Diabetis mellitus gestacional

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Diabetis mellitus gestacional
Classificació i recursos externs
CIM-10 O24
CIM-9 648.8
MedlinePlus 000896
MeSH D016640

La diabetis mellitus gestacional (DMG) és un tipus de diabetis mellitus que es caracteritza per un augment de glucosa a la sang, hiperglucèmia, induïda per l'embaràs. La pateixen entre el 3% i el 6% de dones embarassades.[1] No se'n coneix la causa específica però hom suposa que té a veure amb el canvi hormonal de l'embaràs.

Sovint es regula simplement amb una dieta adient i exercici físic, però és possible que la dona amb diabetis gestacional hagi de punxar-se amb insulina durant l'embaràs. Després del part, la gran majoria de diabetis gestacionals desapareixen, excepte en les diabètiques que ja ho eren, que ho continuaran sent. Si s'ha tingut diabetis gestacional en un embaràs, la freqüència d'aparició en gestacions posteriors és alta.[2]

Factors de risc[modifica | modifica el codi]

  • Història familiar de diabetis tipus II.
  • Edat de la dona, a major edat major risc. Embarassos després dels 30 anys.
  • Raça, són més propenses les afroamericanes, natives nord-americanes i hispanes.
  • Obesitat.
  • Diabetis gestacional en un altre embaràs.
  • Haver tingut en un embaràs previ un nen amb més de 4 quilos.
  • Fumar dobla el risc de diabetis gestacional.

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

Per detectar un possible risc de diabetis gestacional es pot utilitzar diversos mètodes: glucèmia basal postprandial, prova d'O'Sullivan i el test de tolerància oral a la glucosa.

Prova d'O'Sullivan[modifica | modifica el codi]

Consisteix en la valoració de la glucosa plasmàtica venosa una hora després de la ingesta oral de 50gr de glucosa, en qualsevol hora del dia i independentment de la ingesta o no d'aliments prèvia. No cal una dieta especial en els dies previs a la prova. Es realitza entre les setmanes 24-28 de gestació i en embaràs de risc, a més, entre les 30-32.[3]

Es considera la prova d'O'Sullivan positiva si les xifres de glucosa en plasma venós són superiors a 140 mg/dl (7,8 mmol/L), i s'hauria de realitzar un test de tolerància oral a la glucosa per confirmar el diagnòstic de diabetis gestacional. La sensibilitat d'aquest test és del 80%.[3]

Tractament[modifica | modifica el codi]

El tractament de DMG, com en altres tipus de diabetis mellitus, se centra a mantenir el nivell de sucre en sang en els rangs normals. El tractament pot incloure les següents actuacions:

  • Dieta especial
  • Exercici
  • Control diari del nivell de sucre en sang
  • Injeccions d'insulina

Sovint, la diabetis gestacional pot ser tractada amb dieta i exercici. Si aquest tractament no és, es procedirà a l'administració d'insulina.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diabetis gestacional Dexeus
  2. Diabetis gestacional Dexeus
  3. 3,0 3,1 Fernández Bardón, Rosa; i cols. «Protocol de seguiment de l’embaràs a Catalunya». Departament de Salut, 2005.