Estandardització

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'estandardització o normalització és el procés d'elaboració, aplicació i millora d'un estàndard, normalment aquest procés es reflecteix en la redacció i aprovació d'unes normes defineixen els paràmetres i les característiques aplicables a les activitats científiques, industrials, i econòmiques, i als productes, béns i serveis que se'n deriven.[1]

La meta de l'estandardització és organitzar i millorar les activitats sobre les que s'aplica, de manera que, per exemple, es pugui garantir el correcte acoblament d'elements construïts independentment, i assegurar que aquests es puguin reposar en cas que sigui necessari, que siguin fabricats amb qualitat i amb la correcta seguretat pel seu funcionament. Els estàndards que en resulten d'un procés d'estandardització poden ser obligatoris o voluntaris i poden comportar un mètode formal de verificació.

L'estandardització es basa principalment en tres objectius:

  • Simplificació: Consisteix a reduir els models quedant-se únicament amb els imprescindibles.
  • Unificació: Per a permetre l'intercanvi a nivell internacional.
  • Especificació: S'intenten evitar errors d'identificació, tot creant un codi clar i precís.

Estandardització o normalització segons Joan Fuster: l 'estandardització dels Països Catalans i, en concret del País Valencià passa per la integració cultural de totes les possibles sensibibitats?

Fuster ens recomana que per normativitzar la llengua cal defugir de tant polimorfisme en les variants lingüístiques dels territoris de parla catalana. A les diferents obres assagístiques de Fuster trobem la seua postura més propera a la unitat lingüística des de posicions uniformistes. Fuster, encaixa amb l'obra de Fabra en les fases de planificació lingüística. Els criteris que guien el seu treball són fer el català una llengua apta per a les necessitats comunicatives d'una societat. moderna i convertir-la en una llengua nacional.

Fuster creu i defensa un model acadèmic nonocèntric, moderadament composicional i, si és possible, amb poca variabilitat formal, allò que Fuster anomena:

[2]polimorfisme poc funcional per aconseguir una veritable estandardització.

Referències

Referències[modifica | modifica el codi]