Constanci III

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Constanci III

Constanci III fou emperador romà d'Occident el 421.

Era nascut a Il·líria a la part final del segle IV. Famós per les seves gestes militars fou cridat a la cort de l'emperador Honori.

Fou enviat a reduir al general Geronci que s'havia revoltat contra l'usurpador Constantí que dominava la Gàl·lia i Hispània, i teòricament Britània, província que romania tradicionalment rebel (411). Geronci assetjava a Constantí a Arle i Constanci el va obligar a abandonar el setge i fugir cap als Pirineus on va morir.

Constanci va continuar el setge però Constantí va aconseguir enviar al seu general Edobic o Edovinc (Edobicus o Edovinchus) a Germània per demanar ajut a alamans i francs; Edobic va retornar amb un exèrcit de francs i alamans però en lloc de sorprendre a Constanci foren sorpresos i el seu camp atacat sobtadament obligant-los a fugir cap al Roine a la vora del qual els va derrotar completament; un traïdor va matar a Edobic (també Edovic) i va portar el cap a Constanci esperant una recompensa, però Constanci va refusar el cap i va ordenar retornar al traïdor al seu camp. Després va tornar a Arle on va obligar a Constantí a rendir-se.

Honori li va donar el consolat (414) i el va nomenar comes patricius; el mateix 414 va marxar contra el visigot Ataülf, que donava suport al pretendent Prisc Àtal proclamat a Bordeus. Derrotat Ataülf, Prisc Àtal fou abandonat i va caure en mans d'un vaixell romà i portat a Roma on va participar en el triomf d'Honori (416). El 417 el rei visigot Walia va entregar a Gal·la Placídia, la germana d'Honori, que després d'estar presonera d'Ataülf, amb el qual es va casar, i de Sigeric i Walia (410-417), fou donada en matrimoni a Constanci. Aquest va convèncer a Walia d'entregar les seves conquestes a Hispània a Honori, i rebria en compensació la província d'Aquitània Tercera, on efectivament es va establir amb seu a Tolosa.

El 8 de febrer del 421 Honori va donar a Constanci el títol d'august i l'autoritat de coemperador d'Occident. Teodosi el gran, emperador d'Orient, va refusar de reconèixer-lo i Constanci va decidir fer la guerra però abans d'acabar els preparatius va morir a Ravenna el 11 de setembre del 421 després d'un regnat de 7 mesos.

Va tenir dos fills amb Placídia: Flavius Placidius Valentinianus, que després fou l'emperador Valentinià III, i Justa Grata Honòria, que fou més tard promesa d'Àtila.



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constanci III