Ken Loach

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Ken Loach
Ken Loach.jpg
Nom de naixement: Kenneth Loach
Naixement: 17 de juny de 1936 (1936-06-17) (78 anys)
Nuneaton, Anglaterra
Nacionalitat: Regne Unit Regne Unit
Cònjuge/s: Lesley Ashton (1962 - present)
Premis BAFTA
BAFTA honorífic[1]
2006 - Trajectòria cinematogràfica
Premis César
Millor pel·lícula estrangera
1996 - Terra i llibertat
Millor pel·lícula de la Unió Europea
2005 - Ae Fond Kiss...
Mostra de Venècia
Lleó d'Or per la carrera
1994 - Trajectòria cinematogràfica
Festival de Canes
Premi del Jurat
1990 - Agenda oculta
1993 - Plouen pedres
Palma d'Or
2006 - The Wind That Shakes the Barley

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
2012 The Angels' Share
2009 Buscant l'Eric
2007 It's a Free World...
2006 The Wind that Shakes the Barley
2005 McLibel
2004 Ae Fond Kiss...
2002 Sweet Sixteen
1998 My Name is Joe
1995 Terra i llibertat
1994 Ladybird, Ladybird
1993 Plouen pedres
1990 Riff-Raff
1990 Agenda oculta
1981 Looks and Smiles
1971 Family Life
1969 Kes
Fitxa sobre Ken Loach a IMDb

Kenneth "Ken" Loach (Nuneaton, Warwickshire, Anglaterra, 17 de juny de 1936) és un militant trotskista i director de cinema anglès.

Als 25 anys, mentre estudiava dret a Oxford, va entrar per primera vegada en contacte amb les arts escèniques, actuant en el grup de teatre de la universitat. Després de graduar-se, va treballar com assistent de direcció en el Northampton Repertory Theatre. Però estava més interessat en el món audiovisual que en el teatral, així després d'obtenir en 1963 una beca en la cadena de televisió BBC, s'inicia en la direcció.

L'ambient que es respirava en aquells anys, afavoria la realització de programes que criticaven les injustícies socials, allí va trobar Loach la visió i la veu que caracteritzaria el seu cinema. A partir de 1964 comença a dirigir una sèrie de documentals, el més famós d'ells és "Cathy Come Home" (1966) sobre la pobresa, amb el qual va obtenir gran èxit.

Des de llavors i fins a principi de la dècada de 1980, va dividir el seu temps entre el cinema i la televisió, va filmar quatre llargmetratges, nombrosos documentals i pel·lícules per a la TV com "The Big Flame" (1969) sobre els treballadors portuaris de Liverpool i la sèrie "Days of Hope" (1975), sobre els fets que van dur a la vaga de 1926, i la derrota del Moviment Laborista Britànic.

Amb Margaret Thatcher en el poder, creix l'atur i les retallades de pressupost per a la cultura. La “Dama de Ferro” es guanya molts enemics entre els artistes, Loach és un dels més radicalitzats. El Channel Four va prohibir els seus documentals A Question of Leadership, amb els quals combat al thatcherisme, per la qual cosa al llarg de tota aquesta dècada només pot filmar dues pel·lícules. Als anys 90, amb els canvis polítics, la seva carrera es revitalitza. Ha filmat fins ara nou pel·lícules més, amb la majoria de les quals ha obtingut nombrosos premis, consolidant la seva carrera internacional, però mantenint-se sempre fidel a l'estil que ha estat una constant en la seva vida: la defensa dels oprimits i oprimides.

Cinema social[modifica | modifica el codi]

Loach descriu històries de la classe treballadora, amb una crida a les armes o retrats de moviments polítics específics. The Wind That Shakes the Barley tractà la Guerra de la Independència Irlandesa, Bread and Roses sobre la campanya per uns salaris justos de netejadors d'oficines a Los Angeles, Terra i llibertat sobre membre del Partit Comunista un jove desocupat de Liverpool que es dirigeix ​​a Espanya per lluitar en les brigades internacionals a la guerra civil espanyola.[2]

Una vegada que Loach, els actors i actrius tenen incorporades les línies bàsiques del guió, ho fa a un costat i comença a treballar les escenes amb una tècnica molt específica, consistent que cada actor/actriu mai sàpiga del tot la part de l'altre (si la sap massa, Loach s'ocupa de canviar-la sobre la marxa). Aquesta manera de treball, sumat a la freqüent recurrència a actors no professionals i al fet que aquests no treballin per a la càmera, com succeeix en el cinema convencional, sinó exactament al contrari, dóna a cada escena una gran espontaneïtat.

Polèmiques[modifica | modifica el codi]

L'any 2009 el director va declarar que "l'antisemitisme és comprensible" i que "si hi ha augment (de l'antisemitisme) no em sorprèn". Va justificar aquestes afirmacions en l'operació Plom Fos d'Israel contra Hamàs.[3]

Anècdotes[modifica | modifica el codi]

L'any 2010, la seva pel·lícula Buscant l'Eric esdevé la guanyadora del premi especial del públic de la mostra de cinema BRAM! de Castellar del Vallès. Quan Loach, va rebre el premi, 20 sacs de mongetes del ganxet, va fer-se fotografiar amb un d'ells i va reenviar la fotografia al jurat de la mostra.[4]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Premis Academy Fellow de la BAFTA (anglès)
  2. «Come out fighting» (en anglès). The Guardian, 16/5/2006. [Consulta: 8/7/2013].
  3. Paul, Jonny. «British film director: Rise in anti-Semitism 'understandable'. Palme d'Or winner Ken Loach calls Operation Cast Lead 'one of the great crimes of the past decades'». The Jerusalem Post, 18 de març de 2009. [Consulta: 13 febrer 2009].
  4. «Ken Loach i les mongetes del ganxet de Can Casamada». Diari de Sabadell, 30/08/2010. [Consulta: 21/7/2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ken Loach