Sever II

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Sever II de Barcelona».
Infotaula de personaSever II

moneda de Sever II, encunyada en la seva època de cèsar Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementFlavius Valerius Severus
segle III Modifica el valor a Wikidata
Il·líria Modifica el valor a Wikidata
Mortsetembre 307 Modifica el valor a Wikidata
Ravenna (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata (Dessagnament Modifica el valor a Wikidata)
  55è emperador de l'Imperi Romà
306 – 307
Constanci I Clor (Occ.)
amb Galeri (Or.)
Licini I (Occ.) i
Maxenci (Or.) →
Dades personals
ReligióReligió de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PeríodeBaix Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaTetrarquia Modifica el valor a Wikidata
FillsFlavi Severià

Flavi Valeri SeverFlavius Valerius Severus (llatí)— conegut com a Sever II,[a] fou emperador romà (306-307, nomenat cèsar el 305. El seu ascens al tron, incitat per Galeri, va desencadenar el trencament de la tetrarquia ideada per Dioclecià. Maximià va lluitar contra ell i el va fer deposar.

Orígens[modifica]

Sever era un aventurer il·liri,[1] pràcticament desconegut fins a la seva relació amb Galeri, a qui havia demostrat la seva lleialtat.[2]

A l'abdicació dels emperadors Dioclecià i Maximià, els seus substituts els cèsars Galeri i Constanci Clor foren elevats al rang d'augusts. Estava acordat que els següents cèsars que es nomenarien serien: Constantí (fill de Constanci Clor) per a la meitat occidental i Maxenci (fill de Maximià) per la meitat oriental.[3]. Malgrat tot va haver un canvi de plans, el nomenament corresponia a Galeri que va escollir dues persones diferents, triats per la seva fidelitat: Maximí Daia (per orient) i Sever (per occident). Va rebre les insígnies de cèsar a Milà l'1 de maig del 305 i va obtenir Itàlia i probablement les províncies d'Àfrica i l'Alta Pannònia.[4][5][6]

La desfeta de la tetrarquia[modifica]

La decisió de Galeri va disgustar a Constanci Clor, el qual en morir uns mesos més tard a Eboracum (Britànnia), va demanar a les seves tropes que proclamessin emperador al seu fill Constantí.[7] Maximià tampoc va quedar content amb els nomenaments que havia fet Galeri i va tornar després de la seva abdicació per promoure l'elevació a cèsar del seu fill Maxenci.[8]

El juliol del 306, Sever fou proclamat august per Galeri i se li va encarregar posar fi a la revolta de Maxenci.[9] Va marxar cap a Roma però les seves tropes van desertar quan el seu antic comandant, Maximià (pare de Maxenci), va sortir del retirament a Lucània, per donar suport al seu fill. Sever es va haver de retirar cap a Ravenna perseguit per Maximià. Es podia haver defensat a Ravenna, molt difícil de conquerir, però mal aconsellat, va decidir lliurar-se al vencedor i demanar clemència; fou portat a Tres Tabernae (una estació a la via Àpia) com a presoner. Maxenci i Maximià només li van concedir escollir la manera de morir (307). Es va obrir les venes.[10][11] Fou enterrat al sepulcre de Gal·liè, a la vora de la via Àpia, al novè mil·liari.[12]

Notes[modifica]

  1. Els que l'anomenen "Sever II", donen a Alexandre Sever el nom de "Sever I".

Referències[modifica]

  1. Sext Aureli Víctor, De Caesaribus, XL.1
  2. Smith, 1853, p. 701-702.
  3. Potter, 2005, p. 340.
  4. Lactanci De mortibus persecutorumXIX.4
  5. Eutropi Breviarium ab Urbe condita, X.2.1
  6. Zòsim Història Nova II.8.1
  7. Odahl, 2004, p. 79–80.
  8. Barnes, 1981, p. 30-32.
  9. Barnes, 1982, p. 26-27.
  10. Potter, 2005, p. 348–49.
  11. Barnes, 1981, p. 30-31.
  12. Southern, 2001, p. 83.

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Vegeu Sever en el Viccionari, el diccionari lliure.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sever II


Precedit per:
Constanci I Clor
Coemperador romà d'Occident juntament amb Galeri
306-307
Succeït per:
Galeri