Androcentrisme

L'androcentrisme (Grec ανδρο, andro-, "home, mascle", χεντρον, kentron, "centre") és aquell pensament que emmarca les capacitats de l'ésser masculí com motor individual/universal de l'esdevindre humà. Considera, doncs, el moment o configuració de la ment masculina clàssica, com referent universal en oposició al immòbil, a l'immutable, a l'estàtic.

L'androcentrisme silencia i invisibilitza el pensament, l'experiència i les representacions que no han estat escrites des de la ment elevada.

El terme va començar a ser utilitzat en el debat científic per Charlotte Perkins Gilman qui en va fer una profunda descripció de les pràctiques androcèntriques, així com dels problemes que en resultaven a The Man-Made World or, Our Androcentric Culture, publicat el 1911. Així, l'androcentrisme s'ha d'entendre com una praxis societal on els agents components assumeixen rols funcionals universalitzats. Segons Perkins Gilman, tant els models vitals masculins com les actituds masculines s'afirmen com a universals, mentre que les de les dones són considerades complementàries.