Gal·lès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gal·lès
Cymraeg
Altres denominacions: Gallois (en francès); Walisisch (en alemany); Welsh (en anglès)
Parlat a: Regne Unit, Austràlia, Argentina, EUA, Canadà i Nova Zelanda
Regió: Illa de la Gran Bretanya
Parlants: 610.000
Rànquing: no està al top 100
Classificació genètica: Indoeuropea

  Celta
   Britònica
    Gal·lès

estatus oficial
Llengua oficial de: Gal·les
Regulat per: Cap
codis de la llengua
ISO 639-1 cy
ISO 639-2 wel (B), cym (T)
ISO 639-3 WLS
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El gal·lès és una llengua celta que parlen unes 600.000 persones, tot i que s'estan fent esforços per recuperar-la, ja que és l'idioma cooficial de Gal·les i com a tal s'ensenya a l'escola. L'idioma està documentat des del segle VI dC, la seva literatura és de les més antigues d'Europa.

Presència als mitjans[modifica | modifica el codi]

Avui en dia hi ha moltes escoles i universitats que ensenyen tant en gal·lès com en anglès. El govern de la nació i també tots els serveis públics són bilingües. Hi ha diversos periòdics, revistes, i radioemissores disponibles en gal·lès i també, des de 1982, un canal de televisió en aquest idioma, anomenat Sianel Pedwar Cymru o S4C.

Els parlants de gal·lès arreu de Gal·les

Nombre de parlants[modifica | modifica el codi]

El gal·lès era la llengua principal en totes parts de Gal·les abans que el rei Eduard I d'Anglaterra sotmetera el país a la corona d'Anglaterra, durant el segle XIII, i eradiqués les seves institucions de poder i govern, assimilant la figura del príncep de Gal·les en la persona de l'hereu del tron anglès. Des del 1870, però, la davallada de la llengua ha estat constant, tant per l'emigració dels gal·lesos com per l'escolarització en anglès. El seu nombre ha anat baixant al llarg dels anys:

  • 1801 = 587.000 habitants dels quals 470.000 parlants (80 %)
  • 1891 = 1.700.000 habitants dels quals 898.914 parlants (54,4 %)
  • 1901 = 2.015.000 habitants dels quals 929.824 parlants (46,15 %)
  • 1911 = 2.205.000 habitants dels quals 977.336 parlants (43 %)
  • 1921 = 2.660.000 habitants dels quals 929.183 parlants (37,2 %)
  • 1931 = 2.158.000 habitants dels quals 794.144 parlants (36,8 %)
  • 1951 = 2.597.000 habitants dels quals 737.548 parlants (28,4 %)
  • 1961 = 2.644.000 habitants dels quals 652.000 parlants (26 %)
  • 1971 = 2.700.000 habitants dels quals 542.402 parlants (20,84 %)
  • 1981 = 2.807.000 habitants dels quals 503.549 parlants (19,1 %)
  • 1991 = 2.914.000 habitants dels quals 572.102 parlants (19,63 %)

La gran davallada de l'idioma en els darrers anys no sembla que es degui tant a un hipotètic abandó de la llengua per part dels nadius, sinó per la forta emigració dels pagesos (que el parlen) i l'arribada d'immigrants anglòfons que s'estableixen a les ciutats, procés ja iniciat durant els anys 20 i 30, així com per l'ús exclusiu de l'anglès en l'administració i en la justícia fins fa molts pocs anys. Així, les causes de la pèrdua de parlants entre el 1920 i el 1960 es deu a les següents causes:

  • Forta immigració anglesa i irlandesa
  • Creació d'una xarxa d'escoles estatals unilingües en anglès
  • Augment del prestigi de l'anglès als mitjans de comunicació
  • Despoblament rural
  • Implantació del servei militar
  • Crisi religiosa amb davallada de la tradicional capella gal·lesa
  • Augment dels matrimonis mixtos, on s'imposa l'anglès.

Encara que l'anglès és la llengua dominant a Gal·les en l'actualitat, l'idioma gal·lès encara hi és important, i no posseeix risc de desaparició a curt termini. Segons el Cens de Població del 1991, hi havia oficialment 508.098 parlants de gal·lès a Gal·les. Tanmateix, les dades del Welsh Office del 1992 afirmaven que el total de gal·lesoparlants era de 930.200, d'ells, 467.300 eren capaços de parlar una mica de gal·lès, 94.900 el parlaven de manera acceptable i 368.000 eren totalment gal·lesoparlants.

Endemés de tots aquests que ja s'han comptat, es calcula que hi ha uns 25.000 gal·lesoparlants a l'Argentina, bilingües amb el castellà, a les 17 parròquies dels establiments de Cwn Hyfryd i Y Wlafda, a Chubut.[1] També hi ha 150.000 parlants més a la resta de la Gran Bretanya, sobretot a Shropshire, l'extremitat occidental del qual és tradicionalment gal·lesoparlant, així com a Londres, que té 50.000 gal·lesoparlants.[2] També hi ha un nombre indeterminat d'emigrants als EUA, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica que potser encara el parlen.

Segons un cens de població dut a terme l'any 2001, les zones del país de Gal·les on hi ha més parlants d'aquesta llengua són, en aquest ordre, els comtats de Gwynedd (76,1%), Ynys Môn (70,4%), Sir Gaerfyrddin (63,6%) i Ceredigion (61,2%). A la capital del país, Cardiff (anomenada Caerdydd en gal·lès), s'hi troben un 16,3% de parlants.

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

Gramaticalment, destaca el fet que moltes consonants inicials de mot canvien segons el context fonètic, és a dir, es tornen una altra consonant si la segueixen determinats sons, i gramatical, quan la segueixen altres tipus de paraula, com ara (articles o determinants. Hi ha molta distància, comparat amb altres idiomes, entre la llengua escrita i l'oral, fragmentada en diversos dialectes. Igual que el bretó, els pronoms es poden "conjugar" amb determinades preposicions. Quant al vocabulari, el gal·lès admet compostos molt llargs, que sobten els que no parlen la llengua.

Fonologia[modifica | modifica el codi]

Consonants[modifica | modifica el codi]

El gal·lès té els següents fonemes consonants:

  Bilabial Labiodental Labiovelar Dental Alveolar Alveolar
lateral
Postalveolar Palatal Velar Glotal
Oclusiva p  b       t  d       k  g  
Africada             tʃ  dʒ      
Nasal (m̥)  m       (n̥)  n       (ŋ̊)  ŋ  
Fricativa   f  v   θ  ð s  (z) ɬ ʃ   x h
Aproximant     w   r̥  r l   j    

El fonema /z/ només apareix en paraules prestades no assimilades; els fonemes sords i nasals /m̥/, /n̥/, /ŋ̊/ només apareix com a conseqüència de la mutació nasal.

Ortografia[modifica | modifica el codi]

Lletra/es IPA Nom
a /a/ â
b /b/ bi, buh
c /k/ ec, cuh
ch /x/ ech
d /d/ di, duh
dd /ð/ edd
e /ɛ/ ê
f /v/ ef, v (com en Tarragona o en valencià)
ff /f/ eff
g /g/ eg, guh
ng /ŋ/ eng
h /h/ hets, huh
i /ɪ/ î
l l el
ll /ɬ/ ell
m /m/ em
n n en
o /ɔ/ ô
p /p/ pi, puh
ph /f/ ffi, yff
r /r/ ri, rr
rh /r̥ rhi, rhuh
s /s/ es
t t ti, tuh
th /θ/ eth
u /ɨ/, /i/ û
w /ʊ/ ŵ
y /ɨ/, /i/, /ə/ ŷ
  • h indica la sordesa en mh, nh, and ngh.
  • ph apareix ocasionalment en paraules derivades del grec (e.g. phenol) però més freqüentment com a resultat de la mutació aspirada (ex. ei phen-ôl)
  • y indica /ə/ en paraules monosil·làbiques o síl·labes no finals, però /ɨ/ o /i/ en qualsevol altres cas.
  • u i y es pronuncien sovint /ɨ/ al nord de Gal·les i /i/ al sud.
  • si indica /ʃ/ quan va seguida d'una vocal.
  • Les lletres consitides en dos caràcters, tanmateix, són tractades com una sola lletra, encara que la mateixa combinació de caràcters poden de vegades arribar a una juxtaposició de dues lletres separades. Per exemple (ordenat en ordre alfabètic, no en ordre lèxic): datysen, dathlu, dectant, dechrau, difywyd, diffaith, dynged, dylunio, dylluan, dyngarol, ddiwedd.

Les vocals també poden ser llargues quan aquestes estan marcades amb un accent circumflex.

Lletra IPA
â /aː/
ê /eː/
î /iː/
ô /oː/
û /ɨː/, /iː/
ŵ /uː/
ŷ /ɨː/, /iː/

També té diftongs:

Lletres IPA
ae /aɪ/
ai /aɪ/
au /aɪ/ però com a acabament en plural /a/, /e/
aw /aʊ/
ei /əɪ/
eu ɪ/, /əɪ/
ew /ɛʊ/
ey ɪ/, /əɪ/
oe ɪ/
oi ɪ/
ou ɪ/, /ɔɪ/
ow ɪ/
uw /ɪʊ/, /ɪʊ/
wy ɪ/
yw /ɪʊ/, /ɪʊ/
  • La pronunciació de l'esquerra al nord de Gal·les, l'altra de la dreta al sud de Gal·les.

Les següents només s'utilitzen en paraules prestades extrangeres.

Lletra IPA
j /dʒ/
ts /tʃ/

L'accent en el gal·lès parlat és majoritàriament invariable en la penúltima síl·lba del mot; les poques excepcions estan indicades per un accent agut (´), ex. ffarwél.

El posar una dièresi (¨) damunt d'una vocal significa que el diftong es trenca i la vocal s'ha de pronunciar plenament, ex. copïo (copiar) - pronunciat /kɔˈpiːɔ/, i no */ˈkɔpjɔ/.

El gal·lès també utilitza un accent greu per a marcar les vocals que han de ser curtes quan se suposa que aqueixa vocal ha de ser llarga, ex. pas /paːs/ 'refredat', pàs /pas/ 'un passi/autorització'; mwg /muːg/ 'fum', mẁg /mʊg/ 'una tassa'.[3]

La posició de l'accent significa que paraules relacionades o conceptes (i inclòs plurals) poden sonar un poc diferents quan les síl·labes s'afigen al final de la paraula i l'accent es mou amb correspondència, ex.:

  • Ysgrif/ˈəsgriv/ - un article o una redaccció
  • Ysgrifen/əsˈgriven/ - escrivint
  • Ysgrifeniadau/əsgriveˈnjada/ - escrits
  • Ysgrifenedig/əsgriveˈnedig/ - escrit (part. passat)
  • Ysgrifennu/əsgriˈvenɨ/ - escriure
  • Ysgrifennydd/əsgriˈvenɨð/ - secretari
  • Ysgrifennyddes/əsgriveˈnəðes/ - secretària
  • Ysgrifenyddion/əsgriveˈnəðjon/ - secretaris

(Tingueu en compte que si s'afegeix una síl·laba a ysgrifennydd `per tal de formar ysgrifennyddes canvia la pronunciació de la segona "y". Açò és perquè la pronunciació de "y" depèn de si es troba o no en la síl·laba final.)

La connexió entre la paraula gal·lesa ysgrif i la llatina scribo 'escric', d'on es deriva, és bastant clar, pren en consideració els canvis diacrònics dels sons.

Nombres, sistema numeral[modifica | modifica el codi]

El sistema numèric tradicional que es fa servir a la llengua gal·lesa és vigesimal, és a dir, basat en grups de vint, com en francès o en èuscar (llengua de la qual, de fet, es deriva el sistema emprat pels francesos en l'actualitat). Així doncs, els números del 21 al 39 són "1-19 sobre vint", el quaranta és "dos vints", 60 és "tres vints", etc. També hi ha un sistema decimal, més popular entre el joven i més comú al sud de Gal·les, i que també sembla ser el més freqüentment emprat al gal·lès parlat a la Patagònia, on els números esdevenen "x desenes y", per exemple, trenta-cinc en decimal és tri deg pump (tres deu cinc), mentre que en vigesimal és pymtheg ar ugain (quinze [cinc-deu en si mateix] en vint). Una complicació afegida és el fet que mentre que només hi ha una paraula per u, hi ha formes femenines i masculines per als números "dos", dau i dwy, "tres", tri i tair, i "quatre", pedwar i pedair, que s'han de correspondre amb el gènere gramatical dels objectes comptats.

Número' Sistema vigesimal Sistema decimal
1 un un
2 dau (m), dwy (f) dau (m), dwy (f)
3 tri (m), tair (f) tri (m), tair (f)
4 pedwar (m), pedair (f) pedwar (m), pedair (f)
5 pump pump
6 chwech chwech
7 saith saith
8 wyth wyth
9 naw naw
10 deg deg
11 un ar ddeg un deg un
12 deuddeg un deg dau, un deg dwy
13 tri ar ddeg, tair ar ddeg un deg tri, un deg tair
14 pedwar ar ddeg, pedair ar ddeg un deg pedwar, un deg pedair
15 pymtheg un deg pump
16 un ar bymtheg (1+15) un deg chwech
17 dau ar bymtheg, dwy ar bymtheg (2+15) un deg saith
18 deunaw (2x9), tri ar bymtheg, tair ar bymtheg (3+15) un deg wyth
19 pedwar ar bymtheg, pedair ar bymtheg (4+15) un deg naw
20 ugain dau ddeg
21 un ar hugain dau ddeg un
22 dau ar hugain (m), dwy ar hugain (f) dau ddeg dau
23 tri ar hugain (m), tair ar hugain (f) dau ddeg tri
24 pedwar ar hugain (m), pedair ar hugain (f) dau ddeg pedwar
25 pump ar hugain dau ddeg pump
26 chwech ar hugain dau ddeg chwech
27 saith ar hugain dau ddeg saith
28 wyth ar hugain dau ddeg wyth
29 naw ar hugain dau ddeg naw
30 deg ar hugain (10+20) tri deg
31 un ar ddeg ar hugain (1+10+20) tri deg un
32 deuddeg ar hugain tri deg dau
etc
40 deugain (2x20) pedwar deg
50 hanner cant (mig 100) pump deg
60 trigain (3x20) chwe deg
70 deg a thrigain 10+(3x20) saith deg
100 cant cant
200 dau gant dau gant
500 pump cant (pum cant llengua informal) pump cant (pum cant llengua informal)
600 chwech chant (chwe' chant llengua informal) chwech chant (chwe' chant llengua informal)
1000 mil mil
2000 dwy fil dwy fil
Cartell bilingüe a Gal·les a Caernarfon

Mutació[modifica | modifica el codi]

La mutació del so inicial de paraula és un element comú de les sis llengües celtes parlades en l'actualitat. Aquest canvi no és només fonètic, sinó que també té un rol gramatical dins de la frase. En gal·lès, doncs, existeixen tres tipus de mutació. Aquestes s'anomenen generalment mutació suau (equivalent del que s'anomena eclipsi en gaèlic), mutació nasal i mutació aspirada. Així, doncs, segons on es trobi la paraula i segons el tipus de mot que la precedeixi, la primera lletra d'aquesta pot efectuar un canvi. Aquesta és una petita guia dels canvis fonètics (comproveu-ne la pronúncia a la taula del començament de l'article)

Mutació suau

  • p - b
  • t - d
  • c - g
  • b - f
  • d - dd
  • g - (desapareix)
  • m - f
  • ll - l
  • rh - r

Mutació nasal

  • p - mh
  • t - nh
  • c - ng
  • b - m
  • d - n
  • g - ng

Mutació aspirada

  • p - ph
  • t - th
  • c - ch

Pronoms preposicionals[modifica | modifica el codi]

Una altra de les característiques que defineixen les llengües de la branca cèltica és l'existència de preposicions que es "conjuguen". És a dir, les preposicions canvien en funció del pronom personal que les segueix. Per exemple:

am - sobre (forma bàsica)

  • amdana i - sobre mi
  • amdanat ti - sobre tu
  • amdano fe - sobre ell
  • amdani hi - sobre ella
  • amdanon ni - sobre nosaltres
  • amdanoch chi - sobre vosaltres
  • amdanyn nhw - sobre ell(e)s

Altres característiques gramaticals[modifica | modifica el codi]

  • Possessius que es comporten com a pronoms de complement directe. L'equivalent gal·lès d'una expressió com ara M'agrada en Rhodri seria Dw i'n hoffi Rhodri (lit. "m'està agradant en Rhodri"), però m'agrada ell seria dw i'n ei hoffi fe - literalment "Jo sóc el seu agradant a ell"; "m'agrades" és dw i'n dy hoffi di ("Jo sóc el teu agradant a tu"), etc.
  • Un ús significatiu de verbs auxiliars. Mentre que l'anglès pot fer servir els verbs tant directament com amb l'ajuda d'un verb auxiliar (compareu I go i I'm going, per posar-ne un exemple clar), el gal·lès s'inclina clarament cap a l'ús d'auxiliars. En les formes de present, tots els verbs són emprats amb el verb auxiliar bod ("ésser"), així dwi'n mind és literalment "estic anant", però també pot significar senzillament "vaig". En les formes de passat i futur, hi han formes conjugades per a tots els verbs (que són invariablement emprades al llenguatge escrit), però és molt més comú de fer servir avui en dia en la llengua parlada el substantiu verbal o berfenw, més o menys equivalent a l'infinitiu en altres llengües, juntament amb formes conjugades del verb gwneud (fer), de manera que "vaig anar" pot ser mi es o mi wnes i fynd, i "aniré", pot ser tant mi a'i o mi wna i fynd. També hi ha una altra forma de futur en la qual es fa servir l'auxiliar bod, resultant en fydda i'n mynd (la millor traducció del qual podria ser aniré anant), i un temps d'imperfet, també fent servir el verb bod: així doncs roweddwn i'n mynd, "anava".
  • Marcadors d'afirmació. Mi (principalment al nord) i Fe (sobretot al sud) es poden trobar sovint davant de verbs conjugats per mostrar que són declaratius. És una formació col·loquial i no és pas freqüent de veure en la llengua gal·lesa escrita o en un llenguatge més formal.

Expressions freqüents[modifica | modifica el codi]

Aquí podeu trobar una llista d'expressions d'ús habitual.

Salutacions i expressions quotidianes[modifica | modifica el codi]

  • Sut mae! - Hola!
  • Bore da! - Bon dia!
  • Prynhawn da! - Bona tarda!
  • Noswaith dda! - Bona nit / vespre!
  • Nos da! - Bona nit! (a l'anar a dormir)
  • Sut dych chi? / Sut wyt ti? - Com va?
  • Da iawn. - Molt bé
  • Eitha' da. - Força bé
  • Iawn. - Bé
  • Dim yn dda. - No gaire bé.
  • Diolch - Gràcies.
  • Hwyl! - Adéu!
  • Da boch! - Adéu-siau!
  • Mae'n braf cwrdd â chi. - Encantat.

Frases bàsiques[modifica | modifica el codi]

  • Pwy ydych chi? - Qui ets?
  • Dafydd ydw i - Sóc en Dafydd
  • Ble rydych chi'n byw? - On vius?
  • Ryw i'n byw yn... - Visc a...

(Nota: després de la preposició yn ("a") cal que la següent paraula faci servir la mutació nasal.)

  • ...yng Nghaerdydd - ...a Cardiff (Caerdydd) [c→ngh]
  • ...ym Mangor - ...a Bangor (Bangor) [b → m]
  • ...ym Mhowys - ...a Powys (Powys) [p→mh]
  • ...yng Nghymru - ...a Gal·les (Cymru) [c→ngh]
  • O ble rydych chin' dod? - D'on vens? / D'on ets?

(Nota: després de la preposició o ("de", "des de") cal que la següent paraula faci servir la mutació suau.

  • Rydw i'n dod o... - Vinc de... / Sóc de...
  • ...o Gymru - ...de Gal·les (Cymru) [c→g]
  • ...o Gaerdydd - ...de Cardiff (Caerdydd) [c→g]
  • ...o Ddyfed - ...de Dyfed (Dyfed) [d→dd]
  • ...o Lundain - ...de Londres (Llundain) [l→ll]
  • ...o Fangor - ...de Bangor (Bangor) [b→f]

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Viquipèdia
Hi ha una edició en gal·lès de la Viquipèdia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gal·lès Modifica l'enllaç a Wikidata