Bob Hope

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Bob Hope
Bob Hope a The Ghost Breakers (1940)
Bob Hope a The Ghost Breakers (1940)
Nom real: Leslie Townes Hope
Naixença: 29 de maig de 1903
Eltham, Londres (Anglaterra)
Defunció: 27 de juliol de 2003 (als 100 anys)
Toluca Lake, Los Angeles, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat: Regne Unit Regne Unit
Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Grace Louise Troxell (m.1933)
Dolores Hope (1934-2003)
Pàgina web: Bob Hope Official Website
Premis Oscar
Premi d'Honor
1941, 1945, 1953, 1966
Premi Humanitari Jean Hersholt
1960
Globus d'Or
Premi especial
1958 - Per ambaixador de bona voluntat
Premi Cecil B. DeMille
1963 - Trajectòria cinematogràfica
Premis Emmy
Governor's Award
1984

Pàgina sobre Bob Hope a IMDb

Bob Hope, KBE (Eltham, Londres, Anglaterra, 29 de maig de 1903Toluca Lake, Califòrnia, Estats Units 27 de juliol de 2003), actor i còmic estatunidenc d'origen britànic.

Patrimoni nacional americà i còmic del 23 F[modifica | modifica el codi]

Els que visqueren i veieren la televisió a Espanya la nit de l'intent de cop d'Estat del 23 de febrer de 1981 tenen segurament associada a aquesta data i esdeveniment històric la imatge de Bob Hope vestit de pirata i deixant anar llurs acudits en la pantalla del televisor, ja que TVE, que en aquell moment regnava en solitari a la televisió, elegí la pel·lícula La princesa i el pirata per amenitzar la nit, malgrat no estar la cosa per riure gaire el personal en general tenia poques ganes de broma. Malgrat tot aquest pel·lícula era una de les més representatives de la carrera de l'actor, ja que exemplificava els vímets essencials d'aquesta, ja fos caminant en solitari o acompanyat pel que fos llur soci elegant i cantador en la rendible sèrie Camí a... Bing Crosby, amb el que formà parella d'èxit renovant la fórmula de pallasso llest i pallasso ximple que també s'aplicarà en el cas de Bud Abbott i Lou Costello. La del pirata en la nit del 23 F era una sàtira dels films d'aventures de corsaris i de la forma de concebre els clàssics de la sèrie B del gènere en tecnicolor, i sacsejava els ciments d'ambdós afers cercant recollir la fruita de l'acudit fàcil sustentat essencialment en la personalitat del mateix Hope, amic del gest, el parlament ràpid, l'embolic verbal i l'absurd auto engany com a marca de fàbrica.

Els personatges de Hope solien ser ineptes nats que no obstant resten encantats d'haver-ne conegut i es consideren a si mateixos competents, quan no clarament especials junt a la resta de la humanitat. És això precisament el que sol posar-los en situacions que clarament els superen, tal com sap el públic, que seguint les normes bàsiques de l'humor, és capaç de predir l'embolic que pot arribar a formar-se quan aquest tipus d'individus intenten mossegar més del que poden mastegar. Aquesta palesa reiterada ineficiència, aliada amb l'auto engany d'aquests personatges que es neguen a acceptar llur limitacions, feren de Hope un humorista més dur que altres de la mateixa època, però la mescla de la pres unció d'un Oliver Hardy (el Gros) amb la humanitat maldestre d'un Stan Laurel (el flac), portà a Hope a mostrar-se molt més humà i proper a la gent que els simplement maldestres i ingenus nenets. Al contrari què, per exemple Danny Kaye, els personatges encarnats per Hope eren sempre individus adults amb manies de nen, això és, adults immadurs, però adults en definitiva, que intentaven obrir-se camí més enllà de llur pròpia estultícia i contra tot pronòstic triomfaven inclòs per sobre de llur capacitat per enganyar-se i sentir-se perfectes. Això atorgava a la galeria de tipus de Hope una humanitat molt propera a l'espectador que li guanyà ser un dels còmics més apreciats dintre i fora del Estats Units (però sobretot dintre), i també el presentador de gala dels Oscars perfecte (en 18 ocasions, entre 1939 i 1968). I, tal com sol dir la dita, el que talla i retalla es queda amb el tall més gros, ell mateix fou guardonat amb cinc Oscar especials per llur contribució al cinema i les seves labors humanitàries en els anys 1940,1944,1952,1959 i 1965, a més la reina Isabel II l'anomenà cavaller a Anglaterra el 1998, tres anys després que als Estats Units rebés la Medalla Nacional de les Arts de mans de Bill Clinton, que no era el primer president que li entregava una medalla, ja que el 1963 John Fitzgerald Kennedy ja li havia fet entrega de la Medalla d'Or del Congrés dels Estats Units, i el 1969 el president Lyndon B. Jhonson li entregà la Medalla Presidencial de la Llibertat. A aquests reconeixements s'ha d'afegir els més de 1500 premis i distincions que rebé al llarg de llur trajectòria professional.

Hope, algunes de les quals frases han acabat convertint-se en llocs comuns, com "la pitjor de les malalties del cor és no tenir cor", "jo faig donacions a totes les religions; detestaria arruïnar el meu més enllà per un detall tècnic", o "t'adones que comences a fer-te vell quan les espelmes costen més diners que el pastis", a més fou una de les estrelles més patriòtiques de la seva època, un tema que ell mateix puntualitzà afirmant: "Si hagués de pondre un ou pel meu país, el pondria". Això el portà a ser un dels rostres de Hollywood més implicats en l'entreteniment de les tropes de l'exèrcit americà destacades a l'estranger durant tota la seva carrera, tant en la Segona Guerra Mundial com durant els posteriors conflictes a Corea, Vietnam, i així fins a la primera Guerra del Golf el 1991, l'Armada estatunidenca inclòs li posà el seu nom a un dels seus vaixells, l'USNS Bob Hope, la Força Aèria bategà amb el seu nom un avió de càrrega, L'esperit de Bob Hope, i el Congrés dels Estats Units l'anomenà veterà honorari el 1997, distinció que fins ara només ha posseït ell. No és estrany que als Estats Units el consideressin ja en vida i el recordin avui que ja es mort, com un autèntic patrimoni nacional, malgrat que en realitat Hope nasqué a Anglaterra.

Emigrant camí a Hollywood[modifica | modifica el codi]

Membre d'una família que emigrà de Londres a Bristol cercant millorar les condicions econòmiques de llur existència i finalment acabà traslladant-se a Estats Units perseguint el somni americà el 1907, Hope va viure en la infància una escolarització intermitent, ja que al mateix temps havia de dedicar-se a desenvolupar tot tipus de treball per ajudar econòmicament casa seva. Entre aquestes activitats començà a desenvolupar també la seva natural inclinació a la interpretació muntant espectacles amateur que finalment el 1924 el portaren a incorporar-se com a ballarí en un vodevil que tenia com estrella a Roscoe "''Fatty''" Arbuckle, estrella del cinema còmic mut, i es representava en un teatre de Cleveland. Tal fou el seu debut com a professional del món de l'espectacle. Aprofitant l'experiència guanyada en aquest temps s'associà amb George Byrne per muntar el seu espectacle propi de varietats, amb el que debutà a Broadway a finals dels anys vint.

Afincat cada volta amb major solidesa en els escenaris teatrals, Hope interpretà el 1932 la comèdia musical Ballyhoo, a la que li seguiria, amb gran èxit, Roberta, i en aquesta mateixa etapa conegué a la que seria la seva esposa durant 69 anys, un dels matrimonis més sòlits i llargs de la història de Hollywood: Dolores Reade. Van contraure matrimoni el 19 de febrer de 1934, i foren cònjuges exemplars durant tota la seva vida. Prèviament l'actor havia estat casat amb Grace Louise Troxell quelcom menys d'un any (va contraure matrimoni el 1933). Amb Dolores adoptà quatre fills, Eleanora Avis, Anthony, Linda i Kelly. Linda seria l'encarregada de seguir les petjades de l'actor en el món de l'espectacle exercint com a productora en diversos films documentals dedicats al seu pare adoptiu.

L'any següent, l'actor s'incorporà a un espectacle de les Ziegfeld Follies, i tan sols tres anys més tard començà a dirigir llur propi programa radiofònic en la NBC, ensems simultaniejava aquestes activitats amb les primeres aparicions davant les càmeres, generalment com a cantant, malgrat que l'humor sempre formà part del seu repertori. Finalment, en els anys 40, la sèrie Camí a...acabà convertint-lo en una de les estrelles més cotitzades del moment i en el còmic favorit pels americans. Posteriorment incorporaria la TV al seu estrellat, assolint no tan sols aparèixer com a estrella invitada en varies programes i en la sèrie T'estimo Lucy, junt la seva companya Lucille Ball, possiblement l'única fèmina capaç d'estar a la seva alçada en lo de treure el riure del públic (Lucille treballava a més en una forma d'humor similar a la d'ell), sinó dirigint i presentant el seu propi espectacle televisiu, Bob Hope presenta el teatre Chrysler, entre 1963 i 1967. El 1977 publicà llur autobiografia, que com homenatge a la nissaga de pel·lícules que li havien dat els seus majors èxits comercials en el cinema titulà Camí a Hollywood.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

  • 1934.- Going Spanish, Paree, Paree
  • 1935.- Shop Talk, The Old Gray Mayor, Calling All Tars, Watch the Birdie, Double Exposure.
  • 1938.- The Big Broadcast of 1938, College Swing, Give Me a Sailor, Thanks for the Memory.
  • 1939.- Cat and the canary, Never Say Die, Some Like If Hot.
  • 1940.- The Ghost breakers, Road to Singapore.
  • 1941.- Camí de Zanzibar, El recluta enamorat, 24 hores sense mentir, Louisiana Purchase.
  • 1942.- Road to Morocco, My favorite blonde.
  • 1943.- They got me cover. Let's Face It.
  • 1944.- La princesa i el pirata
  • 1946.- Road to Utopia, Monsieur Baucaire.
  • 1947.- Morena i perillosa, Road to Rio, Where There's Life.
  • 1948.- The Paleface.
  • 1949.- El gran tenori. Sorrowful Jones.
  • 1950.- Fancy Pants.
  • 1951.- The Lemon Drop Kid, My Favourite Spy.
  • 1952.- L'espectacle més gran del món, Camí de Bali, Son of paleface.
  • 1953.- Off limits, Scared stiff, Here Comet he Girls, Christmas With the Stars (TV).
  • 1954.- La gran nit de Casanova
  • 1955.- The Seven Little Foys.
  • 1956.- Showdown at Ulcer Gulch, Faldilles d'acer.
  • 1957.- Beau James.
  • 1957.- Vacances a París
  • 1959.- The Five pennies, Alias Jesse James.
  • 1960.- The Facts of Life.
  • 1961.- Bachelor in Paradise.
  • 1962.- The Road to Hong Kong.
  • 1963.- Call me bwana, Critic's Choice.
  • 1964.- A bybe at the ONU.
  • 1965.- I'll take Sweden.
  • 1966.- Quina equivocació tan ximple.
  • 1967.- Eigh on the lam.
  • 1968.- Cervesa per a tots. Carnaval Nights.
  • 1969.- Howto Commit Marriage, Roberta (TV).
  • 1971.- Plimton! Did You Hear the One About? (TV).
  • 1972.- Anul·leu la meva reserva.
  • 1979.- The Muppett Movie.
  • 1985.- Spies Like Us.
  • 1986.- A Masterpiece of Murder.
  • 1989.- Bob Hope's Love Affair With Lucy (TV).
  • Referències; Revista de cinema Acción del 2007.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bob Hope Modifica l'enllaç a Wikidata