Hipoglucèmia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La hipoglucèmia (o hipoglicèmia) és la glucèmia anormalment baixa, inferior a 50-60 mg per 100 ml. Es pot presentar en pacients amb diabetis mellitus en tractament amb insulina o amb antidiabètics orals. Quan la hipoglucèmia és intensa s'associa amb alteracions i, fins i tot, pèrdua del coneixement.

Moltes hormones estan relacionades amb el metabolisme de la glucosa, entre elles la insulina i el glucagó (ambdós secretats pel pàncrees), l'adrenalina (d'origen suprarenal), els glucocorticoides i les hormones esteroides (secretades per les gònades i les glàndules suprarenals).

El contrari de la hipoglucèmia és la hiperglucèmia, que és l'indicador més habitual de la diabetis mellitus.

Factors que originen la hipoglucèmia[modifica | modifica el codi]

  • Disminució de la neoglicogènesi.
  • Disminució del contingut hepàtic de glucogen.
  • Resistència hepàtica al glucogen.
  • Aport dietètic insuficient.
  • Hiperinsulinemia secundaria a curtcircuit portosistèmic.

Símptomes[modifica | modifica el codi]

Es produeixen sensacions molt variades com:

  • Nerviosisme
  • suor
  • tremolors
  • sensacions vibrants a les mans i en tot el cos
  • polifàgia (fam excessiva)
  • confusió
  • Mal de cap
  • pèrdua de memòria
  • desorientació
  • diaforesi (sudoració freda)
  • visió borrosa
  • cansament injustificat.

Tractament i prevenció[modifica | modifica el codi]

Per restablir aquest equilibri entre la insulina exògena (normalment injectada) i la glucosa que circula en sang es fa necessària la ingesta immediata d'hidrats de carboni d'absorció ràpida com el sucre o els sucs de fruita. La millora és gairebé immediata.

Per al xoc (shock) insulínic, el tractament d'elecció seria l'administració immediata de glucosa o glucagó.

Per evitar recaigudes es recomana que es canviïn els hàbits alimentaris del pacient perquè hi hagi glucosa disponible en sang al llarg de tot el dia. Estan aconsellades àpats reduïdes i amb major freqüència, que incloguin hidrats de carboni de digestió i absorció lenta. Sempre que sigui possible caldria evitar el consum d'alcohol i els sucres de ràpida absorció.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • R.Grau et.al. Ciències per al món contemporani. Ciència en context 1.Editorial Teide.
  • Fauci et.al . Harrison. Principios de medicina interna. Ed. McGRAW-HILL. ISBN 84-486-0204-8.