Lleonci II

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Lleonci II o Leonci II (Leontius, Λεόντιος), o simplement Leonci o Lleonci (el seu nom real era Lleó però les cròniques bizantines l'esmenten com a Leonci, nom pel que és conegut) fou emperador bizantí del 695 al 698. Era natural d'Isàuria.

Va seguir la carrera militar i apareix per primer cop com a comandant de les tropes del thema d'Anatòlia sota Constantí IV. El 686 Justinià II el va nomenar cap de l'exèrcit contra els àrabs a Geòrgia i Armènia, i va lliurar combats fins a Aghuània, i els seus èxits van forçar el tractat de pau entre Bizanci i el califat, amb certes concessions a l'imperi.

Llavors fou nomenat comandant de les forces enviades contra els maronites; va fer matar el cap maronita Joan i va obligar als maronites a obeir, i a deu mil els va fer sortir de les muntanyes per establir-los a Tràcia i Armènia; fins llavors els maronites havien estat una barrera a l'expansió àrab a la zona i la seva eliminació va permetre als àrabs disposar de bases sòlides al Taure i Antitaure i per envair l'Àsia Menor; quan es va renovar la guerra amb els àrabs el 692, Leonci fou derrotat a la batalla de Sebastòpolis, quan un important contingent eslau va desertar, i a la tornada a Constantinoble, l'emperador furiós per la pèrdua de l'exèrcit, el va fer empresonar. Tot i així era molt popular entre el poble i l'emperador no es va arriscar a un judici públic i el va tenir tancat sense judici durant tres anys i al final el va deixar anar amb la condició e deixar la capital, però podia assolir la comandància militar a Grècia (695).

Aquests fets van coincidir amb els primers símptomes de rebel·lió, i en un moment de fúria Justinià II va ordenar als soldats sortir al carrer i matar tot el que trobessin; abans que els soldats sortissin a executar l'ordre, alguns oficials van fer conèixer la notícia i el poble es va revoltar. Just quan Leonci pujava a una galera per marxar a prendre possessió del seu càrrec, va esclatar la revolta, i una massa de gent feble, probablement dirigida per amics de Leonci, es va dirigir a ell per suplicar que els salvés de la fúria imperial. Leonci es va posar sense dubtar al costat del poble i va cridar: ¡A Santa Sofia!. Els homes es van armar (o ja hi estaven) i el van seguir i la catedral for rodejada i en poques hores la revolució va triomfar i Leonci fou proclamat emperador. Justinià encadenat fou portat davant d'ell; el poble demanava el seu cap però Leonci recordant l'amabilitat del pare de Justinià, li va perdonar la vida i el va desterrar a Querson a Crimea, si bé li va fer tallar el nas (695).

El primer any de govern fou de pau excepte una sagnant revolta a Ravenna. El 697 els venecians que depenien del govern d'Ístria, havien assolit un bon nivell de riquesa i estaven cansats de les revolucions i contrarevolucions a Constantinoble, i es van erigir en entitat autònoma escollint a Pau Lluc Anafest (conegut per Paoloccio) com a dux, sembla que amb l'acord del governador bizantí, ja que les relacions entre Venècia i Bizanci van romandre bones en els següents anys. El mateix 697 els àrabs van envair per cinquena vegada l'Àfrica i van conquerir Cartago, que després van perdre però que van reconquerir el 698.

Per recuperar els dominis africans, Leonci va enviar al governador, el patrici Joan, un exèrcit de reforç, que va aconseguir forçar l'entrada del port però finalment fou rebutjat i Cartago va quedar destruïda i va desaparèixer com a ciutat. Joan es va embarcar cap a Constantinoble per aconseguir un exèrcit i tornar a provar la reconquesta. Un dels seus caps militar, Absimar, va convèncer als soldats de què la derrota havia estat causada pel seu cap Joan i els soldats es van revoltar quan van arribar a Creta. Joan fou assassinat pels amotinats i Absimar proclamat emperador. La flota va seguir cap a Constantinoble en estat de rebel·lió; Tiberi va subornar als guàrdies del port i va entrar a la ciutat sense resistència; Leonci fou fet presoner, i Absimar va ordenar de tallar-li el nas i tancar-lo a un convent.

Absimar es va coronar amb el nom de Tiberi III (o Tiberi III Absimar). Quan Justinià II va recuperar el poder el 705, va fer executar tant a Lleonci com a Tiberi.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lleonci II Modifica l'enllaç a Wikidata