Andrònic IV Paleòleg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Andrònic IV Paleòleg (Andronicus IV Paleologus, Ἀνδρονίκος Παλαιόλογος) fou el fill gran de l'emperador Joan V Paleòleg i d'Helena Cantacuzè (filla de Joan VI Cantacuzè).

Joan V va demanar desesperadament ajut a Occident contra els turcs i va fer propostes al papa Urbà V. El mateix emperador va anar dues vegades a Roma el 1369 i el 1370. Vers el 1355 Andrònic fou associat pel seu pare a les feines de govern especialment mentre el pare era absent

Joan fou empresonat per deutes a Venècia i per ser alliberat va demanar diners al seu fill Andrònic, que havia quedat com a governant de l'Imperi mentre durava la seva absència (l'Imperi llavors es limitava a Constantinoble, Tessalònica, algunes illes i una part del Peloponès i Grècia) i li va demanar de vendre objectes sagrats de les esglésies per pagar els deutes. Però Andrònic no el va escoltar. En canvi el segon fill Manel, governador de Tessalònica, va vendre la seva propietat personal i va anar a Venècia a alliberar al seu pare (1370).

Per fer front a la desconfiança del soldà Murat, Joan V li va enviar com a ostatge al seu tercer fill Teodor. Després va privar a Andrònic de l'autoritat de què gaudia i va nomenar a Manel com a coemperador.

Andrònic va planejar recuperar el poder i es va aliar a un dels fills de Murat, Sauji (els historiadors grecs l'anomenen com a Moisès el cavaller), que en absència del pare governava les províncies europees; es van entrevistar i es van aliar per matar als seus respectius pares i assolir el poder suprem. Murat es va assabentar de la conspiració però només va conèixer el paper del seu fill i no el d'Andrònic, i va cridar a Joan V a la seva cort per veure si hi estava implicat. Joan V no va tardar a convèncer Murat del que passava realment, i junts van decidir posar fi al pla. Mentre Sauji i Andrònic havien reunit forces a Apricidium, prop de Constantinoble. Una nit el soldà Murat es va presentar allí i va prometre la llibertat i el perdó als que es rendissin, el que va fer la majoria tants turcs com grecs; els dos prínceps van fugir. Sauji fou fet presoner a la ciutat de Didymoticum i fou cegat i més tard executat; Andrònic fou fet presoner per les forces imperials junt amb el seu fill Joan, I foren condemnat a ser cegats si bé per la manera en què es va fer l'operació ni pare ni fill van quedar del tot cecs (es creu que Joan V va ordenar només que foren cegats d'un ull) i van romandre tancats a la presó d'Anemas. Aquesta revolta segons els historiadors grecs se situa el 1385, però segurament aquesta data és errònia.

Es va escapar de presó el 1376 amb ajut dels genovesos i gràcies a aquests va prendre el poder a Constantinoble. Això va provocar la reacció veneciana que el van atacar i enderrocar el 1379, quedant restaurat Joan V que havia conservat el poder a part de l'Imperi. Andrònic podria mantenir el títol de coemperadors i governaria Selímbria com a domini personal. A aquesta ciutat probablement va morir el 1385.

Es va casar amb Keratsa de Bulgària, filla de Joan Alexandre de Bulgària i la seva segona esposa, la princesa Sara Teodora, amb la que va tenir diversos fills entre ells Joan VII Paleòleg que fou emperador el 1390.