Joseph L. Mankiewicz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Joseph L. Mankiewicz
Nom de naixement: Joseph Leo Mankiewicz
Naixement: 11 de febrer de 1909
Wilkes-Barre, Pennsilvània (EUA)
Defunció: 5 de febrer de 1993 (als 83 anys)
Bedford (Nova York), EUA
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Elizabeth Young (1934–1937)
Rose Stradner (1939–1958)
Rosemary Matthews (1962-?)
Premis Oscar
Millor director
1950 - A Letter to Three Wives
1951 - Tot sobre Eva
Millor guió adaptat
1950 - A Letter to Three Wives
1951 - Tot sobre Eva
Globus d'Or
Millor guió
1951 - Tot sobre Eva
Mostra de Venècia
Lleó d'Or per la carrera
1987 - Trajectòria cinematogràfica

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1972 L'empremta
1970 El dia dels tramposos
1967 Dones a Venècia
1963 Cleopatra
1959 De sobte, l'últim estiu
1955 Ells i elles
1954 La comtessa descalça
1953 Julius Caesar
1952 Five Fingers
1951 People Will Talk
1950 Tot sobre Eva
1949 House of Strangers
1949 A Letter to Three Wives
1947 The Late George Apley
1947 El fantasma i la senyora Muir
(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)
Fitxa sobre Joseph L. Mankiewicz a IMDb

Joseph Leo Mankiewicz (Wilkes-Barre, Pennsilvània, 11 de febrer de 1909 - Bedford (Nova York), 5 de febrer de 1993) fou un director de cinema estatunidenc. Demostrà el seu domini de la narració cinematogràfica en gairebé tots els camps. El 1950 i el 1951 obtingué l'Oscar per Letter To Three Wives i Tot sobre Eva com a millor director i millor guió adaptat. Llicenciat en història de l'art i crític teatral per al New York Times a Berlín, va llegir fins a la seva mort innumerables llibres de psiquiatria, però Mankiewicz és considerat sobretot com un gran i culte guionista, expert en adaptacions literàries (Graham Greene a L'americà tranquil, William Shakespeare a Julius Caesar, Tennessee Williams a De sobte, l'últim estiu (1959) i Anthony Shaffner a L'empremta). Tenia cura de l'estructura de les seves històries i la caracterització dels seus personatges i era un gran director d'actors, que arribava al virtuosisme en els diàlegs dels seus films.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu pare Franz es va exiliar d'Alemanya, arribant als Estats Units com a professor al New York City College. El jove Joseph va començar la carrera de medicina, a la branca de la psiquiatria, però una baixa puntuació en una assignatura li va impedir acabar aquests estudis. Tanmateix, el 1928 va aconseguir un diploma en la branca d'Art de la Universitat de Columbia. Un cop acabats els estudis, Joseph va viatjar a Berlín, on va treballar com a corresponsal del Chicago Tribune i on va començar la seva afició pel teatre i el cinema (en aquells moments estava en ple apogeu el corrent expressionista del cinema alemany). La seva única aportació al cinema alemany va ser el de traductor d'intertítols per a la productora UFA. El 1929, el seu germà Herman el crida des de Hollywood, on treballava com a guionista, i atès que Joseph no es trobava en el seu millor moment econòmic, va decidir acceptar la invitació del seu germà.

Els primers passos en el cinema nord-americà els va donar als estudis Paramount on la seva tasca va ser secundària i gairebé sense rellevància professional. Poc després i ja sota contracte de la Metro-Goldwyn-Mayer, va obtenir el seu primer èxit professional en col·laborar en el guió del melodrama negre Manhattan Melodrama (1934) dirigida per W. S. Van Dyke, pel·lícula que va aconseguir l'Oscar al millor guió, encara que el premi va ser concedit a Arthur Caesar, ja que va ser qui va signar finalment el guió. Però aquell primer pas va donar resultats positius, que es van consolidar amb dos guions per al mateix director pensats com a vehicles per al lluïment de l'actriu Joan Crawford, Forsaking All Overs (1934) i I Live My Life (1935), i Our Daily Bread (1934) per a King Vidor, que es van convertir en notables èxits i van comptar amb repartiments de luxe encapçalats per Clark Gable, William Powell, Myrna Loy i Joan Crawford.

Encoratjat per l'èxit, va intentar que Louis B. Mayer li deixés dirigir els seus propis guions, però Mayer sospesava molt bé la vàlua de cada un dels seus empleats abans d'embarcar-los en un projecte diferent al que habitualment desenvolupaven. Tot i que no va cedir als seus intents, sí que va accedir no obstant a nomenar-lo productor, exercint molt notablement aquest càrrec entre 1935 i 1942, període durant el qual produeix dinou films per la MGM, entre els quals destaquen dos títols: Fury (1936) dirigida per Fritz Lang (legat contra la intolerància i el racisme, en una lectura clarament política) i The Philadelphia Story (1940), una comèdia sobre la lluita de sexes dirigida per George Cukor.

Decebut per no poder dirigir les seves pròpies pel·lícules, Mankiewicz va deixar la MGM i es va posar al servei de la 20th Century Fox. En aquest estudi va realitzar la seva opera prima com a director, Dragonwyck (1944), dirigint la fascinant Gene Tierney amb secundaris del calibre de Jessica Tandy o Vincent Price. El 1947 aconsegueix una altra obra mestra amb la poètica El fantasma i la senyora Muir, amb Gene Tierney, Rex Harrison i una Natalie Wood de vuit anys, més una excel·lent fotografia de Charles Lang i una impagable música de Bernard Herrmann. El 1949 va estrenar A Letter to Three Wives, pel·lícula amb la que va obtenir dos premis Oscar, el de millor guió adaptat i el de millor direcció, i que compta amb les interpretacions de Kirk Douglas i Linda Darnell.

Bette Davis a Tot sobre Eva (1950)

L'èxit d'aquesta pel·lícula va ser ratificat l'any següent amb la seva següent cinta, un dels considerats clàssics del setè art, Tot sobre Eva (1950), que va obtenir sis Oscars, entre els quals el de millor pel·lícula, millor direcció i millor guió adaptat.

Fins a arribar al que Mankiewicz va anomenar el seu malson, Cleopatra, es van succeir altres films destacats, com Five Fingers (1951), amb James Mason i Dannielle Darrieux; Julius Caesar (1952), amb alguns dels millors actors de l'època en el repartiment (Marlon Brando, James Mason, Deborah Kerr, Greer Carson o Louis Calhern); La comtessa descalça (1954), amb la millor actuació d'Ava Gardner fins aquell moment; Ells i elles (1955), l'únic musical que va dirigir, o De sobte, l'últim estiu (1959), adaptació a la pantalla d'una història de Tennessee Williams.

Després d'un desastrós pròleg a Londres, on va haver de rebutjar tot el material filmat, el setembre de 1961 es va reiniciar a Roma el rodatge de l'epopeia històrica basada en la vida de la reina egípcia Cleòpatra VII, i el rodatge es va allargar fins al 1963. Aquesta pel·lícula va suposar la primera vegada que una actriu (Elizabeth Taylor) cobrava 1 milió de dòlars per un treball cinematogràfic, però els desastres de tota mena que van envoltar la preparació i el rodatge d'aquest film va trencar la salut de Mankiewicz, que va necessitar dos anys per recuperar-se. Tot i l'espectacularitat de la pel·lícula, la cinta va decebre a crítica i públic en la seva estrena, convertint-se en un dels grans desastres de taquilla de la història.

El 1967 va dirigir Dones a Venècia, pel·lícula que va ser rebuda fredament per la crítica i el públic, el 1970 va realitzar el seu únic western, El dia dels tramposos, i el 1972 va posar fi a la seva carrera cinematogràfica filmant l'adaptació de l'obra teatral d'Anthony Shaffer, L'empremta.

Va morir el 5 de febrer de 1993 a Bedford (Nova York) quan estava a punt de complir 84 anys, a causa d'un atac de cor.

Filmografia com a director[modifica | modifica el codi]

Any Títol Productora Protagonistes Notes
1946 Dragonwyck 20th Century Fox Gene Tierney / Vincent Price
Backfire Richard Conte / John Ireland
Somewhere in the Night Richard Conte / John Hodiak / Nancy Guild
1947 El difunt George Apley Ronald Colman
El fantasma i la senyora Muir Gene Tierney / Rex Harrison / George Sanders
1948 Escape Rex Harrison / Peggy Cummins / William Hartnell
1949 A Letter to Three Wives Jeanne Crain / Linda Darnell / Ann Southern
House of Strangers Edward G. Robinson / Susan Hayward / Richard Conte
1950 No Way Out Richard Widmark / Sidney Poitier / Linda Darnell
Tot sobre Eva Bette Davis / Anne Baxter / George Sanders
1951 People Will Talk Cary Grant / Jeanne Crain / Hume Cronyn
1952 Five Fingers James Mason / Danielle Darrieux
1953 Julius Caesar Marlon Brando / James Mason / John Gielgud
1954 La comtessa descalça Humphrey Bogart / Ava Gardner Technicolor
1955 Ells i elles Marlon Brando / Jean Simmons / Frank Sinatra Eastmancolor
1958 L'americà tranquil Audie Murphy / Graham Greene
1959 De sobte, l'últim estiu Elizabeth Taylor / Montgomery Clift / Katharine Hepburn
1963 Cleopatra Elizabeth Taylor Color
1964 Carol for Another Christmas ABC Sterling Hayden / Peter Sellers Televisió
1967 Dones a Venècia Famous Artists Productions Rex Harrison / Susan Hayward / Maggie Smith Technicolor
1970 King: a Filmed Record...Montgomery To Memphis Commonwealth United Entertainment Codirigida amb Sidney Lumet / Documental
There Was a Crooked Man... Warner Bros. Kirk Douglas / Henry Fonda / Hume Cronyn Technicolor
1972 L'empremta Palomar Pictures Laurence Olivier / Michael Caine Color

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]