Henry Fonda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHenry Fonda

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Henry Jaynes Fonda Modifica el valor a Wikidata
16 maig 1905 Modifica el valor a Wikidata
Grand Island (Nebraska) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 agost 1982 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCardiopatia Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Minnesota
Omaha Central High School Modifica el valor a Wikidata
Alçada185 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació, pel·lícula, teatre, televisió i producció cinematogràfica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor de televisió, actor de teatre, productor de televisió, actor, guionista, oficial naval, apicultor, actor de cinema, productor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1928 Modifica el valor a Wikidata –  1981 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Demòcrata dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
GènereWestern i spaghetti western Modifica el valor a Wikidata
Representat perMusic Corporation of America, Inc. Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarMarina dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Rang militarllotinent júnior Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMargaret Sullavan (1931–1933)
Frances Ford Seymour (1936–1950), mort del cònjuge
Susan Blanchard (1950–1956)
Afdera Franchetti (1957–1961)
Shirley Maye Adams (en) Tradueix (1965–) Modifica el valor a Wikidata
FillsPeter Fonda
 ( Frances Ford Seymour)
Jane Fonda
 ( Frances Ford Seymour) Modifica el valor a Wikidata
ParesWilliam Brace Fonda (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Elma Herberta Jaynes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0000020 Allocine: 793 Rottentomatoes: celebrity/henry_fonda Allmovie: p24097 TCM: 63585 Metacritic: person/henry-fonda TV.com: people/henry-fonda IBDB: 40805 AFI: 69239 TMDB.org: 4958
Musicbrainz: 284f1144-4901-464e-a081-591c57c332ee Songkick: 2288518 Discogs: 1424293 Find a Grave: 1730 Modifica el valor a Wikidata

Henry Fonda (Grand Island, Nebraska, 16 de maig de 1905 - Los Angeles, 12 d'agost de 1982) fou un actor de cinema i teatre estatunidenc.[1][2]

Biografia[modifica]

El cineasta John Ford, quan en una entrevista se li va preguntar què era el cinema per a ell, va contestar: «Heu vist caminar Henry Fonda? Doncs això és el cinema».[3] Aquesta frase valdria per resumir la carrera de Fonda, un d'aquests mites del cinema que es van anar forjant a base de talent pur i treball. Henry Jaynes Fonda va néixer el 16 de maig de 1905 a Grand Island (Nebraska), al si d'una família d'origen italià, fill de William Brace Fonda i de Herberta Krueger Jaynes.[4] Després d'acabar la seva educació secundària va treballar com a "noi per a tot" en una oficina i, en aquell període, va començar a coquetejar amb la interpretació. En una entrevista publicada en el número 175 de la revista Film Ideal de 1965, l'actor va assegurar:[5]

« No puc explicar com vaig arribar a ser actor, la meva ambició mai no va ser actor de cinema. Ni tan sols no volia ser actor, mai no vaig pensar a ser-ho, però on se'm va acudir la idea va ser al teatre. Em vaig veure empès a l'escenari en un petit teatre de Nebraska (...). Jo no volia fer res d'allò, però una amiga de la meva família, Dorothy Brando (que després tindria un fill anomenat Marlon), dirigia activament el petit teatre i, literalment, em va llançar a l'escenari. »

Quan "Hank" - com el coneixien els seus amics - va comprendre que la interpretació podia ser una professió, va decidir traslladar-se a Nova York. Després de participar en nombroses obres de Broadway la seva gran oportunitat li va arribar el 1934, en protagonitzar l'obra The Farmer Takes a Wife .[6] L'èxit va ser tal que la Fox va decidir adaptar-la a la pantalla (The Farmer takes a Wife de Victor Fleming, 1935) i fer a Fonda un contracte de llarga durada.[7]

« De cop em vaig trobar que m'oferien tant diners per fer una pel·lícula que, encara que no hi tenia cap interès, vaig pensar que seria estúpid no acceptar. Així em vaig trobar convertit en actor de cinema. »

L'enamorament sobtat entre la càmera i el rostre de Fonda - de ciutadà honrat al que l'únic que sembla importar-li és no perdre la dignitat - va ser immediat. Aquest aspecte de la seva mirada el va definir millor que ningú Peter Bogdanovich: Quan Henry Fonda diu alguna cosa, t'ho creus... Aquesta és una qualitat de les veritables estrelles i ningú no la té excepte Fonda".[8]

De 1935 a 1981, Fonda va desenvolupar una de les carreres més prolífiques (113 pel·lícules protagonitzades) i reeixides de la història del cinema. Els directors se'l rifaven perquè treballés a les seves ordres i ell ho feia amb la naturalitat més gran, com si actuar fos un sisè sentit.[9] Se'l va començar a conèixer amb el sobrenom de "One-Take Fonda" (Una Presa Fonda), ja que aconseguia a l'instant brodar el seu paper, sense necessitar repetir desenes de vegades les preses. En els seus primers anys va demostrar la seva vàlua en títols com The Trail of the Lonesome Pine de Henry Hathaway (1936), You Only Live Once de Fritz Lang (1937), Jezabel de William Wyler (1938), Jesse James de Henry King (1939), Young Mr. Lincoln (1939) i Drums Along the Mohawk (1939), aquestes últimes dirigides per John Ford.

La dècada de 1940 va ser la consagració absoluta, gràcies entre d'altres a El raïm de la ira (1940), de nou a les ordres de John Ford, i per la que va rebre la seva primera nominació a l'Oscar.[10] La vida d'ambdós en aquella època va ser en paral·lel, col·laborant a més en My Darling Clementine (1946), El fugitiu (1947) i Fort Apache (1948). La segona nominació a l'Òscar la va aconseguir per Dotze homes sense pietat de Sidney Lumet (1957).

També va treballar al costat de molts altres cineastes de renom, com King Vidor a Guerra i pau (1956), Alfred Hitchcock a Fals culpable (1957), Edward Dmytryk en Warlock (1959), Otto Preminger a Tempesta sobre Washington (1962), Sergio Leone a Fins que li va arribar l'hora (1968), i Joseph L. Mankiewicz en El dia dels tramposos (1970).

Jane Fonda, Henry Fonda i Peter Fonda en la dècada de 1950

El 1981 se li va concedir l'Oscar d'honor per tota la seva carrera i,[11] un any després, va rebre l'estatueta al millor actor per On Golden Pond de Mark Rydell (1981), en la que va actuar al costat de Katharine Hepburn i la seva filla Jane Fonda.[12] Al cap de poc temps, el 12 d'agost de 1982, moria a Los Angeles a conseqüència d'un càncer i d'una malaltia de cor, al seu domicili de Los Angeles, acompanyat per la seva dona Shirlee i la seva filla Jane, que també havia participat en el seu darrer film.[13] També el seu fill Peter és actor.[14] Henry Fonda va estar casat cinc vegades: amb Margaret Brooke Sullavan (1931-1932), Frances Ford Seymour (1936-1950), Susan Blanchard (1950-1956), Afdera Franchetti (1957-1961) i Shirlee Mae Adams (1965-1982).[15]

Filmografia[modifica]

Any Film Rol Altres protagonistes Notes
1935 The Farmer Takes a Wife Dan Harrow Janet Gaynor blanc i negre
Way Down East David Bartlett
I Dream Too Much Jonathan Street Lily Pons
Eric Blore
1936 Spendthrift Townsend Middleton
The Trail of the Lonesome Pine Dave Tolliver
The Moon's Our Home Townsend Middleton
1937 You Only Live Once Kerry Gilfallen
Wings of the Morning Eddie Taylor
Slim Slim Kincaid
That Certain Woman Jack V. Merrick, Jr. Bette Davis
Anita Louise
1938 I Met My Love Again Ives Towner
Jezebel Preston Dillard Bette Davis
George Brent
Blockade Marco
Spawn of the North Jim Kimmerlee
The Mad Miss Manton Peter Ames
1939 Jesse James Frank James Tyrone Power
Randolph Scott
Let Us Live! Brick Tennant
The Story of Alexander Graham Bell Thomas Watson
Young Mr. Lincoln Abraham Lincoln
Drums Along the Mohawk Gilbert Martin
1940 El raïm de la ira Tom Joad Nominació − Oscar al millor actor
Lillian Russell Alexander Moore
La venjança de Frank James Frank James Gene Tierney Technicolor
Chad Hanna Chad Hanna Dorothy Lamour
1941 The Lady Eve Charles Pike Barbara Stanwyck Blanc i negre
Wild Geese Calling John Murdock Joan Bennett
Ets meva Peter Kirk Barbara Stanwyck
1942 Rings on Her Fingers John Wheeler Gene Tierney Blanc i negre
The Male Animal Prof. Tommy Turner Olivia DeHavilland
The Magnificent Dope Thadeus Winship Page
Tales of Manhattan George
El carrer gran Augustus "Little Pinks" Pinkerton II Lucille Ball
1943 Immortal Sergeant Cpl. Colin Spence Maureen O'Hara
The Ox-Bow Incident Gil Carter Dana Andrews Blanc i negre
1946 My Darling Clementine Wyatt Earp
1947 Nit eterna Joe Adams
El fugitiu A Fugitive
Daisy Kenyon Peter Lapham Dana Andrews
1948 On Our Merry Way Lank James Stewart
Fort Apache Tinent Coronel Owen Thursday John Wayne
1949 Jigsaw Cambrer del Nightclub
1951 Benjy Narrador
1955 Escala a Hawaii (Mister Roberts) Tinent Douglas A. Roberts
1956 Guerra i pau (War and Peace) Pierre Bezukhov
Fals culpable Manny Balestrero
1957 Dotze homes sense pietat Jurat #8 / Mr. Davis Jack Klugman BAFTA al millor actor estranger
Nominació − Oscar a la millor pel·lícula
Nominació − Globus d'Or al millor actor dramàtic
The Tin Star Morg Hickman
1958 Stage Struck Lewis Easton
1959 Warlock Clay Blaisedell
The Man Who Understood Women Willie Bauche
The Deputy Marshal Simon Fry
1962 Tempesta sobre Washington Robert A. Leffingwell Charles Laughton
Don Murray
Gene Tierney
Walter Pidgeon
Blanc i negre
El dia més llarg Brig. General Theodore Roosevelt Jr.
La conquesta de l'Oest Jethro Stuart
1963 Febre a la sang (Spencer's Mountain) Clay Spencer
1964 The Best Man William Russell
Fail-Safe The President Larry Hagman
Sex and the Single Girl Frank Broderick
1965 Els desbravadors Marion 'Howdy' Lewis
In Harm's Way Adm. Chester W. Nimitz
The Dirty Game Dimitri Koulov
La batalla de les Ardenes (Battle of the Bulge) Tinent Coronel Daniel Kiley
1966 El destí també juga Meredith / Ben Bailey
1967 Welcome to Hard Times Mayor Will Blue
Stranger on the Run Ben Chamberlain
Firecreek Bob Larkin
1968 Brigada homicida (Madigan) Comissionat Anthony X. Russell
Teus, meus i nostres (Yours, Mine and Ours) Frank Beardsley Lucille Ball
The Boston Strangler John S. Bottomly
Fins que li va arribar l'hora Frank Charles Bronson
Claudia Cardinale
Jason Robards
1969 An Impression of John Steinbeck: Writer Narrador
1970 Too Late the Hero Capt. John G. Nolan
El club social de Cheyenne Harley Sullivan
El dia dels tramposos Woodward Lopeman
1971 Casta invencible (Sometimes a Great Notion) Henry Stamper
The Smith Family Detectiu Sergent Chad Smith
1973 The Red Pony Carl Tiflin Nominació − Primetime Emmy al millor actor
Night Flight from Moscow Allan Davies
The Alpha Caper Mark Forbes
Dimecres de cendra (Ash Wednesday) Mark Sawyer
Il Mio nome è Nessuno Jack Beauregard
1974 Mussolini: Ultimo atto Cardinal Schuster
Clarence Darrow Clarence Darrow Nominació − Primetime Emmy al millor actor en programa especial dramàtic o còmic
1976 Collision Course: Truman vs. MacArthur General Douglas MacArthur
Almos' a Man desconegut
Midway Adm. Chester W. Nimitz Robert Mitchum
Charlton Heston
Captains and the Kings Sen. Enfield Bassett
1977 Tentacles Mr. Whitehead
Rollercoaster Simon Davenport
The Last of the Cowboys Elegant John
1978 Il Grande attacco General Foster
Home to Stay Avi George
Fedora President of the Academy
L'eixam (The Swarm) Dr. Walter Krim
A Special Sesame Street Christmas Convidat
1979 Roots: The Next Generations Coronel Frederick Warner
City on Fire Chief Albert Risley
Wanda Nevada Old Prospector
Meteor The President
1980 The Jilting of Granny Weatherall Narrador
The Oldest Living Graduate Coronel J.C. Kincaid
Gideon's Trumpet Clarence Earl Gideon
1981 On Golden Pond Norman Thayer Jr. Katharine Hepburn Oscar al millor actor
Globus d'Or al millor actor dramàtic
Nominació − BAFTA al millor actor estranger
Summer Solstice Joshua Turner

Referències[modifica]

  1. Bain, David Haward. The Old Iron Road: An Epic of Rails, Roads, and the Urge to Go West. Nova York: Penguin Books, 2004, p. 65–6. ISBN 0-14-303526-6. 
  2. Obituary Variety, August 18, 1982.
  3. Cerviño, Mercedes. «Henry Fonda, el héroe infeliz» (en espanyol europeu). Diario de León, 16-05-2005. [Consulta: 25 juliol 2022].
  4. «Henry Fonda - His Italian Connection» (en anglès). Italia USA. [Consulta: 25 juliol 2022].
  5. Mucientes, Esther. «El legado de Henry Fonda 25 años después» (en espanyol europeu). El Mundo, 13-08-2007. [Consulta: 25 juliol 2022].
  6. Sweeney, 1992, p. 10.
  7. Nydia, Leanne. «The Grapes of Wrath Movie Review» (en anglès americà). Film night, 01-07-2005. Arxivat de l'original el 2005-05-10. [Consulta: 25 juliol 2022].
  8. Bogdanovich, Peter. Who the Hell's in It: Conversations with Hollywood's Legendary Actors (en anglès). Random House Publishing Group, 2010-12-22, p. 302. ISBN 978-0-307-75783-8. 
  9. «: Henry Fonda (1905 - 1982)» (en castellà). Cinegrafías. Cinescopia, 16-05-2020. [Consulta: 25 juliol 2022].
  10. «The 13th Academy Awards - 1941» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 25 juliol 2022].
  11. Brown, Rob. «Fonda honored at Academy Awards». Los Angeles Herald, 1981. [Consulta: 25 juliol 2022].
  12. «The 54th Academy Awards - 1982» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 25 juliol 2022].
  13. «Henry Fonda muere de una crisis cardiaca a los 77 años» (en castellà). El País [Madrid], 12-08-1982. ISSN: 1134-6582.
  14. «Muere Peter Fonda, protagonista de 'Easy Rider'» (en espanyol europeu). 20minutos, 17-08-2019. [Consulta: 25 juliol 2022].
  15. Sweeney, 1992, p. 27-28.

Bibliografia[modifica]