Afroamericans

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Afroamericà)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Afroamericans
Plantilla:Image array
Població total Aprox. 180,000,000
incloent-hi els que són parcialment afrodescendents
Regions amb poblacions significatives
Arreu d'Amèrica
Llengua anglès, portuguès, castellà, Crioll haitià, francès, Papiamento, holandès, anglès crioll, garífuna i molts altres
Religió Cristianisme, religions afroamericanes, Islam
Grups humans relacionats
Diàspora africana afroamericans estatunidencs
 Brasil ~6.84% negre o 14,500,000 + 43.80% incloent (multiracial) pardo (mestís) or 83,540,920 [1][2]
 Estats Units 42,020,743 [3]
 Haití 8.5 milions
 República Dominicana 7,985,991
 Colòmbia 4,944,400[4]
 Cuba 3.9 million
 Jamaica 2.7 million
 Canadà 945,665[5]
 Puerto Rico 879,121
 Perú 861,427
 Veneçuela 181,154[6]


Els afroamericans (o afrodescendents americans) són els membres d'un grup cultural que es refereix a aquells que han nascut a Amèrica i que tenen avantpassats africans. La majoria són descendents d'antics esclaus i foren transferits d'Àfrica Subsahariana (la gran majoria del Golf de Guinea a Amèrica pels europeus perquè treballessin com a esclaus a les seves colònies, sobretot a plantacions i mines entre el segle XVI i el segle XIX. A l'actualitat, els afrodescendents representen el 18% de la població total del continent americà. Els països que tenen un percentatge de població afroamericana més alt són: Haití (92%), Jamaica (91%), Barbados (90%), Turks i Caicos (90%), Dominica (87%), Bahames (85%), la República Dominicana (84%),[7] Saint Lucia (83%), Saint Vincent i les Grenadines (60%), Bermuda (55%), Brasil (29%), Cuba (50%), Puerto Rico (46%), Belize (35%), Trinitat i Tobago (34,2%),[8] Panamà (21%), Estats Units (16%),[3] Colòmbia (10,52%),[4] Uruguay (6%),[9][10] Canadà (2.9%)[5] i Venezuela.[6]

Història d'afroamèrica[modifica | modifica el codi]

Els avantpassats dels afroamericans foren portats pels europeus al continent americà perquè treballessin com a esclaus en les plantacions, mines o com a esclaus domèstics entre els segles XVI i XIX. Aquests no van marxar voluntàriament dels seus llocs d'origen, si no que foren objecte de comerç en el comerç atlàntic d'esclaus. No eren considerats individus ni persones, si no que eren "cargazón". Ja en el continent americà, no foren considerats ciutadans (a excepció d'una minoria de lliberts) fins que Haití va fer la seva revolució per aconseguir la independència.

Després que Estats Units aconseguís la independència, Haití també va esdevenir independent. Aquest era un país poblat gairebé totalment per afroamericans. Després del procés d'independència, molts països havien encoratjat l'emigració d'europeus cap a Amèrica per tal de reduir-hi la proporció de negre i mulats: Brasil, Estats Units, República Dominicana, etc. En el sistema de castes colonial que va imposar l'Imperi Espanyol en les seves colònies, els fills d'un europeu i un negre era anomenat mulat i el fill d'un negre i un amerindi, era anomenat zambo, a més d'altres denominacions per diferents barreges.

La societat americana de l'últim segles ha evolucionat i retrocedit constantment. Sembla que certes qüestions han estat prioritzades i algunes només han passat sota el radar. Degut a la mala reputació dels atletes negres en la societat, la majoria de la gent percep els afroamericans esportistes professionals com irrellevants. Aquests sovint es perceben com brutals i bàrbars. Connor Pisano afirmà: "De fet, no va ser fins al 1947 que Branch Rickey, un antic jugador i gerent general dels Brooklyn Dodgers", donaria a Jackie Robinson l'oportunitat de ser el primer negre que jugués a les lligues majors. Aprofitant les circumstàncies, Robinson i altres jugadors de les Grans Lligues negres varen servir com a herois a un gran nombre de negres de tot el país i foren considerats per alguns com pioners del moviment dels Drets Civils.[11]

Població afraomericana actual[modifica | modifica el codi]

Entre el 21 i el 25 de novembre de 1995 es va celebrar el Congrés Continental dels Pobles Negres d'Amèrica. En aquest es va manifestar que els afroamericans encara havien de fer front a la discriminació racial en la majoria del continent. Segons David D.E. Ferrari, vice-president del Banc Mundial per la regió de Llatinoamèrica i el Carib, els afroamericans tenien menor esperança de vida, un índex de mortalitat de vida superior, patien més malalties generalitzades, tenien taxes d'analfabetisme superiors i els seus ingressos monetaris eren menors als dels americans d'altres orígens ètnics. A més a més, les dones afroamericanes patien més discriminacions de gènere.

En països com Brasil, el 6.9% de la població del qual són negres i el 43.8% són pardos (mestissos), la pobresa és comú. La categoria de pardos inclou tots els mulats i zambos i els que provenen de la mixtura d'avantpassats negres amb altres grups. Això no vol dir que són els únics afrodescendents, ja que es creu que la majoria dels brasilers blancs tenen al menys un o més anvantpassats d'origen africà. Els pardos, a més a més, també incloue els caboclos, descendents de mestissos entre europeus i amerindis.

Segons diversos estudis es manifesta que la principal contribució genètica dels brasilers és europea (més d'un 65%). El 77% dels brasilers tenen l'adn relacionat amb els nadius americans. Tant els blancs, com els pardos com els afrobrasilers tenen similar grau d'adn d'ascendència africana.[12][13][14][15][15][16][17]

El 4 de novembre de 2008 Barack Obama fou el primer president afrodescendent que va guanyar les eleccions a la presidència dels Estats Units amb el 52% dels vots.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ethnic domination and racist discourse in Spain and Latin America.Dijk, Teun A. van. van. Gedisa Editorial SA ISBN 84-7432-997-3
  • Gender, class and race in Latin America: some contributions.Luna, Lola G. Ed PPU, SA ISBN 84-7665-959-8
  • Gender, race and class "color" desensientes Latinas. Impoexports, Colombia, Yumbo

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://www.ibge.gov.br/english/estatistica/populacao/censo2010/caracteristicas_da_populacao/tabelas_pdf/tab3.pdf
  2. «The Genomic Ancestry of Individuals from Different Geographic Regions of Brazil is more Uniform than Expected». PLOS One, 30 octubre 2010.
  3. 3,0 3,1 «US Census Bureau». Census.gov. [Consulta: 2013-10-02].
  4. 4,0 4,1 «Visibilidad Estadistica Etnicos». Censo General 2005. Departamento Administrativo Nacional de Estadistica (DANE). [Consulta: 15 juny 2013].
  5. 5,0 5,1 «National Household Survey (NHS) Profile, 2011». Statcan.gc.ca, 2013-05-08. [Consulta: 2013-05-27].
  6. 6,0 6,1 http://www.ine.gov.ve/CENSO2011/documentos/pdf/ResultadosBasicosCenso2011.pdf P. 14
  7. «CIA – The World Factbook – Dominican Republic». Central Intelligence Agency (CIA). [Consulta: 2007-06-04].
  8. Bethel, Camille. «Census: Mixed population on the rise | Trinidad Express Newspaper | News». Trinidadexpress.com, 2013-02-20. [Consulta: 2013-11-26].
  9. 2010.census.gov. Retrieved June 8, 2009.
  10. «Ethnic groups by Country (%)». Cia.gov. [Consulta: 2013-11-26].
  11. Pisano,Connor. The impact of the integration of Baseball on black athletes and the black community. 05-29-13.
  12. NMO Godinho O impacto das migrações na constituição genética de populações latino-americanas. PhD Thesis, Universidade de Brasília (2008).
  13. doi:10.1371/journal.pone.0017063
    Aquesta referència està incompleta. Cal copiar-la per completar-la.
  14. Plantilla:Pt icon Nossa herança europeia —. Cienciahoje.uol.com.br. Retrieved on 2012-05-19.
  15. 15,0 15,1 doi:10.1002/ajhb.20976
    Aquesta referència està incompleta. Cal copiar-la per completar-la.
  16. Folha Online – Ciência – DNA de brasileiro é 80% europeu, indica estudo. .folha.uol.com.br (2009-10-05). Retrieved on 2012-05-19.
  17. De Assis Poiares, Lilian; De Sá Osorio, Paulo; Spanhol, Fábio Alexandre; Coltre, Sidnei César; Rodenbusch, Rodrigo «Allele frequencies of 15 STRs in a representative sample of the Brazilian population». Forensic Science International: Genetics, 4, 2, 2010, pàg. e61. DOI: 10.1016/j.fsigen.2009.05.006.