Fernando Rey

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Fernando Rey
Nom real: Fernando Casado Arambillet
Naixença: 20 de setembre de 1917
A Corunya (Espanya)
Defunció: 9 de març de 1994 (als 76 anys)
Madrid (Espanya)
Nacionalitat: Espanya Espanya
Cònjuge/s: Mabel Karr (1960-1994)
Premis Goya
Millor actor
1989 - Diario de invierno
Festival de Canes
Millor actor
1977 - Elisa, vida mía

Pàgina sobre Fernando Rey a IMDb

Fernando Casado Arambillet, conegut artísticament com a Fernando Rey (A Corunya, 20 de setembre de 1917 − Madrid, 9 de març de 1994) fou un actor de cinema i teatre espanyol.

Fill del coronel Casado, durant la Guerra Civil i els primers anys de la post-guerra treballà com a extra cinematogràfic. A partir de 1945 el seu físic de galan i la seva inconfusible veu com a protagonista de diferents títols corresponents al cinema èpic realitzat durant aquells anys:

I ja en un altre registre:

El fet de treballar amb Luis Buñuel a Viridiana (1961) i amb Orson Welles a Campanadas a medianoche (1965) i Una historia inmortal (1967), li obri unes portes a una trajectòria internacional que seguiria amb el mateix Buñuel a Tristana (1969) i s'enlairaria definitivament arran de la seva presència a Contra el imperio de la droga, en català, French Conection (1971).

Papers com a secundari[modifica | modifica el codi]

A vegades com a secundari però quasi sempre en papers que semblen escrits a la mesura del seu tret senyorial, ha figurat amb títols com:

Després de l'èxit aconseguit el 1986-87 amb Mi general de Jaime de Armiñan, va intervenir en la trilogia rodada per Fernando Regueiro, successivament Padre nustro, Diario de invierno i Madregilda, aquesta última estrenada el 1993, i en la que encarnà amb subtil ironia al pare del general Franco. Amb Mario Camus interpretà un important paper a Despues del sueño (1992). Realitzà el seu últim treball a Al otro lado del túnel, d'Antonio Drove, on va donar vida a un guionista que de manera premonitòria afronta la seva pròpia mort.

Per aquests anys va intervenir també en dues sèries televisives importants, Los pazos de Ulloa, dirigida per Gonzalo Suárez (1988-1989), i Don Quijote (1993), sota la direcció de Manuel Gutierrez Aragón. El 1990 li fou atorgat el Premi Nacional de Cinematografia i el 1991 la medalla d'or de l'Acadèmia de les Arts i Ciències Cinematogràfiques d'Espanya, institució que presidia des del 1992.

La seva última aparició pública, condicionada pel càncer que provocà la seva mort, fou el desembre de 1993, proclamant els premis Goya, entrega la qual, prevista per al gener de 1994, ja no pogué presidir com estava previst.

Rey, va tenir una existència atzarosa després de la Guerra Civil (1936-1939), per ser fill d'una família republicana, va saber llaurar-se lentament una sòlida posició en el condicionat cinema espanyol, suplint les possibilitats d'actuar de galan, a causa d'un físic poc adequat, amb una ampla gamma de recursos per interpretar papers diversos i amb la seva esplèndida veu, donant realç, per exemple, al narrador que en off explica les vicissituds a Bienvenido Mr. Marshall, de Luis García Berlanga.

La seva presencia fou imprescindible en la major part de la filmografia <històrica> que pobla els anys quaranta, cinquanta i inclús seixanta, exalt-adora dels <valores nacionales>, però la seva carrera donà un gir decisiu quan Luis Buñuel l'incorporà al càsting de la polèmica Viridiana, el 1961. A partir de llavors, la seva figura s'internacionalitzà progressivament, col·laborant amb directors com Orson Welles, Carol Reed, Vincent Minelli, Mauro Bolognini, John Frankenheimer, Francesco Rosi, Franco Zefirelli, Robert Altman, Luigi Comencini, Ridley Scott, entre d'altres.

Amb Buñuel rodà dos nous memorables films Tristana i El discreto encanto de la burguesia, i els joves renovadors de l'enquistat cinema espanyol i l'incorporaren decisivament a la seva obra: Carlos Saura, Pilar Miró, Jaime Chávarri, Jaime de Armiñán, Mario Camus, Francisco Regueiro, Antonio Drove, Manuel Gutierrez Aragón, etc...

Tant físicament com en el pla interpretatiu, Rei envellí esplèndidament i això fou un actor decisiu en la seva internacionalització fins a convertir-se sens cap dubte en l'actor espanyol de més gran projecció mundial. La seva mort. en el seu domicili madrileny, va commoure el món intel·lectual espanyol, recordant-se la seva participació en més de 200 films i els moments de major èxit de la seva carrera. Rey morí envoltat de la seva esposa Mabel Karr, i dels seus fills.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema