Zenòbia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Zenòbia d'Armènia».
Última contemplació de la reina Zenòbia sobre Palmira, Herbert Schmalz

Zenòbia (Zenobia) fou reina de Palmira.

Va ser l'ànima del govern del seu marit Odenat, a la mort del qual (assassinat vers el 267 pel seu cosí Meoni però amb el probable coneixement i aprovació de Zenòbia), va assolir el poder com a regent pel seu fillastre Vabalat (o pels seus propis fills Herennià i Timolau de Palmira segons Trebel·li Pol·lió). Vestia com un soldat i dirigia a les tropes, mantenia tota la pompa imperial, i va tenir una administració lliberal i prudent. Gal·liè li va mantenir el reconeixement ja donat al seu marit.

El 268 Zenòbia es va revoltar contra Roma amb l'ajut del literat Dionís Cassi Longí, es va apoderar de Bostra i va intentar conquerir Antioquia. És possible que arribés fins a Egipte però en tot cas la seva dominació fou efímera (un mesos entre 269 i 270). Zenòbia va agafar el títol de Reina de l'Est; va protegir a literats (especialment a Longí) i va portar a Palmira al seu major grau de prosperitat.

La reina deia ser descendents dels reis macedonis d'Egipte, però algunes històries diuen que era una dona jueva. El domini de Zenòbia es va estendre a tota Síria i Mesopotàmia. Claudi II, successor de Gal·liè, en-frontat als gots, li va reconèixer el domini oriental (270), però després Lluci Domici Aurelià va decidir posar fi a la seva dominació.

El 272 la va derrotar en dues batalles, una prop d'Antioquia i una prop d'Emesa. Zenòbia es va retirar a Palmira i fou assetjada. Va demanar ajut als perses que no li van enviar, i finalment va haver de fugir però fou capturada a la vora de l'Eufrates per la cavalleria lleugera d'Aurelià. Coneguda la notícia, Palmira va capitular i fou tractada amb clemència, però Longí i alguns dels principals ciutadans foren executats.

Zenòbia va participar en el triomf de l'emperador del que després va esdevenir l'amant, i es va poder retirar a una vil·la a Tibur on va morir anys després.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Butcher, Kevin. Roman Syria: And the Near East (en anglès). Getty Publications, 2003, p.60. ISBN 0892367156.