John Malkovich

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
John Malkovich
John Malkovich, al Festival de Locarno de 2005.
John Malkovich, al Festival de Locarno de 2005.
Nom real: John Gavin Malkovich
Naixença: 9 de desembre de 1953 (1953-12-09) (61 anys)
Christofer, Illinois (EUA)
Origen: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Glenne Headly (1982–1988)
Nicoletta Peyran (1989–)
Premis Emmy
Millor actor secuntari - TV
1986 – La mort d'un viatjant

Pàgina sobre John Malkovich a IMDb

John Gavin Malkovich o John Malkovich (Christofer, Illinois, 9 de desembre de 1953) és un cèlebre actor, director, productor de teatre i cinema estatunidenc.

Dades personals[modifica | modifica el codi]

L'avi de Malkovich era croata desplaçat als Estats Units. El seu pare Daniel va ésser molt polifacètic (escriptor, periodista, fotògraf), destacant en el seu treball en la conservació del patrimoni arquitectònic i natural. La seva mare Joanne era editora d'un diari local a Benton (Illinois), on John va passar la seva infància. En el seu moment, va passar per la Universitat de l'Estat d'Illinois, sense acabar els estudis i decantant-se definitivament pel teatre i, més tard, pel cinema.

Va estar unit, en un primer matrimoni, amb l'actriu americana Glenne Headly de 1982 a 1988. Posteriorment, el 1989, es va casar amb la seva actual esposa Nicolette Peyran, assistent de direcció amb qui va coincidir en el rodatge d’El cel protector. Tenen una filla, Amadine, nascuda el 1990, i un fill, Lowry, nascut el 1992.

Gran entusiasta de la cultura mediterrània, ha viscut durant molts anys a la Provença i visita Catalunya assíduament essent un admirador de l'arquitectura modernista i gran expert en la figura de l'arquitecte Josep Maria Jujol, sobre el qual va pronunciar una conferència al MNAC de Barcelona el 17 de juliol de 2002.

Teatre[modifica | modifica el codi]

Els seus inicis professionals van ésser en el teatre a Chicago on va col·laborar a la fundació de la companyia Steppenwolf Theatre, nom que van prendre de la novel·la de Hermann Hesse, El llop estepari. La seva connexió amb la companyia es mantindrà al llarg de tota la seva carrera amb etapes més intenses o menys en funció dels seus altres projectes. A Chicago hi va treballar de 1976 a 1982, fent de tot, des d'actor, guionista, director, productor, il·luminador, encarregat de vestuari, decorats o, fins i tot, cap de premsa. El 1982 passà a Nova York amb algunes produccions de la seva companyia i el 1984 debutà a Broadway amb l'adaptació de La mort d'un viatjant, d'Arthur Miller, amb Dustin Hoffman. Posteriorment, el 1985, se’n va fer una versió per a televisió, amb la qual Malkovich va guanyar un premi Emmy.

Malgrat que té una producció cinematogràfica notable i n’és la seva faceta més coneguda, ha treballat més en el teatre que a la pantalla gran. Ha voltat per tot el món i, de tant en tant, ha tornat a Chicago amb la seva companyia de sempre.

El setembre de 2004 va estrenar al teatre Victòria de Barcelona l'obra Hysteria, de Terry Johnson, que recrea una trobada entre Sigmund Freud i Salvador Dalí. L'actor principal era Abel Folk, que ja havia estat a les ordres de Malkovich a la pel·lícula Passos de Ball, el 2002.

El maig de 2010 va anar al Teatre Metropol (Tarragona), a fer dos representacions de l'obra The Infernal Comedy. En les dos actuacions no hi havia seients buits al Metropol. John Malkovich va participar en una taula rodona durant l'estada a Tarragona sobre l'arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert (arquitecte del Metropol), Malkovich es va declarar gran admirador seu.

Cinema[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a la seva relació amb el setè art, després de petits papers, va entrar per la porta gran del cinema amb Un lloc en el cor, de Robert Benton, el 1984, que li va valer una nominació als Oscar i el premi de la crítica al millor actor de repartiment. Va repetir aquest premi l'any següent amb Els crits del silenci, de Roland Joffé.

Es va consagrar a la primera línia el 1987, aprofitant l'oportunitat que li va oferir Steven Spielberg a L'imperi del sol. Aquest mateix any va tenir un altre treball remarcable a la pel·lícula de Paul Newman, El zoo de vidre.

Però, probablement, el paper que li va atorgar més popularitat fou el del cínic vescomte de Valmont de Les amistats perilloses, de Stephen Frears, amb Glenn Close, Michelle Pfeiffer i Uma Thurman, que fou estrenada el 1988.

Després va treballar amb Bernardo Bertolucci, el 1990, a El cel protector. Amb Woody Allen va rodar Ombres i boira el 1992. El 1994, pel seu treball a A la línia de foc, de Wolfgang Petersen, on feia anar de corcoll Clint Eastwood, va rebre una altra nominació a l'Oscar.

El 1998 va rebre el Premi Donostia del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.

El 1999 va participar, parodiant-se a si mateix, a Com ésser John Malkovich, de Spike Jonze.

La seva filmografia és extensa i d'alta qualitat. Ha abordat també el camp de la producció, amb una dotzena de títols. El 2002 va debutar com a director amb Passos de ball, que estava inspirada en el líder del grup terrorista peruà Sendero Luminoso i va comptar amb Javier Bardem com a protagonista.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. CASTELLVÍ, Albert, ''John Malkovich es converteix en Barbanegra en una nova sèrie'', Diari Ara, 28/4/2014

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Malkovich Modifica l'enllaç a Wikidata