Channel 4

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Channel 4
Nom públic Channel 4
Programació Generalista
Propietari Channel Four Television Corporation
País Regne Unit Regne Unit
Inici de les
transmissions
2 de novembre del 1982
Format d'imatge 576i (SDTV 16:9)
1080i (HDTV)
Mitjana d'audiència 5.8%
0.8% (+1) (Desembre 2010, BARB)
Canals germans Film4,
E4,
More4,
4Music,
Kerrang!,
Kiss,
Magic,
Q,
Smash Hits!,
The Box
Senyals Channel 4+1
Lloc web channel4.com

Channel 4 (en català, Canal quatre) és un canal de televisió privada del Regne Unit que actualment és gestionada per la Channel Four Television Corporation des de 1993.

La primera emissió es va produir el 2 de novembre de 1982 amb la intenció de proveir la televisió anglesa amb un quart canal que trenqués el duopoli existent entre la BBC i la ITV. Tot i que es tracta d'un canal completament privat, posseeix un estatus de caràcter públic i ha de complir una sèrie d'obligacions responent davant la Ofcom. Channel 4 té cobertura total en tot el territori britànic, a més de presència als països veïns, com ara Irlanda, i també emet per altres països via satèl·lit.

Història[modifica | modifica el codi]

Seu de Channel 4 situada a Horseferry Road (Londres)

Abans de la creació del canal, el Regne Unit només disposava de tres canals de televisió BBC1, BBC2 i Independent Television. La llei audiovisual de 1980 contemplava la creació d'un quart canal de televisió que es disputaven per crear un operador comercial o un canal exclusivament en gal·lès. Finalment es van acceptar els canals Channel Four per tot el Regne Unit i el S4C. Després del debat sobre el idoneïtat del nou operador, es va escollir que fos una emissora privada però gestionada per la IBA (Independent Brodacasting Authority), organisme que també s'encarregava de regular la ITV.

Sota la gestió de la IBA, va estrenar-se oficialment el 2 de novembre de 1982, després de tres mesos en emissió de proves. El primer programa fou el concurs "Countdown" que encara es manté en antena. En el seu llançament, el canal va mostrar-se davant el públic com una cadena alternativa a la competència, amb una programació especial i diversos espais per grups minoritaris. Durant els següents anys va aconseguir la cobertura total del territori nacional mentre que a Gal·les, la seva freqüència estava supeditada al canal S4C. Tot i que les seves audiències inicials no foren gaire massives, a poc a poc fou creixent gràcies als seus programes i documentals.

Després de la dissolució de la IBA l'any 1990, es va crear una corporació encarregada exclusivament de Channel 4 que va començar a funcionar l'any 1993 mantenint la titularitat pública i sent regulada per diferents comitès de regulació de la televisió al Regne Unit.[1] El principal canvi d'aquest fet va ser que el canal era capaç d'autofinançar-se a partir d'ingressos publicitaris. Pel que fa a la programació, va començar a emetre diverses sèries i espais procedents dels Estats Units en el prime time, i fou el primer canal a estrenar "Friends" i "ER". També va canviar la temàtica dels seus documentals, generalment sobre problemes quotidians o sobre la relació amb els mitjans de comunicació. A finals dels anys 90 fou pionera en els espais de reality show quan va estrenar el programa "Gran Hermano" i també va adquirir els drets d'alguns esports nacionals com el criquet o carreres de cavalls per tal d'augmentar els índexs d'audiència.

L'any 2001 es va crear la branca 4ventures per encarregar-se dels altres canals de la corporació com Film4, E4 o More4. També es va sumar al negoci de la radio després de comprar el 51% de la cadena de ràdio digital Oneword.

Seu central[modifica | modifica el codi]

La seu original es va establir al número 60 de Charlotte Street prop de la BT Tower a Londres. L'any 1994 es va traslladar al nou edifici construït al número 124 del carrer Horseferry Road al districte de Westminster de Londres, dissenyat per Richard Rogers Partnership i Ove Arup & Partners.[2] Malgrat que no pot produir cap dels seus programes de televisió, l'edifici disposa d'un estudi i de les instal·lacions necessàries per realitzar la post-producció dels programes.

El juny de l'any 2008, es va instal·lar una escultura del logotip de Channel 4 davant de la seu. Cal destacar que l'escultura no és visible correctament des de tots els angles.

Estatuts[modifica | modifica el codi]

El canal de televisió està supeditada a unes funcions de servei públic que ha de complir degut a l'obtenció d'una freqüència de televisió. En virtut de la Communications Act de l'any 2003, ha de complir els següents punts:[3][4]

  • Demostrar innovació, experimentació i creativitat en el format i contingut dels seus programes.
  • Apel·lar als interessos i beneficis d'una societat cultural diversa.
  • Contribuir especialment en programes de naturalesa educativa.
  • Mostrar una personalitat diferenciada.

Com emissora de caràcter públic, Channel 4 no pot produir els seus propis programes, però compta amb més de 300 productores independents.

Programació[modifica | modifica el codi]

Channel 4 encarrega la majoria dels seus programes a productores i la majoria són de caràcter independent. Generalment, basa la seva programació en una combinació de programes propis (especialment des de 1993), sèries i espais procedents dels Estats Units. En el gènere dels programes, en canal ha experimentat bastant amb el format de tele-realitat, sent una de les pioneres en el camp programes coach amb el programa Supernanny, on el seu format original es va emetre a Channel 4. També ha emès documentals amb títols polèmics com "La gran estafa de l'escalfament global", o algunes sèries de producció pròpia amb una temàtica poc convencional com "Skins" o "Queer as Folk".

La cadena també posseeix una productora anomenada Film4 Productions que s'encarrega de donar suport al cinema britànic mitjançant la finançament i ajuda de pel·lícules produïdes al país.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

  • Black books, sitcom emesa originalment en aquesta emissora.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Broadcasting Act 1990 (c. 42)». Office of Public Sector Information, 20/09/2000. [Consulta: 23/03/2007]. (anglès)
  2. «Channel vision - Channel 4's new building in London, England». The Architectural Review, Desembre 1994. (anglès)
  3. «Channel 4 Overview». Channel 4. (anglès)
  4. «Channel 4 Licence». Ofcom. (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Channel 4 Modifica l'enllaç a Wikidata