Època victoriana
 1837–1901 |
|
| Precedida per | Època georgiana |
|---|---|
| Succeïda per | Període eduardià |
| Monarca | Victòria I |
L'època victoriana és un període de la història britànica definit pel regnat de Victòria I del Regne Unit, entre juny de 1837 i el 22 de gener de 1901, data de la seua mort.[1] Es caracteritza per prosperitat econòmica (gràcies en part a les colònies), auge de la classe mitjana i prestigi cultural. En aquests temps es va modernitzar la ciutat de Londres, amb serveis per als seus habitants, incloent-hi una àmplia oferta de lleure que va ser posteriorment exportat a altres països. El darwinisme va ser una de les polèmiques més importants de la segona part del període. Alguns estudiosos avancen l'inici d'aquest període – definit per un conjunt de sensibilitats i partits polítics que habitualment s’han associat amb els victorians – a cinc anys abans, amb l'aprovació de la Reform Act 1832.
L'època victoriana va ser precedida per l'Època georgiana i fou succeïda pel Període eduardià. La segona meitat de l'Època victoriana va coincidir parcialment amb els primers anys de la Belle Époque de l'Europa continental i l'Edat daurada dels Estats Units d'Amèrica.
Aquesta època es va caracteritzar per un llarg període de pau relativa, conegut com a Pax Britannica, i de consolidació econòmica, colonial i industrial, només interrompuda temporalment per la Guerra de Crimea, tot i que realment el Regne Unit va estar en guerra tots els anys del període. Cap a la fi del segle, les polítiques del Nou Imperialisme van conduir a l'increment dels conflictes colonials i finalment a la Guerra anglozanzibaresa i a la Segona Guerra Bòer.[2] A la metròpoli la política fou progessivament més liberal, amb tota una sèrie de canvis en la direcció de la reforma política i l'ampliació del dret de vot.
La població d'Anglaterra gairebé es va duplicar, des dels 16,8 milions de 1851 als 30,5 de 1901.[3] La població d'Irlanda va disminuir ràpidament, dels 8,2 milions de 1841 a menys de 4,5 milions l'any 1901.[4] Alhora, al voltant de 15 milions d'emigrants van deixar el Regne Unit per establir-se a principalment als Estats Units, Canadà i Austràlia.[5]
Durant la part inicial del període, la Cambra dels Comuns estava dominada per dos faccions, els Whigs i els Tories. Des de finals de la dècada del 1850 endavant, els Whigs van conformar el Partit Liberal i els Tories el Partit Conservador. Aquests dos partits van ser dirigits per destacats homes d'Estat, com ara Lord Melbourne, Sir Robert Peel, Lord Derby, Lord Palmerston, William Gladstone, Benjamin Disraeli i Lord Salisbury. Els problemes irresolts relatius a la Home Rule irlandesa van jugar un important paper en la política de la darrera Època victoriana, particularment per que feia a la determinació de Gladstone d'arribar a un acord polític. De fet, aquestes qüestions van desembocar en l'Aixecament de Pasqua de 1916 i el subsegüent efecte dòmino que tindria grans conseqüències en la caiguda de l'Imperi.
El regnat de Victòria fou el més llarg de la història britànica, i previsiblement es mantindrà com a tal si l'actual monarca (la reina Isabel II) no es manté al tron fins l'any 2017.
Referències i notes [modifica]
- ↑ Swisher, Clarice, ed. Victorian England. San Diego, CA : Greenhaven Press, 2000.
- ↑ Raugh, Harold E. The Victorians at War: 1815 - 1914 (en anglès). ABC-CLIO, 2004, p. 51. ISBN 1576079252.
- ↑ The UK population: past, present and future, statistics.gov.uk
- ↑ Ireland - Population Summary
- ↑ Exiles and Emigrants. National Museum of Australia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Època victoriana  |
