Època victoriana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Època victoriana
Victòria I

1837–1901

Precedida per Època georgiana
Succeïda per Període eduardià
Monarca Victòria I

L'època victoriana és un període de la història britànica definit pel regnat de Victòria I del Regne Unit, entre juny de 1837 i el 22 de gener de 1901, data de la seua mort.[1] Es caracteritza per prosperitat econòmica (gràcies en part a les colònies), auge de la classe mitjana i prestigi cultural. En aquests temps es va modernitzar la ciutat de Londres, amb serveis per als seus habitants, incloent-hi una àmplia oferta de lleure que va ser posteriorment exportat a altres països. El darwinisme va ser una de les polèmiques més importants de la segona part del període. Alguns estudiosos avancen l'inici d'aquest període – definit per un conjunt de sensibilitats i partits polítics que habitualment s’han associat amb els victorians – a cinc anys abans, amb l'aprovació de la Reform Act 1832.

L'època victoriana va ser precedida per l'Època georgiana i fou succeïda pel Període eduardià. La segona meitat de l'Època victoriana va coincidir parcialment amb els primers anys de la Belle Époque de l'Europa continental i l'Edat daurada dels Estats Units d'Amèrica.

Aquesta època es va caracteritzar per un llarg període de pau relativa, conegut com a Pax Britannica, i de consolidació econòmica, colonial i industrial, només interrompuda temporalment per la Guerra de Crimea, tot i que realment el Regne Unit va estar en guerra tots els anys del període. Cap a la fi del segle, les polítiques del Nou Imperialisme van conduir a l'increment dels conflictes colonials i finalment a la Guerra anglozanzibaresa i a la Segona Guerra Bòer.[2] A la metròpoli la política fou progessivament més liberal, amb tota una sèrie de canvis en la direcció de la reforma política i l'ampliació del dret de vot.

La població d'Anglaterra gairebé es va duplicar, des dels 16,8 milions de 1851 als 30,5 de 1901.[3] La població d'Irlanda va disminuir ràpidament, dels 8,2 milions de 1841 a menys de 4,5 milions l'any 1901.[4] Alhora, al voltant de 15 milions d'emigrants van deixar el Regne Unit per establir-se a principalment als Estats Units, Canadà i Austràlia.[5]

Durant la part inicial del període, la Cambra dels Comuns estava dominada per dos faccions, els Whigs i els Tories. Des de finals de la dècada del 1850 endavant, els Whigs van conformar el Partit Liberal i els Tories el Partit Conservador. Aquests dos partits van ser dirigits per destacats homes d'Estat, com ara Lord Melbourne, Sir Robert Peel, Lord Derby, Lord Palmerston, William Gladstone, Benjamin Disraeli i Lord Salisbury. Els problemes irresolts relatius a la Home Rule irlandesa van jugar un important paper en la política de la darrera Època victoriana, particularment per que feia a la determinació de Gladstone d'arribar a un acord polític. De fet, aquestes qüestions van desembocar en l'Aixecament de Pasqua de 1916 i el subsegüent efecte dòmino que tindria grans conseqüències en la caiguda de l'Imperi.

El regnat de Victòria fou el més llarg de la història britànica, i previsiblement es mantindrà com a tal si l'actual monarca (la reina Isabel II) no es manté al tron fins a l'any 2017.

Política i privacitat[modifica | modifica el codi]

El període està sovint caracteritzat per un pacífic llarg temps de consolidació de l'economia, el sistema colonial i la industrialització , pertorbat temporalment per la Guerra de Crimea , encara que Gran Bretanya va estar en guerra tots i cadascun dels anys del període . Cap fi de segle , les polítiques de Nou Imperialisme van conduir a un increment dels conflictes en les colònies i amb el temps a les Guerres dels Bóer . A casa , l'agenda era cada vegada més liberal amb certs canvis dirigits a una reforma política i l'extensió del dret al vot .

Durant la primera part del període la Cambra dels Comuns estava dominada per dos partits , els Whig i els Tory . A partir de la fi de la dècada dels 1850 els Whig es van convertir en els Liberales.3 Diversos prominents homes d'Estat van dirigir un o altre partit , incloent a William Lamb , Sir Robert Peel , Edward Smith - Stanley , Henry John Temple , William Ewart Gladstone , Benjamin Disraeli i Robert Gascoyne - Cecil . Els problemes sense solucionar en relació al dret d'autogovern d'Irlanda van exercir un paper important en els últims anys de l'era Victoriana , particularment per la determinació de Gladstone d'arribar a un acord polític .

Al maig de 1857 , la Rebel·lió de l'Índia , una revolta generalitzada contra el domini de la Companyia Britànica de les Índies Orientals , va ser iniciada pels cipayos , soldats / espies nadius de l'Índia en l'exèrcit de la Companyia . La rebel·lió , que implicava no solament als cipayos sinó també a molts sectors de la població índia , va quedar resolta en un any . Com a resposta a la rebel·lió , la Companyia va ser suprimida a l'agost de 1858 i l'Índia va passar a mandat directe de la corona britànica , començant el període del Raj Britànic .

Al gener de 1858 , el primer ministre Henry John Temple respondre al complot Orsini contra l'emperador francès Napoleó III . Les bombes que pretenien matar a l'emperador havien estat comprades a Birmingham , la qual cosa va generar tumultuoses reaccions que van forçar a Tremp a dimitir .

Al juliol de 1866 , una multitud enutjada a Londres , protestant contra la dimissió de Lord John Russell com a Primer Ministre , va ser aixafada per la policia a Hyde Park . Altercats com aquest van convèncer a Derby i Disraeli de la necessitat de majors reformes parlamentàries .

Durant 1875 , Gran Bretanya va comprar les accions d'Egipte al Canal de Suez , ja que la nació africana es va veure forçada a recaptar diners per liquidar els seus deutes .

El 1882 Egipte va esdevenir un protectorat de la Gran Bretanya després de l'ocupació de les terres adjacents al Canal de Suez per tal d'assegurar aquesta ruta vital de comerç i el camí a l'Índia .

El 1884 es va fundar a Londres la Societat Fabiana per un grup d'intel·lectuals de classe mitjana , incloent a Edward Pease , Havelock Ellis i Edith Nesbit , per tal de promoure el socialisme . George Bernard Shaw i H.G. Wells van ser alguns dels " noms famosos" que es van unir a la societat més endavant.

El 13 de novembre de 1887, desenes de milers de persones , moltes d'elles socialistes o aturats , van prendre Trafalgar Square per manifestar-se en contra del Govern . El cap de la policia metropolitana , Sir Charles Warren , va ordenar als soldats armats ia 2000 policies contestar. Els disturbis es van succeir , amb el resultat de centenars de persones ferides i dues morts . Aquest fet és conegut com el Diumenge Sagnant ( 1887 ).

Economia[modifica | modifica el codi]

El producte nacional brut ( PBN ) en el període victorià va experimentar un creixement econòmic , entre els anys 1836-1838 i 1900-1902 es va multiplicar per quatre , proper al 2.5% tenint en compte només a la Gran Bretanya i el PBN per càpita va créixer un 1.4 % anual.4

Gran Bretanya durant el període victorià segueix sent eminentment tèxtil que , al costat de la indústria de la confecció , dóna feina a gairebé el 40 % de la mà d'obra industrial a 1880 . La mecanització es va donar amb diferències en els sectors , alguns la van adoptar més ràpidament -com el cotó - i altres , amb més retard -com la llana - . La indústria siderúrgica va experimentar un fort creixement per després disminuir.5 L'índex d'exportació britànica va ser més elevat en la segona fase de la Revolució Industrial , 6 entre els anys 1840 i 1860 .

La revolució del transport , amb el tren i el vaixell a vapor , va fer que requerissin quantitats de materials pesats com el ferro , l'acer i el carbó -aquest últim era exportat - , donant una expansió de mercats i la creació de nous . Entre 1850-1873 es van produir les dues terceres parts del carbó mundial , la meitat del ferro , les quartes cinquenes parts d'acer , la meitat del cotó i gairebé la meitat dels productes metálicos.7 Producció en lingots de ferro , acer i carbó , en milers de tones : 8

En 1850 , Gran Bretanya tenia poc més de 200 mil treballadors en les tres mil tres mines que existien , cap a 1880 aquesta xifra es va incrementar al voltant de mig milió de persones , i els miners un dels pocs obrers manuals que perduraven i segons la gran quantitat que eren podien determinar els resultats d'una elecció en un districte electoral . Per això es justifica l'adhesió dels sindicats a la ideologíasocialista en la dècada de 1890 a causa de la forta pressió sobre els obrers , la poca preocupació dels propietaris sobre la seguretat i salubritat dels treballadors , i la mineria una ocupació malsana.8

Encara que l'economia fos pròspera era desigual , una concepció d'això és narrada en 1870 per Thomas Cooper :

En la nostra vella època cartista , és veritat, els obrers del Lancashire anaven vestits amb parracs milers , molts d'ells no tenien sovint d'aliments . Però la seva intel·ligència brillava a tot arreu. Se'ls podia veure discutint en grups la gran doctrina de la justícia política

Thomas Cooper9

A mitjan segle , la meitat de la indústria tenia petites dimensions , com el cas de Lancashire en 1841 amb un 0.5% de les indústries amb un superior a 500 treballadors i amb el 50 % sense arribar a superar els 100 empleados10 i el 1871 , amb més de 23 mil fàbriques al Regne Unit tenien de mitjana 86 trabajadoresCanales Esteban , 1999 , pàg . 24 .

ara un obtenir un panorama de la magnitud del creixement del ferrocarril a l'època, des de la inauguració del primer ramal de Liverpool a Manchester el 1830, fins 1875 es van construir més del 70 % dels ramals ferroviaris . El 1850 , 19 companyies ferroviàries tenien un capital superior a 3 milions de lliures esterlines de capital , sent que en l'època poques indústries sobrepassaven les 500 mil lliures . Un factor que va afavorir aquest creixement va ser la inversió del PBN : 2% el 1830, 4,5% de 1845-1849 , per després descendir novament a un 2% .12

Societat[modifica | modifica el codi]

Diferència de classes en les dones l'any 1871 : Dona aristòcrata i dona treballadora de Londres .

La societat en l'època victoriana estava exacerbada de moralismes i disciplina , amb rígids prejudicis i severes interdicciones.13 Els valors victorians es podrien classificar com " puritans " destacant en l'època els valors de l'estalvi , l'afany de treball , l'extrema importància de la moral , els deures de la fe i el descans dominical com a valors de gran importancia.14

Els homes dominaven l'escena tant en els espais públics com en la privacitat , les dones es devien als llocs privats , amb un estatus de submissió i de la cura dels seus fills i de la llar , 15 referent d'això és la novel·la Anna Karènina mostrant que la societat no permet el esquerda de la moral.13 Un altre clar exemple va ser la condemna per sodomia a Oscar Wilde amb Lord Alfred Douglas a dos anys de treballs forzados.16

Potser per l'accentuada moral de l'època sigui l'observació del psicoanalista Jacques Lacan , qui diu que sense la reina Victòria la psicoanàlisi no hagués existit , ella va ser la causa del desig de Sigmund Freud13 i la que va fer necessari el que Lacan va anomenar el " despertar " .17

Les condicions com la mandra es vinculaven amb els excessos i la pobresa amb el vici . La repulsió social cap al vici també es tradueix en el sexe , 18 relacionat amb les baixes passions i el seu caràcter animal provinent de la carn . Per això, la castedat era una virtut a resguardar.19

La insatisfacció femenina , en qualsevol àmbit , era tractada com un desordre d'ansietat amb pastilles i psicoanàlisi i , si la dona tenia prou recursos econòmics , el tractava en mans d'un " expert " que les estimulava sexualment amb els seus manos.20

Pel que fa a la novetat en l'època, la societat havia abandonat la ruralitat : en 1851 i per primera vegada en la història , els habitants de les ciutats van sobrepassar als rurals : dos de cada cinc anglesos , gal·lesos i escocesos vivien als grans aglomerats de Londres i l'àrea metropolitana , la regió entre York i Nottingham , les Midlands , la regió deNorthumberland i Durham , Escòcia central i Cardiff . En els anys subsegüents el nombre de pobladors rurals continuar decreixent de manera accelerada , tot i que el nombre de camperols es va mantenir estable . El 1880 la població rural era tan sols un 10% de la població total activa i la manca d'aliments era substituïda amb importacions .

Les classes socials[modifica | modifica el codi]

Segona versió de l'obra d'Abraham Solomon Primera Classe - Reunió ( 1855 ) . L'obra original , objecte de polèmica en mostrar els dos joves dialogant mentre l' home gran dormisquejava , va haver de ser modificada per no ajustar-se a la moral victoriana .

La imatge quotidiana de l'època victoriana és d'una societat burgesa i de classe mitjana. El que s'ha de diferenciar és que els límits subjectes a la classe mitjana no estaven molt delimitats , la burgesia anglesa es deia a si mateixa " middle class" limitant amb la " upper class" , que era la noblesa i els grans aristòcrates amb renom famílies . El seu nombre era constituït per només 5 milions de pobladors sobre un total de 25 milions , l'alta burgesia estava composta per banquers , homes de negocis i financers , qui eren hereus de persones que havien arriscat la seva capital darrere de la nova manera que prenia la economía.22

Pel que fa a la classe mitjana comú i la classe mitjana baixa , intentaven emular la classe alta sent petits botiguers i empresaris , metges , advocats , comerciantes.23

L'establishment de la societat estava compost per la classe alta . Els aristòcrates posseïen propietats de més de quatre mil hectàrees en les que passaven els mesos d'estiu , anant a viure a l'hivern a la ciutat de Londres . També gaudia de la mateixa consideració la gentry , grup social format per , aproximadament , tres mil famílies que posseïen propietats d'una mida superior a cent i inferior a quatre mil hectáreas.23

En el seu conjunt , la classe alta per 1873 controlava gairebé el 80% de la superfície d'Anglaterra , 24 disposava a més de representació al Parlament i el gabinet de ministres , arribant a tenir pics del 80% i 60% respectivament i estant emparentats amb la aristocracia.25 més ocupava els llocs directius de l'exèrcit - amb tres quartes parts en 1838 - ia l'església anglicana , que cap a finals de segle , la meitat dels bisbes estaven casats amb dones de la aristocracia.26 27

La classe treballadora , la baixa , tenia un nombrós nombre de treballadors domèstics : el 1851 al voltant de 1.900 individus realitzaven aquest tipus de tasques , el 1871 s'acostaven al mig milió de persones i , a la fi de segle eren gairebé 2 milions i mig . Un altre tipus de treballadors es dividien en especialitzats , semiespecialitzats i no especialitzats , gairebé en proporció idèntica entre ells . L'obrer no obtenia cap benefici de l'expansió capitalista , encara que com costat positiu els sous en general durant l'època de prosperitat ylaissez faire i la seva lliure importació d'aliments , es cuadruplicaron.28

Per a les masses treballadores no existia el benefici social , excepte per la Llei de Pobres que seguia en vigor , encara que no resultava molt alentante.2.

Treball infantil[modifica | modifica el codi]

Treball infantil a la mines de carbó en l'època victoriana .

El text Oliver Twist de Charles Dickens és el millor reflex de treball infantil en l'època victoriana , irromp en escena el 1838 i cau com " galleda d' aigua freda " als britànics . Amb una crítica mordaç de la hipocresia social , les institucions i la justícia a causa dels estralls que feien la fam , el treball i la mortalitat infantil.34

La mitjana de vida de l'època era d'uns 40 anys , la mort dels adults provenia de la tuberculosi , mentre que la dels nens era el xarampió , la verola i el hambre.34 Els nens treballadors de la indústria tèxtil podien més patir tuberculosi a causa de la pols i la humitat , a més d'asma o al · lèrgies , escoliosi o raquitisme . Una enquesta de l'Associació Britànica de 1878 demostra que els nens treballadors tenien una mitjana inferior a 12 centímetres que els seus parells dels cercles aristocràtics i burgueses.35

La revolució industrial va acaparar mà d'obra infantil per a treballs com la mineria o la indústria tèxtil , provocant accidents i morts sovint per fer treballar als nens sota les màquines en marxa , 34 més eren assotats si la producció començava a descender.35En Anglaterra els nens desfavorits es trobaven a càrrec de les esglésies , qui els venien a les indústries a través d'anuncis als diaris quan ja no volien mantenir o quan tenien massa . El comerç molt sovint es realitzava sense consentiment dels padres.35

Des dels quatre anys d'edat eren buscats per ser " entrenats " en les màquines , treballen a les mines , netegen les parts de les maquinàries o van després dels fils trencats en els telares.35

Un dels pioners en la investigació del treball infantil i les seves conseqüències va ser el cirurgià i farmacèutic Charles Turner Thackrah , qui va publicar diversos treballs en els que va exposar els riscos per a la salut i proposava mesures preventives . En l'obra The effects of arts , trades , and professions , and of civic states and habits of living , on health and longevitytransmite en un to de preocupació dels llargs horaris que havien emplenar en les fàbriques tèxtils , en particular els petits . La seva opinió i diverses obres van contribuir a l'elaboració d' reformas.36 37 L'Estat anglès va prendre mesures en 1833 , creant una sèrie de regulacions referents al treball infantil amb la Factory Act , N 1 prohibint la inserció laboral de nens menors de 9 anys , registrant seus honoraris i obligant a les empreses a brindar assistència escolar . L'ofici que tinguessin els impedia anar a l'escola , i per 1828dos de cada catorze britànics havien anat a l'escola almenys un tiempo.34

A Anglaterra , el 44 % dels lladres i el 23% dels que havien causat lesions no superaven els 21 anys de edad.34.

La cultura de l'opi i els seus derivats[modifica | modifica el codi]

Representació de fumadors de opioen l'est de Londres en 1874 . Per laIllustrated London News .

Tot i la rigorosa moral victoriana , eren esteses les pràctiques non sanctas com ara la culturació l'opi , el relat més significatiu va ser l'aportació de Thomas de Quincey en Confessions d'un menjador d'opi anglès que va ser àmpliament difós i traduït a diversos idiomes , i en ell es retrata l'ús i l'addicció a l'opi . Quincey , cap a 1804 , va començar prenent opi en forma de làudan per tractar una neuràlgia dental i , progressivament , es va convertir en un adicto.38

Això no és estrany si es coneix que en la botica real es distribuïa lliurement l'opi als cortesans , la mateixa reina Victòria el consumia en forma de goma de mastegar amb cocaïna , al costat del jove Winston Churchill i , pel que fa a la ficció , Sherlock Holmes s'injectava freqüentment cocaïna ja que era considerada per a gent « cerebral i molt nerviosa » . L'opi era lliurement consumit com « droga social» , encara que amb el temps va adquirir mala fama a causa que, en els antres on es consumia , es trobava també present la prostitución.39

Els britànics no només havien albirat en l'opi dels suposats efectes mèdics , sinó que a més anaven després dels grans beneficis econòmics que els propiciava - aproximadament un 400% - a exportar . En 1830 la situació crítica de la societat de la Xina va fer que s'ordenés combatre l'opi i , en 1839 el representant xinès Lin Hse Tsu va enviar una carta a la reina Victòria per demanar-li que no comerciés amb substàncies tòxiques : " ( ... ) sembla que aquesta mercaderia enverinada és fabricada per algunes persones diabòliques en llocs sotmesos a la vostra llei ( ... ) He sentit dir que al vostre país està prohibit fumar opi . Això vol dir que no ignoreu fins a quin punt resulta nociu . Però en lloc de prohibir el consum de l'opi , valdria més que prohibieseis seva venda o , millor encara , la seva producció " , 40 òbviament la reina va rebutjar la petició . Entre 1839 i 1842 es va produir la Primera Guerra de l'Opi que va finalitzar amb la rendició de la Xina i la cessió de l'illa de Hong Kong i la subsegüent obertura de les importaciones.41 Entre 1856 i 1860 es va produir la Segona Guerra de l'Opi , tenint Gran Bretanya com aliada aFrancia , aquesta va ser encara més catastròfica per a la Xina que no va acceptar els primers tractats i va haver , al final de la guerra , legalitzar el comerç de l'opi , indemnitzar Gran Bretanya i França , obrir el comerç , indemnitzar els comerciants britànics i l'obertura de - fins llavors tancada - la ciutat de Pequín .

Per dimensionar l'acceptació de l'opi i els seus derivats en l'era victoriana es pot nomenar que ha aparegut en obres de notables escriptors com Charles Dickens , Oscar Wilde yArthur Conan Doyle , qui demostren la profunditat amb la qual havia penetrat en la societat.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Article principal : Arquitectura victoriana

Garlanda de cabell amb un floc al centre , decoració popular victoriana ( 1881 ) . Museu dels Nens de Indianapolis .

El ineludible sentit de la novetat va donar com a resultat un profund interès per la relació entre la modernitat i la continuïtat cultural . ElRenacimiento Gòtic en l'arquitectura es va convertir en una cosa cada vegada més significatiu durant el període, portant a la Batalla dels Estilosentre dels ideals Gòtic i Clàssic . El disseny arquitectònic de Charles Barry del nou Palau de Westminster , que havia estat greument danyat en un incendi en 1834 , es va construir seguint l'estil medieval de Westminster Hall , part encara en peu de l'edifici . Constituïa una narració de la continuïtat cultural , en oposició a la violenta separació de la Revolució francesa , una comparació comuna al període , com van expressar Thomas Carlyle en La Revolució francesa : una història i Charles Dickens en Història de dues ciutats . L'art gòtic va ser també recolzat per John Ruskin , que va argumentar que exemplificava els valors comunals i socials , al contrari que el Classicisme , el qual ell considerava que realçava l'estandardització mecànica .

En el terreny literari , consisteix en una reacció davant del moviment romàntic anglès del primer quart de segle . Els nous escriptors rebutgen la fantasia romàntica de Byron o Shelley i busquen un nou realisme - el poeta Tennyson , els novel·listes Thackeray i Dickens , el filòsof Carlyle encarnen els nous valors de l'era - .

La meitat del segle va veure la Gran Exposició de 1851 , la primera Fira Mundial , la qual va mostrar les millors innovacions del segle . En el seu centre hi havia el Palau de Vidre , un enorme i modular edifici d'estructura de vidre i acer , el primer del seu tipus . Va ser condemnat per Ruskin com el perfecte model de deshumanització mecànica en disseny , però més tard es va convertir en el prototip de l'Arquitectura Moderna . L'aparició de la fotografia , que va ser exhibida a la Gran Exposició , va conduir a importants canvis en l'art victorià. John Everett Millais va ser influït per la fotografia (especialment en el retrat de Ruskin ) , així com altres artistes prerafaelites . Més endavant va ser associat amb les tècniques impressionistes i el Realisme social que van dominar els següents anys del període en els treballs d'artistes com Walter Sickert i Frank Holl .

institucions socials[modifica | modifica el codi]

Abans de la Revolució industrial , Gran Bretanya tenia una estructura social molt rígida composta de tres classes diferenciades : l'Església i aristocràcia , la classe mitjana , i la classe treballadora , la més pobra .

La classe més alta era coneguda com l'aristocràcia . Incloïa l'Església i la noblesa , tenint gran poder i riquesa . La formaven el dos per cent de la població , i posseïen la majoria de la terra . Incloïa la família reial , lord Temporal i Espiritual , el clergat , els grans dirigents de l'Estat , i tots aquells per sobre del grau de baronet . Eren privilegiats i no pagaven impostos.

La classe mitja la componien els burgesos , la classe mitjana treballadora . Eren els propietaris de fàbriques , banquers , propietaris de botigues , mercaders , advocats , enginyers , homes de negocis , i altres professionals . Aquesta gent era de vegades extremadament rica , però en circumstàncies normals no obtenien privilegis , la qual cosa els ofenia . Hi havia una enorme diferència entre la classe mitjana i les classes inferiors .

La classe baixa britànica estava composta de dos sectors : la "classe treballadora " i els " pobres" ( aquells que no treballaven , o no ho feien amb regularitat , i rebien la caritat pública ) . La classe baixa incloïa homes , dones i nens que realitzaven diversos tipus d'activitats , entre ells treball a les fàbriques , costura , neteja de xemeneies , mineria , i altres treballs . Però la classe més pobra i la mitjana havien de suportar alts impostos. Aquesta classe constituïa el vuitanta -cinc per cent de la població però només posseïa el cinquanta per cent de la terra .

La industrialització va canviar l'estructura de classes de manera dràstica al final del segle XVIII . S'havia creat certa hostilitat entre la classe alta i les altres. Com a resultat de la industrialització , hi va haver un important empenta de la classe mitjana i treballadora . A mesura que la industrialització avançava hi va haver una divisió social més gran . Els capitalistes , per exemple , empraven a treballadors industrials , que eren membres de la classe treballadora , però sota d'ells hi havia una classe més baixa , de vegades nomenada com "gent enfonsada " , que vivia en la pobresa . Cada classe incloïa un ampli ram d'ocupacions de diferent estatus i ingressos ; hi havia una gran diferència entre , per exemple , entre el treball qualificat i el que no. La " gent enfonsada " era més susceptible de ser explotada .

El govern consistia en una monarquia constitucional encapçalada per la reina Victòria. Només la noblesa podia governar . Altres polítics venien de l'aristocràcia . El sistema va ser criticat per estar a favor de les classes altes , i durant el final del segle XVIII els filòsofs i escriptors van començar a qüestionar l'estatus social de la noblesa .

Referències i notes[modifica | modifica el codi]

  1. Swisher, Clarice, ed. Victorian England. San Diego, CA : Greenhaven Press, 2000.
  2. Raugh, Harold E. The Victorians at War: 1815 - 1914 (en anglès). ABC-CLIO, 2004, p. 51. ISBN 1576079252. 
  3. The UK population: past, present and future, statistics.gov.uk
  4. Ireland - Population Summary
  5. Exiles and Emigrants. National Museum of Australia


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Època victoriana Modifica l'enllaç a Wikidata