Groucho Marx

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Groucho Marx
Groucho Marx el 1931
Groucho Marx el 1931
Nom real: Julius Henry Marx
Naixença: 2 d'octubre de 1890
Nova York, Nova York (EUA)
Defunció: 19 d'agost de 1977 (als 86 anys)
Los Angeles, Califòrnia (EUA)
Origen: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Ruth Johnson (1920-1942)
Kay Marvis Gorcey (1945-1951)
Eden Hartford (1954-1969)
Premis Oscar
Oscar honorífic
1974 - Trajectòria cinematogràfica
Premis Emmy
Most Outstanding Personality
1951

Pàgina sobre Groucho Marx a IMDb

Groucho Marx (2 d'octubre de 1890 - 19 d'agost de 1977) va ser un actor i comediant estatunidenc d'origen jueu.

Vida i obra[modifica | modifica el codi]

És el tercer dels Germans Marx. El seu nom real és Julius Henry, nom degut al seu padrí, un tiet que també es deia així, el qual li van ficar aquest nom ja que es pensaven que era ric, i podria donar-los-hi diners. Però al final es va veure que no ho era i que devia diners fins i tot, a Frenchy, el pare d'aquest.

El seu nom artístic, del qual se'l coneix, Groucho té un origen difós. Aquest nom pot ser degut a una partida de pòquer el 15 de maig a Galesbrug (Illinois) en la qual Art Fisher els va anomenar així mentre repartia les cartes. Però segons el propi Groucho, va sorgir mentre llegia la tira cómica de "Sherlocko el monje", durant el 1911-1914, ja que estava de moda acabar els noms amb -o.

Era una persona molt diferent als seus germans, no era molt actiu físicament. No era atractiu i no va tenir molta confiança en ell mateix en els seus inicis. Julius sempre portava una bossa amb els diners dels germans, penjant del coll, groucho-bag. Però també se li pot atorgar al seu caràcter ja que grouch significa queixar-se o neguitejar-se

Era un noi contemplatiu que va descobrir el plaer de la lectura y que devorava llibres que el seu germà Leo (Chico Marx) portava a casa. Un dia al llegir-se un llibre titulat “Julius, the Street Boy” li va dir a la seva mare: "El llibre tracta d’un nen que no tenia res més que brutícia i determinació, es va obrir  pas des del no res fins a la presidència d’un banc. Jo tinc el mateix nom que ell, així que, per què no puc aconseguir un treball i ajudar a mantenir a la família?".

Per això va aconseguir ficar-se d’ajudant d'una oficina. Havia de respondre el telèfon que mai sonava i rebre correu del seu cap quan aquest no estava. Dia a dia, va anar disminuint la seva assistència, per què no tenia res a fer, fins que es va trobar al seu cap en el carrer.

Tot i així Julius era el més influenciat pel seu tiet Al Shean i per la seva carrera. Primer volia ser metge, per un tiet que tenia que li feia la pedicura al seu pare.

Des de llavors, la seva mare el va començar a portar-lo a agències teatrals. Va conèixer a una dona que volia un noi jove que actués mentre ella es canviava de vestuari, aquesta va ser Lily Seville. Durant la gira amb Lily, a Julius li canvia la veu, passa de ser tenor a soprano. Canta cançons de l’antic argot jueu, el shtik , agafades segurament del seu tiet Al Shean. Aquesta nova aventura, acaba quan Lily s’escapa amb el domador de lleons i li entrega a Julius un bitllet de tornada a Nova York.

Ja com un actor, experimentat tornà a un nou treball. Julius entra en contacte amb un dels buscadors de talents més experimentats del vodevil, Gus Edwards. On va participar en un número seu, en 1906, “Els nois del Telègraf Postal de Gus Edwards”. Aquests van ser inclosos en la Gala del Metropolitan Opera House. Julius funcionava bé en l’obra però Edwards canviava molt sovint d’intèrprets.

Llavors el trobem en una altra obra en l’agost d’aquell mateix any en “L’home de la seva elecció”, amb una nova gira cap a la costa est. Era una peça d’aficionats amb un triangle amorós, bons robats, un amant gelós que crema la casa i amb una heroïna sacrificada que ofereix la pell del seu braç a una dama dubtosa que s’ha cremat.  L’obra va durar del 1906 fins al 1907.

En el 1914 ja havia rebut el sobrenom de Groucho, i en aquell mateix any el seu germà Chico Marx esva casar i com no el va convidar es va enfadar i no el va invitar en la seva primera boda.

Es va casar el 4 de febrer de 1920 amb Ruth Johnson. Aquesta boda va ser dura perquè la mare de Ruth era, segons Groucho, una cristiana en sèrie.

En 1920 van tornar de nou cap a New York, on van intentar un altre cop torna a actuar. Però, malgrat les circumstàncies no van tenir èxit fins I’ll Say She Is, on Groucho ja va fer el bigoti pintat com un dels seus símbols característics. Segons la llegenda, va sorgir un dia que Groucho no tenia temps per ficar-se un bigoti de mentida, per a l’actuació, perquè a ell no li creixia el bigoti ben format, als pocs dies del naixement del Arthur. Groucho va arribar de l’hospital sense més temps que agafar un pinzell i arribar a l’escenari.

En I’ll Say She Is es va establir i fer famós en el seu paper com a etern lliberti. Van aconseguir divertir a la classe alta i baixa, per això van actuar en escenaris de tota Amèrica. Estaven reconstruint el millor dels vells temps per entretenir al públic dels nous.

Després de I’ll Say She Is, es van enriquir. Amb els guanys obtinguts els va invertir en borsa i en llogar un apartament. Abans que s’estrenés “Los Cuatro Cocos”, es va convertir en l’autor d’una obra pel “New Yorker” sota l’encapçalament de “Charlas de vodevil”.Però no va destacar fins 1929, i al darrer any va publicar el seu primer llibre “Camas”.

Va començar a viure la vida de ric, es va mudar a diferents cases, es va unir a un dels clubs de la platja de Long Beach.

El seu vici més destacat era la impaciència, s’irritava ràpidament. El seu talent pels insults, indirectes i comentaris es va sentir que era manera d’expressar-se, encara que la persona que més menyspreava era a ell mateix. Això va fer que la seva dona, fos el seu blanc perfecte. Cosa que li va comportar que Ruth es quedés atrapada en alcoholisme que va acompanyar a la Prohibició.

En canvi, amb els seus fills era atent i segons ell al naixement de la seva filla Miriam (19 de maig de 1927) va ser el dia més feliç de la seva vida.

En el 1929, va perdre una gran quantitat de diner en la borsa. Va ser conduït al camí de la perdició pel seu íntim amic Max Gordon, que li deia quines accions havia de vendre i quines comprar. El i molta més gent del món de l’espectacle invertien en coses segures, posant un 10% del cost de qualsevol operació i deure al broker l’altre 90% més tard, quan les accions pugessin i es poguessin vendre’s com a benefici, com deia el mateix Groucho, "era com robar diners". Va perdre 250.000 dòlars, tots els seus estalvis. Va haver de demanar préstecs al seu banc i hipotecar la seva casa, enfonsant-se en el deute. Ell sempre vetllava perquè els altres no es gastessin els diners en luxes ridículs. Que estalviessin pel futur, com feia ell i ara no li quedava res.

Les seves hores d’insomni les va invertir en expandir les seves ocasionals aparicions en articles per revistes i, fins i tot, escriure un llibre titulat “Camas”. Aquest llibre el va publicar l’any 1930, aquest llibre segons Héctor Arce va ser escrit pel nou realitzador de gags de Groucho., però el llibre no es diferenciava gaire. Groucho com sempre, va desprestigiar el seu llibre, però aquest va vendre més de 25.000 exemplars.

Van tornar a marxar amb una curta gira presentant de l’sketch de “I’ll Say She Is”, titulat “La venjanza de Napoleón”.  A Groucho va ingressar en un hospital amb apendicitis i el va substituir el seu germà Zeppo, al qual ningú va notar la diferència.

Després de la retirada del grup de la pantalla, en 1941, es va convertir en escriptor humorístic.

Va aparèixer amb el seu germà Harpo en una gira amb les tropes dels EUA.

En els anys després del New Deal, van haver piquets i vagues en el món de l’espectacle. Aquestes vagues es van dur a terme per la Conferència de Sindicats dels Estudis, amb el seu líder Herb Sorrell i amb l'oposició del Gremi d’Actors de la Pantalla, amb el líder Ronald Reagan qui anys més tard arribaria a la presidència dels Estats Units. Van començar a sorgir moviments en contra del comunisme amb la revigorització del Comitè d’Activitats Antiamericanes, qui si va apuntar també l’advocat Richard M. Nixon, per així fer que el New Deal acabés. El New Deal però era difícil d’enderrocar però els esquerristes i lliberals eren fàcils de controlar. Això va fer que dinou testimonis consideressin les seves respostes davant el Comitè.,Però aquests no van contestar les preguntes, fet que va fer que els empresonessin, se’ls va anomenar els “Deu de Hollywood”. Per donar-los suport es va crear el Comitè per a la Primera Esmena, per protegir la llibertat d’expressió amb què comptava amb gent com: Frank Sinatra, Humphrey Bogart, Gene Kelly, Rita Hayworth i Groucho Marx entre altres.


Això va fer que el FBI espiés a Groucho, dient que Groucho formava part del Partit Comunista, però Groucho no va formar ni es va implicar en aquest. Van fer un informe en el qual també si explicava la seva implicació en el Comitè Democràtic, l’Ajut de Guerra Russa i l'oposició a l’Espanya feixista. Es va relacionar amb una “Nova Declaració d’Independència” amb la que es demanava la ruptura immediata de tota la relació econòmica amb Alemanya. Però el director del FBI no va creure oportú fer cap acció referent a aquest assumptes.

En 1942 es va divorciar de la seva dona. Cosa que va fer que s’unís a una excursió destinada a pujar la moral per tot el país, anomenada “Many Happy Returns”.

Durant la gira pels campaments va rebre la visita de la seva filla Miriam, li va dir que s’emportessin a Kay, la dona de Leo Gorcey, amb la que es va fer amiga íntima ràpidament. Ho va dir perquè el seu matrimoni era una farsa i Leo era un home violent, se la van emportar i això al final va provocar que es divorciés i que Groucho s’enamorés d’ella. Es va casar amb ella el 21 de juny de 1945.

Van voler tornar a fer cinema, i va haver un gran escàndol amb el títol de la nova pel·lícula “Una Noche en Casablanca”, ja que aquesta assemblava molt a “Casablanca” de Humphrey Bogart i Ingrid Bergman.  Això va fer que Groucho els hi envies una carta satírica als germans Warner, perquè aquests es volien apropia amb el nom de “Casablanca”.

En 1947 al fer un Especial de Radio de Walgreen amb Bob Hope, va fer que un jove productor anomenat John Guedel, s’interessés per fer que Groucho tingués un contacte més proper amb la gent del poble i fer servir la seva espontaneïtat amb ells, un programa de preguntes. El primer programa va ser emès el 27 d’octubre de 1947. Aquest programa es va dir “You Bet Your Life” i es va emetre durant tres anys en la ràdio i onze i mig en la televisió.

En el programa de televisió va deixar de banda tota la indumentària que portava per fer les pel·lícules perquè la gent el reconegués, l’únic que va fer va ser deixar-se un bigoti, però aquest cop real.

Va fer dues pel·lícules més en solitari com Double Dynamite i A girl in Every Prost.

En 1950, es va separar de la seva dona i inclòs va presentar una demanda al Tribunal Superior de los Àngeles, acusant a la seva dona de “extrema crueltat” i provocadora de “dolorosos patiments mentals”. Però al cap de quatre anys es va tornar a casar amb Eden Hartford. Però la seva relació amb els seus fills i dones era un font continua de disgustos.

Als principis dels 50 la seva filla Miriam es va convertir en una bevedora habitual.  Va patir un accident de tràfic quan es va quedar parada en les vies del tren quan conduïa sota els efectes de l’alcohol.

El seu fill Arthur va començar la seva carrera com a escriptor, amb un exemple com “la meva vida amb Groucho”, que va ser un gran èxit.

Segons el seu fill, només va veure plorar al seu pare amb la mort del seu germà Harpo Marx.

En 1971 va patir un lleu atac però es va recuperar ràpidament. Aquell mateix va conèixer a Erin Fleming qui va portar a Groucho i a la seva família a escàndols i a la premsa i al públic.

Va anar a Cannes on va ser homenejat i va rebre una medalla de Comanador de les Arts i les Lletres. Just abans de marxar cap a Europa va assistir a la entrega del Òscar honorífic a Charles Chaplin. Qui no havia trepitjat terra americà des de 1952, va anar a veure a Groucho a la seva recepció i li va dir unes paraules de consell: “Mantén-te abrigat”. En setembre va patir un nou atac però aquest més greu que els altres.

En 1975 va rebre el Premi honorífic de la Acadèmia, on va fer un breu discurs dient: “Només m’agradaria que Chico i Harpo estiguessin aquí, i Margaret Dumont, que mai va entendre cap dels nostres acudits. Deia: “Julie, de què es riuen?”

Mentre Groucho estava en l’hospital va haver una gran disputa judicial entre la gent que deia que Erin maltractava a Groucho i els que deien que Erin era la dona que s’estimava.

Va morir el 19 d’agost de 1977, tres dies després de la mort del rei del “Rock & Roll”, Elvis Presley.

En Groucho Marx fou incinerat, les seves cendres es guarden a l'Eden Memorial Park. La creença popular que diu que a la seva tomba hi ha escrit l'epitafi "Perdonin que no m'aixequi" és falsa. De fet només cal observar la foto de la seva tomba per desmitificar aquest rumor.[1]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Pel·lícules dels quatre germans Marx
Pel·lícules dels tres germans Marx (sense Zeppo)
Pel·lícules en solitari

Frases cèlebres[modifica | modifica el codi]

Chico Marx (esquerra), Harpo Marx (dreta) i Groucho (assegut)
  • "El meu fill és només mig jueu; el podem remullar com a mínim fins als genolls?" (Resposta a un vigilant de piscina quan li van dir que estava prohibit el bany als jueus)
  • "Mai oblido una cara, però en el seu cas faré una excepció"
  • "No penso pertànyer a un club que m'accepti com a soci"
  • "Aquests són els meus principis, si a vostè no li agraden, en tinc d'altres"
  • "La intel·ligència militar és una contradicció en els termes"
  • "Bec per a fer interessants les altres persones"
  • "Disculpin que els digui cavallers, però és que encara no els conec gaire bé"
  • "Hi ha tantes coses més importants que els diners! Però costen tant!"
  • "Citeu-me dient que m'heu citat malament"
  • "Pareu el món que en baixo"
  • "Conec centenars de marits que tornarien feliços a casa si no hi hagués una dona esperant-los. Treguin les dones del matrimoni i no hi haurà cap divorci."
  • "No estic segur de com em vaig convertir en comediant o actor còmic. Potser no ho sigui. En qualsevol cas m'he guanyat la vida molt bé durant una sèrie d'anys fent-me passar per un d'ells."
  • "No és la política el que crea mals companys de llit, sinó el matrimoni"
  • "La part dolenta de l'amor és que molts el confonen amb la gastritis i, quan s'han curat de la indisposició, es troben que s'han casat."
  • "En aquesta indústria, tots sabem que darrere un bon guionista hi ha sempre una gran dona, i que darrere d'aquesta hi ha la seva muller."
  • "Mai vaig a veure pel·lícules on el pit de l'heroi és més gran que el de l'heroïna."
  • "Tot el que sóc li ho dec al meu besavi, el vell Cyrus Tecumseh Flywheel. Si encara visqués, el món sencer parlaria d'ell... Que per què? Doncs perquè si estigués viu tindria 140 anys."
  • "El secret de la vida és l'honestedat i el joc net... si pots simular això, ho has aconseguit."
  • "Només hi ha una forma de saber si un home és honest: preguntant-li-ho. I si respon que "sí", llavors saps que és corrupte."
  • "La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats."
  • "Servei d'habitacions? Enviïn-me una habitació més gran."
  • "Si segueixes complint anys, acabaràs morint-te. Petons, Groucho." (Felicitació de Groucho a un amic).
  • "Una cita a cegues pot convertir-se en un porc amb barret i una bossa de dona."
  • "Ell pot semblar un idiota i actuar com un idiota. Però no es deixin enganyar. És realment un idiota."
  • "Des del moment en què he agafat el seu llibre he caigut a terra rodant de riure. Algun dia espero llegir-lo."
  • "He de confessar que vaig néixer a una edat molt prematura."
  • "O vostè s'ha mort o el meu rellotge s'ha parat."
  • "Recordeu que estem lluitant per l'honor d'aquella dona, que probablement és més del que ella ha fet mai."
  • "Partint del no-res vaig arribar als més alts cims de la misèria."
  • "Que per què estava jo amb aquella dona? Perquè em recorda a tu. De fet, em recorda a tu més que tu mateixa."
  • "No puc dir que no estic en desacord amb vostè."
  • "El matrimoni és la principal causa de divorci."
  • "Pagar el compte?... Quin costum tan absurd!"
  • "És vostè la dona més bella que he vist en la meva vida... la qual cosa no diu gaire al meu favor."
  • "Fins després bonica... Renoi!, el compte del sopar és caríssim!... És un escàndol!... Jo de tu no el pagaria!"
  • "Senyoreta... enviï un ram de roses roges i escrigui 'T'estimo' al dors de la factura."
  • "No pensi malament de mi, senyoreta. El meu interès per vostè és purament sexual."
  • "Està boja per mi. Quina dona no ho està! Sé que ara em preguntarà quin és el meu secret... Que en sou d'agosarat! El secret és no donar-les a entendre que les estima. No anar mai darrere seu. Que vagin elles darrere vostre. S'ha d'avivar el foc de l'amor amb el ventall de la indiferència."
  • "Es vol casar vostè amb mi? És vostè rica? Contesti primer la segona pregunta"
  • "Escolti bon noi, i no seria més fàcil en comptes d'intentar ficar el meu bagul al camarot, posar el camarot dins el meu bagul?"
  • "Durant els meus anys formatius al matalàs, em vaig entregar a profundes cavil·lacions sobre el problema de l'insomni. En comprendre que aviat no quedarien prou ovelles per comptar per tots, vaig intentar l'experiment de comptar porcions d'ovella en comptes de l'animal sencer."
  • "És una bajanada mirar sota el llit. Si la teva dona té una visita, el més probable és que l'amagui a l'armari. Conec un home que es va trobar amb tanta gent a l'armari que es va haver de divorciar només per aconseguir lloc on penjar la roba."
  • "Fill meu, la felicitat està feta de petites coses: un petit iot, una petita mansió, una petita fortuna..."
  • "Fa temps vaig conviure dos anys amb una dona, fins que vaig descobrir que els seus gustos eren exactament iguals als meus: els dos ens deliem per les dones."
  • "En les festes no s'assegui mai; pot asseure's al seu costat algú que no li agradi."
  • "He gaudit molt amb aquesta obra de teatre, especialment en el descans."
  • "- Per què i com ha arribat vostè a tenir vint fills en el seu matrimoni?

- Estimo el meu marit. - A mi també m'agrada molt el meu puro, però de tant en tant me'l trec de la boca."

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Monkey Business. Simon Louvish. Ed. T & B Editores. 2001. Biografia en castellà.
  • Groucho y yo. Groucho Marx
  • ¡Sálvese quien pueda y otras historias inauditas!. Groucho Marx

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema