William Wyler
William Wyler (Mulhouse, avui França, llavors Imperi Alemany, 1 de juliol de 1902 - Los Angeles, 27 de juliol de 1981) va ser un prolífic director de cinema, guionista i productorestatunidenc, tres vegades guanyador de l'Oscar al millor director. Era conegut per realitzar desenes de preses de cadascuna de les escenes de les seves pel·lícules, i per exigir control sobre la història, les localitzacions i el personal de cada producció; la seva naturalesa meticulosa i la seva atenció al detall van ser efectius, car va assolir tant l'èxit popular com el de la crítica.
Taula de continguts |
Carrera [modifica]
Wyler va néixer amb el nom de Wilhelm Weiller en una família jueva de Mulhouse a la regió francesa d'Alsàcia (en aquells dies part de l'Imperi Alemany). Es va educar a Lausana (Suïssa), i després va estudiar violí en el Conservatori de París. Estava emparentat amb Carl Laemmle, fundador dels estudis Universal Pictures, a través de la seva mare, cosina de Laemmle. El 1921 es va traslladar als Estats Units i, gràcies a aquestes connexions familiars, es va convertir en el més jove director de la Universal el 1925.
El 1928, es va convertir en ciutadà naturalitzat estatunidenc. Aviat va demostrar que era un competent artesà, i a principis dels anys trenta es va convertir en un dels millors actius de la Universal, tot dirigint pel·lícules tan sòlides com ara The Love Trap (1929), Hell's Heroes (1930), Tom Brown of Culver (1932)i The Gay Deception (1935). Més tard va ser contractat per Samuel Goldwyn i va dirigir pel·lícules de gran qualitat: These Three (1936), Rivals (1936), Desengany (1936), Carrer sense sortida (1937), Jezabel (1938), Wuthering Heights (1939), La carta (1940), The Westerner (1940), i La lloba (1941).
Entre 1942 i 1945, Wyler va servir com comandant en el Cos Aeri de l'Exèrcit dels Estats Units i va dirigir el documental Memphis Belle: A Story of a Flying Fortress. També va dirigir dos de pel·lícules per captar l'estat d'ànim de la nació conforme es preparava per a la batalla i, quatre anys més tard, per a la pau: Mrs. Miniver i Els millors anys de la nostra vida. Mrs. Miniver (1942) narra la història d'una família anglesa de classe mitjana que s'adaptava a la guerra a Europa i va ajudar a preparar al públic nord-americà a la vida en temps de guerra (i va galvanitzar el suport als britànics). Els millors anys de la nostra vida (1946) conta la història de tres veterans que arribaven a casa i s'adaptaven a la vida civil, dramatitzant els problemes dels veterans que regressaven amb qui havien quedat en la rereguarda. Wyler va assolir amb ambdues pel·lícules tant el premi de l'acadèmia al millor director com el Premi a la millor pel·lícula.
Durant els anys cinquanta i seixanta, Wyler va dirigir tot un seguit de pel·lícules aclamades per la crítica, entre les quals cal destacar Vacances a Roma (1953) que va presentar a Audrey Hepburn al públic nord-americà i li va comportar el seu primer Oscar; The Heiress, que va fer guanyar a Olivia de Havilland el seu segon Oscar i Ben-Hur, amb la qual va aconseguir tots els Oscar de l'edició de 1959; els onze premis que va guanyar només han estat igualats dues vegades, per Titanic en 1997 i El senyor dels anells: El retorn del rei en 2003).
En 1965, Wyler va obtenir el Premi Irving G. Thalberg als assoliments de tota la seva carrera. Onze anys més tard, va rebre el Premi a tota la seva trajectòria per part de l'American Film Institute. A més dels premis de l'Acadèmia que va aconseguir, deu de les seves pel·lícules van ser nominades a la millor pel·lícula. Va rebre dotze nominacions com Millor Director, guanyant-lo tres vegades, mentre que tres dotzenes dels seus actors van guanyar el premi o van ser nominats a ell.
La major part dels directors de cinema més famosos tenen el seu propi estil particular, però Wyler, com Michael Curtiz, no ho va tenir. No va construir un conjunt d'intèrprets a l'estil de Capra, Sturges o Ford. Va dirigir pel·lícules de tot tipus, sense cap tipus de tema que fora la seva marca personal. Però les seves pel·lícules estaven sempre ben fetes i resultaven belles.
El 24 de juliol de 1981, Wyler va ser entrevistat al costat de la seva filla, la productora Catherine Wyler per a Dirigida per William Wyler, un documental de PBS sobre la seva vida i la seva carrera. Tan sols tres dies més tard, Wyler va morir d'un atac al cor. Les últimes paraules de Wyler en la pel·lícula es referien a una visió de dirigir la seva «pròxima pel·lícula...Going Home (Retorn a la llar)». Wyler està enterrat en el cementiri de Forest Lawn Memorial Park a Glendale, Califòrnia.
Filmografia [modifica]
Director [modifica]
Bibliografia [modifica]
- Anderegg, Michael A. William Wyler. Boston: Twayne Publishers, 1979. ISBN 0-8057-9268-6.
- Herman, Jan. A Talent for Trouble: The Life of Hollywood's Most Acclaimed Director. New York: G.P. Putnam's Sons, 1995. ISBN 0-399-14012-3.
- Madsen, Axel. William Wyler: the Authorized Biography. New York: Thomas Y. Crowell, 1973. ISBN 0-49101-302-7.
Enllaços externs [modifica]
- William Wyler a Internet Movie Database (anglès)
- William Wyler a TCM Movie Database (anglès)
- William Wyler a Allrovi (anglès)
- William Wyler a Find A Grave (anglès)
- William Wyler bibliographyvia UC Berkeley Media Resources Center
- "La lloba" and Wyler's screen collaborations with playwright Lillian Hellman
