Catherine Deneuve
  |
||
|---|---|---|
 Catherine Deneuve al Festival de Canes (2000) |
||
| Nom real: | Catherine Fabienne Dorléac | |
| Naixença: | 22 d'octubre de 1943 París (França) |
|
| Nacionalitat: |  França |
|
| Cònjuge/s: | David Bailey (1965–1972) | |
| Premis César | ||
| Millor actriu 1981 - Le dernier métro 1993 - Indochine |
||
| Mostra de Venècia | ||
| Millor actriu 1998 - Place Vendôme |
||
| Festival de Berlín | ||
| Ós d'Or per la carrera 1998 - Trajectòria cinematogràfica Ós de Plata a la millor actriu 2002 - 8 Femmes |
||
|
|
||
| Pàgina sobre Catherine Deneuve a IMDb | ||
Catherine Fabienne Dorléac, coneguda artísticament com Catherine Deneuve és una actriu de cinema francesa. Catherine té un perfil d'inoblidable dona fatal, sexy, preciosa i elegant, Catherine Deneuve seguix sent, inclús amb el pas dels anys, una icona del món del cinema i de la moda. Arquetipus de la donzella de gel; s'ha guanyat el reconeixement internacional. Fou el rostre Chanel Nº 5 en els anys 70, i inclús hi hagué un perfum que portava el seu nom. En una època fou la musa del dissenyador Yves Saint-Laurent. És imatge de MAc Cosmètics i L'Oreal París.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Es crià en una família d'actors. La seva germana també actriu, Françoise Dorléac, tristament va morir en un accident d'automòbil l'any 1967, i ella va ser la que la posà en contacte amb cineastes com Roman Polanski i Luis Buñuel. Varen treballar juntes per última vegada a Les demoiselles de Rochefort. Precisament Catherine va agafar el cognom de Deneuve perquè no la confonguessin amb al seva germana Françoise.
Sovint es diu de Catherine, i no sense justificació, que fent menys Catherine de fet transmet més que moltes d'altres actrius del cinema. Però si és així. Que transmet concretament?. Aquesta és la qüestió sigui quin sigui el rol, Deneuve tendeix a seguir sent un enigma. Sempre hi ha quelcom en els seus personatges, raó per la qual aconsegueix captar l'atenció.
Carrera com actriu [modifica]
Ha treballat amb Manoel de Oliveira, Roman Polanski, Mario Camus, Luis Buñuel, Hugo Santiago i François Truffaut entre d'altres. El primer director amb el qual treballà fou Roger Vadim a Le Vice et la vertu (1963), que donà lloc a una relació sentimental i un fill amb Vadim.
El seu primer gran èxit vingué amb Les parapluies de Cherbourg (1964), un melodrama romàntic atapeït de cançons de Jacques Demy. Seguidament hi hagué una altra col·laboració màgica amb Demy a Les demoiselles de Rochefort (1967), a més de films amb Roman Polanski a Repulsió (1965), Luis Buñuel a Belle de jour (1967); Tristana (1970) i amb François Truffaut a Le dernier métro (1980). Els millors directors feren de seva inaccessibilitat la clau de les seves pel·lícules, insinuant perversos i inclús perillosos desitjos darrera el seductor vernís d'un rostre aparentment innocent.
Nominada a un Oscar per a la seva interpretació a Indoxina (1992), Deneuve és una actriu prolifica i voluntariosa. La seva versatilitat i serena perícia l'han fet ser escollida per directors com Jean-Pierre Melvilla a Crònica negra (1972), Robert Aldrich a Destí fatal (1975), André Téchiné a Les voleurs (1996), Lars von Trier a Dancer in the Dark (2001) i François Ozon a 8 Femmes (2002)
Vida intima [modifica]
Catherine Deneuve és ambaixadora de bona voluntat de l'Unesco. Té 2 fills: Christian Vadim (nascut en 1963) amb el director Roger Vadim, i Chiara Mastroianni (nascuda en 1972) de la relació que l'actriu va mantenir amb Marcello Mastroianni durant 4 anys. Catherine Deneuve només s'ha casat una vegada, amb fotògraf britànic David Bailey, matrimoni que fou de 1965 a 1972. La seva imatge ha estat usada per a representar a Marianne, el símbol nacional de la República Francesa, des de 1985 a 1989.
Filmografia [modifica]
- Le Vice et la vertu (1963)
- Les parapluies de Cherbourg. En català, Els paraigües de Cherbourg (1964)
- Repulsion. En català, Repulsió (1965)
- La vie de château (1966)
- Belle de jour, (1967)
- Les Demoiselles de Rochefort. En català, Les senyoretes de Rochefort (1967)
- Mayerling. En català, Mayerling (1968)
- La Sirène du Mississippi. En català, La sirena de Mississippi (1969)
- Peau d'âne (1970)
- Tristana (1970)
- Un Flic (1972)
- Le Sauvage. En català, El meu home és un salvatge (1975)
- Si c'était à refaire (1976)
- Écoute voir... (1978)
- Courage fuyons (1979)
- À nous deux (1979)
- Le Dernier métro (1980)
- The Hunger. En català, L'ànsia (1983)
- Fort Saganne (1984)
- Drole d'endroit pour une rencontre (1988)
- Indochine. En català, Indoxina (1992)
- Ma saison préférée (1993)
- O Convento (1995)
- Les Voleurs (1996)
- Place Vendôme (1998)
- Le Temps retrouvé (1999)
- Belle maman (1999)
- Dancer in the Dark (2001)
- 8 Femmes (2002)
- Um Filme Falado (2003)
- Rois et Reine (2004)
- Je veux voir (2008)
- Un conte de Noël (2008)
Bibliografia [modifica]
- 501 Estrellas de Cine, pàg. 486-487, de Steven Jay Schneider. Editorial Grijalbo. ISBN 978-84-253-4265-3 .
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catherine Deneuve  |
- Catherine Deneuve a Internet Movie Database (anglès)
- Catherine Deneuve a TCM Movie Database (anglès)
- Catherine Deneuve a Allrovi (anglès)
- Catherine Deneuve a TV.com (anglès)
