Saül

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Saül
Rei d' Israel
Naixement 1082 Abans de Crist
Defunció 1010 Abans de Crist

Saül (en hebreu שאול בן-קיש Sha'ul ben Qysh) va ser, segons els Llibres de Samuel de la Bíblia, el primer dels reis d'Israel. La seva història apareix en el Primer llibre de Samuel, a partir del capítol 9.

Escollit com a rei[modifica | modifica el codi]

En temps del jutge d'Israel Samuel hi havia un benjaminita de Gibeah anomenat Quix, fill d'Abiel o Ner, fill de Seror o Jeiel, fill de Becorat, fill d’Afíah, descendent de Matrí, que tenia un fill anomenat Saül.

Un dia, mentre buscava unes someres del seu pare, Saül va arribar a la ciutat de Ramà. Allà va conèixer el jutge d'Israel d'aquell temps, Samuel.

Poc després, Samuel va reunir tots els israelites a Mispà. Per tal d'escollir un rei va decidir fer-ho a sorts, que es considerava una elecció divina. La sort recaigué sobre la tribu de Benjamí, després sobre la família de Matrí i, finalment, sobre el jove Saül, que fou coronat com a rei d'Israel.

Saül, rei d'Israel[modifica | modifica el codi]

Després d'ésser coronat, Saül igual que tots els fills de les tribus d'Israel, va tornar a casa del seu pare a seguir amb la seva vida de sempre.

Quan feia dos anys que regnava, es va decidir a posar-se al capdavant d'un exèrcit israelita i va anar a lluitar contra els filisteus juntament amb el seu fill Jonatan.

Durant la batalla, Saül va prohibir que ningú mengés res per tal d'estar més centrats en la guerra. El jove Jonatan però, no va sentir l'avís del seu pare i fou condemnat a mort. Els soldats, però, van demanar clemència al rei i aquest es va veure obligat a amnistiar-lo.

Saül va dirigir durant anys combats contra els moabites, els ammonites, els idumeus, els amalequites, els reis de Sobà i contra els filisteus. Com a cap dels exèrcits israelites, Saül va nomenar el seu cosí Abner, fill de Ner (germà del seu pare).

Una vegada, en una expedició contra els amalequites, Samuel va ordenar-li a Saül que no deixessin cap persona ni animal viu. Després de guanyar la batalla, Saül va perdonar la vida la rei enemic Agag, ja que era rei com ell.

Samuel es va disgustar amb Saül i van tenir una discussió. Llavors el profeta va dir-li al rei d'Israel que el seu regne estava destinat a fracassar.

Saül i David[modifica | modifica el codi]

David i Saul, de Julius Kronberg (1885)

Saül estava pertorbat durant les nits i va pensar que el millor era envoltar-se de música per estar tranquil. Un ajudant seu li va dir que coneixia un jove pastor que sabia tocar molt bé la lira, així fou com David va entrar al servei del rei Saül.

Poc després, els filisteus van atacar Israel. Quan els dos exèrcits estaven ben a prop, d'entre les files filistees en va sortir un home de dos metres i mig anomenat Goliat que va desafiar a qualsevol valent israelita. Ningú volia enfrontar-s'hi fins que el seu músic David va demanar-li permís per fer-ho. El rei no s'ho podia creure però finalment acceptà. Amb una fona, aquell jove vailet va matar Goliat. Després, l'exèrcit israelita va derrotar els filisteus.

Després d'aquests fets, Saül va donar un rang alt a David dins l'exèrcit israelita i sempre es feia acompanyar pel jove. El fill de Saül, Jonatan va quedar admirat per David i se l'estimava com a si mateix (1Sam, 18:3).

La reputació de David va anar augmentant i Saül començà a sentir-se gelós. Un dia, mentre David estava tocant l'arpa, Saül, que estava enfurismat, va llençar-li una llança que va passar prop del músic i va clavar-se a la paret. Aleshores Saül va nomenar David comandant dels exèrcit reials perquè estigués al capdavant de les batalles i hi hagués més possibilitats que morís. Però David tornava de totes les guerres, i tornava vencedor.

Saül va pensar una altra manera de desfer-se de David. Va prometre-li la mà de la seva filla gran Merab si matava cent filisteus. David va tornar amb els prepucis de dos-cents filisteus però Saül va canviar d'idea i va donar-li en matrimoni la filla petita Mical.

L'odi de Saül envers David anava creixent. Un cop fou Jonatan, el primogènit de Saül, qui va convèncer el monarca de no intentar matar-lo i poc després, la filla de Saül i esposa de David va ajudar-lo a escapar-se per la finestra de casa seva, ja que el monarca el volgué matar a la nit.

El final de Saül[modifica | modifica el codi]

Saül s'assabentà que David havia anat a buscar protecció a casa de Samuel. Al cap d'uns dies va enviar uns soldats al poble del profeta amb l'ordre de detenir David. A l'entrar al poble els soldats van començar a profetitzar. Això es va repetir fins a tres vegades. Després, el propi Saül en persona va presentar-se allà i li va passar el mateix; el Senyor el va torbar, es va despullar, es va estirar a terra i va començar a profetitzar. Poc temps després, Saül va assassinar un grup de sacerdots perquè havien sojornat David durant la seva fugida.

Saül va continuar la guerra contra els filisteus i un dia es va topar amb David, que s'havia convertit en el cap d'una quadrilla de bandolers. En aquella ocasió David hagués pogut matar-lo però es va fer enrere i li va presentar els seus respectes. Un altre dia, David agafà la llança i la gerra d'aigua de la capçalera del llit de Saül, dins el campament de l'exèrcit israelita que estava en lluita amb els filisteus. Quan ho va saber, Saül va deixar de perseguir David i es van perdonar mútuament.

La Batalla de Guilboa, de Jean Fouquet

Al cap d'un temps, Saül va tenir una visió on el profeta Samuel li explicava des del més enllà que la seva corona passaria a David. Poc després, l'exèrcit israelita i el filisteu es van trobar a la muntanya de Guilboa. Els filisteus van aniquilar els hebreus i van matar Jonatan, Abinadab i Malquixua, fills de Saül. El rei va quedar ferit i mentre fugia de la batalla, es va suïcidar per no donar opció als enemics a matar-lo.

Situació després de Saül[modifica | modifica el codi]

Els filisteus van decapitar el cadàver del rei d'Israel i van penjar el seu cos a la muralla de Betxean. Els jueus van organitzar-se i van robar el cos del difunt rei, van portar-lo a Jabeix i el van incinerar amb honors de rei.

Quan es va conèixer la notícia de la mort del rei, les tribus d'Israel es va dividir en dues faccions:

La Casa de Saül[modifica | modifica el codi]

Els fills de Saül amb la seva esposa Ahinòam foren:

Saül també va tenir una concubina anomenada Rispà, filla d'Aià, que li va donar fills:

Després de la mort de Saül, es va unir amb Abner, cosí de Saül.


Precedit per:
Samuel
Jutge d'Israel
Rei d'Israel
Succeït per:
Divisió del regne:
Ixbóixet
(Rei d'Israel)
i
David
(Rei de Judà)


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saül Modifica l'enllaç a Wikidata