Gal·liè

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bust de Galiè.

Gal·liè (Gallienus) de nom complet Publi Licini Valerià Ignaci Gal·liè (Publius Licinius Valerianus Egnatius Gallienus) (218-268) fou emperador romà del 260 al 268.

Fill d'Emilià[modifica | modifica el codi]

A la mort d'Emilià, Valerià I fou proclamat emperador (253) i immediatament va nomenar al seu fill gran Gal·liè com associat i el va enviar a la Gàl·lia on sota la custòdia de l'experimentat governador Pòstum I, havia de vigilar les incursions dels francs i alamans a la regió de l'alt Danubi i el Rin. Les monedes l'esmenten com Germanicus i porten inscripcions com Victoria Germanica, Victoria Augustorum, Restitutor Galliarum; i indiquen una sèrie de victòries, però la realitat sembla que fou ben diferent i que el que hi va haver foren derrotes i desbandades.

Ascens[modifica | modifica el codi]

En el seu període a la Gàl·lia i després del 260 quan Valerià I fou fet presoner pels perses, els francs van assolar la Gàl·lia i Hispània i fins i tot van arribar a l'Àfrica on també van atacar els nòmades berbers; els alamans van devastar les províncies de l'alt Danubi; els hèruls es van establir a la zona entre el Don i el Palus Maeotis i van atacar fins a Bizanci, Tomor i Marcianòpolis, saquejant Lemnos i Esciros i arribant fins a Esparta, Corint i Argos. Els gots van saquejar províncies d'Àsia de la costa sud de l'Euxí i van ocupar Bizanci, Efes, Salònica i Atenes; els sàrmates van atacar Pannònia que vers el 260 fou ocupada pels quades fins al 373; els baronis van atacar Pitium i es van apoderar d'aquesta ciutat i de Trebisonda; els dacis van ocupar Dàcia i Mèsia; i el rei de Pèrsia, Sapor I es va apoderar d'Armènia i va recuperar Mesopotàmia (Dura Europos i després Carres i Edessa), i fins i tot va creuar l'Eufrates i va entrar a Síria i va arribar fins a Antioquia (ocupada el 256 però recuperada tot seguit pels romans) i finalment, capturat Valerià el 260 pels perses, l'Imperi només fou salvat dels perses pel cap àrab Odenat de Palmira. El governador de les Gàl·lies, Pòstum I, es va proclamar emperador (258)) i declarar la independència de l'anomenat Imperi Gal.

Als atacs bàrbars va seguir també una fam bastant general i una plaga que va venir de l'est amb els soldats de Ver; al període de màxim desenvolupament de l'epidèmia uns 5.000 romans morien cada dia només a la capital; Alexandria va perdre dos terços dels seus habitants. També es van produir revoltes internes i diversos generals es van proclamar emperadors (coneguts com els Trenta Tirans).

Gal·liè va actuar més o menys normalment mentre va estar a l'ombra del seu pare però tan bon punt com es va trobar sol al poder va deixar anar els seus instints més obscurs. Es va dedicar als plaers sexuals i a la bona vida, especialment al bon menjar, sense fer cap esforç per alliberar al seu pare. Era un bon poeta i retòric però mal governant tot i alguns gestos de valentia i prudència, com la victòria sobre els gots a Tràcia i la seva campanya contra Pòstum (de fet aquesta més aviat obra dels seus generals Claudi i Aureol). Era però traïdor i cruel com es va posar en relleu en la matança dels soldats revoltats a Bizanci (263) que s'havien rendit amb la condició d'una amnistia, o l'ordre de mutilar, matar i esquarterar a tots els partidaris joves o vells d'Ingenu.

Va combatre a Grècia el 267 contra gots i hèruls que estaven devastant Mèsia i després va tornar a Itàlia quan va saber que s'havia revoltat Aureol al que va derrotar a la regió de Milà. Quan estava assetjant aquesta ciutat fou mort pels seus propis soldats el 22 de març del 268 quan tenia 50 anys i en portava 15 de govern, set d'ells nominalment sol. Claudi II el Gòtic, que tenia la lleialtat de l'exèrcit, va assolir el poder en disputa amb altres pretendents.

Juli Cèsar va establir un sistema monetari basat en l'or i la plata. Progressivament la quantitat de plata de les monedes es va anar rebaixant del 100% fins al 4% durant el regnat de Gal·liè.[1]

Família política i descendència[modifica | modifica el codi]

Amb la seva muller Cornèlia Salonina va tenir com a mínim tres fills:

Claudi II va respectar les vides dels familiars de Gal·liè al que va declarar deu.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lewis, Nathan. Gold: The Once and Future Money (en anglès). John Wiley & Sons, 2012. ISBN 1118428684. 

Precedit per:
Valerià I

Emperadors romans

253 - 268

Succeït per:
Claudi II


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gal·liè