Lleonci II

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Lleonci II o Leonci II (Leontius, Λεόντιος), o simplement Leonci o Lleonci (el seu nom real era Lleó però les cròniques bizantines l'esmenten com a Leonci, nom pel que és conegut) fou emperador bizantí del 695 al 698. Era natural d'Isàuria.

Va seguir la carrera militar i apareix per primer cop com a comandant de les tropes del thema d'Anatòlia sota Constantí IV. El 686 Justinià II el va nomenar cap de l'exèrcit contra els àrabs a Geòrgia i Armènia, i va lliurar combats fins a Aghuània, i els seus èxits van forçar el tractat de pau entre Bizanci i el califat, amb certes concessions a l'imperi.

Llavors fou nomenat comandant de les forces enviades contra els maronites; va fer matar el cap maronita Joan i va obligar als maronites a obeir, i a deu mil els va fer sortir de les muntanyes per establir-los a Tràcia i Armènia; fins llavors els maronites havien estat una barrera a l'expansió àrab a la zona i la seva eliminació va permetre als àrabs disposar de bases sòlides al Taure i Antitaure i per envair l'Àsia Menor; quan es va renovar la guerra amb els àrabs el 692, Leonci fou derrotat a la batalla de Sebastòpolis, quan un important contingent eslau va desertar, i a la tornada a Constantinoble, l'emperador furiós per la pèrdua de l'exèrcit, el va fer empresonar. Tot i així era molt popular entre el poble i l'emperador no es va arriscar a un judici públic i el va tenir tancat sense judici durant tres anys i al final el va deixar anar amb la condició e deixar la capital, però podia assolir la comandància militar a Grècia (695).

Aquests fets van coincidir amb els primers símptomes de rebel·lió, i en un moment de fúria Justinià II va ordenar als soldats sortir al carrer i matar tot el que trobessin; abans que els soldats sortissin a executar l'ordre, alguns oficials van fer conèixer la notícia i el poble es va revoltar. Just quan Leonci pujava a una galera per marxar a prendre possessió del seu càrrec, va esclatar la revolta, i una massa de gent feble, probablement dirigida per amics de Leonci, es va dirigir a ell per suplicar que els salvés de la fúria imperial. Leonci es va posar sense dubtar al costat del poble i va cridar: A Santa Sofia!. Els homes es van armar (o ja hi estaven) i el van seguir i la catedral for rodejada i en poques hores la revolució va triomfar i Leonci fou proclamat emperador. Justinià encadenat fou portat davant d'ell; el poble demanava el seu cap però Leonci recordant l'amabilitat del pare de Justinià, li va perdonar la vida i el va desterrar a Querson a Crimea, si bé li va fer tallar el nas (695).

El primer any de govern fou de pau excepte una sagnant revolta a Ravenna. El 697 els venecians que depenien del govern d'Ístria, havien assolit un bon nivell de riquesa i estaven cansats de les revolucions i contrarevolucions a Constantinoble, i es van erigir en entitat autònoma escollint a Pau Lluc Anafest (conegut per Paoloccio) com a dux, sembla que amb l'acord del governador bizantí, ja que les relacions entre Venècia i Bizanci van romandre bones en els següents anys. El mateix 697 els àrabs van envair per cinquena vegada l'Àfrica i van conquerir Cartago, que després van perdre però que van reconquerir el 698.[cal citació]

Per recuperar els dominis africans, Leonci va enviar al governador, el patrici Joan, un exèrcit de reforç, que va aconseguir forçar l'entrada del port però finalment fou rebutjat i Cartago va quedar destruïda i va desaparèixer com a ciutat. Joan es va embarcar cap a Constantinoble per aconseguir un exèrcit i tornar a provar la reconquesta. Un dels seus caps militar, Absimar, va convèncer als soldats de què la derrota havia estat causada pel seu cap Joan i els soldats es van revoltar quan van arribar a Creta. Joan fou assassinat pels amotinats i Absimar proclamat emperador. La flota va seguir cap a Constantinoble en estat de rebel·lió; Tiberi va subornar als guàrdies del port i va entrar a la ciutat sense resistència; Leonci fou fet presoner, i Absimar va ordenar de tallar-li el nas i tancar-lo a un convent.

Absimar es va coronar amb el nom de Tiberi III (o Tiberi III Absimar). Quan Justinià II va recuperar el poder el 705, va fer executar tant a Lleonci[1] com a Tiberi.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Norwich, John Julius. Byzantium: The Early Centuries (en anglès). Penguin, 1990, p. 337. ISBN 0-14-011447-5. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lleonci II Modifica l'enllaç a Wikidata