Cardiff

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cardiff
Cardiff
Bandera de Cardiff Escut de Cardiff
(En detall) (En detall)
Localització
Ubicació de Cardiff dins de Gal·les
CardiffMontage1.jpg
Estat
• País
• Regió
Regne Unit
Gal·les
Gal·les del Sud
Predom. ling. anglès
Superfície 140 km²
Altitud 41 msnm
Població (2011)
  • Densitat
346.100 hab.
2.472,14 hab/km²
Coordenades 51° 28′ 40.73″ N, 3° 10′ 37.39″ O / 51.4779806,-3.1770528Coord.: 51° 28′ 40.73″ N, 3° 10′ 37.39″ O / 51.4779806,-3.1770528
Dirigents:
• Batlle:

Heather Joyce (PL)
Codi telefònic +44 (0)29
Web

Cardiff (Listeni/ˈkɑrdɪf/, en gal·lès Caerdydd) és la capital i la ciutat més important de Gal·les, i la desena ciutat més gran del Regne Unit. Es troba a la badia de Bristol, al sud-est de Gal·les i prop de la frontera amb Anglaterra. La ciutat és el principal centre comercial del país, a més de ser la base de la major part d'institucions polítiques, culturals i esportives de Gal·les, de la BBC gal·lesa i de l'Assemblea Nacional de Gal·les. Cardiff és un dels atractius turístics més grans de la regió, amb 18'3 milions de visitants el 2010.[1]

Cardiff és la capital de l'històric comtat de Glamorgan (posteriorment South Glamorgan), i és part de la xarxa eurocities. L'àrea urbana de Cardiff s'allarga més enllà dels seus límits municipals, i també agafa les poblacions de Dinas Powys i Penarth. Tot i que fins al segle XIX va ser una ciutat molt petita, el creixement del seu port, majoritàriament destinat al transport del carbó, i l'arribada de gran quantitat d'indústries, van fer créixer enormement la ciutat.

Al cens de l'any 2011 la població de Cardiff era de 346.100 habitants, mentre que la seva àrea urbana comptava amb una població de 861.400 habitants el 2009.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Els experts consideren que el nom de Cardiff i el seu equivalent gal·lès Caerdydd deriven de paraules post-romanes britones que signifiquen "fortalesa al Taff ". Dydd o Diff són les dues modificacions del "riu Taff", riu sobre el qual s'alça el Castell de Cardiff, ( amb la mutació de la lletra "T" per la "D" en gal·lès). D'acord amb una de les principals autoritats modernes en toponímia,[2] la pronunciació gal·lesa de Caerdyff com Caerdydd és una mostra de la permutació col·loquial gal·lesa "-f" i "-dd ".[3]

En el passat, antiquaris com William Camden, van suggerir que el nom de Cardiff podria derivar del nom Caure-Didi ("el Fort de Didius") en honor d'Aule Didi Gal, el governador d'una província propera a l'època en què els romans van establir un fort a la localitat. Tot i que alguns llocs web moderns repeteixen aquesta teoria com un fet, la mateixa és refutada per estudiosos moderns de llengua, com el professor Pierce Gwynedd de la Universitat de Cardiff, que la va desestimar de forma contundent.

Història[modifica | modifica el codi]

Orígens[modifica | modifica el codi]

Fins a la Conquesta Romana de la Gran Bretanya, Cardiff formava part del territori dels Silurs, un grup de tribus celtes de l'edat del Ferro, el territori de les quals incloïa les àrees de Breconshire, Monmouthshire i Glamorgan.[4] La fortificacio romana de Cardiff va ser establerta pels Romans a les rives del riu Taff el 75 ANE, sobre un assentament Silur.[5] La fortificació es convertí en una de la sèrie d'assentaments militars associades a la Isca Augusta, que actuaven com a fronteres. El fort va ser abandonat a principis del segle II, després d'establir's-hi un assentament civil.[6] Contemporàniament a les fortaleses saxones dels segles III i IV, es va establir a Cardiff una fortalesa de pedra, per tal de protegir la ciutat dels raids, molt habituals en el moment.[7] Monedes del regnat de Flavi Gracià ens indiquen que Cardiff va ser habitada, almenys, fins al segle IV, mentre que les últimes legions romanes van abandonar les illes amb el regnat de Magne Màxim.[8][9]

No se sap gaire res sobre els assentaments de població que hi hagué a la zona entre el període que va des de la caiguda de l'Imperi Romà fins a la Conquesta dels Normands. Es creu que l'assentament possiblement va reduir-se molt, o que fins i tot va poder desaparèixer. En absència del dret romà, Gal·les va ser dividida en petits regnes, entre els que cal destacar el de Meurig ap Tewdrig. El territori va estar en mans de la seva família fins a l'arribada dels normands.[10]

De l'ocupació dels normands fins a l'edat mitjana[modifica | modifica el codi]

Vista del Castell de Cardiff

El 1081 Guillem I, d'Anglaterra, va començar a treballar en la construcció del castell que hi havia dins les muralles romanes.[11] Des de llavors, el castell de Cardiff ha estat al centre de la ciutat.[12] El castell, ha estat substancialment alterat i ampliat al llarg dels anys, sobretot durant l'època victoriana , quan va ser adquirit pels marquesos de Bute. Malgrat tot, encara es poden distingir alguns vestigis de les construccions romanes.

Sota l'ombra del castell, va començar a créixer un petit nucli de població, bàsicament habitat per gent vinguda d'Anglaterra.[13] Cardiff tenia una població d'entre 1500 i 2000 persones a l'edat mitjana.[14] A finals del segle XIII, Cardiff era l'unica ciutat de Gal·les amb una població superior als 2000 habitants.[15]

A principis del segle XII, una primera muralla de fusta va ser erigida al voltant de la ciutat, per tal de protegir-la. Per altra banda, cal destacar que el seu port va començar a prendre una gran importància, essent declarat Staple port el 1327.[16]

El 1404 Owain Glyndŵr, l'últim princep eminentment Gal·lès, va cremar Cardiff i en va prendre el seu castell.[16] Com que la ciutat estava composta per edificis majoritàriament de fusta, va cremar molt ràpid, però haviat seria reonstruida i tornaria a florir.[14]

Capital del comtat de Glamorgan[modifica | modifica el codi]

Mapa de Cardiff del 1610

El 1536, els pactes establerts entre Anglaterra i Gal·les, van permetre la creació del comtat de Glamorgan, i Cardiff va ser convertida en ciutat comtal. Al mateix temps, la família Herbert esdevingué la família més poderosa de la zona.[13] El 1538, Enric VIII d'Anglaterra va establir les ordes dels Predicadors i Franciscans a Cardiff.[14] Un escriptor de l'época va descriure Cardiff com: "The River Taff runs under the walls of his honours castle and from the north part of the town to the south part where there is a fair quay and a safe harbour for shipping."[14]

Cardiff esdevingué municipi lliure el 1542.,[16] i el 1581, Elizabet I atorgà a Cardiff la seva primera carta reial i la ciutat rebria una segona carta reial el 1608.[17][13] El 1602, L'historiador de Pembrokeshire George Owen va descriure Cardiff com "the fayrest towne in Wales yett not the welthiest.",[13] Però unes inundacions desastroses van canviar el curs del riu Taff, i van provocar la ruina de l'església de Santa Maria, que va ser reemplaçada per la de Sant Joan Baptista.

El 1766, John Stuart, Primer Marquès de Bute es casà amb una membre de la familia Herbert, i establí la baronia de Cardiff,[13] i el 1778 començà a fer grans remodelacions al castell.[18]

En la dècada de 1790, s'obriren a Cardiff un circuit, una impremta, un banc i una cafeteria, i s'obrí una línia directa fins a Londres. Malgrat aquests avenços, la posició de Cardiff dins la jerarquia urbana de Gal·les havia decaigut en el segle XVIII. L'any 1800, a Cardiff tan sols hi vivien 1870 persones, essent la 25a ciutat de Gal·les, darrere de Merthyr Tudful i Swansea.[19]

La construccio dels molls[modifica | modifica el codi]

El 1793, va néixer el 2on Marquès de Bute, que passaria tota la seva vida construint els molls del port de Cardiff, i seria anomenat "El creador de la Cardiff moderna".[13] El 1815, s'establí un vaixell regular que viatjava dos cops per setmana des de Cardiff fins a Bristol,.[18]

La ciutat començà a créixer ràpidament a partir dels 1830s, quan els molls enllaçaren amb les línies de tren que venien de les explotacions mineres. Cardiff es convertí en el principal port exportador de carbó de les valls, i va créixer a una mitjana d'un 80% cada dècada des del 1840 fins al 1870. La majoria del creixement provocà uns grans moviments migratoris (el 1841, una quarta part de la població de Cardiff era nascuda a Anglaterra, i més d'un 10% havia nascut a Irlanda.[20] En el cens del 1881, Cardiff havia superat Merthyr i Swansea, i s'havia convertit en la ciutat més gran de Gal·les.[21] El 1893, s'hi obriria la Universitat de Gal·les.[19]

Cardiff va encarar molts reptes a la dècada del 1880, quan l'industrial David Davies i la Companyia Ferroviària de Barry, van promoure la construcció d'un altre port en aquesta població. Els molls de Barry tenien l'avantatge de ser més accessibles, i es va creure que acabarien superant els de Cardiff. Des del 1901, les exportacions del port de Barry van superar les de Cardiff, però la gestió del carbó i el lloc on s'establia el preu d'aquest, continuaven centrats a Cardiff.[19] La ciutat, a més, va enfortir el seu teixit industrial, amb la construcció d'una planta d'acer a prop del port.[22]

Cardiff, capital de Gal·les[modifica | modifica el codi]

Eduard VII concedí el titol de ciutat a Cardiff 28 d'octubre de 1905,[23] i el 1916, s'hi va construir una Catedral. En els anys següents, es van establir a Cardiff un gran nombre d'institucions, com el Museu Nacional de Gal·les, el Memorial Nacional Gal·lès de la Guerra i la Universitat de Gal·les.[19]

Però en el període d'entreguerres, els molls de Cardiff van entrar en un declivi molt prolongat, ja que per exemple, el 1936, el seu tràfic era menys de la meitat del que hi havia hagut el 1913].[19] Els bombadrejos que hi hagué durant la Segona Guerra Mundial, comportaren la destrucció de la Catedral de Llandaff, i en els anys de postguerra, el final de la família Bute com a propoietària dels centres econòmics de la ciutat.

Museu Nacional de Gal·les

La ciutat fou proclamada capital de Gal·les el 20 de desembre de 1955.[24] Malgrat que la ciutat va celebrer els Jocs de la Commonwealth del 1958, Cardiff va adquirir més importància política amb l'establiment de l'Oficina Gal·lesa el 1964, que comportà la creació posterior de diverses institucions polítiques.

La crisi de la indústria i la mineria dels 80 va portar Cardiff a perdre població,[25] però durant els 90, va ser una de les ciutats del Regne Unit que va créixer més després de Londres.[26] Durant aquest període, la Badia de Cardiff va iniciar una remodelació, que culminaria a la primera dècada del nou mil·lenni.[27]

Remodelacio de la Badia de Cardiff.

El 1997, un referèndum va rebutjar l'establiment de més independéncia per a l'Assemblea Nacional de Gal·les.[28][29]

Equipaments esportius[modifica | modifica el codi]

Els principals equipaments esportius de la ciutat són el Millennium Stadium, l'estadi de la seleccio de rugby de Gal·les en el Torneig de les Sis Nacions i de la Seleccio Gal·lesa de Futbol; el SWALEC Stadium, seu del Club de Cricket del Comtat de Glamorgan); el Cardiff City Stadium (seu del Cardiff City F.C.), el Cardiff International Sports Stadium (estadi del Cardiff Amateur Athletic Club) i el Cardiff Arms Park (estadi dels Cardiff Blues i de la Unio d'equips de rugby. La ciutat també és la seu del Wales Rally GB, i va ser nombrada Ciutat Europea de l'Esport el 2009, gràcies al desenvolupament d'esdeveniments esportius internacionals, i s'ha enunciat que ho tornarà a ser el 2014.[30] El Millenium Stadium va allotjar 11 partits de futbol durant els Jocs Olímpics d'estiu de 2012, incloent la inauguració i el partit per la medalla de bronze.[31]

Personatges Ilustres[modifica | modifica el codi]

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Tourism Boost for Cardiff Economy». Cardiff County Council, 13 maig 2011. [Consulta: 27 maig 2011].
  2. Prof. Hywel Wyn Owen, University of Wales
  3. Hywel Wyn Owen, The Place-names of Wales, 1998, ISBN 0-7083-1458-9
  4. Davies, John. A History of Wales. London: Penguin, 1994, p. 17–18. ISBN 0-14-014581-8. 
  5. «CARDIFF ROMAN SETTLEMENT – Site details – coflein». RCAHMW website. Royal Commission on the Ancient and Historical Monuments of Wales, 30 agost 2007. [Consulta: 10 juny 2009].
  6. Rees, William. Cardiff: A History of the City. The Corporation of the City of Cardiff, 1969, p. 1. 
  7. Rees, William. Cardiff: A History of the City. The Corporation of the City of Cardiff, 1969, p. 2. 
  8. Rees, William. Cardiff: A History of the City. The Corporation of the City of Cardiff, 1969, p. 3. 
  9. «About Cardiff >> Cardiff History >> Cardiff History». The official website for Cardiff. Cardiff & Co, 2009. [Consulta: 8 juny 2009].
  10. Rees, William. Cardiff: A History of the City. The Corporation of the City of Cardiff, 1969, p. 4–5. 
  11. «Cardiff Castle – Site details – coflein». RCAHMW website. Royal Commission on the Ancient and Historical Monuments of Wales, 3 desembre 2007. [Consulta: 8 juny 2009].
  12. «Cardiff history». Visit Cardiff. [Consulta: 29 febrer 2008].
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 «Cardiff Timeline». Cardiffians. [Consulta: 29 febrer 2008].
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 «A short history of Cardiff». Tim Lambert. [Consulta: 29 febrer 2008].
  15. Campbell, Bruce M S. «Benchmarking medieval economic development: England, Wales, Scotland, and Ireland, circa 1290» (PDF), 25 agost 2006. [Consulta: 20 maig 2008].
  16. 16,0 16,1 16,2 «A Cardiff & Vale of Glamorgan Chronology up to 1699». Bob Sanders. [Consulta: 29 febrer 2008].
  17. «A History Lovers Guide to Cardiff». GoogoBits.com. [Consulta: 31 desembre 2007].
  18. 18,0 18,1 «A Cardiff & Vale of Glamorgan Chronology 1700–1849». Bob Sanders. [Consulta: 4 març 2008].
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 co-editors, John Davies ...; John Davies, Nigel Jenkins, Menna Baines, Peredur I. Lynch. The Welsh Academy Encyclopedia of Wales. Cardiff: University of Wales Press, 17 abril 2008. ISBN 978-0-7083-1953-6. 
  20. O'Leary, Paul. Irish Migrants in Modern Wales. Liverpool University Press, 2004, p. 14. ISBN 978-0-85323-858-4 [Consulta: 2 octubre 2008]. 
  21. Thompson, Francis Michael Longstreth. The Cambridge Social History of Britain, 1750–1950. Cambridge University Press, 1993, p. 311. ISBN 978-0-521-43816-2. 
  22. «East Moors Steelworks, Cardiff collection (record of information achival)». Glamorgan Records Office, 1 febrer 2006. [Consulta: 2 octubre 2008].
  23. Beckett, J.V.. City Status in the British Isles, 1830–2002. Ashgate Publishing Ltd, 2005, p. 2. ISBN 978-0-7546-5067-6 [Consulta: 2 octubre 2008]. 
  24. «Cardiff as Capital of Wales: Formal Recognition by Government». The Times, 21 desembre 1955.
  25. «Cardiff Wales Through Time – Population Statistics». [Consulta: 20 maig 2008].
  26. «The Growth and Decline of Cities and Regions» (PDF), 1 juliol 2004. [Consulta: 20 maig 2008].
  27. Esys Consulting Ltd, Evaluation of Regeneration in Cardiff Bay. A report for the Welsh Assembly Government, December 2004
  28. Balsom, Denis. 'The referendum result'. In Jones, James Barry; Balsom, Denis (ed.), The road to the National Assembly for Wales. Cardiff: University of Wales Press, 2000.
  29. «Wales: The Post-Nation» (PDF). [Consulta: 20 maig 2008].
  30. «City takes European sports capital title for 2014». South Wales Echo, 1 abril 2011 [Consulta: 6 abril 2011].
  31. «Olympic football in Cardiff». Visit Cardiff, 30 març 2011 [Consulta: 6 abril 2011].
  32. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Cardiff_twinning
  33. «British towns twinned with French towns». Archant Community Media Ltd. [Consulta: 2013-07-11].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cardiff



 
Pobles i barris de l'Autoritat Unitària de Cardiff (Caerdydd) (Gal·les)
Bandera de Gal·les

Adamsdown | Butetown | Caerau | Castle | Cathays | Cyncoed | Gabalfa | Glanyrafon | Grangetown | Llandaf | Llaneirwg | Llanisien | Llanrhymni | Llys-faen | Pentwyn | Pentyrch | Plasnewydd | Pontprennau | Radyr i Morganstown | Rhiwbeuno | Sain Ffagan | Splott | Tongwynlais | Tredelerch | Treganna | Trelay | Trowbridge | Tyllgoed | Y Rhath | Y Waun | Yr Eglwys Newydd | Ystum Taf