Drums Along the Mohawk
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | John Ford |
| Protagonistes | Claudette Colbert Henry Fonda Edna May Oliver John Carradine Ward Bond Eddie Collins Dorris Bowdon Jessie Ralph Francis Ford Spencer Charters Arthur Aylesworth Arthur Shields Clara Blandick Clarence Wilson Edwin Maxwell Jack Pennick John Big Tree Lionel Pape Noble Johnson Robert Greig Robert Lowery Roger Imhof Russell Simpson Kay Linaker Mae Marsh Tom Tyler
|
| Producció | Darryl F. Zanuck |
| Dissenyador de producció | Richard Day |
| Guió | Lamar Trotti, Sonya Levien i William Faulkner |
| Música | Alfred Newman |
| Fotografia | Bert Glennon i Ray Rennahan |
| Muntatge | Robert L. Simpson |
| Productora | 20th Century Studios |
| Distribuïdor | Fox Broadcasting Company i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1939 |
| Durada | 103 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color i en blanc i negre |
| Descripció | |
| Basat en | Drums Along the Mohawk (en)  |
| Gènere | drama, drama i cinema bèl·lic |
| Lloc de la narració | Nova York |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
         | |
Drums Along the Mohawk és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John Ford, estrenada l'any 1939.
Argument[modifica]
El 1776 Lana Martin segueix el seu marit Gilbert 'Gil' Martin per viure amb ell a la vall del riu Mohawk. Els britànics reialistes (els Tories), representats per Caldwell, utilitzen els indis Cherokee per passar la vall a sang i foc i caçar els colons americans. La granja de Lana i Gilbert és la primera a ser cremada...[1]
Repartiment[modifica]
- Claudette Colbert: Magdelana « Lana » Borst Martin
- Henry Fonda: Gilbert « Gil » Martin
- Edna May Oliver: Mrs. McKlennar
- Eddie Collins: Christian Reall
- John Carradine: Caldwell
- Dorris Bowdon: Mary Reall
- Jessie Ralph: la Sra. Weaver
- Arthur Shields: Reverend Rosenkrantz
- Robert Lowery: John Weaver
- Roger Imhof: General Nicholas Herkimer
- Francis Ford: Joe Boleo
- Ward Bond: Adam Hartman
- Kay Linaker: la Sra. Demooth
- Russell Simpson: Dr. Petry
- Spencer Charters: L'alberguista
- Si Jenks: Jacob Small
- J. Ronald Pennick: Amos Hartman
- Arthur Aylesworth: George Weaver
- Cap John Big Tree: Blue Back
- Charles Tannen: Dr. Robert Johnson
- Paul McVey: Capità Mark Demooth
- Tiny Jones: la Sra. Reall
- Beulah Hall Jones: Daisy
- Edwin Maxwell: Reverend Daniel Gros
- Robert Greig: Mr. Borst
- Clara Blandick: la Sra. Borst
I, entre els actors que no surten als crèdits :
- Noble Johnson: Un indi
- Lionel Pape: Un general
- Tom Tyler: Capità Morgan
- Clarence Wilson: El caixer
- Mae Marsh: una colona
Al voltant de la pel·lícula[modifica]
- Rodatge en els Wabash Mountains i a Cedar City a Utah del 28 de juny a finals d'agost de 1939.
- Henry King havia estat preseleccionat per dirigir la pel·lícula.
- Primera pel·lícula en color de John Ford. La utilització del color permet al realitzador de realitzar l'un dels seus somnis: filmar el foc. El foc és per tot arreu present en la pel·lícula: foc de xemeneia, foc de les torxes, granges i camps en foc, foc de les fletxes, fogueres, explosió, i foc del crepuscle i de l'aurora.
- L'obertura testifica d'un gran domini dramàtic. La pel·lícula comença allà on s'acaba habitualment una història: amb un matrimoni. En alguns plans, el temps del trajecte cap a la vall de Mohawak, es passa de l'alegria i de la despreocupació al terror. En el curs del viatge, de la ciutat d'Albany a una vall salvatge, Lana és molestada en principi per mosques, a continuació els esposos passen una tempesta i la foscor. A penes arribada a casa (una cabana sumària), Lana, resta sola, ja que Gilbert marxa a tallar fusta, és sorpresa i terroritzada per l'indi Blue Back. Es torna histèrica. Rarament un personatge femení ha estat tan maltractat per Ford: d'una vida fàcil a la d'una pionera, després una criada, víctima d'un avortament, després - es suposa - d'una violació en l'atac del fort. C. Colbert és una mica gran per aquest paper de jove casada tirada en una vida ruda i una guerra civil.
- L'escena de l'aparició de Blue Back mostra la influència del cinema expressionista alemany. En efecte, la cara de Lana és bruscament submergida en l'ombra de Blue Back i amarada de terror.
- Darryl F. Zanuck esperava molt de l'escena de la batalla entre els indis i l'exèrcit dels habitants de la vall. Però Ford retardava el moment de filmar la batalla, que té lloc al final del rodatge, mentre que Zanuck esperava el sobre-cost de pressupost per aquesta escena quan Ford li va anunciar que s'havia rodat. De fet, Ford aconsegueix una el·lipse d'una gran eficàcia. Filma la columna dels grangers i soldats marxant a la guerra, a continuació l'espera insuportable de les dones, finalment el retorn de la columna dels sobrevivents ferits, esgotats, magolats. En un deliri febril, la mirada fixa, Fonda explica la batalla a Lana.
- Inhabitual també, un heroi, Gil, que salva els seus companys corrent més ràpidament que els Indis que l'empaiten; aquí no hi ha cavalcada heroica.
- La pel·lícula tracta del naixement d'una Nació: els Estats Units d'Amèrica. Al final de la pel·lícula, la bandera americana és presentada als pioners. En tres plans, Ford exposa la seva visió de l'Amèrica, poble multi-ètnic, unit, malgrat la seva diversitat, darrere de la mateixa bandera estelada i la mateixa esperança. El primer pla mostra una dona negra, el segon pla, un ferrer americà, i el tercer un indi, tots profundament emocionats quan s'hissa la bandera a la cimera del fort. Aquest final pren tota la seva dimensió a la vetlla de la Segona Guerra mundial.
- El tractament dels segons papers és, com sempre en Ford, particularment cuidat i amatent. Al voltant dels joves esposos gravita una multitud de personatges pintorescs que permeten a Ford d'afegir a la pel·lícula de nombroses tecles realistes.
- L'any 1939, Ford signa tres pel·lícules que marquen profundament la història del cinema: Stagecoach, Young Mr. Lincoln i ‘’Les arrels de la còlera’’. Comparada amb aquests monuments del cinema, Sobre la pista de les Mohawks és sovint considerat com menor en l'obra de Ford.
- És una de les escasses pel·lícules de Ford que acaben amb un happy end.
- Un dels ancestres de Fonda, Douw Fonda, va ser un dels primers colons de Mohawak Valley.
- William Faulkner va col·laborar discretament en el guió de Lamar Trotti.
Premis[modifica]
- nominat per l'oscar a la millor actriu secundària (Edna May Oliver)
- nominat per l'oscar a la millor fotografia color (Ray Rennahan i Bert Glennon)
Referències[modifica]
- ↑ «Drums Along the Mohawk». ‘‘The New York Times'’.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Drums Along the Mohawk |
