Francisco Algora
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 desembre 1948  Madrid |
| Mort | 30 març 2016 (67 anys) Puerto Real (Província de Cadis) |
| Causa de mort | Càncer de pulmó |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | actor de teatre, escriptor, actor de cinema, actor de televisió |
| Activitat | 1972 – |
| Nom de ploma | Paco Algora |
    | |
Francisco Javier Jiménez Algora, conegut com a Paco Algora (Madrid, 7 de desembre de 1948 - Puerto Real, Cadis, 30 de març de 2016),[1] va ser un actor espanyol.
Biografia[modifica]
"El talent és el cor."
Va néixer el 7 de desembre de 1948 a l'Observatori Astronòmic de Madrid, on el seu pare treballava de porter. Als tretze anys va deixar el col·legi i va entrar de botons en una distribuïdora de pel·lícules, gràcies a la vocació que li va despertar Cómicos, de Juan Antonio Bardem. Va exercir diversos oficis per a costejar-se els estudis i ingressar al TEM. Va debutar en escena amb Carlos Lemos.
En 1968 s'uneix a Los Goliardos i amb el Teatro Experimental Independiente al Pequeño Teatro del TEI. Sobre les taules ha treballat amb directors com Ángel Facio, William Layton, José Carlos Plaza, Miguel Narros, José Luis Alonso i Lluís Pascual, entre altres. En 1971 treu el cap a les pantalles de la mà de Miguel Picazo en TVE i de la de José María Forqué al cinema.
Entre altres premis compta amb el Premi del CEC (Cercle d'Escriptors Cinematogràfics) a la millor interpretació estel·lar masculina a Tocata y fuga de Lolita (1974); el Popular de Pueblo (1974); Premi de la Unión de Actores (Millor Secundari); nominacions als Premis Goya; Premi Sant Jordi 2004 (Millor actor 1998) pel seu treball a Barrio; Premi Pepe Isbert per la seva aportació al cinema (2002).
En 1984 es va apartar del teatre i en 1991 es va traslladar a Cadis, instal·lant-se en Vejer de la Frontera. En 2004 va publicar l'obra teatral Me llamo Jonás, prologada per Fernando Fernán Gómez. En 2006, amb el curt Manolo Global SA, va guanyar el premi d'interpretació del Festival de curts de Jerez. En 2009 va iniciar la seva col·laboració amb el col·lectiu "Atrapasueños", en el projecte "Poesia Viva" que pretén portar la poesia als més diversos espais i recuperar autors com Blas de Otero, Miguel Hernández i León Felipe, entre altres.[2] En juliol de 2009 publicà el poemari: Romance de locos, coplas de ciego.[3]
Va tornar al món teatral amb Bruno Boëglin, per al muntatge de Koltès voayage, estrenat en Lió al novembre de 2009.[4]
Mort[modifica]
Va morir el 30 de març de 2016 als 67 anys a l'hospital de Puerto Real, a Cadis, a causa d'un càncer de pulmó contra el qual portava més d'un any lluitant.
Premis[modifica]
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1974 | Millor actor | Tocata y fuga de Lolita | Guanyador |
Filmografia[modifica]
Llargmetratges[modifica]
Curtmetratges[modifica]
| Any | Títol | Director |
|---|---|---|
| 2012 | La buena educación | Sergio Postigo |
| 2010 | La orquesta de las mariposas | Isabel Soria |
| 2008 | Manolo global | César Esteban Alenda |
| 2006 | Río seco | José Manuel Serrano Cueto |
| 2004 | Amigo no gima | Iñaki Peñafiel |
| 2001 | Retruc | Francesc Talavera |
| 2001 | Esa habitación del demonio | Grojo |
| 1999 | El cumplido | Rafa Russo |
| 1989 | La dama del bosque | Luciano Berriatúa |
| 1981 | Nostalgia de comedia muda | Antonio Navarro y Javier Reyes |
| 1976 | Araña y cierra España | Antonio del Real |
| 1976 | Usted va a ser mamá | Fernando Colomo |
| 1975 | En un país imaginario | Fernando Colomo |
| 1974 | Jaula de todos | Paulino Viota |
Televisió[modifica]
| Any | Títol |
|---|---|
| 2005 | Amar en tiempos revueltos |
| 2001 | Paraíso |
| 2000 | Hospital Central |
| 1994 | Villarriba y Villabajo |
| 1992 | No sé bailar |
| 1992 | Crónicas urbanas |
| 1991 | El Quijote de Miguel de Cervantes |
| 1991 | Réquiem por Granada |
| 1989 | Morir para vivir |
| 1989 | Primera función |
| 1987 | Candel |
| 1986 | El rey y la reina |
| 1984 | Cosas de dos |
| 1983 | El mayorazgo de Labraz |
| 1980 | Fortunata y Jacinta |
| 1980 | Cervantes |
| 1976 | Curro Jiménez |
| 1973 | Novela |
| 1973 | Otoño romántico |
| 1972 | Hora once |
| 1972 | Teatro de siempre |
Referències[modifica]
- ↑ «Fallece en el hospital de Puerto Real el actor Paco Algora». Diario de Cádiz, 30-03-2016 [Consulta: 30 març 2016].
- ↑ [Enllaç no actiu] Consultado en noviembre de 2013
- ↑ Reportaje en el sitio de "10 en cultura" Arxivat 2016-04-02 a Wayback Machine. Consultado en noviembre de 2013
- ↑ Noticia de la representación en Ville de Vaulx-en-Velin Consultado en noviembre de 2013
- ↑ «Premios del CEC a la producción española de 1974». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2021-05-06. [Consulta: 26 març 2016].
