Hondures Britànica
| ||||
|
| ||||
| ||||
| Himne nacional: God Save the Queen | ||||
 Localització de la Colònia de British Honduras | ||||
| Informació | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital | Ciutat de Belize (1862 - 1970) Belmopán (1970 - 1981) | |||
| Idioma oficial | anglès | |||
| Altres idiomes | castellà | |||
| Moneda | Dòlar de Belize | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 1981: 22.966 km² | |||
| Període històric Imperi Britànic | ||||
| Colònia de la Corona britànica | 1862 | |||
| Autogovern | 1 de gener de 1964 | |||
| Canvi de nom | 1 de juny de 1973 | |||
| Independència | 21 de setembre de 1981 | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | Monarquia Constitucional | |||
| Monarca | ||||
| • 1871-1901: | Victòria | |||
| • 1901-1910: | Eduard VII | |||
| • 1910-1936: | Jordi V | |||
| • 1936: | Eduard VIII | |||
| • 1936 – 1952: | Jordi VI | |||
| • 1952 – 1981: | Elisabet II | |||
.svg)
Hondures Britànica és l'antic nom d'una colònia britànica establerta a l'Amèrica Central, al sud-est de Mèxic i que actualment constitueix l'estat de Belize. A principis del segle xvii, els mariners anglesos havien començat a tallar fusta a parts de la costa d'Amèrica Central sobre les quals els espanyols exercien poc control, els primers colonitzadors hi van arribar el 1638 i a principis del segle XVIII s'havia establert un petit assentament britànic al riu Belize, tot i que els espanyols es van negar a reconèixer el control britànic sobre la regió i sovint van desallotjar els colons britànics. En el tractat de París de 1783 i la convenció de Londres de 1786, Espanya va donar a Gran Bretanya el dret de tallar fusta de caoba i altres arbres a la zona entre el riu Hondo i el riu Belize,[1] però Espanya va conservar la sobirania sobre aquesta zona. En 1850, durant la guerra de Castes, Guatemala i la Gran Bretanya van signar el tractat Wyke-Aycinena per definir les seves fronteres,[2] i després del tractat Clayton-Bulwer de 1850 amb els Estats Units, Gran Bretanya va acceptar evacuar els seus colons de les Illes de la Badia i Mosquitia, però va mantenir el control de l'assentament al riu Belize.[3] El 1862, Gran Bretanya va establir la colònia de la corona d'Hondures Britànica[4] fins al 1964, quan va obtenir un autogovern. El nom del territori va canviar a Belize el 1973.
Referències[modifica]
- ↑ Peter L. Weaver, Oswaldo A. Sabido. Mahogany in Belize A Historical Perspective (en anglès). U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Southern Research Station, 1997, p. 7.
- ↑ Norvell, John E. «How Tennessee Adventurer William Walker became Dictator of Nicaragua in 1857» (en anglès). Middle Tennessee Journal of Genealogy & History, XXV, 4, Spring 2012, pàg. 149–155. Arxivat de l'original el 4 de març 2016 [Consulta: 1r maig 2018].
- ↑ van Alstyne, Richard W. «Anglo-American Relations, 1853–1857» (en anglès). American Historical Review, 42., 3, 1937, pàg. 491-500.
- ↑ Bolland, Nigel. «Belize: Historical Setting». A: Tim Merrill. A Country Study: Belize (en anglès). Library of Congress, Federal Research Division, gener 1992.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hondures Britànica |