Wim Wenders

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Wim Wenders
Wim Wenders
Wim Wenders
Nom de naixement: Wilhelm Ernst Wenders
Naixement: 14 d'agost de 1945 (1945-08-14) (68 anys)
Düsseldorf (Alemanya)
Nacionalitat: Alemanya Alemanya
Cònjuge/s: Edda Köchl (1968-1974)
Lisa Kreuzer (1974-1978)
Ronee Blakley (1979-1981)
Isabelle Weingarten (1981-1982)
Donata Wenders (1993-)
Pàgina web: Wim-Wenders.com
Premis BAFTA
Millor director
1985 - París, Texas
Premis Goya
Millor documental
2008 - Invisibles
Mostra de Venècia
Lleó d'Or
1982 - Der Stand der Dinge
Festival de Canes
Palma d'Or
1984 - París, Texas
Millor director
1987 - Der Himmel über Berlin
Gran Premi
1993 - In weiter Ferne, so nah!

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1974 Alice in den Städten
1975 Im Lauf der Zeit
1977 Der amerikanische Freund
1984 París, Texas
1985 Tokyo-Ga
1987 Der Himmel über Berlin
1993 In weiter Ferne, so nah!
1995 Lisbon Story
1999 Buena Vista Social Club
2002 Ten Minutes Older
2003 The Soul of a Man
2011 Pina
(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)
Fitxa sobre Wim Wenders a IMDb

Wilhelm "Wim" Ernst Wenders (Düsseldorf, 14 d'agost de 1945) és un guionista, productor, actor i director de cinema alemany.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Wim Wenders va néixer en el si d’una família catòlica i conservadora el cap de la qual era el cirurgià Heinrich Wenders. El cineasta deu el seu nom holandès de Wim a la seva mare, originària dels Països Baixos encara que el nom va ser oficialment rebutjat per les autoritats alemanyes, per no considerar-lo alemany.[1] Quatre anys després del naixement de Wim, la família va tenir el segon fill, Klaus, i el pare va ser ascendit a metge en cap de l’hospital Sant Clemens de la ciutat d’Oberhausen ([Rin del Nord-Westfàlia]]).[2]

De petit Wim Wenders volia ser capellà, vocació que més tard va perdre a causa de la influència del rock and roll. La música, jugaria més tard un important rol al llarg de la carrera cinematogràfica del director alemany, per exemple en pel·lícules com Lisbon Story, Buena Vista Social Club, Viel passiert o Der BAP Film.

Després d’haver superat el batxillerat el 1963, Wenders va començar a estudiar medicina a Munic, on restaria només dos semestres. Es va posar després a estudiar filosofia a Freiburg, durant un semestre, per continuar seguidament amb sociologia a Düsseldorf. Això no obstant, al cap de només un semestre va interrompre de nou els seus estudis per poder dedicar-se a la pintura amb aquarel·la, activitat que fins aleshores només havia pogut practicar de manera secundària. El 1966, Wenders va canviar novament de vocació professional i es va mudar a París per tal d'ingressar a l’Institut des hautes études cinématographiques (IDHEC), on la seva preinscripció va ser no obstant rebutjada. Es va posar a treballar aleshores a l’atelier de l’artista alemany Johnny Friedlaender, a Montparnasse, i paral·lelament visitava la Cinémathèque française, on podia arribar a veure fins a cinc pel·lícules al día. Passat un any ja havia vist més de 1.000 pel·lícules. Wenders va abandonar aleshores la seva activitat contemplativa i va iniciar un pràcticum a la productora cinematogràfica United Artists, ubicada a Düsseldorf. L'indiferent tracte de la productora vers les pel·lícules va commoure a Wenders, que va escriure seguidament l’assaig Verachten, was verkauft wird (Menysprear el que hom ven).

El 1967 Wenders va poder ingressar a la recèn inaugurada Hochschule für Fernsehen und Film (Escola de Cinema i Televisió) de Munich. Un any després, el cineasta alemany es va casar amb l’actriu Edda Köchl. Paral·lelament als seus estudis, Wenders va escriure crítiques cinematogràfiques per les revistes FilmKritik, Twen, Der Spiegel i el diari Süddeutsche Zeitung.

El 1970 Wenders va rodar la pel·lícula de final de carrera, Summer in the city (Estiu a la ciutat), un film en blanc i negre i format 16 mm de dues hores i mitja de durada amb Robby Müller com a operador de càmera. Aquesta pel·lícula no pot ser distribuïda degut a l'ús no autoritzat de temes musicals i ha sigut només projectada en festivals de cinema.

Juntament amb altres cineastes pertanyents al corrent cinematogràfic Nou Cinema Alemany, el 1971 Wenders va fundar la distribuidora Filmverlag der Autoren.

Després de les adaptacions cinematogràfiques de les novel·les Die Angst des Tormanns beim Elfmeter ("La por del porter davant el penal", 1971) de Peter Handke i The Scarlet Letter (La lletra escarlata) de Nathaniel Hawthorne, respectivament, Wenders va assolir el primer reconeixement important amb Alice in den Städten, el 1973.

Posteriorment, la pel·lícula Im Lauf der Zeit ("El curs del temps", 1976) va obtenir el premi internacional de la crítica de la FIPRESCI al Festival de Canes i amb la pel·lícula Der amerikanische Freund ("L'amic americà", 1977), basada en una novel·la de Patricia Highsmith, Wenders va aconseguir donar-se a conèixer també als Estats Units.

El 1976 Wenders va decidir guanyar independència artística tot creant a Berlín la seva pròpia productora, Road Movies Filmproduktion, amb la qual el cineasta alemany va produir també pel·lícules d’altres directors.

Per invitació de Francis Ford Coppola el 1977 Wenders va anar als Estats Units per tal de rodar una pel·lícula per la productora Zoetrope (propietat del cineasta estatunidenc) sobre l’autor de novel·les negres Dashiell Hammett. Això no obstant, a causa de diferències sobre el guió i el repartiment, la finalització de la pel·lícula es va allargar molt més del previst i només el 1982 Hammett es va poder finalment projectar a les sales de cinema. Durant aquest temps, Wenders va rodar Nick’s Film – Lightning Over Water (1980), un semidocumental sobre els darrers mesos de vida del director de cinema Nicholas Ray, malalt terminal de càncer. Així mateix, Wenders va rodar també Der Stand der Dinge ("L’estat de les coses", 1982), una pel·lícula que tracta sobre les dificultats del món del cinema i els obstables per a poder produir pel·lícules. En el film, Wenders va abordar conflictes que ell mateix havia viscut durant el rodatge de Hammett. Al mateix any, pel Festival de Salzburg Wenders va escenificar al teatre Felsenreitschule l’obra teatral Über die Dörfer ("Sobre els pobles") de l’escriptor austríac Peter Handke, amb qui el cineasta alemany manté una llarga i vella relació d’amistat.

El 1984 Wenders va finalitzar París, Texas, basada en un guió del dramaturg estatunidenc Sam Shepard. La pel·lícula es va emportar la Palma d'Or del Festival de Canes com a premi més destacat del seu ampli palmarès. Això no obstant, el seu gran èxit no va impedir que la pel·lícula no pogués ser vista a Alemanya fins al 1985, un cop superat un difícil conflicte amb la productora Filmverlag der Autoren a causa dels drets de distribució de la cinta. Juntament amb París, Texas, un dels èxits comercials més destactats i aclamats per la crítica del director alemany va ser Der Himmel über Berlin ("El cel sobre Berlín"), estrenada el 1987.

El 1989 Wenders va començar els treballs del seu ambiciós projecte Bis ans Ende der Welt ("Fins al final del món"), una història futurista i de ciència-ficció que ja estava planificada per Wenders des de 1977 però que no va ser fins al 1991 que va poder materialitzar, després d’un any i mig necessari per completar tot el rodatge. La llarga versió resultant, de 280 minuts de durada, va ser escurçada a només 180 minuts per a la projecció a les sales de cinema alemanyes i a 158 minuts per a les sales de cinema dels Estats Units. Pel que fa a la crítica, la pel·lícula va ser acollida modestament, amb crítiques mediocres.

També per a les subsegüents pel·lícules In weiter Ferne, so nah! ("Tan lluny, tan a prop", 1993), Lisbon Story (1994), Am Ende der Gewalt ("Al final de la violència", 1997) i The Million Dollar Hotel (2000) el director alemany només va poder assolir parcialment l’èxit de les seves anteriors pel·lícules.

En canvi, pel que fa als seus documentals musicals, Wenders va saber sempre cridar l'atenció. Per exemple amb Willie Nelson at the Teatro (1998), Buena Vista Social Club (1999) i Viel passiert – Der BAP-Film ("Passen moltes coses -La pel·lícula de la banda BAP", 2002).

La relació del cineasta amb la música ha estat sempre estreta i aquest fet es constata amb la col·laboració de Wenders amb la banda de rock alemanya Die Toten Hosen, per la qual el 2000 Wenders va filmar el vídeo musical del tema Warum werde ich nicht satt? ("Per què no m'atipo?"), pertanyent a l’àlbum Unsterblich ("Immortal"). Una nova col·laboració entre Wenders i la banda alemanya va tenir lloc el 2004, amb la inclusió del tema Stand up! a la banda sonora de la pel·lícula Land of Plenty.

Wenders dóna suport a l'ONG Deine Stimme gegen Armut[3] (la campanya alemanya coneguda com a Make Poverty History en països anglòfons). El juny de 2007 Wenders va participar, juntament amb el grup Die Toten Hosen, en el concert altermundista celebrat a Rostock, contra la cimera del G8 de Heiligendamm.

El 2008 Wender va participar per novena vegada al Festival de Canes, amb la pel·lícula Palermo Shooting, la qual tanmateix no es va endur cap premi.

Des del 2003 Wenders és professor de l’Escola Superior d’Art (Hochschule für Bildende Künste) d'Hamburg.[4]

El 2006 Wenders va ser honorat amb una medalla de l’ordre Pour le Mérite, la primea a la història en ser atorgada a un director de cinema; dos anys més tard va presidir el jurat de la 65a edició del Festival de Cinema de Venècia, un càrrec que també ja havia ostentat al Festival de Canes de 1989.

Actualment Wenders està casat amb la fotògrafa Donata Wenders, el seu tercer matrimoni després d’haver-se divorciat de les actrius Edda Köchl i Ronne Blakley.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Notes
1967 Schauplätze (Escenaris)
1968 Same Player Shoots Again
1969 Silver City
Polizeifilm (Pel·lícula policiaca)
Televisió
Alabama: 2000 Light Years From Home
Drei amerikanische LPs (Tres LP's americans)
Televisió, amb Peter Handke
1970 Summer in the City
1972 Die Angst des Tormanns beim Elfmeter (La por del porter davant el penal)
Der scharlachrote Buchstabe (La lletra escarlata)
1974 Alice in den Städten
1975 Falsche Bewegung (Fals moviment)
Premi nacional alemany Filmband in Gold (Cinta d'or)
1976 Im Lauf der Zeit (El curs del temps)
Nominació − Palma d'Or
1977 Der amerikanische Freund Premi nacional alemany Filmband in Gold (Cinta d'or) per la direcció
Premi nacional alemany Filmband in Silber (Cinta de plata) per la producció
Nominació − Palma d'Or
Nominació − César a la millor pel·lícula estrangera
Ein Haus für uns Sèrie de televisió
Episodis: Aus der Familie der Panzerechsen (De la familia dels Panzerchsen) i Die Insel (L'illa)
1980 Lightning Over Water Premi nacional alemany Filmband in Silber (Cinta de plata) per la producció
1982 Hammett Nominació − Palma d'Or
Chambre 666 Televisió
Der Stand der Dinge (L'estat de les coses)
Lleó d'Or
Premi nacional alemany Filmband in Gold (Cinta d'or) per la càmera
Premi nacional alemany Filmband in Silber (Cinta de plata) per la producció
Reverse Angle Televisió
1984 París, Texas Palma d'Or
BAFTA al millor director
Internationale Hofer Filmtage (1984 i retrospectiva 2006)
Premi nacional danès Bodil per la categoria Millor pel·lícula europea
Premi nacional italià David di Donatello: Premi René Clair
Premi nacional alemany Filmband in Silber (Cinta de plata) per la producció
Nominació − César a la millor pel·lícula estrangera
1985 Tokyo-Ga
1987 Der Himmel über Berlin (El cel sobre Berlín)
Premi a la millor direcció (Festival de Canes)
Premi de Cinema Europeu a la millor direcció
Independent Spirit Awards a la millor pel·lícula estrangera
Premi nacional alemany Filmband in Gold (Cinta d'or) per la producció
Nominació − Palma d'Or
Nominació − César a la millor pel·lícula estrangera
Nominació − BAFTA a la millor pel·lícula de parla no anglesa
1989 Yamamoto – Aufzeichnungen zu Kleidern und Städten (Apunts de vestits i de ciutats)
1991 Bis ans Ende der Welt (Fins a la fi del món)
1993 In weiter Ferne, so nah! Gran Premi del Jurat al Festival de Canes
Bayerischer Filmpreis per la direcció
Nominació − Palma d'Or
1994 Lisbon Story
1995 Die Gebrüder Skladanowsky (Els germans Skladanovsky)
Jenseits der Wolken (Més enllà dels núvols)
Juntament amb Michelangelo Antonioni
1997 El final de la violència Premi nacional alemany Filmband in Gold (Cinta d'or) per la direcció
Nominació − Palma d'Or
1999 Buena Vista Social Club Premi de Cinema Europeu al millor documental
Premi Goldene Kamera per la millor pel·lícula alemanya
Nominació − Oscar al millor documental
Nominació − BAFTA a la millor pel·lícula de parla no anglesa
2000 The Million Dollar Hotel Ós de Plata
Nominació − Ós d'Or
2002 Viel passiert – Der BAP Film (Passen moltes coses - La pel·lícula de BAP)
2003 The Soul of a Man Documental integrant de la sèrie The Blues i dirigida per Martin Scorsese
2004 Land of Plenty Nominació − Lleó d'Or
2005 Don’t Come Knocking Nominació − Palma d'Or
2008 Palermo Shooting Nominació − Palma d'Or
2009 Il volo Curtmetratge
2011 Pina Nominació − Oscar al millor documental
Nominació − BAFTA a la millor pel·lícula de parla no anglesa
Nominació − Gaudí a la millor pel·lícula europea

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wim Wenders Modifica l'enllaç a Wikidata