Myrna Loy

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Myrna Loy
Myrna Loy a Els millors anys de la nostra vida (1946)
Myrna Loy a Els millors anys de la nostra vida (1946)
Nom real: Myrna Adele Williams
Naixença: 2 d'agost de 1905
Radersburg, Montana (EUA)
Defunció: 14 de desembre de 1993 (als 88 anys)
Nova York, Nova York (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Arthur Hornblow, Jr. (1936-1942)
John Hertz, Jr. (1942-1944)
Gene Markey (1946-1950)
Howland H. Sargeant (1951-1960)
Papers importants: The Thin Man
The Rains Came
Els millors anys de la nostra vida
Premis Oscar
Oscar honorífic
1991 - Trajectòria cinematogràfica

Pàgina sobre Myrna Loy a IMDb

Myrna Loy (Radersburg, Montana, Estats Units, 2 d’agost de 1905 − Nova York, 14 de desembre de 1993) va ser una actriu estatunidenca.

Va ser anomenada la «la reina de Hollywood» o també « l'esposa ideal» durant els anys 30. Va ser un model femení en aquesta època. La majoria dels homes van voler casar-se amb ella i les dones van voler assemblar-se-li. Alguns actors americans l'acosaven per passar una nit amb ella. Va continuar sent discreta amb la seva vida privada, tot i que els tabloides en volien saber més. Va estar casada quatre vegades, no va tenir fills, va portar una carrera prestigiosa i es va dedicar a obres socials.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Infantesa i començaments[modifica | modifica el codi]

Myrna Loy va néixer Myrna Adele Williams a Radersburg (Montana) (prop d'Helena), filla d'Adelle Mae (nascuda Johnson) i del ranxer David Franklin Williams.[1][2] El seu pare li va posar Myrna en referència al nom d'una estació d'estació que li va agradar. També era banquer, promotor immobiliari i escollit per l'Estat de Montana. La seva dona va estudiar música a l'American Conservatory of Music de Chicago.

Després de la mort de David Franklin Williams, la família es va traslladar a Culver City. Myrna Williams va fer els seus estudis a Westlake School, una escola per a noies i va estudiar dansa. La seva mare la va inscriure després a la Venise High School. Als 15 anys, va aparèixer en escena en petites obres locals.[3]

El 1921, va posar per a la realització d'una estàtua esculpida per Harry Winebrenner per adornar l'entrada de l'escola Venise High School. L'estàtua ha estat destrossada moltes vegades. Va ser reconstruïda. Va marxar de l'escola als 18 anys per ajudar econòmicament la seva família.

El fotògraf Henry Waxman es va fixar en ella i en va parlar a Rodolfo Valentino. Aquest últim va enviar la seva dona Natacha Rambova per fer-li una prova. Va obtenir un paper de figurant a Pretty Ladies, al costat de Joan Crawford. Les dues dones faran amistat.[4]

Va figurar en What Price Beauty ? i ho va aprofitar per agafar un pseudònim per aparèixer d'alehores endavant sota el nom de Myrna Loy.[5] Va obtenir igualment un petit paper a The Jazz Singer el 1927 que és coneguda com la primera pel·lícula parlada de la història del cinema. Del període mut fins al començament del parlat, Myrna Loy serà confinada en papers de vamps asiàtiques com La Màscara D'or o també Tretze dones, així com a papers de dones fatals com The Animal Kingdom. També en pel·lícules més orientals com The Black Watch de John Ford el 1929.

Els anys 1930[modifica | modifica el codi]

William Powell i Myrna Loy, la parella ideal de Hollywood, a The Great Ziegfeld

Al començament dels anys 30, la carrera cinematogràfica de Myrna Loy va ser prolífica. A destacar Under a Texas Moon de Michael Curtiz, Arrowsmith de John Ford, Night Flight de Clarence Brown o també Broadway Bill de Frank Capra.

El 1934, Myrna Loy obté un paper conseqüent a Manhattan Melodrama, al costat de Clark Gable i William Powell. El gàngster John Dillinger, que era un admirador de Loy, va ser abatut després d'haver vist la pel·lícula al Teatre Biograph, a Chicago.[6] El mateix any va ser encara davant de Clark Gable a Men in White. Un vespre mentre que l'actor l'acompanyava a casa seva en cotxe, va intentar abraçar-lo mentre que la seva dona Ria era a prop. Myrna Loy va rebutjar les seves insinuacions i es va negar a cedir als seus capricis.[7]

En aquella època, Myrna Loy va ser objecte del desig per part d'alguns actors de Hollywood. John Barrymore que va ser el seu company a Topazi, va anar al seu darrere debades.[8] Cas idèntic per a Clark Gable. Va ser, llavors, el torn de Leslie Howard a The Animal Kingdom.

Durant el rodatge d'una pel·lícula el 1933 The Barbarian, va fer amistat amb Ramon Novarro. La seva entesa era tan perfecta fora del rodatge que els tabloides i els estudis van creure que tenien una relació, cosa improbable per la l'homosexualitat de Novarro. La producció va posar-se en marxa per intentar unir els dos actors abans d'admetre el seu error.[9]

Loy va ser contractada pel paper de Nora Charles a The Thin Man, segons una novel·la de Dashiell Hammett - sempre el 1934. El director W.S. Van Dyke la va retenir després d'haver-se adonat que ella tenia un sentit de l'humor que les seves pel·lícules precedents no havien revelat. En una recepció a Hollywood, la va empènyer a una piscina per provar la seva reacció i es va sorprendre de la seva reacció més aviat alegre. Exactament les qualitats necessàries pel paper.[10] La pel·lícula va ser un èxit immens al box-office de Hollywood, i va ser nominat per a l'Oscar de la millor pel·lícula. La sèrie dels Thin Man va donar lloc a cinc altres pel·lícules amb els dos actors. La crítica va lloar el talent de Myrna Loy en el registre de la comèdia. Ella i el seu company William Powell van formar una de les parelles més populars a la pantalla i van aparèixer junts a catorze pel·lícules. Va encadenar llavors amb Broadway Bill, sempre el mateix any, de Frank Capra. Des de llavors, es va guanyar una notorietat gràcies al seu estatus d'esposa ideal de Hollywood. Sobre la marxa, va refusar un projecte de Louis B. Mayer: Va succeir una nit al costat de Clark Gable.[11]

Durant l'any 1935, va tenir alguns conflictes amb la MGM per exigències salarials. Va fer un sojorn a Europa i va tornar per no rodar més que dues pel·lícules: Ales en la nit amb Cary Grant, pel·lícula produïda per Arthur Hornblow Jr, amb qui es casarà l'any següent; i Whipsaw, el rodatge de la qual va ser mogut a causa d’ella. Es va rodar una escena on va aparèixer sense maquillatge, els cabells hirsuts a causa del conflicte precedent. Finalment, l'escena va ser tallada al muntatge.[12] Llavors el seu company Spencer Tracy - que n’estava, d’ella – la va acosar fora del rodatge.[13] Es va mostrar hermètica abans de cedir a les seves insinuacions. Tanmateix, per evitar un escàndol, aconsegueix amagar hàbilment la relació.[14]

Myrna Loy a Another Thin Man

Va retrobar el camí de l'èxit amb The Great Ziegfeld (1936), on va destacar al paper de Billie Burke al costat de William Powell. A continuació va fer Petticoat Fever i Libeled Lady on la producció va posar un cartell prestigiós Myrna Loy-William Powell-Spencer Tracy-Jean Harlow. Un rodatge relaxat, entre amics, que li va permetre fer front, una vegada més, al seu company fetitxe William Powell i Jean Harlow. Amb discreció, va reprendre la seva relació amb Spencer Tracy de manera breu.[15] Va retrobar Clark Gable en un drama històric (Parnell (pel·l), un drama (Test Pilot) i dues comèdies Too Hot to Handle i Wife vs. Secretary. És en aquest registre que es va assentar més gràcies a pel·lícules com Double Wedding , o també Man-Proof al costat de Rosalind Russell i Franchot Tone.

En paral·lel, va continuar la sèrie dels Thin Man amb William Powell: After the Thin Man , Another Thin Man i Shadow of the Thin Man. No va oblidar el registre dramàtic amb The Rains Came al costat de Tyrone Power.

La guerra[modifica | modifica el codi]

Myrna Loy va deixar la seva carrera entre parèntesis per aportar la seva contribució a l'esforç de guerra, com van fer moltes personalitats de Hollywood, i es va implicar al costat de la Creu Roja. Va posar-se l'uniforme militar i va participar en la col·lecta de fons per sostenir Navals Auxiliary Canteen, que asseguraven moments de distensió als soldats. Va participar igualment en programes de diversió en hospitals militars americans. Mentrestant, es va divorciar d'Arthur Hornblow Jr, el 1942, després de sis anys de vida comuna (la parella estava separada des de feia alguns anys) i es va casar amb John Hertz amb qui també va tenir problemes i es va divorciar el 1944.[16]

La postguerra[modifica | modifica el codi]

El 1944, va fer la seva tornada al cinema amb The Thin Man Goes Home i treballarà dos anys més tard al costat de Fredric March en el mític Els millors anys de la nostra vida on va interpretar el paper de l'esposa d'un militar que s'ha de readaptar a la vida civil després de la guerra. El 1946, es va casar amb el guionista i productor Gene Markey. Una unió que acabarà en un nou divorci el 1949. El 1947, apareix per l'última vegada al costat de William Powell a Song of the Thin Man que serà l'última part de la sèrie dels Thin man. Va interpretar en dues comèdies: The Bachelor and the Bobby-Soxer amb Cary Grant i Shirley Temple, Els Blandings ja tenen casa, sempre amb Cary Grant, i un western amb Robert Mitchum: The Red Pony.

Els anys 50 i fi de carrera[modifica | modifica el codi]

La seva carrera cinematogràfica es va espaiar, pel seu compromís polític i per actuacions teatrals i televisives. A destacar un quart matrimoni el 1951 amb un membre de la UNESCO, Howland H. Sergeant, que acabà en un nou divorci el 1959.

Entre les seves pel·lícules, dues comèdies: Cheaper by the Dozen amb Clifton Webb i Belles on their Toes, després un drama Lonelyhearts amb Montgomery Clift. Just Tell Me What You Want realitzat el 1980 per Sidney Lumet va ser la seva última pel·lícula.

El 1987, va publicar la seva autobiografia Myrna Loy, Being and Becoming abans de rebre el 1991, un Oscar honorífic pel conjunt de la seva carrera. El 14 de desembre de 1993, mor durant una operació de cirurgia. Va ser incinerada i les seves cendres reposen al cementiri Forestvale, a Helena, Montana.

Vida personal[modifica | modifica el codi]

Matrimonis[modifica | modifica el codi]

  • 1936-1942: Arthur Hornblow, Jr., productor (divorci)
  • 1942-1944: John Hertz Jr. de la família Hertz (divorci)
  • 1946-1950: Gene Markey, productor i guionista (divorci)
  • 1951-1960: Howland H. Sergeant, delegat de la UNESCO (divorci)

Relació amorosa i rumors[modifica | modifica el codi]

  • Myrna Loy va tenir una relació amb Spencer Tracy durant el rodatge de Whipsaw el 1935, en el major secret i un any més tard a la pel·lícula següent Libeled Lady. Per evitar tot escàndol que l'hauria pogut perjudicar mentre que gaudia d'una bona reputació a Hollywood, aconsegueix amagar-la durant llargs anys, fins que va ser revelat després de la seva mort.[17][15]
  • Rumors d'una relació amb Leslie Howard durant el rodatge de The Animal Kingdom el 1932. Els dos actors sempre han negat qualsevol embolic però un documental realitzat recentment sobre l'actor britànic el mostra flirtejant obertament amb l'actriu.[18]
  • Myrna Loy, segons altres rumors, hauria tingut igualment una relació amb Juan Torena, un antic futbolista esdevingut actor.[19]

Al voltant de l'artista[modifica | modifica el codi]

  • Myrna Loy es va quedar embarassada d'Arthur Hornblow Jr. abans del seu matrimoni amb ell. No havent-se divorciat encara Hornblow de la seva primera dona, es va decidir avortar. No va tenir doncs fills però va ser molt prop d’un fill del seu primer marit.[20]
  • A Loy li van fer dues mastectomies el 1975 i 1979, però va sobreviure a un càncer de mama.
  • Va ser membre de la UNESCO de 1949 a 1954. Va treballar igualment amb el Comitè nacional contra la violència a les dones i va objectar que els negres havien de deixar de ser utilitzats en papers de criats.[21]
  • Membre d'American Place Theatre, destinat a sostenir els nous talents.
  • El pseudònim de Loy li va ser suggerit per l'escriptor Paul Cain.
  • Va manifestar fàstic pel règim nazi, cosa que li va suposar figurar a la llista negra d'Hitler.[21]
  • Va ser l'objecte d'un desig particular de part d'actors d’anomenada com John Barrymore o Clark Gable que van córrer en va darrere d'ella.
  • Va ser l'actriu preferida de Franklin D. Roosevelt.[16]
  • Clark Gable i Myrna Loy van rebre respectivament, el 1937, el títol honorífic de Rei i Reina de Hollywood.[22]
  • Té una estrella amb el seu nom al famós Passeig de la Fama de Hollywood.
  • Li agradava explicar: «Com esposa perfecta que jo sóc - al·ludint al seu paper-tipus d'esposa ideal - m'he casat quatre vegades, m'he divorciat quatre vegades, no tinc fills i sóc incapaç de ferrar un ou. »
  • Entre els seus lleures: l'escultura i el ball.
  • Entre els seus nombrosos sobrenoms: Minnie, donat per l'actor William Powell.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Anys 1920[modifica | modifica el codi]

Myrna Loy a Across the Pacific, 1926

Anys 1930[modifica | modifica el codi]

Petticoat Fever (1936)

Anys 1940[modifica | modifica el codi]

Myrna Loy al paper de Nora Charles a Shadow of the Thin Man (1941

Anys 1950[modifica | modifica el codi]

Anys 1960 a 1980[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

  • 1979: premi per al conjunt de la carrera al NBR - National Board of Review.
  • 1983: premi per al conjunt de la carrera al Los Angeles Film Critics Association Awards.
  • 1991: premi per al conjunt de la carrera a l'AMPAS - Academy of Motion Picture Arts and Sciences
  • 1991: Oscar honorífic.

Biografies[modifica | modifica el codi]

  • Myrna Loy. De Karyn Kay, Pyramid Publications 1977, New York.
  • The Films of Myrna Loy. de Laurence J. Quirk. - Secaucus: Citadel Press, 1980.
  • Myrna Loy: being and becoming. James Kotsilibas-Davis i Myrna Loy. Knopf edicions New York, 1987.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. . http://www.findadeath.com/Deceased/l/Myrna% 20Loy/dc.jpg
  2. . Myrna Loy - Bio
  3. . Myrna Loy: Being and Becoming. James Kotsilibas-Davis i Myrna Loy New York: Alfred A. Knopf, 1987. Pàgines 25 a 29
  4. . Myrna Loy: Being and Becoming. James Kotsilibas-Davis i Myrna Loy New York: Alfred A. Knopf, 1987. Pàgines 37 a 41.
  5. . Myrna Loy Being and Becoming, James Kotsilibas-Davis i Myrna Loy, edicions Knopf 1987, pàgines 42-43
  6. Myrna Loy Being and Becoming, James Kotsilibas-Davis i Myrna Loy, edicions Knopf 1987, p.97
  7. . Clark Gable, autor: Warren G. Harris, edicions Harmony Books 2002, pàgina 106
  8. . Myrna Loy Being and Becoming, James Kotsilibas-Davis i Myrna Loy, edicions Knopf 1987, pàgina 4
  9. . Ramon Novarro: A Biography of the Silent Film Idol, 18991968; With a Filmography, autor: Allan R. Ellenberger, 2009, pàgina 121.
  10. . Myrna Loy Being and Becoming, James Kotsilibas-Davis i Myrna Loy, edicions Knopf 1987, p. 88
  11. . Myrna Loy Being and Becoming, James Kotsilibas-Davis i Myrna Loy, edicions Knopf 1987, p. 94
  12. . http://www.imdb.com/title/tt0027205/trivia
  13. . Myrna Loy Being and Becoming, James Kotsilibas-Davis i Myrna Loy, edicions Knopf 1987, pàgina 122
  14. . Kate Remembered, autor: Andrew Scott Berg, edicions g. Pàg. Putnam's Sons 2003, pàgina 285
  15. 15,0 15,1 . The leading men of MGM, Jane Ellen Wayne, edicions First Carroll and Graf, 2005, pàgina 209
  16. 16,0 16,1 . http://freespace.virgin.net/donna.moore/myrna.htm
  17. . Christopher Andersen, An Affair to Remember-The Remarkable Love Story of Katharine Hepburn and Spencer Tracy, 1997, pàgina 86.
  18. . http://www.guardian.co.uk/film/2010/sep/12/leslie-howard-found-footage
  19. http://margoism.tumblr.com/post/3294256697/other-filipino-players-who-have-played-for-la-liga-back
  20. . Myrna Loy Being and Becoming, James Kotsilibas-Davis i Myrna Loy, edicions Knopf 1987, pàgina 95
  21. 21,0 21,1 http://www.imdb.com/name/nm0001485/bio
  22. . http://www.filmsite.org/1937-filmhistory.html

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Myrna Loy