Michelangelo Antonioni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Michelangelo Antonioni
Michelangelo Antonioni
Michelangelo Antonioni
Naixement: 29 de setembre de 1912
Ferrara (Itàlia)
Defunció: 30 de juliol de 2007 (als 94 anys)
Roma (Itàlia)
Nacionalitat: Itàlia Itàlia
Cònjuge/s: Letizia Balboni (1942-1954)
Enrica Antonioni (1986-2007)
Premis Oscar
Oscar honorífic
1995 - Trajectòria cinematogràfica
Mostra de Venècia
Lleó d'Argent
1955 - Le amiche
Lleó d'Or
1964 - Il deserto rosso
Lleó d'Or per la carrera
1983 - Trajectòria cinematogràfica
Festival de Canes
Premi del Jurat
1960 - L'avventura
Gran Premi
1962 - L'eclisse
Palma d'Or
1967 - Blow-Up

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1955 Le Amiche
1957 El crit
1960 L'avventura
1961 La notte
1962 L'eclisse
1966 Blow-Up
1975 Professione: Reporter
(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)
Fitxa sobre Michelangelo Antonioni a IMDb

Michelangelo Antonioni (Ferrara, Itàlia, 29 de setembre de 1912 - 30 de juliol de 2007) fou un dels més cèlebres realitzadors de la història del cinema.

Realitzà una catorzena de llargmetratges, des de Cronaca di un amore, de 1950, fins Identificazione di una donna, del 1982. Encara que després va participart en algun altre projecte, i que, segons més d'un crític, va "llogar" el seu nom pel film Destinazione Verna de 1999, es pot ben dir que els darrers vint-i-cinc anys de la seva vida va abandonar del tot el cinema. O, potser el cinema l'havia abandonat a ell.

Premiat a festivals com Cannes, Berlín i Venècia, la seva obra es caracteritza per un estil formal molt singular, lent i elegant. Pel que fa a la temàtica dels seus films destaca de forma recurrent la seva obsessió per la dificultat de comunicació de l'ésser humà ("La incapacitat d'expressar sentiments és la tragèdia de l'home modern" Antonioni dixit). Tot i que les seus primers films són de la dècada del 1950; amb la seva pel·lícula l'avventura (1960) comença el "fenomen antonioni": geni per uns i farsant per altres (com molt bé deia Carlos Saura).

De la seva filmografia destaca la trilogia de la soledat i la incomunicació (L'avventura, La notte i L'eclisse); la mítica Blow up, que fou la seva primera pel·lícula en anglès (obra de culte); i The passenger (professione: reporter) la seva última gran pel·lícula amb un final tècnicament memorable, i rodada en part a Barcelona i Andalusia.[1]

Fins a la seva mort el 2007, Antonioni era un dels gegants de la cinematografia mundial que romania en vida, juntament amb el suec Ingmar Bergman, el francès Jean-Luc Godard o el portuguès Manoel d'Oliveira entre d'altres. És particularment dramàtic, cinematogràficament parlant, que el traspàs d'en Bergman es produís el mateix dia, unes hores abans de la del seu amic, company i col·lega.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Realitzador[modifica | modifica el codi]

Nota: Antonioni fou el guionista de tots els films que realitzà.

Llargmetratges[modifica | modifica el codi]

  • 1950: Cronaca di un amore (Crònica de un amor) amb Lucia Bosé i Gino Cervi.
  • 1953: La Signora senza camelie (La senyora sense camèlies) amb Lucia Bosé i Gino Cervi.
  • 1953: I Vinti (El vençuts).
  • 1955: Le Amiche (Les amigues) amb Eleonora Rossi Drago.
  • 1957: El crit (El crit) amb Alida Valli.
    • La trilogia:
  • 1960: L'avventura amb Monica Vitti i Lea Massari.
  • 1961: La notte amb Marcello Mastroianni, Jeanne Moreau i Monica Vitti.
  • 1962: L'eclisse amb Alain Delon, Monica Vitti, Francisco Rabal i Louis Seigner.
  • 1964: Il Deserto rosso (El desert vermell) amb Monica Vitti i Richard Harris.
  • 1966: Blow Up amb Vanessa Redgrave i David Hemmings.
  • 1970: Zabriskie Point.
  • 1975: Professione: reporter amb Jack Nicholson i Maria Schneider.
  • 1980: Il Mistero di Oberwald amb Monica Vitti.
  • 1982: Identificazione di una donna amb Marcel Bozzuffi i Enrica Antonioni.
  • 1999: Destinazione Verna amb Sophia Loren i Naomi Campbell. (autoria discutible).

Curtmetratges[modifica | modifica el codi]

  • 1943: Gente del Po.
  • 1948: Roma-Montevideo.
  • 1948: Oltre l'oblio (Més enllà de l'oblit).
  • 1948: Nettezza Urbana (Neteja urbana).
  • 1949: L'Amorosa menzogna (La mentida amorosa).
  • 1950: La Villa dei Mostri (La vil·la dels monstres).
  • 1950: La Funivia del Faloria (El telefèric del Falornia).
  • 1989: Kumbha Mela.

Documentals[modifica | modifica el codi]

  • 1949: Superstizione.
  • 1949: Sette canne, un vestito (Set canons, un vestit).
  • 1949: Ragazze in bianco (Noies de blanc), llargmetratge.
  • 1949: Bomarzo, llargmetratge.
  • 1989: 12 registi per 12 città (Dotze realitzadors per dotze ciutats), co-realització sobre el Campionat Mundial de futbol de 1990, segment Roma.
  • 1993: Noto, Mandorli, Vulcano, Stromboli, Carnevale (Noto, ametllers, Vulcano, Stromboli, carnestoltes).
  • 2004: Lo Sguardo di Michelangelo (L'esguard de Michelangelo).

Co-realitzacions[modifica | modifica el codi]

  • 1953: L'Amore in città, (L'amor a ciutat) co-realització, segment Tentato suicidio.
  • 1965: I Tre volti, co-realització, segment Il provino amb Soraya Esfandiary i Dino de Laurentiis.
  • 1995: Al di là delle nuvole, (Més enllà dels núvols), co-realitzat amb Wim Wenders, amb Fanny Ardant, John Malkovich, Sophie Marceau, Vincent Perez, Jean Reno, Marcello Mastroianni i Jeanne Moreau.
  • 2004: Eros, co-realització, segment Il Filo pericoloso delle cose.

Col·laboracions[modifica | modifica el codi]

  • 1972: Chung Kuo Cina (Chung Kuo, Xina) (narrador)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Catalunya plató». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michelangelo Antonioni Modifica l'enllaç a Wikidata