Flavi Claudi Constantí

Flavi Claudi Constantí —Flavius Claudius Constantinus— conegut com Constantí II (Arelatum, 317 - 340) fou emperador romà del 337 al 340. Era el fill gran de Constantí el Gran i Flàvia Maximiana Fausta, i com que es deia igual que el pare fou conegut per "el jove". Nascut a l'actual Arle, fou educat en el cristianisme. Va ser nomenat Cèsar el 317 i el 337, a la mort del seu pare, el senat el va declarar August, juntament amb els seus germans Constanci II i Constant, amb qui es varen repartir el govern de l'imperi. Li va correspondre el govern de les Gàl·lies, Britània i Hispània. Durant el seu govern es va mostrar partidari del credo de Nicea (és a dir l'acordada en el Concili de Nicea) en contra de les doctrines arrianes que predominaven a la part oriental del imperi. Li fou encarregada la regència del seu germà Constant, a qui havia correspost Àfrica, Il·líria i Itàlia, però quan va arribar a la majoria d'edat no hi va voler renunciar. Va morir el 340 en la lluita amb el seu germà Constant al nord d'Itàlia i la successió, al no deixar fills, va recaure en l'esmentat germà.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Flavi Claudi Constantí

• Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870, p. 837 (v. 1). 

Precedit per: Constantí I el Gran

Co-emperador romà d'occident conjuntament amb Constanci II i Constant Des de l'any 337 al 340†

Succeït per: Constant i Constanci II com a co-emperadors.