Garifunes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Garifuna
Bandera dels Kumyks
Població total 200.000 (1993)
Regions amb poblacions significatives
Hondures, Guatemala, Nicaragua, Belize
Llengua garifuna, anglès, castellà
Religió cristianisme protestant
Grups humans relacionats
miskitos

Els garifunes o caribs negres (plural garinagu) són un grup ètnic de l'àrea del Carib, sorgits de la barreja de la població ameríndia arawak i caribe amb esclaus negres fugits. Viuen a Nicaragua (on comparteixen regió amb els miskito), Guatemala, Hondures i Belize.

La majoria afirmen ser descendents d'esclaus de Nigèria portats a la zona pels espanyols vers el 1635. El vaixell es va enfonsar vora Saint Vincent i els esclaus que arribaren a la costa es barrejaren amb els amerindis. El seu nom provindria de Kalipuna, un dels noms dels indis carib per a anomenar-se a si mateixos

Història[modifica | modifica el codi]

A l'actualitat[modifica | modifica el codi]

El 17 de juliol del 2014, va haver-hi un intent de rapte massiu de la coordinadora d'OFRANEH i vint altres membres d'aquesta organització per sicaris armats associats amb el crim organitzat al poble de Vallecito, a Colón, Hondures. Segons el servei de premsa d'OFRANEH, el fet que alguns dels raptats fugissin, va ser clau en que aquest rapte no tingués èxit, ja que els delinqüents van desistir. Es creu el motiu d'aquesta acció criminal fou que la comunitat garífuna va destruir una pista clandestina que era utilitzada per a l'exportació de material de la palma de manera il·legal, ja que es feia d'una zona que, des del 1997 fou atribuïda per l'Institut Agrari Nacional d'Hondures (INA) a la comunitat garífuna però que fou envaïda el 1998 per Miguel Facussié per a sembar-hi palma africana. Tot i que els garífunes van guanyar un judici per a l'atribució d'aquest territori, persones associades al crim organitzat van apoderar-se del 80% del territori de Vallecito i hi van construir la pista clandestina. Quan, al 2013, l'INA va aconseguir que les terres tornessin a quedar en mans dels garífunes, els membres d'aquesta comunitat van començar a rebre amenaces i sabotatges, que han culminat amb aquest intent de segrest a gran escala.[1][2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Narco pista, despojo territorial y rapto de integrantes de OFRANEH». Ofraneh. Wordpress, 17 de juliol de 2014 [Consulta: 18 juliol 2014].
  2. «Narco pista, despojo territorial y rapto de integrantes de OFRANEH». Agencia Latinoamericana de Información, 17 de juliol de 2017 [Consulta: 18 juliol 2014].
  • Flores, Barbara A.T. 2001. Religious education and theological praxis in a context of colonization: Garifuna spirituality as a means of resistance. Ph.D. Dissertation, Garrett/Northwestern University, Evanston, Illinois.
  • Gonzalez, N.L. 1997. The Garifuna of Central America. Pp. 197-205 in The Indigenous People of the Caribbean, Samuel M. Wilson (ed.) ISBN 0-8130-1531-6

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Garifunes