Henry Fonda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Henry Fonda
Henry Fonda a Slim (1937)
Henry Fonda a Slim (1937)
Nom real: Henry Jaynes Fonda
Naixença: 16 de maig de 1905
Grand Island, Nebraska (EUA)
Defunció: 12 d'agost de 1982 (als 77 anys)
Los Angeles, Califòrnia (EUA)
Origen: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Margaret Sullavan (1931-1932)
Frances Seymour Brokaw (1936-1950)
Susan Blanchard (1950-1956)
Afdera Franchetti (1957-1961)
Shirlee Maye Adams (1965-1982)
Premis Oscar
Oscar honorífic
1980 - Trajectòria cinematogràfica
Millor actor
1982 - On Golden Pond
Globus d'Or
Cecil B. DeMille
1980 - Trajectòria cinematogràfica
Millor actor - Drama
1982 - On Golden Pond
Premis Tony
Millor actor
1948 - Escala a Hawaii
Premis BAFTA
Millor actor
1957 - Dotze homes sense pietat

Pàgina sobre Henry Fonda a IMDb

Henry Fonda (Grand Island, Nebraska,[1] 16 de maig de 1905 - Los Angeles, 12 d'agost de 1982)[2] fou un actor de cinema i teatre estatunidenc. Fill de William Brace Fonda i de Herberta Krueger Jaynes. Henry Fonda va participar en uns 90 films.

Biografia[3][modifica | modifica el codi]

El cineasta John Ford, quan en una entrevista se li va preguntar què era el cinema per a ell, va contestar: "Vostè ha vist caminar a Henry Fonda? Doncs això és el cinema[4] '".

Aquesta frase valdria per resumir la carrera de Fonda, un d'aquests mites del cinema que es van anar forjant a base de talent pur i treball. Henry Jaynes Fonda va néixer el 16 de maig de 1905 a Grand Island (Nebraska), al si d'una família d'origen italià.[5] Després d'acabar la seva educació secundària va treballar com a "noi per a tot" en una oficina i, en aquell període, va començar a coquetejar amb la interpretació. En una entrevista publicada en el número 175 de la revista 'Film Ideal de 1965, l'actor va assegurar:

« "No puc explicar com vaig arribar a ser actor, la meva ambició mai no va ser ser actor de cinema. Ni tan sols no volia ser actor, mai no vaig pensar a ser-ho, però on se'm va acudir la idea va ser al teatre. Em vaig veure empès a l'escenari en un petit teatre de Nebraska (...). Jo no volia fer res d'allò, però una amiga de la meva família, Dorothy Brando (que després tindria un fill anomenat Marlon), dirigia activament el petit teatre i, literalment, em va llançar a l'escenari." »

Quan "Hank" - com el coneixien els seus amics - va comprendre que la interpretació podia ser una professió, va decidir traslladar-se a Nova York. Després de participar en nombroses obres de Broadway la seva gran oportunitat li va arribar el 1934, en protagonitzar l'obra The Farmer Takes a Wife . L'èxit va ser tal que la Fox va decidir adaptar-la a la pantalla (The Farmer takes a Wife de Victor Fleming, 1935) i fer a Fonda un contracte de llarga durada.[6]

« "De cop em vaig trobar que m'oferien tant diners per fer una pel·lícula que, encara que no hi tenia cap interès, vaig pensar que seria estúpid no acceptar. Així em vaig trobar convertit en actor de cinema." »

L'enamorament sobtat entre la càmera i el rostre de Fonda - de ciutadà honrat al que l'únic que sembla importar-lo és no perdre la dignitat - va ser immediat. Aquest aspecte de la seva mirada el va definir millor que ningú Peter Bogdanovich: Quan Henry Fonda diu alguna cosa, t'ho creus... Aquesta és una qualitat de les veritables estrelles i ningú no la té excepte Fonda."

De 1935 a 1981, Fonda va desenvolupar una de les carreres més prolífiques (113 pel·lícules protagonitzades) i reeixides de la història del cinema. Els directors s'el rifaven perquè treballés a les seves ordres i ell ho feia amb la naturalitat més gran, com si actuar fos un sisè sentit. Se'l va començar a conèixer amb el sobrenom d'"One-Take Fonda" (Una Presa Fonda), ja que aconseguia a l'instant brodar el seu paper, sense necessitar repetir desenes de vegades les preses. En els seus primers anys va demostrar la seva vàlua en títols com The Trail of the Lonesome Pine de Henry Hathaway (1936), You Only Live Once de Fritz Lang (1937), Jezabel de William Wyler (1938), Jesse James de Henry King (1939), Young Mr. Lincoln (1939) i Drums Along the Mohawk (1939), aquestes últimes dirigides per John Ford.

La dècada dels quaranta va ser la consagració absoluta, gràcies entre d'altres a El raïm de la ira (1940), de nou a les ordres de John Ford, i per la que va rebre la seva primera nominació a l'Oscar. La vida d'ambdós en aquella època va ser en paral·lel, col·laborant a més en My Darling Clementine (1946), El fugitiu (1947) i Fort Apache (1948). La segona nominació a l'Òscar la va aconseguir per Dotze homes sense pietat de Sidney Lumet (1957).

També va treballar al costat de molts altres cineastes de renom, com King Vidor a Guerra i pau (1956), Alfred Hitchcock a Fals culpable (1957), Edward Dmytryk en Warlock (1959), Otto Preminger a Tempesta sobre Washington (1962), Sergio Leone a Fins que li va arribar l'hora (1968), i Joseph L. Mankiewicz en El dia dels tramposos (1970).

El 1980 se li va concedir l'Oscar d'honor per tota la seva carrera i, un any després, va rebre l'estatueta al millor actor per On Golden Pond de Mark Rydell (1981), en la que va actuar al costat de Katharine Hepburn i la seva filla Jane Fonda. Al cap de poc temps, el 12 d'agost de 1982, moria a Los Angeles a conseqüència d'un càncer i d'una malaltia de cor, al seu domicili de Los Angeles, acompanyat per la seva dona Shirlee i la seva filla Jane, que també havia participat en el seu darrer film.

També el seu fill Peter és actor. Henry Fonda va estar casat cinc vegades: amb Margaret Brooke Sullavan (1931-1932), Frances Ford Seymour (1936-1950), Susan Blanchard (1950-1956), Afdera Franchetti (1957-1961) i Shirlee Mae Adams (1965-1982)

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Any Film Rol Altres protagonistes Notes
1935 The Farmer Takes a Wife Dan Harrow Janet Gaynor blanc i negre
Way Down East David Bartlett
I Dream Too Much Jonathan Street Lily Pons
Eric Blore
1936 Spendthrift Townsend Middleton
The Trail of the Lonesome Pine Dave Tolliver
The Moon's Our Home Townsend Middleton
1937 You Only Live Once Kerry Gilfallen
Wings of the Morning Eddie Taylor
Slim Slim Kincaid
That Certain Woman Jack V. Merrick, Jr. Bette Davis
Anita Louise
1938 I Met My Love Again Ives Towner
Jezebel Preston Dillard Bette Davis
George Brent
Blockade Marco
Spawn of the North Jim Kimmerlee
The Mad Miss Manton Peter Ames
1939 Jesse James Frank James Tyrone Power
Randolph Scott
Let Us Live! Brick Tennant
The Story of Alexander Graham Bell Thomas Watson
Young Mr. Lincoln Abraham Lincoln
Drums Along the Mohawk Gilbert Martin
1940 El raïm de la ira Tom Joad Nominació − Oscar al millor actor
Lillian Russell Alexander Moore
La venjança de Frank James Frank James Gene Tierney Technicolor
Chad Hanna Chad Hanna Dorothy Lamour
1941 The Lady Eve Charles Pike Barbara Stanwyck Blanc i negre
Wild Geese Calling John Murdock Joan Bennett
Ets meva Peter Kirk Barbara Stanwyck
1942 Rings on Her Fingers John Wheeler Gene Tierney Blanc i negre
The Male Animal Prof. Tommy Turner Olivia DeHavilland
The Magnificent Dope Thadeus Winship Page
Tales of Manhattan George
El carrer gran Augustus "Little Pinks" Pinkerton II Lucille Ball
1943 Immortal Sergeant Cpl. Colin Spence Maureen O'Hara
The Ox-Bow Incident Gil Carter Dana Andrews Blanc i negre
1946 My Darling Clementine Wyatt Earp
1947 Nit eterna Joe Adams
El fugitiu A Fugitive
Daisy Kenyon Peter Lapham Dana Andrews
1948 On Our Merry Way Lank James Stewart
Fort Apache Lt. Col. Owen Thursday John Wayne
1949 Jigsaw Nightclub Waiter
1951 Benjy Narrador
1955 Escala a Hawaii (Mister Roberts) Tinent Douglas A. Roberts
1956 Guerra i pau (War and Peace) Pierre Bezukhov
Fals culpable Manny Balestrero
1957 Dotze homes sense pietat Jurat #8 / Mr. Davis Jack Klugman BAFTA al millor actor estranger
Nominació − Oscar a la millor pel·lícula
Nominació − Globus d'Or al millor actor dramàtic
The Tin Star Morg Hickman
1958 Stage Struck Lewis Easton
1959 Warlock Clay Blaisedell
The Man Who Understood Women Willie Bauche
The Deputy Marshal Simon Fry
1962 Tempesta sobre Washington Robert A. Leffingwell Charles Laughton
Don Murray
Gene Tierney
Walter Pidgeon
Blanc i negre
El dia més llarg Brig. Gen. Theodore Roosevelt Jr.
La conquesta de l'Oest Jethro Stuart
1963 Febre a la sang (Spencer's Mountain) Clay Spencer
1964 El millor William Russell
Fail-Safe The President Larry Hagman
Sex and the Single Girl Frank Broderick
1965 Els desbravadors Marion 'Howdy' Lewis
In Harm's Way Adm. Chester W. Nimitz
The Dirty Game Dimitri Koulov
La batalla de les Ardenes (Battle of the Bulge) Lt. Col. Daniel Kiley
1966 El destí també juga Meredith / Ben Bailey
1967 Welcome to Hard Times Mayor Will Blue
Stranger on the Run Ben Chamberlain
Firecreek Bob Larkin
1968 Brigada homicida (Madigan) Comissionat Anthony X. Russell
Yours, Mine and Ours Frank Beardsley Lucille Ball
The Boston Strangler John S. Bottomly
Fins que li va arribar l'hora Frank Charles Bronson
Claudia Cardinale
Jason Robards
1969 An Impression of John Steinbeck: Writer Narrador
1970 Too Late the Hero Capt. John G. Nolan
El club social de Cheyenne Harley Sullivan
El dia dels tramposos Woodward Lopeman
1971 Sometimes a Great Notion Henry Stamper
The Smith Family Det. Sgt. Chad Smith
1973 The Red Pony Carl Tiflin Nominació − Primetime Emmy al millor actor
Night Flight from Moscow Allan Davies
The Alpha Caper Mark Forbes
Ash Wednesday Mark Sawyer
Il Mio nome è Nessuno Jack Beauregard
1974 Mussolini: Ultimo atto Cardinal Schuster
Clarence Darrow Clarence Darrow Nominació − Primetime Emmy al millor actor en programa especial dramàtic o còmic
1976 Collision Course: Truman vs. MacArthur Gen. Douglas MacArthur
Almos' a Man desconegut
Midway Adm. Chester W. Nimitz Robert Mitchum
Charlton Heston
Captains and the Kings Sen. Enfield Bassett
1977 Tentacles Mr. Whitehead
Rollercoaster Simon Davenport
The Last of the Cowboys Elegant John
1978 Il Grande attacco General Foster
Home to Stay Avi George
Fedora President of the Academy
The Swarm Dr. Walter Krim
A Special Sesame Street Christmas Convidat
1979 Roots: The Next Generations Colonel Frederick Warner
City on Fire Chief Albert Risley
Wanda Nevada Old Prospector
Meteor The President
1980 The Jilting of Granny Weatherall Narrador
The Oldest Living Graduate Col. J.C. Kincaid
Gideon's Trumpet Clarence Earl Gideon
1981 On Golden Pond Norman Thayer Jr. Katharine Hepburn Oscar al millor actor
Globus d'Or al millor actor dramàtic
Nominació − BAFTA al millor actor estranger
Summer Solstice Joshua Turner

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bain, David Haward. The Old Iron Road: An Epic of Rails, Roads, and the Urge to Go West. New York City, New York: Penguin Books, 2004, p. 65–6. ISBN 0-14-303526-6. 
  2. Obituary Variety, August 18, 1982.
  3. imdb. Henry Fonda, biografia (en anglès). imdb. 
  4. «ha vist caminar a Henry Fonda?».
  5. Fonda family history and genealogy website
  6. Rabin, Kenn. The Grapes of Wrath. FilmNight.org. Retrieved on January 11, 2007.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]