Spencer Tracy
De Viquipèdia
| Spencer Tracy | ||
|---|---|---|
.jpg) Spencer Tracy (1941) |
||
| Nom real: | Spencer Bonaventure Tracy | |
| Naixença: | 5 d'abril de 1900 a Milwaukee, Wisconsin  Estats Units |
|
| Defunció: | 10 de juny, de 1967 a Los Angeles, Califòrnia Estats Units |
|
| Nacionalitat: | estatunidenc | |
| Premis Oscar | ||
| Millor actor 1937 Captains Courageous 1938 Boys Town |
||
| Globus d'Or | ||
| Millor actor dramàtic 1953 The Actress |
||
| Premis BAFTA | ||
| Millor actor 1969 Endevina qui ve a sopar |
||
| Fitxa a IMDb | ||
Spencer Tracy (1900 - 1967) fou un actor nord-americà molt apreciat per la qualitat de les seves interpretacions, essent capaç fer papers còmics, d'heroi o de dolent molt creïbles. Actuà en 74 peŀlícules entre els anys 1930 i 1967, i va estar nominat nou vegades per l’Oscar del millor actor, guanyant-ne dos.
[edita] Carrera
Va néixer a Milwaukee, Wisconsin, essent el segon fill de John Edward Tracy, venedor de camions, i de Caroline Brown.
Després de diversos canvis d'escola a causa dels desplaçaments familiars, es va matricular a la Marquette Academy, una escola dels jesuites, on es faria amic de Pat O'Brien, un futur actor com ell. A la primavera del 1917, amb l'entrada americana a la Primera Guerra Mundial, tots dos es van allistar a l'exèrcit, però Tracy no va participar a la contesa, romanent en una base naval a Virgínia.
Acabada la guerra, va continuar els seus estudis i es va inscriure al Ripon College, on s'interessà pel teatre i decidí començar una carrera d'actor. Durant una gira pel nord-est dels Estats Units amb el grup teatral de Ripon, va realitzar i reeixir unes proves per a entrar a l'Acadèmia Americana d'Arts Dramàtiques de Nova York.
L'any 1922 va actuar a Broadway per primer cop, en una obra de Karel Čapek, R.U.R., on hi interpretava un robot mut. El 1923 es va casar amb l'actriu Louise Treadwell, amb qui tindria dos fills, John i Louise (Susie). Durant els anys 1920 va actuar cinc vegades més a Broadway i també va fer-ho a altres Estats i fins i tot al Canadà.
Al 1930 protagonitzà una obra de molt èxit, The last mile, gràcies a la qual va ser descobert pel director de cinema John Ford. Aquest li va proposar interpretar la peŀlícula Up the River per la Fox Pictures i així es va traslladar amb la seva família a Hollywood, on rodaria més de 25 peŀlícules en cinc anys. L'any 1935 va signar un contracte en exclusiva amb la Metro Goldwyn Mayer, amb qui va realitzar la resta de la seva carrera.
Va guanyar el Premi de l'Acadèmia al Millor Actor dos anys seguits, per a Capitans intrèpids (1937) i Boys Town (1938). També va estar nominat per San Francisco (1936), El pare de la núvia (1950), Conspiració de silenci (1955), The Old Man and the Sea (1958), Inherit the Wind (1960), Judici a Nuremberg (1961) i, pòstumament, per Endevina qui ve a sopar (1967). Comparteix amb Laurence Olivier el rècord de nominacions a l'Oscar pel millor actor.
Amb una personalitat complexa, sorrut, apassionat, home de poques paraules i alcohòlic, Spencer Tracy no va voler divorciar-se mai, malgrat les seves dues aventures extraconjugals conegudes: una de curta durada amb Loretta Young i, sobretot, aquella amb Katharine Hepburn, amb qui va conviure durant 25 anys, rodant junts nou peŀlícules, i de qui només va separar-lo la mort.
Spencer Tracy va morir d'una insuficiència cardíaca a l'edat de 67 anys, en braços de Katharine Hepburn, 17 dies després del final del rodatge de llur darrer film junts, Endevina qui ve a sopar.
[edita] Filmografia
- The Strong Arm (1930) (curtmetratge)
- Taxi Talks (1930) (curtmetratge)
- The Hard Guy (1930) (curtmetratge)
- Up the River (1930)
- Quick Millions (1931)
- Six Cylinder Love (1931)
- Goldie (1931)
- She Wanted a Millionaire (1932)
- Sky Devils (1932)
- Disorderly Conduct (1932)
- Young America (1932)
- Society Girl (1932)
- The Painted Woman (1932)
- Me and My Gal (1932)
- 20,000 Years in Sing Sing (1932)
- The Face in the Sky (1933)
- Shanghai Madness (1933)
- The Power and the Glory (1933)
- Man's Castle (1933)
- The Mad Game (1933)
- The Show-Off (1934)
- Looking for Trouble (1934)
- Bottoms Up (1934)
- Now I'll Tell (1934)
- Marie Galante (1934)
- It's a Small World (1935)
- The Murder Men (1935)
- Dante's Inferno (1935)
- Whipsaw (1935)
- Riffraff (1936)
- Fury (1936)
- San Francisco (1936)
- Libeled Lady (1936)
- They Gave Him a Gun (1937)
- Capitans intrèpids (1937)
- Big City (1937)
- Mannequin (1937)
- Test Pilot (1938)
- Hollywood Goes to Town (1938) (curtmetratge)
- Boys Town (1938)
- For Auld Lang Syne: No. 4 (1939) (curtmetratge)
- Hollywood Hobbies (1939) (curtmetratge)
- Stanley and Livingstone (1939)
- I Take This Woman (1940)
- Young Tom Edison (1940)
- Northward, Ho! (1940) (curtmetratge)
- Northwest Passage (1940)
- Edison, the Man (1940)
- Boom Town (1940)
- Men of Boys Town (1941)
- Dr. Jekyll and Mr. Hyde (1941)
- Woman of the Year (1942)
- Ring of Steel (1942) (curtmetratge) (narrador)
- Tortilla Flat (1942)
- Keeper of the Flame' (1942)
- His New World (1943) (documental) (narrador)
- A Guy Named Joe (1943)
- The Seventh Cross (1944)
- Thirty Seconds Over Tokyo (1944)
- Without Love (1945)
- The Sea of Grass (1947)
- Cass Timberlane (1947)
- State of the Union (1948)
- Edward, My Son (1949)
- Adam's Rib (1949)
- Malaya (1949)
- El pare de la núvia (1950)
- For Defense for Freedom for Humanity (1951) (curtmetratge)
- Father's Little Dividend (1951)
- The People Against O'Hara (1951)
- Pat and Mike (1952)
- Plymouth Adventure (1952)
- The Actress (1953)
- Broken Lance (1954)
- Conspiració de silenci (1955)
- The Mountain (1956)
- Desk Set (1957)
- The Old Man and the Sea (1958)
- L'últim hurra (1958)
- Inherit the Wind (1960)
- El diable a les quatre (1961)
- Judici a Nuremberg (1961)
- La conquesta de l'oest (1962) (narrador)
- El món està boig boig boig (1963)
- Endevina qui ve a sopar (1967)
