Peg o' My Heart (pel·lícula de 1922)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaPeg o' My Heart

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióKing Vidor Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Laurette Taylor
Russell Simpson
Lionel Belmore
Fred Huntley
Ethel Grey Terry
Mahlon Hamilton
Vera Lewis Modifica el valor a Wikidata
GuióMary O'Hara Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGeorge Barnes Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1922 Modifica el valor a Wikidata
Durada80 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema mut Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0013488 Letterboxd: peg-o-my-heart-1922 AFI: 11312 TMDB.org: 175590 Modifica el valor a Wikidata
Lionel Belmore, Laurette Taylor i Russell Simpson a Peg o' My Heart.

Peg o' My Heart és una pel·lícula muda dramàtica estatunidenca del 1922 dirigida per King Vidor i protagonitzada per Laurette Taylor. Es basa en l'obra de teatre de 1912 escrita pel marit de Taylor, J. Hartley Manners. L'obra era protagonitzada per Laurette Taylor i va tenir un nombre rècord d'actuacions a Broadway.[1] Sis rodets dels vuit originals sobreviuen a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.[2]

Proposta pel·lícula de Paramount[modifica]

El 1919 Famous Players-Lasky va filmar una versió de l'obra i la va protagonitzar la nouvinguda Wanda Hawley. Tanmateix, a causa de problemes legals amb Laurette Taylor i el seu marit J. Hartley Manners, finalment es va decidir en el cas de la Cort Suprema dels Estats Units Manners v. Morosco—la pel·lícula no es va estrenar mai.[3]

Trama[modifica]

Tal com es descriu en una publicació cinematogràfica,[4] Margaret "Peg" O'Connell (Taylor), segons el testament del seu oncle, s'educarà a Anglaterra sota la supervisió de la seva tia, la Sra. Chichester (Lewis). A la seva arribada d'Irlanda, la família Chichester la menysprea per la seva falta de cultura, i promet que no es convertirà mai en dama. Coneix en Jerry, un jove d'una finca veïna, que es converteix en el seu amic. Aleshores descobreix que ell és Sir Gerald Adair (Hamilton) i es rebel·la davant l'engany que ha estat fent. També descobreix que l'única raó per la qual la seva tia la manté és per la compensació del testament. La Peg marxa per tornar a casa, però descobreix que està enamorada de Gerald. Gerald la segueix i li proposa matrimoni.

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

Després que el seu estudi de curta durada "Vidor Village" tanqués, King Vidor va abandonar la realització de cinema independent i va buscar treballar amb els estudis de cinema dominants.[5]

El productor Louis B. Mayer, que aviat formaria Metro-Goldwyn-Mayer li va oferir la tasca d'adaptar la versió escènica de la producció escènica Peg o' My Heart al cinema. Aquesta seria la primera de les tres obres que Vidor faria per a Mayer.[6]

L'enorme popular a Broadway de l'actriu Laurette Taylor que va retratar a la "indòmita" Peg O'Connell, una noia òrfena irlandesa de 18 anys, va ser seleccionada per protagonitzar la producció cinematogràfica i, a l'edat de trenta-vuit anys (nascuda el 1884) presentava certs reptes tècnics.[7]

La pel·lícula relativament insensible de principis dels anys 20 requeria una il·luminació àmplia per gravar imatges i tendia a revelar l'edat cronològica d'un actor. Donades aquestes limitacions, Vidor va improvisar amb una lent modificada i va aconseguir crear una aparença de pantalla prou juvenil per a Taylor. Vidor, però, no va ser capaç de suprimir els gestos escènics que Taylor havia interioritzat durant la seva llarga carrera a Broadway.[8]

Taylor estava encantada amb el maneig de la imatge per part de Vidor i sovint va projectar Peg o' My Heart a les reunions socials, cosa que va fer que l'actriu convidada Ethel Barrymore advertís a Taylor que deixaria d'assistir a les seves festes si havia de "seure al costat de Peg o' My Heart de nou".[9]

Tema[modifica]

Tal com va escriure Manners, Peg o' My Heart contrasta l'esnobisme de la classe mitjana-alta britànica (la tia de Peg, Chichester) amb el caràcter de bona voluntat i dolçament sentimental de la noia irlandesa, Peg, una presumpció teatral habitual.

Vidor dota la pel·lícula d'una faceta moral derivada del seu populisme que defensa l'autosuficiència agrària i la independència política. A la versió cinematogràfica, el pare de Peg emergeix com un agitador de la reforma agrària, en lloc d'un treballador manual descontent com en la producció escènica. La superioritat de Peg sobre els seus parents aristocràtics és alterada per Vidor, i ara s'origina en la seva orientació de classe que considera el populisme rural com una virtut. Com a tal, Vidor va poder invertir un element dels seus compromisos socials en un projecte cinematogràfic "extremadament restringit".[10]

Estat de conservació[modifica]

Existeixen còpies de la pel·lícula a la Cinematheque Royale de Belgique Brussel·les, al Museu d'Art Modern de Nova York, a la Cinematheque Quebecoise, Montreal i la Filmoteca Espanyola, Madrid.[11][12]

Notes[modifica]

  1. ↑ Durgnat and Simmons, 1988 p. 36: Approximately “ten thousand English-language performances....within six years of its 1912 debut.”
  2. ↑ «Progressive Silent Film List: Peg o' My Heart». Silent Era. [Consulta: 8 març 2008].
  3. ↑ Blum, Daniel (c. 1953), Pictorial History of the Silent Film, p. 238.
  4. ↑ «Illustrated Screen Report: Peg o' My Heart». Exhibitor's Trade Review. Exhibitor's Trade Review, Inc. [East Stroudsberg, Pennsylvania], 13, 4, 23-12-1922, pàg. 215 [Consulta: 29 abril 2014].
  5. ↑ Durgnat and Simmons, 1988 p. 35: “...the collaspe of [Vidor's] independent production company [and the loss Vidor Village studios] necessarily afforded fewer opportunities…”
  6. ↑ Durgnat and Simmons, 1988 p. 35: The stage play Peg o’ My Heart “an extremely restricted assignment.” and p. 26: The two other films were Happiness (1924), also with Taylor, and The Woman of Bronze (1923)
  7. ↑ Baxter 1976 p. 15
  8. ↑ Baxter 1976 pàg. 16
  9. ↑ Baxter 1976 p. 16-17
  10. ↑ Durgnat and Simmons, 1988 p. 36-37, Also see Rudiments of Vidor’s Political Philosophy, p. 26-27.
  11. ↑ «Peg O' My Heart», 29-10-2017. [Consulta: 29 octubre 2017].
  12. ↑ Peg O'My Heart at TheGreatStars.com; Lost Films Wanted(Wayback Machine).Retrieved July 21, 2018

Referències[modifica]

  • Baxter, John. 1976. King Vidor. Simon & Schuster, Inc. Monarch Film Studies. LOC Card Number 75-23544.
  • Durgnat, Raymond and Simmon, Scott. 1988. King Vidor, American. University of California Press, Berkeley. ISBN 0-520-05798-8

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peg o' My Heart
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Peg_o%27_My_Heart_(pel·lícula_de_1922)&oldid=33114851»