Flavi Gracià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Moneda amb la representació de l'emperador Gracià en una de les seves cares.

Flavi Gracià o simplement Gracià (Sirmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà d'occident del 375 al 383. Era fill de Valentinià I i de la seva primera muller Marina Severa.

Quan el pare fou emperador el féu cònsol (366) quan tenia set anys. El 24 d'agost de l'any següent Valentinià li atorgà el títol d'august, a Amiens, quan va complir dotze anys. L'any següent va acompanyar al pare en campanya contra els alamans. Va tenir com educador a Ausoni (al que després en agraïment va fer cònsol el 379). A la mort del pare a Bregentio (Bregenz) el 17 de novembre del 375, l'exèrcit el va proclamar emperador però juntament amb son germanastre Valentinià II, de 4 anys, nascut de la segona dona Justina.

Gracià va conservar les províncies occidentals de les diòcesis d'Hispània, Britània i les Gàl·lies. Va reservar les províncies de les diòcesis d'Itàlia, Il·liria (o les Panònies) i Àfrica, a Valentinià II, pel qual va governar la seva Justina. Va establir la seva residència a Trèveris i a Milà i de fet va governar ambdues parts de l'imperi.

El seu general Frigeridus va derrotar els taifals i Gracià volia anar a Tràcia a ajudar al seu oncle Valent quan fou aturat per una invasió dels lentiens. El maig del 378, amb la cooperació dels general Nanniè i Mel·lobaudes o Merobaudes (un franc que era comes domesticorum), va derrotar a aquests lentiens, tribu dels alamans, a la batalla d'Argentovarium, propera a l'actual Colmar. El 376 els visigots, empesos pels huns (que ja havien sotmès als ostrogots) van penetrar en l'Imperi, i van demanar establir-se com a federats. Van obtenir el permís de Valent però el 377 va esclatar el conflicte i els visigots van vèncer a Valent el 9 d'agost del 378 a la Batalla d'Adrianòpolis, en la que Valent va morir i va quedar obert el camí de Constantinoble. Gracià fou reconegut hereu de la part oriental i va enviar a la zona al general Teodosi, qui en diversos combats parcials, va aconseguir l'extermini d'una part dels visigots i la salvació de la capital. El 19 de gener del 379 Gracià va cedir Orient, com august, al general Teodosi i es va reservar per a si la Prefectura de les Gàl·lies.

Gracià i Teodosi van iniciar una guerra contra els bàrbars als Balcans coneguda com la guerra gòtica (377382) i finalment els visigots es van establir en Panònia, Mèsia, Tràcia i Macedònia com aliats el 382.

Els primera anys Gracià va governar amb eficàcia però de mica en mica va anar deixant el poder per dedicar-se a les caseres i als plaers, augmentant el poder del general franc Merobaud o Merobaudes i del bisbe Ambròs de Milà. Sota influència del darrer, Gracià va prohibir altre cop el culte pagà a Roma.

El 27 de febrer del 380 va promulgar (al costat de Teodosi) un edicte que declarava el credo de Nicea com la principal de l'estat amb el nom de religió catòlica (derivat del grec Katholikós, format per les paraules Katá, comprensió, i Holos, tot). En l'edicte es va amenaçar als cristians dissidents amb la venjança divina i amb persecucions terrenals. El 10 de gener del 381, el culte catòlic va quedar establert com a religió única, prohibint-se totes les altres incloent les sectes dels arrians, macedonians i altres menors derivades del cristianisme. Ordenà la realització del Concili d'Aquileia, al setembre de 381, on es condemnaren a l'ostracisme alguns dels bisbes arrians dins de l'Imperi Romà d'Occident.

Va prohibir també els llegats a les vestals i va abolir privilegis dels sacerdots pagans i va ordenar la supressió de les subvencions per als seus temples i es van confiscar tots els seus béns (382). Va renunciar al càrrec oficial de Pontifex Maximus i va retirar l'altar de la Victòria de la seu del Senat de Roma.

Va crear un cos personal d'alans i va aparèixer en públic vestit com un escita el que li va provocar l'hostilitat del poble i dels soldats romans.

Això fou aprofitat pel general Magne Clement Màxim per revoltar-se a Britània (383) i per envair després les Gàl·lies. Gracià era a Lutetia i els soldats el van abandonar i va fugir a Lugdunum. Traït pel governador de la Lionesa, Andragati (Andragatius) que va reconèixer a Magne Màxim, fou assassinat el 25 d'agost d'aquell any.

Gracià es va casar dues vegades: El 374 o 375 amb Flàvia Màxima Constància, filla de Constanci II, amb la que es creu que va tenir un fill del que res se sap, i que va morir sis mesos abans que el seu marit; després es va casar amb una dona de nom Laeta de la qual no es coneix cap circumstància, i que li va sobreviure.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Valentinià I
Emperador Romà d'occident
Des del 24 d'agost de l'any 367 a l'any 383
Succeït per:
Valentinià II