Flavi Claudi Constantí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Flavi Claudi ConstantíFlavius Claudius Constantinus— conegut com a Constantí II (Arelatum, 317 - 340) fou emperador romà del 337 al 340. Era el fill gran de Constantí el Gran i Flàvia Maximiana Fausta, i com que es deia igual que el pare fou conegut per "el jove". Nascut a l'actual Arle, fou educat en el cristianisme. Va ser nomenat Cèsar el 317 i el 337, a la mort del seu pare, el senat el va declarar August, juntament amb els seus germans Constanci II i Constant, amb qui es varen repartir el govern de l'imperi. Li va correspondre el govern de les Gàl·lies, Britània i Hispània. Durant el seu govern es va mostrar partidari del credo de Nicea (és a dir l'acordada en el Concili de Nicea) en contra de les doctrines arrianes que predominaven a la part oriental de l'imperi. Li fou encarregada la regència del seu germà Constant, a qui havia correspost Àfrica, Il·líria i Itàlia, però quan va arribar a la majoria d'edat no hi va voler renunciar. Va morir el 340 en la lluita amb el seu germà Constant al nord d'Itàlia i la successió, al no deixar fills, va recaure en l'esmentat germà.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Flavi Claudi Constantí Modifica l'enllaç a Wikidata



Precedit per:
Constantí I el Gran
Co-emperador romà d'occident conjuntament amb Constanci II i Constant
Des de l'any 337 al 340
Succeït per:
Constant i Constanci II com a co-emperadors.