Kim Novak
  |
||
|---|---|---|
 Kim Novak a Los Angeles (1962) |
||
| Nom real: | Marilyn Pauline Novak | |
| Naixença: | 13 de febrer de 1933 Chicago, Illinois (EUA) |
|
| Nacionalitat: |  Estats Units |
|
| Cònjuge/s: | Richard Johnson (1965–1966) Dr. Robert Malloy (1976–) |
|
| Globus d'Or | ||
| Actriu revel·lació 1955 |
||
| Festival de Berlín | ||
| Ós d'Or per la carrera 1977 - Trajectòria cinematogràfica |
||
|
|
||
| Pàgina sobre Kim Novak a IMDb | ||
Kim Novak (13 de febrer de 1933) és una actriu estatunidenca. Fou una de les estrelles del cinema més populars en la dècada del 1950. Potser la seva interpretació més recordada és la que fa a Vertigen (D'entre els morts) d'Alfred Hitchcock (1958).
Primers anys de vida[modifica]
Marilyn Pauline Novak va néixer a Chicago, Illinois, catòlica d'origen txec. El seu pare era oficinista del ferrocarril i abans professor; la seva mare, també havia estat mestra. Eren pares de dues filles.
Després de graduar-se de secundària, va iniciar una carrera com a model de moda juvenil per a uns grans magatzems locals. Més endavant va rebre una beca en una escola de models i va continuar amb aquesta feina a mitja jornada. També va treballar com a ascensorista, caixera i assistent de dentista.
Després d'haver tombat per tot el país com a portaveu d'una empresa de neveres ("Miss Deepfreeze"), Kim Novak es va mudar a Los Angeles, Califòrnia, on va continuar fent de model. Va fer una aparició com a model, dreta en una escala, en la pel·lícula de la RKO La línia francesa de 1954. En aquest film, Novak no figura en els crèdits.
Carrera[modifica]
La va descobrir un caçatalents de la productora Columbia Pictures i va rodar una prova de pantalla. Harry Cohn, cap de l'estudi, buscava una nova bellesa per substituir la rebel i difícil Rita Hayworth. Novak va signar un contracte de sis mesos. La Columbia va decidir convertir aquesta actriu, rossa i de bust generós, la seva pròpia versió de Marilyn Monroe. L'actriu feia servir el nom Marilyn Novak; l'estudi volia que se'l canviés per Kit Marlowe. Com que ella volia conservar el cognom, va resistir totes les pressions per canviar-lo. Finalment es van posar d'acord en el nom artístic de Kim Novak.
Harry Cohn li va dir de perdre pes i va aconseguir imposar-li que dugués sostenidors. Va fer classes d'interpretació (que va haver de pagar ella mateixa) i va debutar com a Lona McLane a Pushover (1954) amb Fred MacMurray i Philip Carey. Malgrat que el seu paper no era el més rellevant, la seva bellesa va cridar l'atenció dels aficionats i dels crítics.
Després va interpretar la femme fatale Janis a Phffft! (1954) amb Judy Holliday, Jack Lemmon i Jack Carson. Va rebre bones crítiques i cada cop més gent volia veure la nova estrella (va rebre moltes cartes d'admiradors). Va continuar apareixent en pel·lícules d'èxit.
Gràcies al seu paper com a Madge Owens a Picnic (1955), amb William Holden, Novak va guanyar un Globus d'or com a actriu revelació i el premi especial del món del cinema. També la van nominar a un premi BAFTA del cinema anglès en la categoria d'actriu estrangera.
Va fer el paper de Molly a L'home del braç d'or (1955) amb Frank Sinatra i Eleanor Parker per a la productora United Artists. Va ser un èxit rotund. Un cop més actuaria al costat de Sinatra a Pal Joey (1957), on també va intervenir Rita Hayworth. La seva fama era tal que va posar per a la portada de la revista Time el 29 de juliol de 1957. Aquell mateix any es va declarar en vaga en protesta pel seu salari: 1.250 dòlars a la setmana.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kim Novak  |
- Kim Novak a Internet Movie Database (anglès)
- Kim Novak a TCM Movie Database (anglès)
- Kim Novak a Allrovi (anglès)
- Plana sobre Kim Novak (castellà)
