Víctor Erice
  |
|
|---|---|
| Naixement: | 30 de juny de 1940 Carranza (Biscaia) |
| Nacionalitat: |  Espanya |
|
Millors pel·lícules |
|
| 1973 El espíritu de la colmena 1983 El sur 1992 El sol del membrillo |
|
| Fitxa sobre Víctor Erice a IMDb | |
Víctor Erice (Carranza, Biscaia, 30 de juny de 1940) és un director de cinema basc. Es va llicenciar en Ciències Polítiques, Dret i Econòmiques, però la seua vocació cinematogràfica li va fer ingresar en 1961 en l'Escola Oficial de Cinema de Madrid. En 1963 es va diplomar en Direcció.
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
Víctor Erice va nàixer el 1940 a Carranza, un municipi de la província de Biscaia. Després de diplomar-se en L'Escola Oficial de Madrid va participar com a crític en la fundació de la revista Nuestro Cine- revista que defenia el neorrealisme italià front a film clàssic-, així com també va fer crítiques en diverses publicacions com Cuadernos de Arte i Pensamientos.
El 1963 va escriure com a guionista junt a Santiago San Miguel, Antxon Ezeiza i José Luís Egea El próximo otoño. Més endavant, el 1967 va col·laborar com a guionista de Oscuros sueños de Agosto, de Miguel Picazo. El 1969, va codirigir junt amb José Luís Egea i Claudio Guerin Los desafíos, coneguda per conseguir la Concha de Plata en el Festival de Sant Sebastià. Quatre anys després va realitzar la seua primera pel·lícula, El Espíritu de la Colmena, que va tenir un important èxit de crítica i taquilla, així com també un premi en el Festival de Sant Sebastià. Aquesta pel·lícula reflecteix la dura etapa de postguerra.
Després de deu anys de dedicar-se a la publicitat, el 1983 va rodar El Sur a partir d'un relat d'Adelaida Garcia Morales. Aquest segon llargmetratge fou produït per Elías Querejeta i fou acollida amb entusiasme per la crítica i va conseguir grans premis com El Hugo de Oro del Festival de Chicago, Premi al Millor Director de C.E.C i el premi a la Millor Pel·lícula del Festival de Bordeus.
Després d'un llarg període d'inactivitat, el 1992 va rodar El Sol del Membrillo, un retrat documental del pintor hiperrealista Antonio López García que va rebre en el Festival de Cannes el premi de la FIPRESCI i el Premi del Jurat. També va ser premiat amb el Hugo de Oro en el Festival de Chicago.
El 1993 va conseguir el Premi Nacional de Cinematografia i tres anys després fou distingit amb la medalla d'or de les Belles Arts. Després va treballar com a guionista per a l'adaptació de El Embrujo de Shangai, una novel·la de Juan Marsé que no va arribar a produir-se.
El 1995 va participar en el llargmetratge col·lectiu Celebrate Cinema 101 amb un curt documental anomenat Preguntas al atardecer produït en Japó per Miyaoka Hideyuki.
El 2000, El Sol del Membrillo fou escollida la millor pel·lícula de l'època dels 90 i el 2002 va publicar Alumbramiento, la seua penúltima obra que té una duració de 100 minuts i s'inclou en el film Ten minutes older. El seu últim treball ha sigut La morte rouge.
Quant al seu estil, la seva percepció del món, marcada per l'absència de la figura paternal, el porta a realitzar un cinema de caire molt poètic i personal, ple de símbols i metàfores que obren camí a múltiples interpretacions d'una mateixa obra. Això li causà alguns problemes amb els productors. Es caracteritza pel caràcter intimista de les seves pel·lícules i pel realisme més aviat dramàtic que aquestes tenen.
[modifica] Filmografia
[modifica] Llargmetratges i episodis
| Any | Pel·lícula |
|---|---|
| 1969 | Los desafios del Segmento 3 |
| 1973 | El Espíritu de la colmena |
| 1983 | El Sur |
| 1992 | El sol del membrillo |
[modifica] Curtmetratges
| Any | Curt |
|---|---|
| 1961 | En la terraza |
| 1962 | Páginas de un diario |
| 1963 | Los días perdidos |
| 1966 | Entre vías |
| 1983 | Alumbramiento [1] |
[modifica] Documentals
| Any | Documental |
|---|---|
| 1998 | Huellas de un espíritu |
[modifica] Bibliografia
- Ana Fernández Álvarez. El sol del membrillo. Sabadell: 1993. Quadern, número 89, pàgines 206-207.
