Andrònic I Comnè

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Moneda en honor a Andrònic I Comnè.

Andrònic I Comnè (Andronicus I Comnenus, Ἀνδρονίκος Κομνηνός) (vers 1115-1185) fou emperador bizantí del 1183 al 1185.

Era fill d'Isaac Comnè (net d'Isaac I Comnè) i des de molt jove va mostrar una gran energia i una gran capacitat mental. Va rebre cuidada educació i es va destacar per la seva eloqüència. Era molt atractiu i diverses princeses foren les seves concubines.

El 1141 fou fet presoner pels seljúcides i va restar en les seves mans un any. Vers el 1143 va rebre el govern de Cilícia on va anar acompanyat d'Eudòxia Comnena, neboda de l'emperador Manel I Comnè. Al cap d'un temps va rebre el govern de Naissus, Braniseba i Castòria, però per poc temps perquè l'emperador va ordenar el seu empresonament a Constantinoble.

Va romandre presoner dotze anys, fins que es va poder escapar i va fugir a territori del gran duc Jaroslav de Kíev i finalment fou perdonat per l'emperador; en nom d'aquest va concertar una aliança entre Bizanci i Kíev contra Hongria. Al front d'un exèrcit rus es va destacar al setge de Semlim.

Manel el va tornar a enviar a Cilícia i per un temps va estar a Antioquia on va seduir a Filipa la filla de Ramon de Poitou, príncep d'Antioquia i cunyada de l'emperador (que estava casat amb la germana de Filipa, Maria) i quan aquest se'n va assabentar, Andrònic va fugir a Jerusalem, on va seduir a Teodora Comnena, la vídua de Balduí III de Jerusalem, coneguda per la seva bellesa.

Això li va proporcionar un altre ensurt i va haver de fugir amb la seva amant a la cort de Nur al-Din soldà de Damasc, i d'aquí a Pèrsia on es va establir amb els seljúcides.

Amb el suport seljúcida va fer la guerra contra Bizanci, i va atacar la província de Trebisonda, però el governador local el va poder rebutjar si bé Teodora Comnè i els tres fills que havia tingut amb Andrònic foren capturats i enviats a Constantinoble. Andrònic va implorar el perdó de l'emperador al que es va presentar carregat de cadenes i es va prostrar als seus peus.

Manel el va enviar com a virtual presoner a la ciutat d'Oenoe (moderna Unieh) a la costa de la mar Negre, a la regió de Trebisonda. Allí va romandre tranquil fins a la mort de Manel el 1180. El nou emperador fou el seu fill Aleix II Comnè.

L'octubre de 1183 va donar un cop d'estat amb el suport d'alguns nobles i militars, i va obligar a l'emperador a signar el decret d'execució de la seva mare Maria d'Antioquia. Una vegada ho va haver signat va fer executar a l'emperador i es va proclamar al seu lloc. La viuda d'Aleix II, Anna de França (filla del rei Lluís VII de França), una nena d'11 anys, fou obligada a casar-se amb Andrònic que llavors ja era un home gran probablement de més de 60 anys.

Andrònic fou odiat per bona part de la noblesa; molts nobles foren condemnats a mort. Però era molt popular entre el poble. La seva administració fou bona i va arreglar alguns abusos en matèries civil i eclesiàstica. L'Imperi fou atacat per Guillem II de Sicília cridat pels nobles descontents, que va destruir Tessalònica, però Andrònic el va obligar a retirar-se cap a l'illa. El 1184 estava plenament consolidat al poder.

Estan absent Andrònic l'estiu del 1185, passant uns dies de descans a Àsia, va deixar encarregat del govern a Hagiocristofòrites, que va ordenar l'execució d'Isaac (el futur Isaac II Àngel), suposadament perquè el seu nom començava per "I" i el rumor popular deia que Andrònic seria enderrocat per un personatge el nom del qual començava per "I". Isaac va rebre una confidència i es va poder escapar just a temps i refugiar-se a l'església de Santa Sofia. Isaac va fer una crida als enemics d'Andrònic i va començar a anar gent a la rodalia de l'església, fins que l'afer va degenerar en revolta; els militars enviats per Hagiocristofòrites varen ser morts pel poble i Isaac fou proclamat emperador. Andrònic va tornar a la capital però ja no va poder aturar el moviment i fou linxat per la gent, sembla que amb el consentiment (sinó per orde) d'Isaac.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andrònic I Comnè