On Our Merry Way

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaOn Our Merry Way
Fitxa
DireccióKing Vidor i Leslie Fenton Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Paulette Goddard
Burgess Meredith
Fred MacMurray
Henry Fonda
James Stewart
Dorothy Lamour
Victor Moore
William Demarest
Eduardo Ciannelli
Carl Switzer
Charles D. Brown
Henry Hull
Hugh Herbert
John Qualen
Nana Bryant
Tom Fadden Modifica el valor a Wikidata
ProduccióBenedict Bogeaus Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióErnst Fegté Modifica el valor a Wikidata
GuióLaurence Stallings Modifica el valor a Wikidata
MúsicaHeinz Roemheld Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJoseph H. August Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJames Smith Modifica el valor a Wikidata
ProductoraUnited Artists Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUnited Artists i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1948 Modifica el valor a Wikidata
Durada107 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Recaptació1.500.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLos Angeles Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0040664 Filmaffinity: 797208 Letterboxd: on-our-merry-way Allmovie: v104688 AFI: 25669 TMDB.org: 90980 Modifica el valor a Wikidata

On Our Merry Way és una pel·lícula de comèdia estatunidenca del 1948 produïda per Benedict Bogeaus i Burgess Meredith i estrenada per United Artists. En el moment del seu llançament, King Vidor i Leslie Fenton van ser acreditats amb la seva direcció, tot i que el DVD inclou John Huston i George Stevens, que van ajudar amb un dels segments, també. El guió de Laurence Stallings i Lou Breslow, basat en una història original d'Arch Oboler, és d'estil similar al de Tales of Manhattan (1942), una altra pel·lícula d'antologia formada per diverses vinyetes enllaçades per un sol tema. La pel·lícula és protagonitzada per Paulette Goddard, Burgess Meredith, James Stewart, Henry Fonda, Harry James, Dorothy Lamour, Victor Moore i Fred MacMurray. És la primera aparició conjunta al cinema de Stewart i Fonda, que interpreten una parella de músics a la seva secció de la pel·lícula.[1]

Argument[modifica]

Oliver Pease (Burgess Meredith) ha enganyat la seva núvia Martha (Paulette Goddard) fent-li creure que és un periodista inquisitiu de Los Angeles Daily Banner quan, de fet, hi treballa com a secretari d'anuncis classificats. Quan la Martha suggereix que Oliver pregunti a la gent del carrer: "Quina influència ha tingut un nadó en la teva vida?", sotmet la pregunta al periodista real, que la descarta directament. L'Oliver s'acosta a l'editor i es presenta com a representant de l'editor, que diu que vol millorar la funció fent que l'Oliver vagi per la ciutat i li faci la pregunta suggerida per la seva dona.

Els músics de jazz Slim i Lank (James Stewart i Henry Fonda) confonen la paraula "nadó" amb "xicota" i recorden una dona trompetista (Dorothy Ford) que van conèixer quan el seu autobús turístic es va avariar en un balneari costaner de Califòrnia, on van intentar arreglar un concurs de talents perquè guanyi el fill de l'alcalde.

L'estrella de cinema de Hollywood Gloria Manners (Dorothy Lamour) recorda l'època en què va ser contractada per treballar amb l'estrella infantil precoç Peggy Thorndyke (Eileen Janssen), que sense voler va provocar la seva gran oportunitat al cinema, transformant-la d'una secretària d'Iowa a una deessa de Polinèsia.

En una història semblant a "The Ransom of Red Chief" d'O. Henry, el màgic d'èxit Al (Fred MacMurray) relata com ell i el seu amic Floyd (William Demarest) una vegada van ser estafadors que van ensopegar al bosc amb un jove fugitiu i bromista, Edgar Hobbs. En saber que vivia amb el seu oncle, un banquer ric, van conspirar per tornar el noi i reclamar una recompensa, només per descobrir que el seu oncle no el volia al seu costat Tot va acabar bé quan Al es va casar amb la germana d'Edgar i va fer que els dos germans formessin part del seu acte de màgia.

Al final del dia, Oliver torna al diari només per descobrir que ha estat acomiadat del seu treball real per ser AWOL. Quan li explica el que va passar a la seva dona, ella el sorprèn dient-li que coneixia la seva feina i que no li importa. L'editor del diari, impressionat per les notes que l'Oliver va fer mentre parlava amb els seus diferents temes, arriba per dir-li que li agrada la seva columna i té previst imprimir-la, i li pregunta en primer lloc com li va semblar la pregunta. La Martha confessa que li va venir perquè tindrà un nadó.

Notes de producció[modifica]

El títol original de la pel·lícula "A Miracle Can Happen" es va inspirar en un segment que es va eliminar de la pel·lícula abans de la seva estrena nacional. En ell, Charles Laughton va retratar un ministre a qui un nen jove li demana que visiti el seu pare moribund (Henry Hull). En un esforç per augmentar l'ànim de l'home, el ministre ofereix una interpretació massa dramàtica de la Bíblica història de David i Saül que provoca la recuperació total de l'home. Només llavors el ministre s'assabenta que el nen que havia demanat la seva ajuda havia mort de fet anys abans. El productor Benedict Bogeaus va pensar que la història era massa seriosa per a la pel·lícula còmica i la va substituir per l'episodi de Gloria Manners (Lamour). Segons el coproductor/estrella Burgess Meredith, va mostrar el metratge a David O. Selznick, que li va oferir 500.000 dòlars amb la idea que el llançaria com a curt, però Bogeaus es va negar i la seqüència va ser destruïda. No obstant això, les impressions de la pel·lícula sota el seu títol original i amb la seqüència de Charles Laughton intacta es conserven a les fonts europees.

La pel·lícula es va estrenar com a A Miracle Can Happen a Nova York, Philadelphia i Detroit el febrer de 1948. Les crítiques eren desoladores: el New York Daily News la va descriure com "un milió de dòlars en una pel·lícula de deu cèntims" i es va retirar del llançament. Les enquestes públiques van revelar que la majoria de la gent pensava que la pel·lícula tenia un tema religiós, de manera que després que l'episodi de Charles Laughton s'hagués eliminat i substituït per un amb Dorothy Lamour, que es van retallar nou minuts del temps d'execució, es va tornar a obrir al juny i es va estrenar a nivell nacional com On Our Merry Way, acompanyat d'una campanya publicitària que destacava que era una comèdia.[2]

Aquesta va ser la primera aparició conjunta al cinema dels millors amics de tota la vida James Stewart i Henry Fonda encara que la imatge sembla haver estat completament oblidada en la publicitat de les seves dues pel·lícules posteriors juntes un parell de dècades més tard titulada Firecreek (1968) i El club social de Cheyenne (1970).

Dorothy Lamour va parodiar la seva imatge de pel·lícula tropical cantant "Queen of the Hollywood Islands", amb Frank Loesser proporcionant la música i la lletra.

La cançó "Baby Made a Change in Me" va ser escrita per Skitch Henderson i Donald Kahn.

En el moment del rodatge, Burgess Meredith i Paulette Goddard estaven casats, cosa que podria explicar per què se'ls va permetre mostrar dormint al mateix llit, cosa que normalment estava prohibida pel Codi de producció.

Repartiment[modifica]

Recepció crítica[modifica]

A la seva ressenya a The New York Times, Bosley Crowther va dir: "Sembla que tots els actors s'ho van passar genial fent el pallasso... aquesta és una d'aquestes imatges d'aquesta pel·lícula de diversos episodis on una dotzena de noms familiars s'alliberen en esquetxs de comèdia i es deixen anar, una simple temptació a la qual pocs actors farien alguna cosa dràstica per resistir-se. En aquest cas concret, el plaer dels actors sembla ser molt més satisfactòria del que l'audiència pot esperar."[3]

El crític de Variety va declarar: "L'elenc no podria haver estat millor. L'execució de la història falla perquè una escena aquí i allà s'inclina a esforçar-se massa pel seu efecte capritxós. Però Meredith respon de manera majúscula a l'estat d'ànim del personatge que interpreta, tenint més possibilitats de fer-ho que qualsevol de les altres estrelles."[4]

Referències[modifica]

  1. ↑ "Top Grossers of 1948", Variety 5 January 1949 p 46
  2. ↑ Turner Classic Movies.
  3. ↑ New York Times review
  4. ↑ Variety review[Enllaç no actiu]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=On_Our_Merry_Way&oldid=33344771»