Hipoglucèmia
La hipoglucèmia (o hipoglicèmia) és la glucèmia anormalment baixa, inferior a 50-60 mg per 100 ml. Es pot presentar en pacients amb diabetis mellitus en tractament amb insulina o amb antidiabètics orals. Quan la hipoglucèmia és intensa s'associa amb alteracions i, fins i tot, pèrdua del coneixement.
Moltes hormones estan relacionades amb el metabolisme de la glucosa, entre elles la insulina i el glucagó (ambdós secretats pel pàncrees), l'adrenalina (d'origen suprarenal), els glucocorticoides i les hormones esteroides (secretades per les gònades i les glàndules suprarenals) .
El contrari de la hipoglucèmia és la hiperglucèmia, que és l'indicador més habitual de la diabetis mellitus.
Taula de continguts |
Factors que originen la hipoglucèmia [modifica]
- Disminució de la neoglicogènesi.
- Disminució del contingut hepàtic de glucogen.
- Resistència hepàtica al glucogen.
- Aport dietètic insuficient.
- Hiperinsulinemia secundaria a curtcircuit portosistèmic.
Símptomes [modifica]
Es produeixen sensacions molt variades com:
- Nerviosisme
- suor
- tremolors
- sensacions vibrants a les mans i en tot el cos
- polifàgia (fam excessiva)
- confusió
- Mal de cap
- pèrdua de memòria
- desorientació
- diaforesi (sudoració freda)
- visió borrosa
- cansament injustificat.
Tractament i prevenció [modifica]
Per restablir aquest equilibri entre la insulina exògena (normalment injectada) i la glucosa que circula en sang es fa necessària la ingesta immediata d'hidrats de carboni d'absorció ràpida com el sucre o els sucs de fruita. La millora és gairebé immediata.
Per al xoc (shock) insulínic, el tractament d'elecció seria l'administració immediata de glucosa o glucagó.
Per evitar recaigudes es recomana que es canviïn els hàbits alimentaris del pacient perquè hi hagi glucosa disponible en sang al llarg de tot el dia. Estan aconsellades àpats reduïdes i amb major freqüència, que incloguin hidrats de carboni de digestió i absorció lenta. Sempre que sigui possible caldria evitar el consum d'alcohol i els sucres de ràpida absorció.
Vegeu també [modifica]
Bibliografia [modifica]
- R.Grau et.al. Ciències per al món contemporani. Ciència en context 1.Editorial Teide.
- Fauci et.al . Harrison. Principios de medicina interna. Ed. McGRAW-HILL. ISBN: 84-486-0204-8.
