Afroamericà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Afroamericans
Frederick DouglassBarack ObamaRosa Parks
Condoleezza RiceMartin Luther King JrMichael Jackson
Malcolm XOprah WinfreyW. E. B. Du Bois
Michael JordanHarriet TubmanMuhammad Ali
Frederick Douglass, Barack Obama, Rosa Parks
Condoleezza Rice, M. L. King, Jr., Michael Jackson, Malcolm X, Oprah Winfrey, W. E. B. Du Bois, Michael Jordan, Harriet Tubman, Muhammad Ali
Població total 35,624,779
Regions amb població significativa Estats Units d'Amèrica: - 34,962,569, 12.1% de la població dels EUA (2005)[1]
Llengua Anglès americà, altres
Religió Predominantment cristianisme, islamisme, altres
Grups humans relacionats
subsaharians i altres grups africans, estatunidencs blancs

Els afroamericans (African Americans en anglès, o també blacks) són els americans amb algun avantpassat negre africà, especialment si és físicament evident. Malgrat el prefix "afro-" és aplicat només als descendents de l'Àfrica Subsahariana. Hi ha casos excepcionals com el líder de la NAACP, Walter White, que tenia 5 rerebesavis negres i 27 de blancs i era blanc, ros i d'ulls clars, però s'autoconsiderava afroamericà.

Els "afroamericans" es troben escampats per tot el territori dels EUA, i encara que són majoria en algunes zones de l'anomenat Black Belt (Cinturó Negre), només n'hi viu una quarta part de la totalitat. Segons el cens del 2000 hi havia censats 34.658.190 individus (12,3 % de la població).

Mapa de distribució de la població afroamericana segons el cens del 2000

En total, l'extensió dels EUA és de 9.529.063 km². D'aquest territori, un grapat d'intel·lectuals en els anys seixanta n'arribaren a proclamar la República de Nova Àfrica amb els estats d'Alabama, Mississipí, Louisiana, Geòrgia i Carolina del Sud, o sia, uns 614.534 km². Tanmateix, els més radicals han exigit tot el sud de l'antiga línia Mason-Dixon (la vella Dixieland dels sudistes), que comprèn els estats ja anomenats i els de Florida, Carolina del Nord, Virgínia, Tennessee, Arkansas i Texas, amb un total d'1.946.404 km². D'altres afegeixen els dels antics estats esclavistes que no secundaren la secessió, o sia, Maryland, Districte de Colúmbia, Delaware, Kentucky i Missouri, amb un total de 2.264.141 km².

Nogensmenys, en el territori de Nova Àfrica els afroamericans són el 29,95 % de la població del territori, però només el 20,70 % del total de població afroamericana, cosa que ha fet fracassar qualsevol classe de nacionalisme afroamericà de base territorial.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Proposta de bandera per als afroamericans, dissenyada per Marcus Garvey en els anys 20.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Afroamericà