunes pel·lícules. La inactivitat i la depressió l'empenyen a una temptativa de suïcidi el 1967. El 1971 es casa amb Norton Simmons, industrial i col·leccionista d'art. Després de la seva tornada destaca en la pel·lícula de catàstrofes The Towering Inferno (1974), perd la seva filla Mary Jennifer, que es suïcida el 1976. Dóna definitivament l'esquena al cinema per dedicar-se a la psicologia, creant la Jennifer Jones Simon Foundation for mental health and education el 1980.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Actriu[modifica | modifica el codi]

Jennifer Jones i David O. Selznick el 1957

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mort de l'actriu Jennifer Jones
  2. 2,0 2,1 2,2 L'encyclopédie du cinéma - Tome 2 - Roger Boussinot - Les Savoirs Bordas (ISBN 2-04-027052-3)
  3. Grand dictionnaire illustré du cinéma, vol. 2, éditions Atlas - (ISBN 2-7312-0414-0)
  4. 4,0 4,1 4,2 Le Cinéma Grande histoire illustrée du 7e art. Volume 2. Éditions Atlas

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jennifer Jones Modifica l'enllaç a Wikidata